Avui, Diumenge de Rams, comença la Setmana Santa. Per moltes persones, és una temps de descans; per altres és també un moment per viure en profunditat el misteri de la creença cristiana. Durant una setmana és viu el misteri de la creu, amb la visió de l’abandonament i mort de Jesús en creu i la seva posterior resurrecció. Element central en la confessió de la fe cristiana.
L’experiència d’aquest fets ha inspirat a molts músics a escriure brillants composicions que ajuden a percebre la mística d’aquesta setmana. Recomano escoltar la Passió segons Sant Mateu de Bach. És la música que m’acompanya des del Diumenge de Rams fins el Dijous Sant. Els cants de setmana santa dels monjos de Montserrat són una bona companyia per comprendre la celebració de l’amor del dijous sant. La seva bellesa permet assumir el sentit de l’amor sense mesura.
Durant el tríduum pasqual escolto l’Ofici de Setmana Santa de Tomàs Luis de Victòria. M’agrada la mística que desprèn aquesta composició. Resulta reconfortant per l’esperit contemplar el sentit dels textos que composen les lamentacions de Jeremies i els responsoris dels nocturns de cada dia. No cal ser cristià per captar l’experiència espiritual que transmet aquest autor.
Divendres Sant és un bon dia per escoltar els improperis de Palestrina i després extasiar-se amb l’Stabat Mater de Pergolesi. Dues peces memorables en les quals es transmet la perplexitat davant de la mort en creu de Jesús, primer, i després el dolor de la seva mare al peu del patíbul. Són dos moments on la música convida a contemplar el misteri de la mort de Jesús i compartir la desolació i desconcert que comporta la contemplació del seu cadàver en la creu. Moments de silenci i de meditació.
Finalment, el Messies d’Haendel és una bona companyia per celebrar la joia de la resurrecció. Aquesta obra, que representa una mirada a tot el misteri de Jesús, té els seus moments intensos quan expressen la joia de la resurrecció. Per això la seva música vigorosa i alegra manifesten l’estat exultant del creient al veure que la resurrecció del Crist ha vençut l’anorreament de la seva mort.
L’experiència d’aquest fets ha inspirat a molts músics a escriure brillants composicions que ajuden a percebre la mística d’aquesta setmana. Recomano escoltar la Passió segons Sant Mateu de Bach. És la música que m’acompanya des del Diumenge de Rams fins el Dijous Sant. Els cants de setmana santa dels monjos de Montserrat són una bona companyia per comprendre la celebració de l’amor del dijous sant. La seva bellesa permet assumir el sentit de l’amor sense mesura.
Durant el tríduum pasqual escolto l’Ofici de Setmana Santa de Tomàs Luis de Victòria. M’agrada la mística que desprèn aquesta composició. Resulta reconfortant per l’esperit contemplar el sentit dels textos que composen les lamentacions de Jeremies i els responsoris dels nocturns de cada dia. No cal ser cristià per captar l’experiència espiritual que transmet aquest autor.
Divendres Sant és un bon dia per escoltar els improperis de Palestrina i després extasiar-se amb l’Stabat Mater de Pergolesi. Dues peces memorables en les quals es transmet la perplexitat davant de la mort en creu de Jesús, primer, i després el dolor de la seva mare al peu del patíbul. Són dos moments on la música convida a contemplar el misteri de la mort de Jesús i compartir la desolació i desconcert que comporta la contemplació del seu cadàver en la creu. Moments de silenci i de meditació.
Finalment, el Messies d’Haendel és una bona companyia per celebrar la joia de la resurrecció. Aquesta obra, que representa una mirada a tot el misteri de Jesús, té els seus moments intensos quan expressen la joia de la resurrecció. Per això la seva música vigorosa i alegra manifesten l’estat exultant del creient al veure que la resurrecció del Crist ha vençut l’anorreament de la seva mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada