El diàleg catòlic – musulmà

El recent anunci de l’anul·lació de la condemna a mort de la jove catòlica pakistanesa Asia Bibi per blasfèmia m’ha dut a revisar el que vaig escriure fa uns anys arran d’aquest cas. El que vaig escriure en aquells moments, adaptat al pas del temps, és plenament vigent avui. Les relacions entre cristians i musulmans són ambivalents. No és el mateix el que passa al nostre país que les dificultats en que es troben els cristians dels països islàmics. La situació de la cristiana Asia Bibi a Pakistan, sentenciada a morir a la forca per una suposada blasfèmia, evidencia la important asimetria en aquestes relacions. Cal exercir totes les pressions polítiques per salvar a Asia Bibi i els catalans d’origen pakistanès han de fer arribar al seu país aquest missatge: alliberar aquesta dona cristiana perquè els musulmans pakistanesos a Catalunya han après que la blasfèmia no és un delicte penal.

A nivell institucional les relacions entre cristians i musulmans passen per un bon moment. El papa Benet XVI impulsà vàries iniciatives per crear un marc estable de relació amb el món musulmà. Una evidència d’aquesta bona entesa ha estat la recent trobada celebrada entre el Centre per al Diàleg Interreligiós de l'Organització per a la Cultura i les Relacions Islàmiques de Teheran (Iran) i el Pontifici Consell per al Diàleg Interreligios. Aquestes dues institucions varen celebrar el seu setè Col·loqui, a Teheran, del 9 a l'11 de novembre, del 2010, sota la presidència conjunta de Mohammad Baqer Khorramshad, president de l'Organització per a la Cultura i les Relacions Islàmiques i el cardenal Jean-Louis Tauran, president del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligioso.

Al final de la trobada, els participants - set de la delegació encapçalada per Mohammad Baqer Khorramshad i sis de la delegació encapçalada pel cardenal Tauran- acordaren:

1. Els creients i comunitats religioses, sobre la base de la seva fe en Déu, tenen un paper específic que exercir en la societat, en un plànol d'igualtat amb els altres ciutadans;

2. La religió posseeix una dimensió social inherent que l'Estat té l'obligació de respectar, per tant, també en l'interès de la societat, no pot ser relegada a l'esfera privada;

3. Els creients estan anomenats a cooperar en la recerca del ben comú, sobre la base d'una relació sòlida entre fe i raó;

4. És necessari que els cristians i musulmans, així com tots els creients i persones de bona voluntat, cooperin a respondre als desafiaments actuals, promovent els valors morals, la justícia i la pau i protegint la família, el medi ambient i els recursos naturals;

5. La fe, per la seva pròpia naturalesa, exigeix la llibertat. Per tant, la llibertat religiosa, com a dret inherent a la dignitat humana, ha de ser sempre respectada pels individus, els agents socials i l'Estat. En l'aplicació d'aquest principi fonamental, hauran de tenir-se en compte les arrels culturals i històriques de cada societat que no estigui en contradicció amb la dignitat humana;

6. L'educació de les joves generacions ha de fundar-se en la recerca de la veritat, en els valors espirituals i en la promoció del coneixement.

Els participants van posar l'accent en la necessitat de "continuar en el camí d'un diàleg real i fructífer". Cal continuar el diàleg entre cristians i musulmans, per evitar que situacions com la d’Asia Bibi puguin repetir-se.

Els fanatisme islàmic al Pakistan

Ahir vaig veure un magnífic reportatge a TV3 en relació a la situació dels cristians al Pakistan. La situació de la dona cristiana Asia Bibi condemnada a mort per un suposada blasfèmia n’era el fil conductor. Vaig sentir por, un immens temor per els mirades enceses d’odi d’alguns entrevistats. Por del fanatisme religiós dut a l’extrem de percebre odi i brutalitat a través del que deien alguns mulàs. Tot i que els partits polítics islàmics pakistanesos, especialment Jamaat-e-Islami, no són majoritaris des de fa temps estan marcant l’agenda política. L’exemple és la llei contra la blasfèmia que permet acusar a les persones sense proves. Fruit d’aquesta llei, a part de la condemna d’Asia Bibi, ha estat l’empresonament de l’estudiant de 17 anys Muhammad Samiullah per uns suposats comentaris crítics al profeta Mahomma. El fanatisme islamista ha matat en poc temps al ministre per les Minoríes, el cristià Shahbaz Bhatti, y el gobernador de Punjab Salman Taseer per criticar la llei de la blasfèmia. La pressió del radicalisme islàmic no cedeix, augmenta. Mentrestant les potencies occidentals, mogudes pels càlculs pragmàtics donen suport als successius governs pakistanesos islàmics per por dels talibans que han fet de Pakistan el seu centre d’expansió.

¿Què passa al Pakistan?. És cert que el Pakistan, on el 96% de la població es musulmana, hi ha importants nuclis de fonamentalistes islamistes. Però al Pakistan també passa que el 85% dels 188 milions d’habitants sobreviuen amb més de 2 dòlars al dia; tenen 40 milions de nens sense escolaritzar i la meitat dels joves de menys de 16 anys són incapaços de llegir un sola frase. Aquest és part del problema del Pakistan i la seva gran paradoxa. Perquè al costat d’aquesta brutal realitat, Pakistan és un país que ha tingut la capacitat i el recursos per produir la bomba atòmica.

La comunitat pakistanesa a l’exterior, i molt especialment els que són persones religioses, han de trobar els mecanismes adients per incidir de forma més eficaç en la vida política i religiosa del seu país d’origen. No poden desentendre’s d’aquesta dura realitat. Han de denunciar que a Pakistan s’estan vulnerant els Drets Humans. Aquesta comunitat ha de combatre, aquí i en el seu país d’origen aquelles fanàtics que creuen fermament que per servir al Profeta qualsevol mort és acceptable. Per la seva part, els estats occidentals han de revisar la seva política exterior en relació al Pakistan. El silenci o la complicitat són tan responsables com aquells que dia darrera dia inciten l’odi en nom de l’Islam.

Diàleg catòlic – musulmà, salvar Asia Bibi

Les relacions entre cristians i musulmans són ambivalents. No és el mateix el que passa al nostre país que les dificultats en que es troben els cristians dels països islàmics. La situació de la cristiana Asia Bibi a Pakistan, condemnada a morir a la forca per una suposada blasfèmia, evidencia la important asimetria en aquestes relacions. Cal exercir totes les pressions polítiques per salvar a Asia Bibi i els catalans d’origen pakistanès han de fer arribar al seu país aquest missatge: alliberar aquesta dona cristiana perquè els musulmans pakistanesos a Catalunya han après que la blasfèmia no és un delicte penal.

A nivell institucional les relacions entre cristians i musulmans passen per un bon moment. Benet XVI ha impulsat vàries iniciatives per crear un marc estable de relació amb el món musulmà. Una evidència d’aquesta bona entesa ha estat la recent trobada celebrada entre el Centre per al Diàleg Interreligiós de l'Organització per a la Cultura i les Relacions Islàmiques de Teheran (Iran) i el Pontifici Consell per al Diàleg Interreligios. Aquestes dues institucions varen celebrar el seu setè Col•loqui, a Teheran, del 9 a l'11 de novembre, sota la presidència conjunta de Mohammad Baqer Khorramshad, president de l'Organització per a la Cultura i les Relacions Islàmiques i el cardenal Jean-Louis Tauran, president del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligioso.

Al final de la trobada, els participants - set de la delegació encapçalada per Mohammad Baqer Khorramshad i sis de la delegació encapçalada pel cardenal Tauran- acordaren:

1. Els creients i comunitats religioses, sobre la base de la seva fe en Déu, tenen un paper específic que exercir en la societat, en un plànol d'igualtat amb els altres ciutadans;

2. La religió posseeix una dimensió social inherent que l'Estat té l'obligació de respectar, per tant, també en l'interès de la societat, no pot ser relegada a l'esfera privada;

3. Els creients estan anomenats a cooperar en la recerca del ben comú, sobre la base d'una relació sòlida entre fe i raó;

4. És necessari que els cristians i musulmans, així com tots els creients i persones de bona voluntat, cooperin a respondre als desafiaments actuals, promovent els valors morals, la justícia i la pau i protegint la família, el medi ambient i els recursos naturals;

5. La fe, per la seva pròpia naturalesa, exigeix la llibertat. Per tant, la llibertat religiosa, com a dret inherent a la dignitat humana, ha de ser sempre respectada pels individus, els agents socials i l'Estat. En l'aplicació d'aquest principi fonamental, hauran de tenir-se en compte les arrels culturals i històriques de cada societat que no estigui en contradicció amb la dignitat humana;

6. L'educació de les joves generacions ha de fundar-se en la recerca de la veritat, en els valors espirituals i en la promoció del coneixement.

Els participants van posar l'accent en la necessitat de "continuar en el camí d'un diàleg real i fructífer". El proper Col•loqui tindrà lloc a Roma l’any 2012. Cal continuar el diàleg entre cristians i musulmans, com les gestions per salvar a Asia Bibi. El mateix Benet XVI ha recordat recentment la dramàtica situació d’aquesta cristiana i ha demanat el seu alliberament.