Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setmana Santa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setmana Santa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 d’abril del 2018

Setmana Santa 2018. Meditació IV. La Pasqua del Ressuscitat


Els cristians d’avui tenim molta avantatge respecte els primers seguidors de Jesús. Ells, davant la seva mort en creu no entengueren res. Restaren perplexos i en un profund silenci d’incomprensió. L’Stabat Mater reflexa perfectament els sentiments d’aquells moments. Res semblava tenir sentit. Els Improperis, profundes recriminacions de Déu al seu poble, presagiaven la possibilitat del triomf del no res després de la mort de Jesús. En aquells moments hi havia un to de desesperança i por. Però no. Després d’un temps de nit, de foscor, l’arbre de la creu donà la llum al món. Aquesta és la novetat que cal proclamar avui: la resurrecció ha vençut tota mort.

Els cristians sabem que després de la creu sempre hi ha la resurrecció. En un dels textos més primitius del Nou Testament es diu simplement “creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell” (1Te 4,14). Tota la nostra fe està centrada en el fet de la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Sense Diumenge de Pasqua, el Divendres Sant no té sentit. Com diu l’evangelista Lluc “per què busqueu entre els morts el que és viu. No és aquí: ja ressuscitat” (Lc24.5-6). ¿Per què la devoció popular celebra amb molt imaginaria la passió però no la resurrecció?.

Necessito viure la passió des de la seguretat de la resurrecció. Perquè això és el que sabem i ens dóna vigor. Això és el que experimentaren els deixebles d’Emaús. L’anunci joiós de la Pasqua és el que els cristians hem de transmetre a les persones que cerquen el sentit de la vida. Necessitem explicar amb joia el sentit de l’encontre de Maria amb el fill vivent. És el nostre punt de partida com a creients. Crist ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Nosaltres en som testimonis i en donem testimoni.

dissabte, 31 de març del 2018

Setmana santa 2018. Meditació III. Dissabte Sant


Dissabte Sant, dia de silenci. Dia de meditació del dolor de la mare al veure al seu fill en l’arbre de la creu. Silenci davant de la mort injusta de Jesús condemnat pel poder establert, el polític i el religiós. El poble no ha estat aliè a la seva mort, entre Jesús i el bandoler, trià aquest darrer. Els seguidors de Jesús estan desconcertats. El Messies sembla derrotat. Devallat de la creu ha estat enterrat d’amagat. La mirada està perduda en una creu sense sentit. Ningú compren el que ha passat. Com pot ser que Déu hagi abandonat a qui es proclamava el seu fill. ¿S’ha acabat l’esperança? ¿com poder seguir confiant?.

El profeta Osees anuncià que aquesta absurditat només és aparent. La meditació sobre les paraules del profeta il·lumina el que esdevindrà després, quan la llum de la nit aclarirà el nostre enteniment.

Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha trossejat, ens guiarà,
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència”
(Os 6,1.2)

El silenci del dia d’avui ens ha de donar força per proclamar l’anunci joiós de la Pasqua que viurem al vespre. La Pasqua és també Paraula de vida. Avui, més que mai, hem de viure la fe anunciant la Paraula en mig de la plaça pública. El silencia d’avui ha de ser substituït per la proclamació de la Bona Nova. En l’espai públic és on cal explicar de forma entenedora el sentit que té la Setmana Santa pels cristians. Un cop abandonades les seguretats proporcionades per una fe emparada per una societat cristianitzada des de les institucions públiques, ara ens toca viure la fe amb molta més intempèrie. La fe s’ha situat fora del Paradís en els marges de la societat. Allí, on quasi bé tot sembla negar el sentit de tot el que és humà, la fe es purifica i es fa entenedora als senzills. La fe es proclamació d’esperança als oprimits, els pobres, els marginats, el perseguits, els empresonats i exiliats, i tots aquells que esperen un món millor i més just. Des de fora del Paradís, en els marges de la història es mostra la nuesa de la fe. La fe nua com nu està l’altar del Dissabte Sant.

divendres, 30 de març del 2018

Setmana Santa 2018. Meditació II. Divendres Sant


Avui és un dia de silenci. De meditació sobre el silenci que s'ha estès sobre el món per la mort de Jesús. El silenci, no només és un recurs per aprofundir en nosaltres mateixos, el silenci també és pot escoltar, contemplar, viure'l, desitjar-lo. Per mi el Divendres Sant sempre ha estat un dia associat amb el silenci. Des de fa temps durant aquest dia m'ha agradat organitzar la meva litúrgia particular a l'entorn d'una lectura reposada, lenta i contemplativa del text de la passió, anar  repetint el verset "Pare, confio el meu alè a les vostres mans", escoltar en silenci els improperis -"Poble meu que t'he fet, en que t'he entristit, respon-me!."; cantants en català pels monjos del monestir de Santa Maria de Montserrat o en la versió polifònica feta per Palestrina. En aquest moment em pregunto: hi era quan claven a Jesús en creu, hi era el peu de la creu?.

En la mirada a la creu descobreixo que aquesta creu no és neutre. Jesús continua sent crucificat en cada un dels refugiats, aquests que vénen fugint de les guerres i la fam, que venen a la confortable Europa. Jesús continua sent crucificat en els immigrants, aquests que tanqueu en els CIEs o els expulseu perquè fan nosa. Jesús continua morint a la violència contra les dones o en els abusos a menors. Jesús continua sent crucificat en els aturats, en els treballadors precaris, a les persones explotades i oprimides, en la gent gran que no té una pensió digna, en les famílies desnonades, en els que moren per causa de qualsevol tipus de violència, en els quals són acomiadats dels seus llocs de treball per demanar els seus drets. Crist és de nou crucificat cada cop que la societat nostre és injusta, insolidària i nosaltres som egoistes. També Crist és de nou dut al patíbul de mort quan s’empresonen a persones sense raó, acusats de delictes no comesos. Crist és elevat de l’arbre de la creu cada cop que s’ofèn el seu memorial amb processons militaritzades i ministres cantant l’himne de la legió, el Novio de la muerte.

La mort de Crist agita les nostres consciències i ens convida al silenci profund i la meditació contemplativa. Sabem que des de l’arbre de la creu ve la salvació del món. Però la mirada a la creu empeny al compromís per la vida i la salvació de tots. En aquest creu de dolor i de torbament es manifesta el misteri de la vida. Necessitem penedir-nos per ser solidaris amb la sort de Jesús. Les lectures matinals d’avui, salm 50, ajuden  a entendre que cal prendre consciència de la condició de pecadors i oferir el cor sincer com a penyora de redempció: "Compadiu-vos de mi...Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat...La víctima que ofereixo és un cor penedit, un esperit que es penedeix...Vos estimeu la veritat al fons del cor.. Quin goig aquets ossos que havíeu fet pols". Quan el Divendres Sant contemplem i adorem la creu salvadora, ens sentim urgits a despullar-nos de nosaltres mateixos, dels nostres egoismes, de les nostres caretes, de tot allò que hi ha de pecat en la nostra vida. L’experiència de contemplar el Crist jacent en creu no és un reconeixement d’un fracàs. L’aparent absència de Déu en els moments de patiment de Jesús, la seva sensació d’abandonament, esdevindrà joia i vivència omnipresent. A Ha 3,2-19 se'ns diu "el Sant arriba des de la muntanya de Faran, la seva glòria cobreix el cel, i amb la seva majestat omple la terra". Certament, cadascú de nosaltres pot experimentar que podem transitar d’una sensació de que avui amb la passió de Jesús l'absència Déu ho omple tot i costa viure la seva presència salvadora. Però sabem que Déu mai deixa sòl als seus estimats. Simplement intervé quan cal, no quan volem nosaltres. Hem de deixar confiadament el nostre alè a les seves mans. No només quan la mort esdevé una afirmació irreparable, sinó com una actitud permanent convençuts que de l’arbre de la creu neix la vida.

dijous, 29 de març del 2018

Setmana Santa 2018. Meditació I. Dijous Sant


Què és la Setmana Santa? Per algunes persones són unes simples vacances de primavera. Pels creients, a més d’un petit parèntesi en les ocupacions, és un moment per viure la profunditat d’aquest temps litúrgic. La Setmana Santa és un moment àlgid en les tradicions cristianes. Es recorda la passió, mort i resurrecció de Jesús el Crist. La contemplació d’aquest misteri, que no ens deixa indiferents com a cristians, és una bona nova a proclamar a la societat no religiosa. Cal saber explicar la força de la Pasqua; la certesa de que amb la resurrecció la vida venç la mort a través de l’amor del Pare revelat per Jesucrist penjat en l’arbre de la creu. Que aquesta creu, en la mesura que la compartim, ens orienta cap a la joia de la resurrecció. Els cristians hem d’oferir a la societat secularitzada la possibilitat de viure aquests dies de forma humanitzadora. El seu sentit allibera.

Aquest Dijous Sant comencem a entendre el que viurem amb joia al final de la Setmana Santa. Després del dolor i solitud descobrirem que la mort és vençuda per l’amor és la catequesi que les seves entitats poden fer al món d’avui. És un sí rotund: la mort pot ser vençuda per l’amor. “Ell, que havia estimat als seus que eren en al món, els estimà fins a l’extrem” (Jn 13,1). L’amor infinit de Déu allibera. “Ningú té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics” (Jn 15,13). No es tracta de crear nous màrtirs, però sí testimoniar la magnificència de l’amor. Els cristians hem de saber proclamar la força de l’amor. Cal testimoniar la preeminència de l’estimar perquè l’amor redimeix la soledat de l’abandó. L’amor obre les portes a la solidaritat. La solidaritat ens allibera de l’egoisme que ens fa indiferents al sofriment del proïsme.

dilluns, 26 de març del 2018

Setmana Santa



Ahir era Diumenge de Rams i amb aquesta data comencen les celebracions litúrgiques de la setmana que és santa perquè culmina amb la Pasqua, la màxima festa del cristians. Per tal que aquests dies siguin uns dies d’enriquiment personal, especialment quan es viuen a fons les celebracions litúrgiques de l’Església, proposo llegir pausadament el llibre Viure la Setmana Santa de Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat. És un llibre editat fa uns quants anys, però el temps no desvirtua la seva actualitat i utilitat espiritual.

Tot el llibre és una invitació a meditar i contextualitzar les lectures que serveixen d’eix de les celebracions de Setmana Santa. Lectures que són interpretats a la llum de la realitat actual. El llibre està estructurat en uns primers capítols introductoris a les celebracions d’aquests dies sants i després Bernabé Dalmau explica la litúrgia diària des del Diumenge de Rams fins el Diumenge de Pasqua. Les lectures litúrgiques estan complementades per una meditació, uns textos clàssics i moderns que ajuden a contemplar la profunditat de la celebració i unes referències a l’art i a la música. Tots aquests recursos permeten copsar el sentit de les celebracions de Setmana Santa.

Certament, la lectura d’aquest llibre ajuda a l’enriquiment humà i espiritual

dijous, 2 d’abril del 2015

Tridu Pasqual

Avui s’acaba la Quaresma i comença el Tridu Pasqual. Seran tres dies litúrgicament intensos per viure intensament el camí cap a la Pasqua. Durant el temps de Quaresma ens hem preparat per contemplar els misteris de la mort i de la resurrecció del Crist. Les lectures quaresmals ens han orientat a endinsar-nos en la reconversió i a experimentar la confiança de l’amor de Déu. Ara, Dijous Sant, comença l’itinerari on Déu encarnat en Jesús, el Déu fet home, ens ensenya que la fe porta la salvació.

Les celebracions d’aquests dies és una invitació a sentir-nos en comunió d’esperança convençuts que la mort en passió de Jesús no és en va, perquè després de la seva mort, de tot negació o manllevament de tot vida, hi ha la resurrecció. Aquests dies de Tridu Pasqual es mostren l’itinerari per viure intensament l’experiència de salvació, vida i resurrecció. Tal com senyala Bernabé Dalmau, monjo de santa Maria de Montserrat, salvació, vida i mort són mots sinònims que expressen les vivències d’aquests dies, en una unitat que ens ajuda a descobrir que Jesús és Déu fet com nosaltres “entregat a la mort per perdonar-nos els pecats i ressuscitat per fer-nos justos” (Rm 4,25). Crist amb la Pasqua ens allibera i salva.

dissabte, 7 d’abril del 2012

Un dissabte a Natzaret - Diassabte Sant

Ahir, durant la celebració de la passió de Jesús, escoltant la narració que en fa l’evangelista Sant Joan, vaig adonar-me que el text té una certa simetria entorn a l’actitud de cercar. L’evangeli comença amb la cerca de Jesús part dels soldats romans i la guàrdia del temple i la narració acaba esmentant dos deixebles, Josep d’Arimatea i Nicodem, que d’amagat també cercaven a Jesús. En els dos fragments també es detecta una actitud de por. Aquest és explícita en Josep d’Arimatea i Nicodem, el primer tenia por dels jeus i el segon anava a veure a Jesús de nit, emparat per la foscor que tot ho amaga. Els soldats i la guàrdia era desproporcionada per detenir a una sola persona. ¿De què tenien por aquests homes armats?

La mort de Jesús i la posterior resurrecció ha de vèncer les pors que ens aturen en la nostra confessió creient en mig d’un món que té poques notícies de Déu. Els cristians hem de saber respondre en la nostre societat, en la claror de la plaça pública quina és la raó de la nostre esperança. En mig del nou Areòpag els cristians hem de trobar respostes entenedores a la pregunta de Pilat al pretori: “I la veritat, ¿què és?”. Els cristians d’avui hem de proclamar amb convicció que el camí cap a la veritat passa per proclamar el text d’Isaïes que Jesús llegí un dissabte a l’inici de la seva predicació en la sinagoga de Natzaret “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor.” (Lc 4,18-19). Per això ahir, en el moment de l’adoració de la creu, cantàvem: “adorem, Senyor, la vostre Creu, lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció: per aquest arbre ha vingut el goig a tot el mon”.

dimecres, 21 de març del 2012

La Setmana Santa dels catòlics orientals

Seguint el comentari d’ahir avui explico com viuen la Setmana Santa els catòlics de ritus oriental, els anomenats catòlics de ritus bizantí. Els catòlics occidentals, els anomenats de tradició llatina, de tota la Setmana Santa emfatitzem el que s’anomena Triduum Pasqual, mentre que els catòlics orientals tenen interès en destacar aquest temps com el de la Gran Setmana. El Dijous Sant hi ha una eucaristia matinal on es commemora la institució de l’eucaristia. A la tarda d’aquest dia es celebren les matines i els laudes del Divendres Sant i es llegeixen les 12 perícopes evangèliques de tota la passió del Crist.

D’aquesta setmana es destaca la festa del Divendres Sant. A la tarda del Divendres Sant s’adora un gran llençol amb la cara de Crist mort i la comunitat expressa el dolor de la humanitat per la mort de Crist i l’esperança de la resurrecció de qui serà enterrat. El Dissabte Sant al matí es celebra la primera missa pasqual, tal com es celebrava en tota l’església catòlica abans de la reforma litúrgica de Pius XII que traslladà aquesta missa a la nit del dissabte. Abans de l’evangeli el sacerdot escampa fulles de llorer per terra per tal que al trepitjar-les al final de la celebració s’ompli de perfum l’església com anticipació de la resurrecció, la vida que porta el Crist.

A mitja nit es comencen els matines de Pasqua amb l’església tota fosca. Es fa el ritus de la llum i es canta l’evangeli de la Resurrecció que es proclamat fora del temple amb les portes tancades. Un cop acabada la lectura el sacerdot s’acosta a la porta i amb una creu a la ma pica tres cops. Mentrestant, algú a encès tots els ciris de l’església de tal manera que quan s’obre la porta i entra la comunitat, l’església està tota il·luminada com a metàfora de la vida nova que comença. A continuació es segueix amb tota la litúrgia pasqual cantada amb reverència i parsimònia de tal manera que pot arribar a durar unes cinc hores.

dilluns, 5 d’abril del 2010

Setmana Santa, una proposta intercultural

Molts dels nous catalans provenen de països amb una tradició religiosa similar a la nostre. Molts d’ells tenen una fe viscuda i expressada a través de la simbologia popular. És una fe senzilla i sincera. Aquestes persones, sense renunciar a les seves senyes d’identitat particulars, aquelles en les quals varen aprendre a dirigir-se a Déu, poden incorporar també noves formes d’expressió cultural de la fe a través de la trobada amb entitats orientades a la religiositat popular. Aquestes són associacions cristianes destinats a mantenir viva una fe i per altra, llocs on els nous catalans poden sentir-se acollits per la seva nova societat.

Hi ha una part d’aquests nous catalans que poden ser indiferents al fet religiós. D’altres, entre els quals hi ha els musulmans, tenen una fe identificada amb altres creences i referents culturals diferents als nostres. Penso que la pietat de Setmana Santa també és una proposta dirigida a ells. És molt humà, al marge de les creences particulars, sentir-se commogut davant del dolor d’una mare al peu de la creu on han executat injustament al seu fill. El sofriment de Maria expressat en molts passos de Setmana Santa ha de ser un valor compartit perquè ens agermana en el sofriment de la humanitat davant de qualsevol injustícia. Les seves processons han d’ajudar al diàleg intercultural que ens ha de permetre conviure, aquí i avui, a homes i dones amb diferents sensibilitats i orígens, però amb la voluntat compartida de fer de Catalunya el nostre país.

diumenge, 4 d’abril del 2010

Pasqua

Els cristians d’avui tenim molta avantatge respecte els primers seguidors de Jesús. Ells, davant la seva mort en creu no entengueren res. Restaren perplexos i en un profund silenci d’incomprensió. L’Stabat Mater reflexa perfectament els sentiments d’aquells moments. Res semblava tenir sentit. Els Improperis, profundes recriminacions de Déu al seu poble, presagiaven la possibilitat del triomf del no res després de la mort de Jesús. En aquells moments hi havia un to de desesperança i por. Però no. Després d’un temps de nit, de foscor, l’arbre de la creu donà la llum al món. Aquesta és la novetat que cal proclamar avui: la resurrecció ha vençut tota mort.

Els cristians sabem que després de la creu sempre hi ha la resurrecció. En un dels textos més primitius del Nou Testament es diu simplement “creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell” (1Te 4,14). Així ens ho ha indicat molt bé l’arquebisbe Jaume en el llibre programa de la Setmana Santa “tota la nostra fe està centrada en el fet de la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Sense Diumenge de Pasqua, el Divendres Sant no té sentit”. Per això, sempre he trobat a faltar en la imatgeria de Setmana Santa la representació del Crist ressuscitat. Necessito viure la passió des de la seguretat de la resurrecció. Perquè això és el que sabem i ens dóna vigor. Això és el que experimentaren els deixebles d’Emaús. L’anunci joiós de la Pasqua és el que els cristians hem de transmetre a les persones que cerquen el sentit de la vida. Necessitem explicar amb joia el sentit de l’encontre de Maria amb el fill vivent. És el nostre punt de partida com a creients. Crist ha ressuscitat, realment ha ressuscitat.

divendres, 2 d’abril del 2010

Divendres Sant

Divendres Sant dia de moltes processons. La processó és una bona metàfora del caminar dels cristians en el món. Sovint cantem “som poble de Déu, poble en marxa, junts fem camí. Poble de Déu, església que avança”. Certament, som individus que ens reunim per viure comunitàriament la recerca de Déu que dóna sentit i densitat a la vida. Avencem junts, i com a persones, en un peregrinatge en recerca de la font d’aigua viva. No ho fem sols, som comunitat eclesial i estem en el món compartint esperances amb altres persones que també esperen. Som peregrins en la terra perquè tenim set de Déu, del Déu que és vida.

Quan els primers cristians de la Vall de Boí feien els pantocràtors estaven fent catequesi a partir de la bellesa de l’art, les processons fan el mateix a través de la capacitat innata del poble d’entendre el sentit de les imatges. Les persones necessitem imatges, igual que situem les paraules dintre de frases i aquestes s’articulen com a les paràboles, contes i metàfores que fem servir per explicar la fe. Les imatges ens permeten lligar el món dels somnis amb la realitat. Al darrera de cada una de les imatges de les processons hi ha l’experiència del misteri de la fe. Aquesta teologia és lloable. Les processos de Setmana Santa acosten el misteri de Déu a la comprensió de la mirada nua de la fe. Al contemplar les processons les persones ens veiem a nosaltres mateixos com a peregrins.

Som peregrins i contemplatius. Les processons de Setmana Santa conviden al silenci per contemplar el dolor i el sofriment de la humanitat. La contemplació de la passió que ens proposen plàsticament els passos ens permeten comprendre que tant el dolor com el sofriment colpidors de cors i consciències es poden assumir des de l’experiència de la mort i resurrecció de Jesucrist. Contemplant la imatgeria dels seus passos entenem que el sofriment de Jesús no fou en va. Quietud, imatges, soledat, colors, aromes, símbols, ciris cremant i el fregament del lent caminar dels passos són invitacions a la contemplació del misteri de la Passió.

dijous, 1 d’abril del 2010

Dijous Sant

Què és la Setmana Santa? Per algunes persones són unes simples vacances de primavera. Pels creients, a més d’un petit parèntesi en les ocupacions, és un moment per viure la profunditat d’aquest temps litúrgic. La Setmana Santa és un moment àlgid en les tradicions cristianes. Es recorda la passió, mort i resurrecció de Jesús el Crist. La contemplació d’aquest misteri, que no ens deixa indiferents com a cristians, és una bona nova a proclamar a la societat no religiosa. Cal saber explicar la força de la Pasqua; la certesa de que amb la resurrecció la vida venç la mort a través de l’amor del Pare revelat per Jesucrist penjat en l’arbre de la creu. Que aquesta creu, en la mesura que la compartim, ens orienta cap a la joia de la resurrecció. Els cristians hem d’oferir a la societat secularitzada la possibilitat de viure aquests dies de forma humanitzadora. El seu sentit allibera.
Aquest Dijous Sant comencem a entendre el que viurem amb joia al final de la Setmana Santa. Després del dolor i solitud descobrirem que la mort és vençuda per l’amor és la catequesi que les seves entitats poden fer al món d’avui. És un sí rotund: la mort pot ser vençuda per l’amor. “Ell, que havia estimat als seus que eren en al món, els estimà fins a l’extrem” (Jn 13,1). L’amor infinit de Déu allibera. “Ningú té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics” (Jn 15,13). No es tracta de crear nous màrtirs, però sí testimoniar la magnificència de l’amor. Els cristians hem de saber proclamar la força de l’amor. Cal testimoniar la preeminència de l’estimar perquè l’amor redimeix la soledat de l’abandó. L’amor obre les portes a la solidaritat. La solidaritat ens allibera de l’egoisme que ens fa indiferents al sofriment del proïsme.

diumenge, 28 de març del 2010

Viure la Setmana Santa




Avui és Diumenge de Rams i comencen les celebracions litúrgiques de la setmana que és santa perquè culmina amb la Pasqua, la màxima festa del cristians. Per tal que aquests dies siguin uns dies d’enriquiment personal, especialment quan es viuen a fons les celebracions litúrgiques de l’Església, proposo llegir pausadament el llibre Viure la Setmana Santa de Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat. És un llibre editat fa uns quants anys, però el temps no desvirtua la seva actualitat i utilitat espiritual.

Tot el llibre és una invitació a meditar i contextualitzar les lectures que serveixen d’eix de les celebracions de Setmana Santa. Lectures que són interpretats a la llum de la realitat actual. El llibre està estructurat en uns primers capítols introductoris a les celebracions d’aquests dies sants i després Bernabé Dalmau explica la litúrgia diària des del Diumenge de Rams fins el Diumenge de Pasqua. Les lectures litúrgiques estan complementades per una meditació, uns textos clàssics i moderns que ajuden a contemplar la profunditat de la celebració i unes referències a l’art i a la música. Tots aquests recursos permeten copsar el sentit de les celebracions de Setmana Santa.

Certament, la lectura d’aquest llibre ajuda a l’enriquiment humà i espiritual.

diumenge, 14 de març del 2010

Pregó de Setmana Santa a Barcelona


Amb la proximitat de les celebracions de Setmana Santa retornen els pregons de les Germandats i Confraries. Ahir dissabte vaig assistir a l’església de Sant Agustí al pregó de la Setmana Santa de Barcelona organitzat per les Germandats i Confraries de l’Arxidiòcesi de Barcelona. El pregoner d’aquest any era el Primer Tinent Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Carles Martí (PSC) i, tal com marquen les costums, fou introduït per la pregonera de l’any anterior, la diputada de CiU, Glòria Renom.

En el seu pregó, Carles Martí, destacà el valor de la Setmana Santa: amor i sacrifici per els altres, de renúncia al bé propi per abocar-se en el bé cap als altres. La vivència de la Setmana Santa representa una fidelitat a les arrels i la fidelitat a la pluralitat de creences que es viuen en els barris de la ciutat de Barcelona. És un temps per celebrar una fe en un Déu proper que surt al carrer; un Déu que és sacrifici i també llibertat. Una fe viscuda des del respecte, però que també respecte. Perquè creure forma part de la llibertat de les persones.

Magnífic pregó acompanyat d’una vibrant audició de marxes processionals a càrrec de la Banda Simfònica Ciutat de les Roses (Sant Feliu del Llobregat). Pregó construït des del respecte i la comprensió del valor de la religió per la ciutat de Barcelona. Reconeixement de la pervivència de les arrels cristianes, catòliques, en un món en que es necessari saber d’on venim per saber qui som i on volem anar.