Gestió de la diversitat cultural

Aprofitant la proximitat de la convocatòria d’eleccions municipals, on sovint la immigració esdevé un dels temes rellevants en els debats de propostes i els programes electorals, és el moment oportú per posar en valor experiències d’èxit que s’han dut a terme al llarg dels darrers quatre en els ajuntaments en l’àmbit de les polítiques públiques d’acolliment dels immigrants. També és el moment adient per plantejar els reptes de futur de les polítiques migratòries, sempre des d’un punt de vista positiu, reflexiu i propositiu.

Una primera consideració en coherència a les experiències dels darrers anys: les polítiques d’immigració han estan limitades al processos d’acollida per acompanyar als immigrants en els primers moments de la seva integració social. Per això s’han desenvolupat iniciatives orientades ha resoldre els problemes d’ocupació, habitatge, escolarització, atenció social, aprenentatge lingüístic, entre altres aspectes. Però aquest estadi dura un temps limitat. Després d’un període d’acolliment els immigrants esdevenen ciutadans que han d’assumir els corresponents drets i deures de viure en una comunitat concreta.

Aquest és el nou repte que han d’assumir avui els ajuntaments. Els canvis socials dels darrers anys han fet la societat catalana més plural i diversa, per això els governs municipals han gestionar la diversitat cultural de la comunitat local integrant els ciutadans en una identitat compartida respectant la pluralitat d’identitats viscudes com a referents personals. Aquesta nova realitat obliga a canviar de política en relació a la immigració en l’àmbit local i situar la complexa gestió de la interculturalitat en l’agenda de les seves polítiques públiques.

Barcelona intercultural

A Barcelona, el diàleg intercultural ajuda a descobrir els valors compartits que defineixen la civilitat de la ciutat.  La ciutat civilitzada fonamenta la coexistència dels ciutadans en la pràctica de les virtuts cíviques; la cooperació amistosa dels seus membres; la reciprocitat en els intercanvis; la fortalesa de la justícia social; la generositat i confiança mútua i el respecte. Totes són virtuts bàsiques per la convivència a la ciutat i serveixen per consolidar la seva civilitat i donar tremp al seu esperit.

La interacció i el diàleg intercultural incrementen la inclusió social al promoure els vincles entres les persones. Barcelona ha demostrat al llarg de la seva historia una important capacitat d’acollida i d’adaptació a les realitats socials canviants. Tot s’ha fet sense alterar la convivència ciutadana. Barcelona  ha de ser una ciutat oberta, acollidora i integradora de la diversitat. La ciutat s’ha de construir des de la singularitat i la diversitat dels seus ciutadans. Aquesta diversitat és un potencial extraordinari que permet construir la ciutat de tots i contribuir, al mateix temps, a definir el sentiment de pertinença personal. En la construcció de la Barcelona cosmopolita, i ensems capital de Catalunya, tothom hi té cabuda. No poden haver-hi exclusions.

De Babèlia a les ciutats interculturals

Les ciutats són espais d’intercanvis i canvis culturals, i llocs on viure les diferències. En l’entorn urbà, les dinàmiques conduïdes per la diversitat cultural es concreten en iniciatives que transformen la cultura. La societat catalana, en els darrers anys, ha sofert una important transformació. Els eixos d’aquesta transformació són diversos. Hi ha, per exemple, els efectes d’una greu crisi econòmica que obliga a pensar i definir de nou els projectes culturals i les intervencions corresponents en una clau d’una austeritat inèdita fins els moments. Però també hi ha altres fenòmens que expressen aquesta nova realitat. Un d’ells són els debats de pensament sobre els límits dels paràmetres culturals hereus o derivats del denominat pensament modern. Però també s’expressen altres qüestions vinculades les transformacions socials ocorregudes com a conseqüència dels processos de globalització.

Els valors i virtuts cíviques expressades en la identitat cultural de les nacions, així com les expressions culturals locals, han entrat en diàleg amb altres expressions culturals incorporades en les societats a través de la globalització social a través de les tecnologies de la informació i de les comunicacions, així com a resultat dels fluxos migratoris dels darrers anys. Com a conseqüència d’aquesta situació nova les polítiques culturals, com passa amb moltes qüestions de les societats obertes, s’han de reflexionar a partir d’aquesta realitat en constant evolució.

La diversitat cultural és una realitat inqüestionable que reclama una política específica per evitar noves formes d’aïllaments culturals. En la societat actual és evident que existeix una visible pluralitat de referents culturals, de llengües i de religions que actuen sobre les identitats individuals dels ciutadans. Per això cal que l’àmbit local, lloc on s’expressa de manera viva aquesta diversitat assumeixi que ha d’incorporar en les seves polítiques culturals actuacions específiques orientades a gestionar la diversitat cultural.