El silenci per Escoltar Déu

En el post d’ahir, evocant la mort del cardenal Martini recordava unes paraules seves relacionades amb el tema del silenci. Avui vull aprofundir el seu sentit.

“Cerqueu Déu, ara que es deixa trobar” diem en un salm. En aquesta línia es podria molt ben dir: “calleu i podreu escoltar Déu”. El silenci és la gran actitud personal per poder escoltar Déu. Però el silenci no és només l’absència de soroll, sinó és tota una actitud interior i una pràctica que permet situar-se en silencia per escoltar. Els camins dels silenci són diversos. Però existeixen algunes pràctiques que poden ajudar a situar-se en aquesta actitud de silenci.

En primer lloc cal crear un entorn de silenci. És important mitigar el soroll ambiental al màxim a fi que el silenci ens envolti. Tot soroll pot ser un motiu de distracció de l’objectiu fonamental: situar-se en actitud de rebre la presència de Déu. El lloc, l’espai físic on fer l’experiència del silenci és important. Seguidament cal callar. Restar en silenci. Evitar qualsevol situació que obligui a parlar. De la mateixa manera, cal tenir cura del soroll que un mateix por arribar a fer de manera involuntària. Per això cal procurar minimitzar els moviments o els gestos que puguin alterar el silenci ambiental. El propi cos ha de ser font de silenci.

També cal situar la ment en silenci. Això és més difícil ja que els pensaments poden entrar atropelladament en la ment impedint l’encontre amb la presència de Déu. Es tracta d’avançar en un silencia interior que permeti escoltar a Déu. Cal adoptar una actitud d’obrir-se mentalment al misteri del transcendent i experimentar-lo. Aquí està la clau de volta. Aquesta pregària en el silenci defuig les paraules per apropar-se a les vivències, allò que es sent. Cal procurar deixar la ment lliure de tot pensament i, en el cas que aquests s’obstinin a molestar-nos, es pot repetir alguna petita pregària del tipus “Senyor Jesús Fill de Déu, tingueu pietat de nosaltres” tal com proposà el pelegrí rus. Des d’aquesta actitud només cal esperar allò que Déu farà present en el nostre interior. Serà llavors quan haurem començat a escoltar a Déu.

Silenci per escoltar-nos

La mort del cardenal Martini m’ha entristit i m’ha provocat un sentiment d’orfandat. Amb la seva desaparició se’n va una figura que aportava una gran credibilitat a l’Església catòlica i, personalment, reconfortava la meva comunió eclesial sempre sotmeses a grans interrogants. En ocasió d’aquest circumstància dolorosa he recordat les seves paraules quan rebé el premi Príncep d’Astúries. En aquella ocasió el discurs d’agraïment del cardenal fou contundent. Entre moltes coses digué, dirigint-se, bàsicament a la classe política que l’estava escoltant les següents paraules.

“Per dialogar és a més necessari conrear una espiritualitat basada en el silenci, en l'escolta. La familiaritat amb la Bíblia ensenya abans de res a escoltar: "escolta, Israel" (Dt 6, 4) i el prec ho repeteix sovint Jesús: "Escolteu" (Mt 4, 3); "Si un té oïdes per entendre que entengui" (Mt 4, 23). Però l'escolta implica el silenci. Avui és necessari que qualsevol que tingui una responsabilitat pública tingui en la seva jornada moments de silenci perllongat, tant més llargs com més grans són les seves responsabilitats. L'episodi bíblic d'Elías en la caverna de la muntanya Oreb ens explica que la veu de Déu no es va manifestar ni en el vent impetuoso ni en el terratrèmol ni en el foc, sinó "en un feble murmuri de silenci" (1 R 19, 13). El silenci obre el cor i la ment a l'escolta del que és essencial i veritable”.

Fins aquí la breu i extraordinària reflexió del recent traspassat cardenal Martini. Aquestes paraules haurien de colpir el cor dels polítics i moure’ls a actuar en coherència amb el seu sentit de fons. El cardenal Martini sempre fou una persona sensible als problemes del seu temps i per això la gent l’estimà, al marge de les creences personal. Al cel sigui.