Romanç de Santa Llúcia

Ahir vaig donar un tomb per la fira de Santa Llúcia. Reconec que es un bon bàlsam emotiu per evocar somnis d'infantesa i records amables de la vida. Recorda amb tendresa el anys que anava, seguint una rutina volguda, al pla de la Catedral amb els fills. Ara, que tinc la sensació que moltes coses s’han difuminat, el present es lleuger perquè encara puc recordar al passat. Vet a saber si lamentablement algun dia ni això serà possible perquè la foscor s'hagi apoderat de la memòria.

Desprès del passeig vaig anar al Palau de la Música a escoltar el concert que el tenor Jordi Cortada, feia en benefici de Caritas. Noble iniciativa per una causa justa. Durant mes d'una hora les belles melodies italianes i les cançons populars catalanes trenaren noves complicitats en els sentiments. Són aquests moments quan, arraulit en una butaca del Petit Palau em sentia membre d'un família que admira la tenacitat i saber fer d’en Jordi i d'un col·lectiu que s'emociona amb les seves tonades. Perquè en Jordi Cortada canta per mobilitzar els sentiments. Cantar no es només fer-ho bé sinó a més, fer dansar els sentiments en el cor.

Com que ahir la referència a Santa Llúcia aparegué dos cops en la meva vida, - al pla de la Catedral i al Petit Palau - voldria acabar aquestes notes amb el poema Romanç de Santa Llúcia musicat pel mestre Toldrà i que ahir nit canta magistralment el tenor Jordi Cortada.

Perquè avui és Santa Llúcia,
dia de l’any gloriós,
pels volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.

Anem tots dos a la fira,
amiga, anem-hi de jorn,
que una mica de muntanya
alegri nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa
i una enramada d’arboç
i una blanca molinera
i una ovella i un pastor.
Ho posarem, al migdia,
dins el nostre menjador,
i abans de seure a la taula
ens ho mirarem tots dos:
que una mica de muntanya
ens faci el menjar més dolç.

Perquè avui és Santa Llúcia,
dia de l’any gloriós,
tals paraules m’acudien
quan he vist la meva amor.

Demanda contra l’Estat espanyol per la sentència de l’Estatut

Dos ciutadans de Catalunya, en Jordi Cortada Passola i en Quim Torra i Pla, demà interposaran una demanda contra l’Estat espanyol davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. El seu fonament jurídic es basa en la vulneració del dret a un procés equitatiu, la imparcialitat i independència dels Tribunals reconegut per l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans. És lloable que dos ciutadans hagin pres aquesta iniciativa. La seva actitud és una mostra d’activisme cívic que ajuda a remoure les consciències ciutadanes resignades a creure que les coses són com són i que nos es pot fer res per canviar-les.

Per combatre l’acceptació fatalista de la realitat els ciutadans Cortada i Torra ens recorden que encara es poden fer coses per anul•lar la sentència del Tribunal Constitucional davant del recurs del PP. Sense entrar en la valoració política de la sentència, aquests dos ciutadans indignats basen la seva argumentació en que el Tribunal Constitucional espanyol ha estat parcial i bel•ligerant en part con l’Estatut i que els ciutadans de Catalunya no tenen la possibilitat de defensar-se jurídicament a Espanya contra això. Argument impecable.

Conec per raons familiars a Jordi Cortada Passola. És un activista de mena que li ve de família. En aquest sentit, l’avala una trajectòria d’iniciatives que han ajudat a agitar les consciències dels catalans massa sovint acomodades a una realitat ofegadora. En Jordi fou l'impulsor de la campanya de càlcul de les balances fiscals i un dels promotors de la pel•lícula Cataluña-Espanya que realitzà amb encert la seva cosina Isona Passola. Un país necessita iniciatives d’activisme cívic. Gràcies a elles els partits, sempre atrapats per càlculs de tacticisme, poden trobar on pouar la seva autoritat. L’elogi de l’activisme social i polític, o cultural, és que es situa en el camp de la pre-política i ajuda als ciutadans a discernir entre els jocs de poder. Benvingudes siguin iniciatives com aquesta que han promogut els ciutadans Cortada i Torra.