El sentit i el valor avui de la vida monàstica

El diumenge passat, Pau Valls signà el seu compromís definitiu amb la comunitat benedictina de Montserrat. En la missa conventual del dia de Pentacosta en Pau ha dit “Prometo davant Déu i els sants dels quals conservem aquí les relíquies, i en presència del Pare Abat d'aquest monestir i dels seus monjos, lligar-me a aquesta comunitat, viure com a un monjo i ser obedient segons la Regla de Sant Benet". La lectura d’aquest text s’ha fet davant l'abat i la resta de monjos i, posteriorment, ha signat la cèdula sobre l'altar de la basílica. Acabat, el nou monjo ha cantat tres cops el verset del salm 118: “Rebeu-me, Senyor, segons la Vostra Paraula, i viuré, que no em vegi confós en la meva esperança".

El compromís monàstic d’en Pau és una gran notícia, tant per la comunitat catòlica en general com, perquè no, per la societat catalana. La societat necessita opcions radicals com la feta per en Pau. Hi ha una radicalitat de fons: el deixar-ho tot per entregar-se a la recerca de Déu, al seguiment de Crist i a la donació als germans que transmet uns valors que esdevenen necessaris per humanitzar la societat i esperonen la consciència. La vida de les persones consagrades, homes o dones, aporten uns valors que són escàndol pel món d’avui. Però aquesta opció és necessària avui perquè tal com digué el pare Abat, Josep Maria Soler, en l’homilia de la professió: “la capacitat d’exercir el carisma de servei propi del monjo: lliurar-se al combat perseverant i transformador de la pregària a favor de tota la humanitat i a l’acolliment d’aquells que cerquen un espai de pau, que demanen de poder compartir els seus afanys, que busquen una paraula de guarició espiritual”.

Els valors essencials de la vida monàstica: la humilitat; la disponibilitat al servei als demés; el silenci per escolar a l’altre i escoltar-se; l’obediència que fa sol·lícits per la pregària i la vida en comunitat són signes de la possibilitat d’una nova relació entre les persones que pels creients és una anticipació del Regne. Ens calen monestirs on homes i dones ens parlin d’aquest possibilitat d’una vida diferent. Els monestirs no són llocs tancats, sinó espais oberts al diàleg fecund i enriquidor amb la societat. Són llocs, com escriví un altre monjo de Montserrat, en Josep Miquel Bausset, “llocs de llibertat total, un espai sense fronteres, on poder descobrir la presència de Déu en els altres, i on podem fer també l’experiència de la fraternitat en un clima lliure de prejudicis, de crítiques, de sospites i dels egoismes que ens esclavitzen”.

Els valors de la vida monàstica no poden ser rebutjats per una societat que no ha resolt encara aportar sentit a la vida de moltes persones. Hi ha molts homes i dones que estan cercant el sentit d’aquesta vida des del sentiment d’una profunda buidor. És un absurd pensar que el consumisme, l’individualisme i el desinterès de la vida contemporània puguin ser proposats com a paradigmes d’un projecte humanista. Necessitem l’exemple d’aquestes persones que, des de la plena llibertat han sentit la crida de Déu i han dit “aquí em teniu”.

L'abat de Montserrat demana perdó i condemna els abusos

Avui algunes esglésies de Catalunya han pregat per les persones que han estat víctimes d’abusos sexuals per part d’eclesiàstics. També han pregat solidàriament per la comunitat benedictina de Montserrat a la mateixa hora que unes poques persones amb pancartes es manifestaven a la plaça dels Apòstols del Monestir de Santa Maria. A la meva parròquia, santa Maria del Taulat i Bernat Calbó del Poblenou de Barcelona, la pregària ha estat: “preguem avui especialment per tots aquells que durant la seva infantesa o joventut van ser víctimes dels abusos sexuals, de poder o des consciència per part d’eclesiàstics. Preguem també per aquells que han abusat dels altres, perquè en siguin conscients amb el seu penediments. I, en aquests moments de descrèdit, preguem per la comunitat benedictina de Montserrat”.

A la missa conventual del monestir el pare Abat ha esmentat aquesta situació i ha demanat per tres cops perdó i ha condemnat “qualsevol tipus d’abús realitzat a menors”. L’abat Josep Mª Soler, en nom  seu i de la comunitat, ha demanat “humilment perdó a les víctimes, ens solidaritzem amb el seu dolor i els oferim el suport de la comunitat” . De manera explícita s’ha demanat perdó “per les coses que en el passat, a Montserrat, no s’hagin pogut fer prou bé i hagin pogut facilitar comportaments indignes”. L’abat ha reiterat la voluntat de transparència per escatir els fets denunciats i actuar en conseqüència segons els resultats d’aquesta investigació. També ha manifestat que a la comunitat monàstica li ha “dolgut certes expressions aparegudes en alguns mitjans que semblava que estenien la sospita d'agressors sexuals al conjunt del monjos”. Les paraules de l’abat Josep Maria Soler, parlant en nom propi i de la comunitat, han estat clarificadores i oportunes per deixar ben clar que els fets denunciats “són totalment contraris a la vocació rebuda” i que el compromís comunitari és de seguir sent humils i bons monjos per fer creïble l’Evangeli de la misericòrdia.

Confio que el coratge sostingut que ha tingut aquesta comunitat per proclamar la veritat i la llum en moments molt difícils per la història d’aquest país, ajudi a reparar i sostenir el patiment d’unes persones que foren víctimes d’uns comportaments condemnats pel propi para Abat. És essencial que la comissió d’investigació faci bé la seva feina, arribi a les conclusions adients a fi d’aclarir els fets i esvair qualsevol sospita, i, s’escau depurar les responsabilitats que calguin i atendre les víctimes d’una manera justa. Estic convençut que, com en tantes altres situacions, la comunitat monàstica de benedictins sortirà enfortida i seguirà fidel en el camí de l’anunci joiós de la fe en Jesucrist i mantindrà viu el seu engatjament amb la societat catalana que l’estima i respecte. Santa Maria de Montserrat, en moments difícils per Catalunya, ha estat un exemple de compromís amb la societat catalana i ha sabut aportar-li motius d’esperança. Ara, quan els moments són delicats per la comunitat benedictina hem de saber retornar, en forma de suport i amistat, tot el bé que ens han fet. Segur que el monestir de Santa Maria de Montserrat sabrà fer allò que s’espera que faci i això permetrà a tots els catalans, més enllà de les seves creences, seguir confiant en aquesta comunitat benedictina quasi mil·lenària.

Estimo i defenso l’abadia de Santa Maria de Montserrat

Plouen crítiques, notícies, acudits, insinuacions, piulades i altres artefactes comunicatius que tenen en comú l’abadia de Santa Maria de Montserrat. A partir d’unes informacions, situades avui en el terreny de les simples conjectures, i que avui es troben subjectes de contrast per una comissió creada ad hoc, s’ha organitzat un estat d’opinió mediàtica que ha culminat amb un acudit inapropiat i injust. Cal criticar i condemnar el populisme d’agitació d’estereotips que tan abunda en la nostra societat. És impropi i manipulador, per més veritat que fos el que ara s’està investigant, escampar el dubte sobre l’honestedat de la comunitat monàstica de Santa Maria de Montserrat.

Per entendre el perquè de tot plegat sempre ens hem de fer la tan coneguda pregunta de: ¿qui surt guanyat escampant dubtes sobre la rectitud de tres abats de Santa Maria de Montserrat?. Es bo intentar trobar respostes a aquesta pregunta que és més complexa del que pot semblar a primera vista. Intentaré donar algunes respostes. Una primera reacció és pensar que els mitjans de comunicació persegueixen dir la veritat per contribuir a la lucidesa dels ciutadans. Mentida. Pot ser sí que alguns medis cerquen el camí de la veritat, però l’interès de la majoria de medis no és tan altruista. Recordo un comentari del gran periodista Llorenç Gomis en una conferència: “l’interés dels editors dels diaris no és la veritat, sinó vendre més diaris”. Gran màxima que pot ajudar a entendre algun dels aspectes de la qüestió que ens preocupa. La majoria de diaris és un negoci i les seves mesures sempre seran mercantils.

Aconseguir bones quotes de mercat és una preocupació interessada dels editors dels medis de comunicació. Es legítim, estan al davant d’un negoci i han de donar comptes al consell d’administració. Poden tenir bons resultats si saben aprofitar  despreocupadament la llibertat d’expressió. Un bon escàndol ben administrat  dóna molt a parlar, sempre més que els progressos científics en recerca mèdica. Per això, alguns medis són àvids a mantenir viva la flama de l’anticlericalisme latent a la societat perquè això ajuda a vendre més o a mantenir altes quotes d’audiència. A més, el segment anticlerical és actiu i amb forta implementació social. Constitueix un públic diana interessant alhora de repensar el posicionament ideològic d’algun medi de comunicació, especialment aquells que ara es troben repensant la seva identitat o reflotant la seva economia.

Una altra lectura d’aquesta darrera efervescència mediàtica amb Santa Maria de Montserrat està relacionada amb la filtració gradual de notícies relacionades amb uns suposats casos d’abusos sexuals. ¿A qui pot interessar anar informant a compta gotes? ¿per què aquesta estratègia de dosificació creadora d’expectativa? Aquesta estratègia ha servit de bon pòrtic propagandístic a una sèrie de reportatges emesos per la cadena Netxflix. El seu realitzador ja anunciava que tenien força informació que aniria sortint. Per la seva part, alguns diaris han actuat d’un bon amplificador del contingut temàtic que la poderosa cadena comunicativa estava a punt d’emetre i que encara té en programació. L’abadia de Santa Maria ha estat utilitzada en la campanya de màrqueting del documental de Netflix. Documental produït per l’empresa Zeta audiovisual que forma part del conglomerat comunicatiu del Grup Zeta, al qual també forma part el Periòdico diari que començà amb la primera informació relacionant l’abadia amb un cas d’abús sexual. En aquest cas, la màxima de l’enyorat Llorenç Gomis, pot ajudar a resoldre una part de l’equació d’interessos que s’amaga al darrera del tema dels suposats abusos en el monestir de Santa Maria de Montserrat.

¿Podrien haver-hi més interessos que no fossin els purament econòmics? Penso que sí. ¿Per què ara, anys després que algun dels denunciants comencés una campanya per retardar la prescripció dels delictes d’abusos sexuals, surt el nom d’un monjo i es focalitza la qüestió a Santa Maria de Montserrat? En l’actual context polític que viu Catalunya hi ha sectors interessats en fer trontollar la solidesa de l’abadia benedictina en l’imaginari col·lectiu de molts catalans. La filtració de la informació ha tingut l’habilitat de construir un relat que afecta a tres abats del monestir. Sembla que volen transmetre que des de la màxima responsabilitat del monestir es volia tapar el fet. Se’ls presenta com a còmplices d’una situació que, alguns medis s’han esforçat en presentar, com comprovada i sentenciada. Això es suma amb altres campanyes destinades a fer dubtar de la solidesa dels món simbòlic del catalanisme on l’abadia de Santa Maria de Montserrat hi ocupa un lloc destacat. Com tot pedra fa paret, tota insinuació o sospita insistentment repetida esdevé, a la llum de l’opinió pública, falsa veritat. Quan passa això, hom pot sospitar que les casualitats són més que improbables. Hi ha masses interessos polítics en joc com no intentar jugar la carta de desprestigiar el monestir de Santa Maria de Montserrat.

Finalment, no fora aventurat pensar que l’abadia de Santa Maria de Montserrat algú l’hagi col·locat al mig del foc amic generat per la recomposició de l’espai polític de l’extrema dreta europea sota l’impuls dels moviments catòlics integristes. L’ombra de Steve Banon a Europa és  molt allargada, especialment combativa del catolicisme conciliar. Els seus associats sempre han procurat alterar els punts claus de la governabilitat democràtica d’alguns països i no han tingut cap recança d’intentar desestabilitzar al mateix papa Francesc i sectors oberts del catolicisme. L’abadia de Santa Maria podria ser un d’aquests objectius. En l’era dels fake news i les big data gestionades per mentalitats poc escrupoloses no ens ha d’estranyar que, un intel·ligent aprofitament de situacions  compromeses per la credibilitat moral de l’Església, serveixin per sumar en els intents de desestabilització dels pilars democràtics de la nostra societat.

Cada una d’aquestes raons, i altres que poden suggerir-se, tenen la seva pròpia dinàmica però poden estar perfectament interrelacionades o, simplement retroalimentades per uns mecanismes totalment desconeguts per mi però que, intueixo, deuen existir.

Davant tot el soroll mediàtic d’aquests dies, em ve de gust agrair a la comunitat benedictina de Santa Maria de Montserrat tot el bé que m’ha fet. Res del que es pugui dir minva el meu afecte vers un homes de fe que testimonien, dia rere dia, el compromís amb l’esperit de la Regla de sant Benet. L’abadia de Santa Maria de Montserrat són mil anys d’acompanyament espiritual. Per més que escolti històries que m’han agafat desprevingut, res farà trontollar el sentiment benefactor que sempre genera Montserrat. Per més que la realitat sigui tossuda, per més que les portades dels diaris o els informatius dels medis parlin insistentment d’uns suposats abusos, ni en el cas que això fos així, res del que s’ha proclamat ha esquerdat la meva confiança amb aquesta comunitat monàstica. Defenso la comunitat benedictina de Santa Maria de Montserrat.

La seva vida monàstica presenta continuadament a la societat catalana la possibilitat de viure en una comunitat guiada pel desig de ser bones persones, plenes de saviesa i amb una vida interior que sigui font de pau i felicitat. No està malament, especialment per un temps de recerca permanent de propostes que portin sentit. Aquesta dimensió de comunitat monàstica com exemple de virtut cívica ens és molt útil per endreçar l’ànima de la nostra societat. La meva defensa de la comunitat de Santa Maria de Montserrat no impedeix reconèixer les circumstàncies que poden alterar la vida comunitària perquè una comunitat monàstica és un grup que on passen coses i es comporta amb les mateixes virtuts i misèries presents en altres col·lectius de la societat. L’existència de singularitat no desmereix el valor del conjunt. No pot haver-hi cap ombra de dubta sobre l’honestedat de la comunitat de monjos per més que l’evidència contrastada ens que, en algun moment, no s’ha fet el bé i el mal fet ha estat motiu de patiment. La mateix comunitat ha manifestat ja la seva solidaritat amb qui hagi sofert patiment en aquest procés. Segueixo confiant amb la comunitat benedictina de Santa Maria de Montserrat perquè sé que en ella hi trobo consol i quan hi truco la porta sempre s’obre per acollir-me.