Llibertat i equitat

Fa uns quants anys vaig publicar un article llarg, “Diàlegs per a un amic neoliberal” que formava part del “El neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Algunes de les idees expressades són encara vigents avui. Tot seguit recullo algunes d’aquests pensament.

Una de les idees motores del liberalisme és l'estreta unitat existent entre el desenvolupament del mercat i el progrés de la llibertat. El gran principi liberal identifica la igualtat, primer, amb la llibertat de la ciutadania, de tal manera que tothom ha de tenir les seves llibertats bàsiques assegurades, i, després, amb el desig d'una assignació igualitària inicial perquè cada persona rebi la mateixa quantitat de béns que tots els altres. Per això el liberalisme insisteix vehementment que la justícia social consisteix a crear i garantir la igualtat d'oportunitats, "però no creuen que la igualtat hagi de significar un mateix punt d'arribada...i no ho creuen perquè aquesta forma d'igualitarisme significa sempre una forma més profunda d'injustícia i només s'aconsegueix amb el sacrifici de la llibertat" (Vargas Llosa, M. "La libertad y la igualdad".El País 20 octubre 1991 pág.13). No crec que el nostre diàleg hagi de retreure's davant la contundència de les anteriors paraules. La persuasió liberal sobre la igualtat o la justícia potser es puguin reformular a partir de les matisacions introduïdes al llarg d'aquesta trobada dialogal en recerca d'un mutu enriquiment.

En primer lloc hauríem de reconèixer que la llibertat proclamada pels liberalismes no pot ser "només la llibertat dels socialment o naturalment privilegiats" (Guisán, E. "De rodillas liberales !" El País 16 gener 1992 pág.10). El valor llibertat no pot ser comprés de forma absoluta sinó està tamisat pel valor de l'equitat. En un altre comentari, en parlar del tema de la dimensió econòmica s'ha esmentat la necessitat d'un desenvolupament no distorsionat de la competència, ara podem estendre aquest judici al tema de la llibertat. Es tracta d'evitar una extensió parcel·lada i fragmentada de la llibertat, especialment si ella es dissocia de l'equitat. Hem de garantir que totes les persones tinguin les mateixes possibilitats de viure i exercitar la llibertat. Avui estem més mancats d'equitat que de llibertat. Doncs aquesta sense equitat està injustament repartida i esdevé desigualtat.

No tothom és igualment lliure, no tant perquè no poden exercir la llibertat de forma positiva, sinó perquè no totes les persones tenen la mateixa possibilitat d'elecció. L'exercici de la llibertat va estretament unit a les condicions econòmiques i, molt especialment, als efectes marginals del poder econòmic. Davant tal evidencia resulta aconsellable fondre la defensa vehement de la llibertat efectuada pel liberalisme amb l'alliberament proposat per els qui continuen advocant la validesa dels projectes emancipadores.

Darwinisme social

Un bon amic m’envià un missatge força suggerent a partir del qual he pogut construir aquest post. La seva nota començava amb una cita d’Adam Smith, persona que cada cop admiro més i crec que ha estat força mal interpretat. La cita deia “aquesta disposició a admirar, i quasi idolatrar, als rics i poderosos, i a mensprear o, com a mínim, ignorar a les persones pobres i de condició humil (...) (és) la principal i més estesa causa de corrupció dels nostres sentiments morals” La cita d’Adam Smith el meu amic la treu del llibre de Tony Judt El món no se’n surt. Aquest autor, malauradament mort no fa massa, aprofita aquesta cita d’Adam Smith per criticar els aduladors de la riquesa per la riquesa i destacar que això és una immoralitat i un tret destructiu per l’economia moderna.

Toni Judt, segueix, dient: “Els nostres sentiments morals han estat corromputs efectivament. Ens hem tornat insensibles als costos humans de polítiques socials aparentment racionals, sobretot quan se’ns diu que contribuiran a la prosperitat general i, d’aquesta manera, als nostres interessos per separat”. El meu amic, aprofita aquestes cites per comentar-me: “això explica per què les classes mitges s’han tornat insensibles als costos humans dels retalls. Hem oblidat a Charles Dickens i per això sospitem que els pobres són uns aprofitats i tramposos. I sobretot els hi neguem la dignitat quan els esclavitzem, de fet, en treball miserables. Es evident que cal combatre els ganduls, però en cap cas cal oblidar que tots som fills de Déu i germans”.

El meu amic, una persona que es confessa de dretes, votant de dretes i lliberal modern, acabava dient-me “sembla mentida el darwinisme social que practiquen alguns polítics”. Les seves paraules finals m’advertien que els lliberals sí tenen principis morals, els qui no en tenen són els darwinistes socials camuflats com a nous lliberals. Té raó.:

Diàlegs para un amic neoliberal I. Recompondre el pensament

Fa pocs dies, un bon amic, de mirada conservadora i actitud oberta, va demanar-me que comentés el fet que algunes persones confonen alguns conceptes, basats en estereotips, al voltant d'aquesta forma de pensar. Això indueix a tenir prevencions innecessàries que alimenten recels i desconfiances. En un primer moment, vaig escriure una nota sobre aquesta qüestió. Més tard, a partir d'alguns comentaris rebuts vaig acordar-me que a principis dels anys 90 del segle passat, havia publicat un extens article sobre aquest tema per a un llibre que edità Sal Terrae. El llibre es va titular “El neoliberalismo en cuestión” i era una obra col·lectiva de dels membres del seminari social de Cristianisme i Justícia a Barcelona. Mirant aquest article he vist que té una línia argumental vàlida per aclarir algunes de les qüestions que preocupen al meu amic. Per aquest motiu he decidit publicar, de manera contínua, encara que alternant amb altres notes, la línia argumental d’aquest article. Tots els comentaris relacionats amb aquest article estaran encapçalats amb l'epígraf “Diàlegs per a un amic neoliberal”. En alguns paràgrafs s'afegiran alguns comentaris entre parèntesis per ampliar algunes idees.

El prestigiós Club de Roma, en un informe remès pel seu Consell i titulat -molt encertadament- "La primera revolució mundial", afirmava: "ens trobem en les primeres fases de la formació d'un nou tipus de societat mundial...El significat mundial d'aquesta revolució es torna enormement major si es considera que un enfocament inadequat de la mateixa podria posar en perill tota l'espècie humana... Només si els habitants del planeta comprenen que s'estan enfrontant a perills immediats i comuns es pot generar una voluntat política universal d'emprendre una acció comuna per aconseguir la supervivència de la Humanitat. Per això és pel que apel·lem a la creació d'una solidaritat mundial" (King, A. i Schneider, B. "La primera revolució mundial. Informe del Consell al Club de Roma” Plaza Janés, Barcelona 1991, p.17-21). Perquè aquesta solidaritat es desenvolupi és necessari revisar algunes de les idees forjades en altres èpoques i contrastades en els vertiginosos esdeveniments dels últims anys.

No es tracta tant de situar aquestes idees en els nous contextos, sinó de recompondre-les a la llum de noves dades. En aquesta tasca el diàleg és fonamental, doncs en cas contrari la incertesa alimenta el fonamentalisme i la intransigència. Aquesta és la perspectiva des de la qual s'han escrit aquestes notes sobre el neoliberalisme. Es tracta d'una aproximació dialogant a aquesta ideologia doncs, tal com assenyala el Consell de Roma, els greus problemes que es projecten sobre el nostre planeta exigeixen trobar acords. (Ara afegiria: el consens és necessari per aconseguir els objectius proposats. Els problemes són tan greus que exigeixen una nova mirada cap a la mateixa acció política. Abandonada l'etapa de grans confrontacions, ara emergeix un temps nou on la concertació i la cooperació han de prevaler sobre la competència i la confrontació).