Una tarda lluminosa amb les monges de sant Benet de Montserrat

He tingut l’oportunitat de presentar el meu llibre La vida en un blog a la comunitat de monges benedictines de sant Benet de Montserrat. Imatge inaudita: jo, representant del gènere masculí, explicant a tota la comunitat femenina on s’havia acompanyat la Roser el contingut del llibre i el perquè vaig escriure’l. Durant uns tres quarts d’hores vaig anar deixatant els diferents capítols i seccions del llibre. El fet que hagués transcorregut un cert temps de la seva publicació em serví per prendre distància de l’obra i presentar-la des d’una perspectiva més madurada de la que tenia quan fou redactada.

Vist el llibre amb la distància que proporciona el temps permeté adonar-me que no vaig tractar amb prou intensitat el tema de la dona dins de l’Església catòlica. Reconec que aquesta és una de les mancances del llibre i que necessito recuperar en proper escrits del meu blog. És evident que aquesta és una de les grans qüestions que els catòlics hem d’assumir que no s’han donat les passes necessàries per resoldre el paper que tenen les dones en l’Església. S’han dit moltes coses, s’han fet moltes propostes però la realitat segueix donant l’esquena a les dones en molts àmbits eclesials.

La presentació del llibre em serví per confirmar el que fou la gran motivació de l’obra: llegir la realitat des de la mirada d´un cristià conciliar compromès amb el seu temps. Al tornar sobre tot el que havia escrit descobrí que els textos s’havien de llegir pausadament, contemplar-los i meditar-los, i tot seguit veure la seva traducció en la vida del lector. Eren textos pensats per practicar la Lectio divina. En definitiva, davant de moltes obres, els lectors hem de fer el mateix que feu la Verge Maria en l’adoració dels pastors “Tothom que ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava” (Lc 2,18-19). Maria contemplava la realitat, la guardava en el seu cor i la meditava. Això és el que pretén contribuir el meu llibre. 

Déu es troba en les xarxes socials

He començat l’any pregant, com cada dia. No hi ha dia que no dediqui un temps a pregar. Ho faig ben d’hora, quan la ciutat encara sembla dormida i els treballadors del torn de nit comencen a retornar a les seves cases. Combino les lectures corresponents a Laudes amb els textos de la missa del dia. Després, reflexiono per traduir la vivència, senzilla com un ventijol, en unes notes que publico en les xarxes socials. De tant en tant, alguna ànima espontània m’agreix aquestes notes. Llavors m’alegro. Aquests comentaris retornen el bé que procuro fer publicant les meves efímeres reflexions sobre els textos parlats en la intimitat del cor. No tinc gens de vergonya d’afirmar cada dia quines són les meves creences a la plaça pública de les xarxes socials.

Però avui, primer dia de l’any, la pregària ha estat més comunitària. He volgut participar la fe amb la comunitat de monges benedictines del monestir de Sant Benet de Montserrat. M’han acompanyat la Roser i els seus pares. Tots hem superat la son, resultat d’intentar integrar en una experiència única la celebració del nou any amb la pregària, i pràcticament en silenci hem enfilat el camí prou conegut d’aquesta muntanya tan estimada pels catalans. Allí, asseguts en el cor de l’església del monestir, hem acompanyat les monges en la primera missa de l’any. Quin goig espiritual poder estar en comunió durant els primers moments de l’any amb aquestes grans dones de la comunitat de Sant Benet. Com són les coses, just abans de començar la celebració, ha vingut la priora per comentar-me discretament que m’acabava de llegir una piulada meva. Si santa Teresa deia que Déu estava entre les olles, probablement avui hauríem de dir que Déu també es troba en les xarxes socials.

Creure gràcies al testimoni comunitari

Un dels problemes importants, i particular, dels creients en qualsevol fe és com transmetre-la a altres persones. Es, en definitiva, saber respondre a les preguntes ¿com es pot fer creïble als demés una experiència personal que és font de sentit?, ¿com dir a aquestes persones que la fe és resultat d’una decisió lliure que va més enllà de tota raó, però que és raonable? ¿com explicar que val la pena creure perquè aporta felicitat, serenor i pau interior?. El repte de la transmissió de la fe a Europa preocupa avui a l’Església catòlica per la seva progressiva pèrdua de la seva rellevància social. Per això, els bisbes afirmen la necessitat d’una nova evangelització de les societat europees i orienten part del seu treball pastoral a transmetre aquesta fe a la societat.

Darrerament he viscut una experiència que m’ha permès comprovar la força que té el testimoniatge comunitari de la fe en persones que es troben en actitud de recerca interior. Vaig assistir a la festa jubilar de l’abadessa del monestir benedictí femení de Sant Benet de Montserrat acompanyat de la Roser que es troba en actitud de cercar el sentit de la fe i de la seva espiritualitat. La vivència intensa de compartir amb la comunitat benedictina i la percepció del acolliment càlid de les monges, cada una segons el seu carisma, aconseguí que la meva acompanyant experimentés el retrobament amb l’experiència del Déu amor.

Les paraules de la Roser, a l’acabar la cerimònia eren d’agraïment a la comunitat de monges per haver compartit un dia joiós i ple d'emocions. Manifestava sentir-se acollida i haver rebut la seva pau, la seva alegria i la seva bondat. Es confessava creient però no practicant i que feia molts temps que no participava de la celebració de la eucaristia. El fet de compartir totes les seves vivències del dia amb la comunitat monàstica  va fer renéixer el seu amor per Déu, un amor que sempre havia  guardat dins el seu cor i que, davant d’aquesta experiència personal volia donar gràcies a la comunitat de monges per tot això. Excel·lents paraules que mostren la força que té la comunitat cristiana per transmetre el que significa tenir fe.

Montserrat Viñas i Santos

Aquest és el nom de l’abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat. Avui ha celebrat la festa jubilar dels seus 50 anys de professió monàstica. Amb motiu d’aquest esdeveniment la comunitat benedictina i un grup de familiars i amics ens hem aplegat per compartir l’eucaristia jubilar, un dinar de germanor i una magnífica vetllada musical. Ha estat un dia magnífic que ha mesura que progressava el sol anava esvaint la boira que des del riu s’havia apoderat dels primers graons de la muntanya.  

Durant el dinar he tingut l’oportunitat d’expressar quatre sentiments i evocacions sorgides entorn d’aquesta festa. He agraït a la mare abadessa el seu acolliment fraternal durant el temps que havia estat en el Patronat de la Muntanya de Montserrat. També he volgut que el meu agraïment fos extensible a tota la comunitat perquè durant aquests anys he après que l’espiritualitat benedictina, en la qual m’identifico plenament, també es conjugava en femení. Aconsello llegir el llibre recentment publicat per la mare abadessa La regla de Sant Benet. Un camí per viure l’evangeli.

Gràcies al meu contacte sovintejat amb la comunitat de Sant Benet de Montserrat he estat amarat per la gran experiència de fe d’aquesta comunitat femenina. En les meves breus paraules durant la sobretaula, he demanat a la comunitat que continuïn amb el seu testimoniatge cristià; l’església necessitat de moltes comunitats com la de sant Benet de Montserrat  perquè són portadores d’esperança. Per això, he volgut acabar compartint amb totes les monges el meu desig que el futur de l’església catòlica es pugui conjugar també en femení.