Subvencions captives

Fa pocs dies vaig entrevistar-me amb una persona d’una entitat que venia a explorar la possibilitat de continuar rebent una subvenció. L’explicació de les seves activitats i projectes de futur em permeté fer-me la idea de que es tractava d’un grup d’artistes de diverses disciplines amb una important presència en el món de les arts visuals. A més, es tractava d’una entitat amb uns quants anys d’activitat i ben relacionada amb el seu entorn social i que mereixia tota la consideració de l’ajuntament del municipi on estava arrelada. A primera vista, tot semblava indicar que s’havia d’atendre la seva petició.

Mirant el dossier que presentaren vaig adonar-me que en l’apartat del pressupost constava que nomes podien finançar amb recursos propis un terç dels seus costos d’estructura i de les seves activitats. La resta era finançament públic a través de convenis i subvencions. Al preguntar el perquè d’aquesta situació, la resposta fou de que des de sempre s’havien mogut en aquest quadre econòmic.

Aquest fet, que pot semblar anecdòtic, no ho és. Tinc la sensació de que hi ha un gruix important d’entitats que si es retiressin les aportacions públiques haurien de tancar. Si això és així ¿quin sentit té mantenir amb diners públics unes iniciatives que no arriben a captar l’atenció social i obtenir els recursos suficients per subsistir? ¿les ajudes públiques han de ser eternes o han de servir per donar un impuls inicial per garantir els primers moments, les primeres oportunitats? ¿quan han de mantenir-se estables els ajuts públics?. Existeixen entitats captives de les subvencions que la seva existència detrauen recursos que permetrien destinar-los a donar noves oportunitats a altres entitats. En un societat on la iniciativa dels emprenedors permet aportar nous projectes no té sentit l’existència d’algunes subvencions captives. Per això, seria bo revisar els criteris que es fan servir per canalitzar alguns ajuts públics a la creació artística per tal d’afavorir realment la innovació o la funció social d’algunes iniciatives.

Subvencions i responsabilitat social

La baixada d’ingressos en les finances públiques repercuteix en la totalitat d’àmbits del que s’anomenen les polítiques públiques. La caiguda de la liquiditat de les tresoreries de les administracions fa que sigui impossible mantenir les estratègies subvencionadores tal com s’havia fet fins ara. Davant d’aquest nou escenari cal repensar en profunditat aquestes estratègies per tal de fer-les més eficients i útils al bé comú. Per intentar trobar les millors estratègies pel moment present cal fer-se algunes preguntes. Suggereixo, per exemple, identificar ¿quin és el paper que han de jugar les administracions davant les iniciatives empresarials o socials?; ¿com es poden ajudar a prosperar les bones propostes?; ¿com s’aparten dels fons públics els paràsits de les subvencions?; ¿com es comparteix la responsabilitat pel bé comú a la societat?; ¿com es fan les entitats, institucions i particular més independents de les subvencions?.

A continuació proposo algunes possibles respostes. En primer lloc, el paper de les administracions es el de de crear les condicions favorables perquè les iniciatives emprenedores puguin aparèixer i desenvolupar-se de forma autònoma. En aquesta cas, les administracions actuarien de facilitadors d’uns fets. Res mes. En altres circumstàncies, segons la valoració estratègica dels projectes les administracions podrien ajudar-los econòmicament. En tot cas, tota decisió d’aportació econòmica hauria d’anar acompanyada d’un bon utillatge de valoració i d’una avaluació posterior dels projectes. Una tercera possibilitat, derivada de l’anterior, és oferir una ajuda decreixent als projectes limitada en els temps per tal de veure la seva viabilitat. En aquest període el mercat o la demanda i la responsabilitat social hauria de suplir l’ajuda pública. Una altra estratègia és establir acords de cooperació públic-privat on s’identifiquessin perfectament els objectius, els àmbits d’actuació i els compromisos per les dues parts així com els sistemes d’avaluació. Aquestes podrien ser, de forma pura o combinada, les principals línies d’actuació subvencionadora de les administracions.