Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berlusconi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berlusconi. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de setembre del 2009

Per Berlusconi s'enfronten el Vaticà i els bisbes italians

Es ben curiós l’embolic que s’ha organitzat entre Silvio Berlusconi, l’Església italiana i el Vaticà. Mentre el diari “Avvenire”, portantveu de la Conferència Episcopal Italiana, es mostra cada cop més crític contra el cap de govern; “l’Osservatore Romano” òrgan del Vaticà, dirigit per l’historiador Giovanni Maria Vian, obvia els greus problemes que enfronten i distancien a Silvio Berlusconi dels bisbes italians. Més aviat, dona la impressió que hi ha un sector del Vaticà que contemporitza amb un Berlusconni cada cop més atrapat per una política limitadora dels drets humans i força entretingut amb els seus conflictes amb les velinas. L’“Ossevatore Romano” ha criticat per exagerat i imprudents els comentaris del diari “Avvenire, i el professor Vian, en una recent entrevista ha augmentat aquesta sensació a l’afirmar que no hi ha motius de tensió entre el Vaticà i el govern italià. Aquesta actitud del sempre prudent diari del Vaticà amb la Conferència Episcopal Italiana ha desconcertat a forces persones. “L’Ossevvatore Romano”, davant les moltes crítiques rebudes per la seva passivitat amb el govern de Berlusconi ha respòs dient que el Vaticà no ha de barrejar-se en les experiències polítiques contingents. Que la funció de l’Església és educar les consciències. Algunes persones han interpretat aquesta situació com de profunda pèrdua de sintonia entre la Santa Seu i els bisbes italians.


Des de fa mesos el diari “Avvenire” ha anat criticant el rumb que anava prenent el govern de Silvio Berlusconi. Des d’aquest diari s’han publicat dures editorials i s’han escrit articles de fons contra molts dels aspectes de la política del govern italià. El diari dels bisbes italians, per exemple, ha estat molt sever contra les recents mesures sobre política d’immigració propiciades pel govern italià. La tensió entre la conferència episcopal i Silvio Berlusconi havia anat pujant de tot en els darrers mesos, de tal manera que, fins i tot el Secretari d’Estat, el cardenal Bertone, promogué un gest de reconciliació amb la Conferència Episcopal Italiana. No fou possible. Perquè quan s’havia de produir una trobada per baixar la tensió es produí l’atac frontal i barroer del diari “Il Giornale”, propietat d’un germà de Berlusconi, contra Dino Boffo, director del diari “Avvenire”, és a dir, conte els bisbes italians. S’acusà a Boffo, després d’haver-lo presentat com a moralitzador de la política italiana, d’estar implicat en una conxorxa d’homosexualitat.

Les tensions entre Silvio Berlusconi i els bisbes italians ara ja és una guerra oberta. Caldrà veure com acaba. Caldrà seguir amb atenció el comportament del Vaticà i analitzar si l’esquerra catòlica té prou capacitat de moure’s adequadament en aquest entorn tant turbulent.

Nota - A l'acabar d'escriure aquest post he rebut la carta que avui dimecres 3 de setembre el director de l’Avvenire, Dino Boffo, ha dirigit al Cardenal Angelo Bagnasco, president de la Conferència Episcopal Italiana, presentant la seva dimissió. Espero poder comentar en una pròxima nota aquesta carta

diumenge, 22 de febrer del 2009

Berlusconi inventa el Somatén i es carrega l’Estat de Dret

Berlusconi dinamita l’estat de dret inventant el Somatén a la italiana mentre la sinistra està de vacances. Es cert que cal avançar cap una democràcia participativa i deliberativa (democracia 2.0), però l’exercici de l’autoritat no és pot delegar ni fer-lo participatiu. L’autoritat pública, junt als controls del poder judicial, és la defensa que tenim els ciutadans davant dels abusos del poder. Berlusconi no ho entén així. La idea del Somatén ha estat la ràpida resposta de Berlusconi a la indignació popular després d’un episodi de violència sexual protagonitzat per immigrants.

Molt haurien de canviar les coses perquè aquestes patrulles cíviques no anessin a la cacera de l’immigrant. Així ho pensen també des del Vaticà. El secretari del pontifici consell per la immigració ha criticat el decret llei de Berlusconi. L’ús del decret llei com a instrument de govern demostra el menyspreu que té “il Cavallieri” pel joc democràtic. Ell no ho dissimula quan justifica un nou ús del decret llei: “el temps en que el Parlament italià aprova les lleis està a la vista de tothom”.

Que es pot esperar de Berlusconi, un fatxenda de tres al quarto, ric i manipulador de l’opinió pública o de la justícia, especialment si això li permet quedar incòlume de les sospites judicials que envolten el seu patrimoni. Si algú vol entendre les connivències del poder polític italià amb la cara oculta de la magistratura i els poders opacs de l’estat que vagi a veure Il Divo. S’entén tot.