Glosses per la vida quotidiana

De la mateixa manera que prenem aliments per nodrir-nos hem d’alimentar l’esperit. Cada dia hem de cercar moments per aportar vida al nostre esperit. Hi ha moltes pràctiques que poden ajudar-nos a mantenir-nos espiritualment vius en mig de les activitats quotidianes. Poden ser lectures, moments de contemplació, temps de silenci, estones per acollir o compartir. Tot pot ajudar-nos a alimentar-nos espiritualment. “El Senyor, benigne i entranyable, instituí un memorial dels seus prodigis: donà un aliment als qui el veneren” (Salm 111 (110) 4-5) 

La contemplació pot ser la resposta a una crida. Poden sentir des de l’interior la necessitat de sentir com ens parlen les coses. Per copsar el seu sentit només ens cal estar atents i escoltar des del silenci. Llavors tot esdevé comprensible i el nostre cor s’omple del valor de l'incomprensible que viu en nosaltres. “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20)

Glosses per la vida quotidiana

Durant tot el dia d’avui, i així cada dia, hem de fer el propòsit d’estar atents per veure com podem estimar millor als altres. Probablement, podem sentir-nos atrapats per preocupacions i presoners d’estat d’ànims que tanquen el cor. Per sortir de nosaltres mateixos cal estar simplement atents el que ens podem sol·licitar les persones que ens envolten. En elles trobarem una oportunitat per estimar.. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu”.(Sl 95 (94),8) 

Hem de fer de manera diferent com fan i actuen algunes persones que tenen poder en diferents àmbits. El poder polític, social, econòmica, cultural, eclesial, és molt llaminer per moltes persones perquè se’n volen aprofitar en benefici propi. Qui tingui l’oportunitat de tenir poder no pot oblidar que el poder és un instrument per estar al servei dels altres. "Qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i ui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres". (Mt 20,26-27) 

En la nostra societat hi ha moltes realitats que ens aporten motius d’esperança. Són anuncis de bones noves sobre la transformació de la societat que esdevenen bones notícies del canvi social. Hem de tenir bona disposició de cor per acollir interiorment aquestes propostes de transformació. Hem de saber-les escoltar i madurar en el nostre esperit perquè puguin inspirar la nostra vida. “Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit” (Mt 13,3-4,8)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que necessitem trobar consol per suportar les moltes dificultats de la vida. ¿Què ens aporta consol quan els esdeveniments ens inquieten?, ¿on troba repòs el nostre esperit quan els fets ens intranquil·litzen? Hem de saber espigolar entre diferents propostes per quedar-nos amb allò que ens aporta pau interior i ens reconforta. En aquests moments ens agrada gaudir de l’acolliment de Déu que es manifesta a través de persones que ens obren el seu cor. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28) 

L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. Déu és amor. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que vull és amor, i no ofrena de víctimes.” (Mt 12,7)

Glosses per la vida quotidiana

Obrir-se als altres és trobar-se a un mateix. L’amor sincer i desinteressat ajuda a descobrir el sentit de la vida. La ceguesa espiritual neix del tancament de l’ànima a la vida de les altres persones. El cor esdevé insensible com una pedra quan ens tanquem a la mirada aspectant dels qui cerquen pau i bé. “Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran” (Mt 10,39). 

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 94,8) 

El camí del coneixement de Déu no és l’enteniment de la racionalitat, sinó l’obertura del cor al descobriment del seu amor. La raó ens permet explicar aquesta experiència i fonamentar la nostra esperança, però la trobada personal amb Déu es dona a un altre nivell, en el silenci del cor. Per això, l’accés a Déu és universal sense restriccions que la seva recerca sincera. “Us enalteixo Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos”, (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

En un món inundat d’imatges efímeres, cal recuperar la força de la paraula. El relat ha de presidir la manera de relacionar-nos amb els altres. La paraula nua té força, no cal adonar-la en excés fins a fer-li perdre el seu valor d’anunci ple de sentit. Per estimar, servir als altres no calen fer grans discursos o dominar una excel·lent retòrica. Només cal anunciar la proposta d'amor del Regne de Déu de forma senzilla, sense poder ni prepotència, i donar-ne testimoni amb coherència. Cal fonamentar les paraules amb el testimoniatge. No ens cal poca cosa més. “Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop... No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó” (Mt 10,7.9-10) 

Les persones som éssers socials. Ens relacionem els uns amb els altres i a partir d’aquestes relacions teixim la societat. Si ens estimem, aquestes relacions estaran presidides per l’amor i construiran una societat amable per la convivència. Cada persona té en les seves mans la possibilitat de fer cada dia un món millor i més acollidor de les altres persones. “Us envio com ovelles enmig de llops: sigueu cautelosos com les serps i senzills com els coloms” (Mt 10, 16)

Glosses per la vida quotidiana

La confiança té un lloc molt important en la vida dels cristians. Aquesta confiança no és una paciència resignada, sinó la certesa que la causa del just guanyarà i l'amor allibera de tot sofriment. El camí de la confiança és el coneixement de Déu i saber fer la seva voluntat. "Tasteu, i veureu que n'és de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia” (Salm 34(33), 9) 

L'experiència vital per un creient és un itinerari espiritual, de vida interior plena, però també porta a adoptar un comportament ple de virtuts.

"Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decantat del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la". 
(Salm 34(33) 14-15 

Molts dels problemes de la nostra societat tenen el seu origen en el cor de les persones. Les actituds egoistes, la insolidaritat dels individus, la duresa de cor al patiment de moltes persones, l’absència d’amor en les relacions humanes són algunes de les raons que poden explicar les dificultats per humanitzar la societat. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern. “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc,1,15)

Glosses per la vida quotidiana

Tenir fe, no nega l'existència dels dubtes. Però la fe permet abordar les incerteses tenint la certesa que tot discerniment està ben fonamentat en uns valors i principis sòlids. Som hereus dels temps de la sospita, gràcies a ella pensem i podem donar raó de l'esperança. Això és el que dona solidesa a la fe. "La part que la verge prudent ha escollit és la millor, i no li serà presa" (Lc 10,42) 

 Hi havia un emperador romà que distingia als cristians com aquelles persones que s’estimaven i estimaven. Bona definició que mereix ser recordada i practicada. L’amor tot ho pot i és gratificant. Ens allibera dels egoismes i asserena l’esperit. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú té un amor més gran que el que dona la vida pels seus amics” (Jn 15,12-13).

Glosses per la vida quotidiana

Creure és una decisió personal fonamentada en un convenciment interior no demostrable. La raó ens ajuda a explicar i comunicar aquesta creença, però no la justifica. La fe brolla en el cor a partir de la trobada personal amb Déu com experiència de sentit de vida. Aquesta vivència genera confiança i adhesió. “Tomàs, ¿perquè m’ha vist has cregut? Feliç els qui creuran sense haver vist” (Jn 20,29) 

L’amor, expressat en forma d’estimació entre les persones, hauria de ser l’eix entorn el qual s’articulessin les relacions humanes. Aquestes acostumen a estar dominades per l’egoisme i els interessos particulars, als quals tot se supedita i sacrifica. Cal un canvi radical i situar en el centre d’aquestes relacions l’interès dels altres. “Tothom coneixerà que sou deixebles meus – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

 Hem de mantenir-nos ferms en les nostres creences i confiar en elles. Hem de tenir les nostres esperances fonamentades en principis sòlids capaços de sostenir-nos en el dia a dia, especialment quan la realitat sembla fer-nos trontollar o dubtar de les nostres creences. No estem sols i la llum ens ajudarà a seguir caminant.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill
Salm 34 (33) 7-8

Glosses per la vida quotidiana

Recentment, hem celebrat la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, dos apòstols fonamentals del cristianisme. La seva vida i els seus escrits són bàsiques per renovar les arrels de la fe personal i la confiança en el que significa Jesús per a totes les persones que es confessen cristians. En tot moment hem de saber ser testimonis de Jesús i si ens mantenim fidels a la seva proposta de vida. La confiança és font d’esperança. Hem d’aprendre a confiar. La confiança s’educa i es practica. Cada dia tenim moltes oportunitats per demostrar-nos que podem confiar en els altres. No tanquem el nostre cor a la confiança.

"Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum;
i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill".
Salm 34,6-7

La vida ens mostra cada dia petits instants per ser feliços. El camí de la felicitat no es troba en grans esdeveniments o en la possessió de riqueses, sinó ens situacions concretes que reclamen la nostra atenció perquè són moments per estimar i ser estimats. Són instants on descobrim que és més important ser que tenir.

“Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.”
(Salm 128,1-2)