Identitat i diàleg

El dilluns passat ha tingut lloc, en el Parlament de Catalunya, un acte de singular rellevància: la Jornada sobre Identitat i Harmonia interconfessional i social organitzada pel GTER (Grup de Treball Estable de Relions). Aquest acte ha estat una mostra del que és el poble català: una societat lliure, oberta i respectuosa amb la diversitat. Virtuts que defineixen la societat catalana i, de manera particular, les seves ganes de ser un espai de convivència civilitzada sense exclusions. Gràcies a aquesta actitud els catalans, siguin quines siguin les seves creences, afirmen la seva identitat de manera dinàmica a partir de la interacció i el diàleg. Per això cal crear espais de trobada que permetin dialogar i compartir creences.

Viure la pluralitat religiosa és fomentar la convivència. Per això no cal amagar la dimensió espiritual de les persones, ans al contrari cal fomentar-la en benefici de la pròpia societat. Les religions han de tenir una presència normalitzada en les societats contemporànies. Una camí d’aquesta normalització és el diàleg de les religions. El primer àmbit de diàleg és el cultural. Fe i cultura estan relacionats. També hi un diàleg que s’expressa ecumènicament com a camí de trobada d’una unitat perduda entre els cristians. Un altre àmbit és el diàleg interreligiós per afavorir la trobada entre les diferents religions.

Hi ha un altre nivell de diàleg molt poc explicitat: el diàleg dins de les religions. Aquest àmbit molt sovint queda oblidat per les mateixes religions. Tant de bo, aquest esperit commemorat en el Parlament de Catalunya tingui la seva correspondència també a l’interior de les mateixes religions.

Harmonia interconfessional

Al Parlament de Catalunya, presidits pel seu President, s’ha fet la celebració de commemoració de la Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional amb el lema "Veritat, justícia i religió ". Ha estat un acte afable on la participació dels representants de les diferents religions presents a Catalunya han demostrat que som un país plural, divers, respectuós i civilitzat. En un món ple de tensions, moltes d’elles amb un substrat religiós, reconforta veure com les diferents religions presents a Catalunya reafirmen la seva voluntat de conviure en harmonia, treballar per la justícia i defensar els valors que ens defineixen com un poble civilitzat.

Des de fa anys a Catalunya diverses entitats privades treballen a favor de l’harmonia interconfesional. L’acte al Parlament de Catalunya estava organitzat pel GTER, Grup de Treball Estable de Religions, el qual, pacientment ha establert les bases per la convivència dialogal de les religions. L’experiència catalana és un referent a Europa. Gràcies a les iniciatives d’aquest grup les diferents religions presents a Catalunya han contribuït a educar el respecte a la llibertat de creença, i a la no creença, sense que això fos un motiu de disputa o desacord.

El respecte a la llibertat religiosa forma part dels valors bàsics que defineixen una societat democràtica. En aquest sentit, els catalans hem de sentir-nos orgullosos de viure en un societat on cada ciutadà respecta les creences del seu veí. Hem de defensar amb orgull aquest valor fonamental de convivència i seguir treballant perquè les religions, al costat d’altres tradicions de pensament, continuïn afirmant els valors bàsics que ens defineixen com a societat.

Harmonia religiosa

Per tercer any consecutiu, el Parlament de Catalunya ha acollit la jornada de la Harmonia Religiosa promoguda pel grup GTER a proposta de la ONU. Segons s’ha indicat en l’obertura de les jornades la paraula harmonia té vàries excepcions que signifiquen molt bé el sentit del diàleg interconfessional. Harmonia és justa adaptació; concordança d’opinions; acord entre dues o més persones i acord de sons agradables a l’orella. I tot això és el que passa quan les religions es troben i es posen d’acord per impulsar projectes a favor de la millora de les condicions de vida dels ciutadans.

La jornada d’aquesta any ha servit per demostrar com l’harmonia entre les confessions religioses ha permès impulsar diversos projectes socials que permeten pal·liar els impactes de la crisi econòmica. Les diferents religions a Catalunya han descobert que anant juntes multipliquen els seus recursos i són més eficaces en el seu treball social. Les experiències de col·laboració interconfessional són un primer pas, encara tímid perquè la feina que cal fer, sobre tot per defensar l’Estat del Benestar, és immensa i necessita de molts esforços. Per això una de les demandes del grup GTER és que apareguin més projectes de treball que projectin la dimensió social de les religions i millorin la convivència entre les persones.

A Catalunya les diferents religions viuen en plena harmonia i, des de les seves identitats particulars, han descobert el camins de complementarietat en benefici de la societat. El seu testimoniatge de vida és molt important per vèncer les causes de sofriment de tanta gent. Gràcies a l’entesa de les religions es pot demostrar a la societat que l’harmonia és un bé compartit i que gràcies a ella és poden construir les esperances que permeten resistir la greu crisi econòmica.

Absències d’or

L'acte de lliurament de la medalla d'or al cardenal Lluis Martinez Sistach en el Palau de la Generalitat fou una cerimònia entranyable. Moltes persones volgueren acompanyar afectivament al cardenal en aquest moment tan notable. Per això hi ha havia una àmplia representació eclesial catalana, de la diòcesi de Barcelona, junt amb una important nombre de membres del govern a més de la presidenta del Parlament i pocs parlamentaris. Però també eren evidents i notables algunes absències.

Faltaven representants d'altres forces polítiques, llevat dels que formen part dels partits de govern. Excepte algun diputat no governamental, hi faltaven els líders i membres destacats de la majoria de forces polítiques catalanes. La seva absència en un acte que, a més de distingir a la persona del cardenal, honorava el servei de l'església catòlica a Catalunya, fou un fet destacable i, en certa manera, incomprensible. El lliurament de la medalla era un acte cívic, que no comportava cap adhesió a les creences del cardenal,  i  per això hauria d'haver interessat a les forces polítiques absents. Perquè, en un moments d’escassetat d’institucions que aporten significats, l’Església catòlica té encara una important funció social. Un altre estament absent fou el món de la cultura, llevat també d'alguna personalitat aïllada. Si bé és cert que aquest món és plural i heterogeni, més anticlerical que clerical, va estranyar-me que no assistissin alguns creadors que sempre s’han mostrat sensibles i respectuosos a les virtuts cristianes. Aquesta absència sorprèn especialment perquè el cardenal Lluís Martínez Sistach ha estat una persona amant del diàleg franc i obert amb el món de la cultura com a ho ha demostrat a través de la fundació Joan Maragall que sosté i nomena el seu president. 

També fou sorprenent l'absència de representants d'altres confessions. Per la composició dels assistents cal dir que fou un acte de catòlics. Aquesta situació resultava xocant amb el continuïtat interès del cardenal Lluís Martínez Sistach de propiciar l'ecumenisme i el diàleg interreligiós a través d’institucions apropiades, entre les quals destaca el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER). Institució propiciada i cuidada pel cardenal de Barcelona. Va sorprendre'm no trobar les altres religions en un acte que tenia una  clara significació de reconeixement del paper social de les religions a través d’honorar a la religió catòlica. Per més que intento trobar alguna justificació a aquestes absències les raons que trobo són febles i incomprensibles. Pot ser, més enllà de les causes raonables que poden explicar aquests fets, tot pot atribuir-se a un cúmul de circumstàncies que tenen el seu origen  l'atzar. M'agradaria que aquesta fos la verdadera causa.