La llibertat digital amenaçada

Fa poc el govern d’Espanya aprovà el Real Decreto-ley 14/2019, de 31 d’octubre publicat al BOE el 5 de noviembre de 2019, de “medidas urgentes por razones de seguridad pública en materia de administración digital, contratación del sector público y telecomunicaciones". Aquesta normativa representa un canvi en el paradigma de la democràcia a Internet. És un decret que permet a el Govern intervenir Internet per "preservar l'ordre públic". El govern agafa el control de les tecnologies de comunicació i a través d’una explotació de les bid-data vol saber tot i més dels ciutadans, identificar qui pot ser considerat perillosos per la seguretat de l’Estat i deixar-los fora de les comunicacions digitals. El govern en funcions de Pedro Sánchez ha afegit el concepte d’"ordre públic" a la llista de causes per les quals el Govern pot assumir el control de la infraestructura de la xarxa sense ordre judicials. Això és molt greu. A partir de la publicació d’aquest decret el Govern pot intervenir i assumir el control de la infraestructura física i digital que suporta Internet si considera que hi ha ""una amenaça immediata i greu per a l'ordre públic" o poden derivar "greus problemes econòmics o operatius a altres proveïdors o usuaris de xarxes". Podrà fer-ho encara que no compti amb una ordre judicial prèvia. L’ús del Decret Llei és un recurs legislatiu excepcional pensat per a situacions d'urgència amb la qual l'executiu pot evitar la via parlamentari per a la seva aprovació. Tot i que s’ha de ratificar en el plaça de 30 dies pel Congrès.

El president de Govern, Pedro Sánchez, va justificar aquest decret-llei per la necessitat de "posar punt i final" a la "República Digital" catalana. No obstant això, els canvis que introdueix són d'aplicació general i modifiquen diverses lleis en vigor, com la de Seguretat Ciutadana (una de les que conformen el paquet de normes denominat llei mordassa), el que ha provocat un conat d'alarma entre juristes i experts per les implicacions que aquesta acció pot tenir en els drets fonamentals a mig i llarg termini. Algunes analistes pensen que és una simple "gesticulació" o "propaganda política" per marcar una posició respecte Catalunya. No pensa el mateix el Govern de la Generalitat que ha denominat el decret-llei com un "155 digital, un cop d'Estat". Perquè el decret el Govern ha dissenyat un mecanisme que dóna al govern de l’Estat la capacitat de "prendre el control de la xarxa de fibra òptica que està tendint la Generalitat" en cas que aquesta intenti utilitzar-la per independitzar la seva administració electrònica de l'Estatal, o bé dur a terme una votació indepentista per via digital. Es diu que el decret-llei imposa un "Estat d'Excepció digital" per la capacitat que atorga a Govern per segrestar publicacions en línia al·legant motius d'ordre públic. És d’esperar que el nou Parlament sigui capaç de no convalidar aquest Decret Llei que retalla les llibertat de l’era digital.

La bretxa digital

La manifestació del 11S i la campanya de mobilitzacions d’algunes candidatures entorn les eleccions del 27S mostra el bon ús de les xarxes socials per crear consciència com per mobilitzar i implicar a la ciutadania. Però l’ús confiat de les xarxes té algunes limitacions. Permeti’m dues petites anècdotes personals que demostren com la bretxa digital margina encara a bastantes persones en la nostra societat.

Primera anècdota. Les persones que volen participar activament en la manifestació del 11S han d’inscriure’s per Internet i per correu electrònic rep un enllaç de validació de la inscripció. Uns familiars grans, una parella, que estaven fora varen demanar-ne  que els inscrivís. Un cop iniciat el procés vaig se’m demanà el correu electrònic on havien de rebre l’enllaç de validació. Vaig posar el correu que tenen aquestes persones. Al fer la segona inscripció i tornar a posar el mateix correu, doncs només tenen una adreça de correu que la fan servir indistintament, el sistema informàtic no hem deixà perquè el correu ja estava ocupat i el procés d’inscripció s’aturà. Com que aquests familiars estaven encara estaven estiuejant i on estan no tenen connexió fàcil a Internet decidí canviar d’estratègia. La única manera de tornar a iniciar el procés fou, anul·lar la primera inscripció i fer-ne dues noves inscripcions amb unes adreces de correu meves, ja que en tinc vàries.

La segona anècdota es refereix al procés per fer-se candidat voluntari de la candidatura “Junts pel sí”. Les mateixes persones també volien fer-se candidats i em demanaren la mateixa gestió. Però, en aquest cas, tenien la il·lusió de fer-ho personalment, era una manera plàstica d’expressar el seu compromís amb el procés. Em demanaren com ho podien fer. Novament aparegué la trava d’Internet. Tot el procés havia de fer-se per Internet. No hi havia aparentment cap altra alternativa. Per sort, buscant en la pàgina Web d’aquesta iniciativa, en la secció de preguntes freqüents vaig trobar la següent explicació sobre com fer-se candidat “Entrant al web https://juntspelsi.cat i omplint tots els camps del formulari que es troba a la pàgina d'inici. Per poder validar la subscripció com a candidat simbòlic és obligatori proporcionar un correu electrònic. Seguidament rebràs un correu de confirmació i ja podràs pujar una fotografia i escriure les teves raons per ser candidat/a. També et podràs apuntar presencialment als punts físics disponibles a tot Catalunya durant la precampanya electoral de Junts Pel Sí.”. Novament el mateix protocol i el mateix problema.

Opino que el pensament digital condiciona en excés el procés participatiu de les persones i pot marginar a un ampli sector de la població, especialment les persones grans que no estan connectades a la xarxa, com aquelles persones que, al marge de la seva edat, no tenen un accés fàcil a la xarxa o no són de cultura digital. Em dóna la impressió que en més d’una ocasió pensem que estem més avançat del que ho estem en realitat.