Glosses per la vida quotidiana

La solidaritat autèntica exigeix molt més que compartir allò que ens sobra. Ens crida a ser més generosos, fins i tot a desprendre'ns d'allò que nosaltres mateixos necessitem. En la societat consumista actual, la veritable solidaritat arrenca amb la nostra capacitat d'austeritat i la voluntat de compartir les nostres riqueses amb els més necessitats. “Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, Aquesta viuda pobra ha donat més que tots, tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per viure”. (Lc 21,

Tota persona anhela experimentar seguretat. És una necessitat bàsica; sense ella, l'angoixa ens envaeix. Hi ha una seguretat exterior imprescindible per afrontar la vida amb tranquil·litat, la qual obtenim, en part, gràcies als recursos que garanteixen el benestar social. Però, com satisfem la seguretat interior? Qui o què ens la proporciona? No la podem confiar a elements fugissers: una petita ràfega de vent pot desfer tots els nostres plans, i allò que semblava sòlid, de cop, s'enfonsa. Per trobar la veritable pau, cal construir fonaments sòlids per a la nostra fortalesa interior. “Alguns parlaven del temple, fen notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: “Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït, no quedarà pedra sobre pedra” (Lc 21,5-6)

En l’ofici de viure cal ser coherents. És simple, cal fer allò que diem i el que expressem ha d’estar en consonància amb allò que pensem. Això ens portarà a testimoniar la fe en moments en què no pot ser ben rebuda o que pot incomodar. Tant se val, perquè si renunciem a aquesta coherència, deixem de ser solidaris de l’esperança de moltes persones. “Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni” (Lc 21,12-13).