Els sunnites tenen quatre escoles jurídiques, totes tenen el nom del seu fundador.
1. Escola hanafite d'Abu Hanifa Al-Nu'man Ibn Thabit (699-767). És l’escola més oberta de l’Islam. S’anomena escola de lliure interpretació perquè es basa en la llibertat personal, promou la llibertat d’opinió i el judici personal, la recerca de la millor solució. En un primer moment fou una escola que estimulà la innovació i creativitat en el camp de la teologia corànica. Però avui ha perdut basant la seva capacitat d'ijtihad (interpretació) la qual ha estat substituïda per el taqlid (imitació, tradició). Aquesta escola està present a Afganistan, Pakistan, Albania, Turquia i Xina.
2. L’escola malakí anomenat aixi perquè fou fundat per Mâlik ibn Anas (714-796), jurista de Medina, que volia modelitzar en principis jurídics les costums pròpies de la ciutat de Medina quan vivia el profeta Mahoma. És una escola rigorista que pretén generalitzar l’ús de la sunna, els hadiths (pràctiques del profeta Mahoma) i les costums de la ciutat de Medina en temps del profeta. Aquest escola està estesa pel Magreb, Sudan i Àfrica occidental.
3. L’escola chafi'i, creada por Abû `Abd Allah Muhammad ben Idrîs ach-Shâfi`î (767-820), alumne de Malik. És una escola oberta i molt poc rígida. Admet el raonament analògic (qiyyas) i el consens (ijma) como a fonts del dret. Pretén ser una síntesi de les dos anteriors. Aquesta escola dóna valor a la Sunna com a font de dret i vol que la comunitat creient adopti els principis per consens sota el guiatge fort de les persones sabies. Aquesta escola es troba per Egipte, Palestina, Arabia, Iemen, Kuwait, Indonèsia, Malàisia, Viet Nam, Filipines, Tailàndia i l’Est d’Àfrica.
4. Escola hanbali fundada por Ahmad bin Hanbal (780-855) fou alumne de Shâfi`î. Es considerada l’escola més rigorista de l’Islam sunní. EL seu fundador no és un jurista sinó una persona que prima els aspectes morals per sobre els jurídics. Els membres d’aquesta escola creuen que el Alcorà i la Sunna són llei i per lo tant, no només són font del dret, sinó també cal interpretar-los de forma literal. Aquesta escola domina l’Islam de l’Arabia Saudí i Qatar. No accepta ni l’analogia, ni el ichtihad o ijtihad o la interpretació lògica. D’aquesta escola ha sorgit el wahhabisme (generós), que és una escola de pensament basada únicament en la Sunna i que ha tingur gran influència en el fonamentalisme islàmic.
Aquestes quatre escoles no són incompatibles. Una persona pot passar d’una a l’altre sense dificultats
1. Escola hanafite d'Abu Hanifa Al-Nu'man Ibn Thabit (699-767). És l’escola més oberta de l’Islam. S’anomena escola de lliure interpretació perquè es basa en la llibertat personal, promou la llibertat d’opinió i el judici personal, la recerca de la millor solució. En un primer moment fou una escola que estimulà la innovació i creativitat en el camp de la teologia corànica. Però avui ha perdut basant la seva capacitat d'ijtihad (interpretació) la qual ha estat substituïda per el taqlid (imitació, tradició). Aquesta escola està present a Afganistan, Pakistan, Albania, Turquia i Xina.
2. L’escola malakí anomenat aixi perquè fou fundat per Mâlik ibn Anas (714-796), jurista de Medina, que volia modelitzar en principis jurídics les costums pròpies de la ciutat de Medina quan vivia el profeta Mahoma. És una escola rigorista que pretén generalitzar l’ús de la sunna, els hadiths (pràctiques del profeta Mahoma) i les costums de la ciutat de Medina en temps del profeta. Aquest escola està estesa pel Magreb, Sudan i Àfrica occidental.
3. L’escola chafi'i, creada por Abû `Abd Allah Muhammad ben Idrîs ach-Shâfi`î (767-820), alumne de Malik. És una escola oberta i molt poc rígida. Admet el raonament analògic (qiyyas) i el consens (ijma) como a fonts del dret. Pretén ser una síntesi de les dos anteriors. Aquesta escola dóna valor a la Sunna com a font de dret i vol que la comunitat creient adopti els principis per consens sota el guiatge fort de les persones sabies. Aquesta escola es troba per Egipte, Palestina, Arabia, Iemen, Kuwait, Indonèsia, Malàisia, Viet Nam, Filipines, Tailàndia i l’Est d’Àfrica.
4. Escola hanbali fundada por Ahmad bin Hanbal (780-855) fou alumne de Shâfi`î. Es considerada l’escola més rigorista de l’Islam sunní. EL seu fundador no és un jurista sinó una persona que prima els aspectes morals per sobre els jurídics. Els membres d’aquesta escola creuen que el Alcorà i la Sunna són llei i per lo tant, no només són font del dret, sinó també cal interpretar-los de forma literal. Aquesta escola domina l’Islam de l’Arabia Saudí i Qatar. No accepta ni l’analogia, ni el ichtihad o ijtihad o la interpretació lògica. D’aquesta escola ha sorgit el wahhabisme (generós), que és una escola de pensament basada únicament en la Sunna i que ha tingur gran influència en el fonamentalisme islàmic.
Aquestes quatre escoles no són incompatibles. Una persona pot passar d’una a l’altre sense dificultats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada