La política és persuasió. No és possible governar democràticament sense gestionar la persuasió. Els règims dictatorials o els comportaments autoritàris es despreocupen de la persuasió ja que no pretenen convèncer sinó vèncer per la imposició. La importància de la persuasió és evident a tots els àmbits i nivells de l’acció de govern. Al final del procés persuasiu els ciutadans atorguen la confiança als governants i es reforcen els consensos d’interessos per tal de decidir les polítiques que han de donar respostes a les demandes ciutadanes.
¿Cóm es construeix la persuasió?. Existeixen diverses estratègies, unes mes interessants que d’altres, però totes pretenen incidir en la percepció dels ciutadans. Aquests comprenen la realitat a partir de la seva percepció que és integrada a partir de diversos canals i medis. Un d’ells, tant antic com la mateixa humanitat és la paraula. La paraula discursiva ajuda a que les persones entenguin la realitat i construeixin els seus significats. Però ara existeixen diverses evidències que indiquen una progressiva irrellevància de la paraula en política. Alguns cops la paraula queda amagada o els polítics callen; en altres ocasions s’empren mots confosos o es diuen coses que no es creuen o es fan coses que no es diuen. Davant d’aquesta situació es difícil exercir la persuasió i l’engany guanya espai en la política.
