El recent anunci de l’anul·lació
de la condemna a mort de la jove catòlica pakistanesa Asia Bibi per blasfèmia m’ha
dut a revisar el que vaig escriure fa uns anys arran d’aquest cas. El que vaig
escriure en aquells moments, adaptat al pas del temps, és plenament vigent
avui. Les relacions entre cristians i musulmans són ambivalents. No és el
mateix el que passa al nostre país que les dificultats en que es troben els
cristians dels països islàmics. La situació de la cristiana Asia Bibi a
Pakistan, sentenciada a morir a la forca per una suposada blasfèmia, evidencia
la important asimetria en aquestes relacions. Cal exercir totes les pressions
polítiques per salvar a Asia Bibi i els catalans d’origen pakistanès han de fer
arribar al seu país aquest missatge: alliberar aquesta dona cristiana perquè
els musulmans pakistanesos a Catalunya han après que la blasfèmia no és un
delicte penal.
A nivell institucional les
relacions entre cristians i musulmans passen per un bon moment. El papa Benet
XVI impulsà vàries iniciatives per crear un marc estable de relació amb el món
musulmà. Una evidència d’aquesta bona entesa ha estat la recent trobada
celebrada entre el Centre per al Diàleg Interreligiós de l'Organització per a
la Cultura i les Relacions Islàmiques de Teheran (Iran) i el Pontifici Consell
per al Diàleg Interreligios. Aquestes dues institucions varen celebrar el seu
setè Col·loqui, a Teheran, del 9 a l'11 de novembre, del 2010, sota la
presidència conjunta de Mohammad Baqer Khorramshad, president de l'Organització
per a la Cultura i les Relacions Islàmiques i el cardenal Jean-Louis Tauran,
president del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligioso.
Al final de la trobada, els
participants - set de la delegació encapçalada per Mohammad Baqer Khorramshad i
sis de la delegació encapçalada pel cardenal Tauran- acordaren:
1. Els creients i comunitats
religioses, sobre la base de la seva fe en Déu, tenen un paper específic que
exercir en la societat, en un plànol d'igualtat amb els altres ciutadans;
2. La religió posseeix una
dimensió social inherent que l'Estat té l'obligació de respectar, per tant,
també en l'interès de la societat, no pot ser relegada a l'esfera privada;
3. Els creients estan anomenats a
cooperar en la recerca del ben comú, sobre la base d'una relació sòlida entre
fe i raó;
4. És necessari que els cristians
i musulmans, així com tots els creients i persones de bona voluntat, cooperin a
respondre als desafiaments actuals, promovent els valors morals, la justícia i
la pau i protegint la família, el medi ambient i els recursos naturals;
5. La fe, per la seva pròpia
naturalesa, exigeix la llibertat. Per tant, la llibertat religiosa, com a dret
inherent a la dignitat humana, ha de ser sempre respectada pels individus, els
agents socials i l'Estat. En l'aplicació d'aquest principi fonamental, hauran
de tenir-se en compte les arrels culturals i històriques de cada societat que
no estigui en contradicció amb la dignitat humana;
6. L'educació de les joves
generacions ha de fundar-se en la recerca de la veritat, en els valors
espirituals i en la promoció del coneixement.
Els participants van posar
l'accent en la necessitat de "continuar
en el camí d'un diàleg real i fructífer". Cal continuar el diàleg
entre cristians i musulmans, per evitar que situacions com la d’Asia Bibi
puguin repetir-se.
