Hilari Raguer

S’ha mort el pare Hilari Raguer i Sunyer, monjo de santa Maria de Montserrat. Un home bo i savi. Persona de trajectòria personal sòlida construïda a partir del compromís actiu amb l’Església catòlica, la democràcia, les llibertats nacionals de Catalunya i la recerca continua de la veritat. Ha estat un bon amic. Durant anys he tingut la sort de gaudir del seu afecte i sincera amistat.

El pare Raguer fou un historiador vocacional, seriós i rigorós. El seus estudis sobre Ciència Política ampliaren el seu horitzó intel·lectual d’erudit. La profunditat i minuciositat en l’anàlisi ha fet imprescindibles les seves obres sobre diversos aspectes de Catalunya i Espanya, així com la història eclesiàstica. La seva anàlisi de les relacions d’una part de l’Església catòlica espanyola amb el franquisme és bàsica per entendre una part de la història del nostre país.

La seva gran profunditat interior fou conreada per l’esperit benedictí que el guià en tota la seva vida. Sabé compaginar la llibertat d’esperit amb l’obediència pròpia de tot monjo. Era un gran amant de la llibertat. Déu donà a les persones la llibertat per escollir el bé o el mal. La pregària viva l’ajudà a discernir el bé des de la llibertat personal. La seva vida interior pouà en la millor tradició monàstica amarada de llargues lectures dels llibres sagrats i la pregària. Les seves obres espirituals i teològiques així ho demostren. Els seus estudis sobre el salms són magistrals i tot un referent pel guiatge espiritual. Molta gent recorda avui el pare Raguer per les seves obres històriques, però la seva vocació íntima foren els estudis bíblics.

Fou una persona d’una mirada clara i pensament obert. Els seus ulls blaus donaven lluminositat a la seva mirada. Conversador excel·lent. Parlava baixet i donava la impressió que arrossegava les paraules per fer-les més entenedores. Era un encant escoltar-les i, fins i tot quan parlava molt baixet, s’entenia tot el que deia. Estimava molt als seus germans i a la seva família monàstica. Tenia una memòria prodigiosa i se’n recordava de tots els detalls, fins i tot els meus petits. Calia estar molt atent per captar la finor de les seves anàlisis. La seva dilatada i complexa vida ha arribat a la fi. Preguem perquè tingui un repòs etern i que des del cel intercedeixi pel nostre caminar per la vida.

Religió a temps complert

“La fe cristiana compromet tota l’existència”. Amb aquesta frase clara i precisa descriu el monjo de Santa Maria de Montserrat, Hilari Raguer, el sentit del compromís cristià. El text del pare Raguer forma part del magnífic llibre Dotze monjos de Montserrat comenten el Credo. L’afirmació de compromís total serveix per descriure la intensitat que té la fe pels cristians. Precisament, aquesta declaració de plenitud existencial, pot semblar una paradoxa en un temps de compromisos febles o religions a la mida.

La fe no és cap pedaç per tapar forats existencials, ni un inventari de recomanacions que es fan servir segons el gust del consumidor. Res d’això. Afirmar-se cristià comporta un prendre partit per l’anunci joiós de Jesús, acceptar-lo i experimentar com té la capacitat de canviar la vida. Tota l’existència queda afectada per l’encontre amb Jesús i el seu Evangeli. Cap racó o plec de la vida queda al marge de la fecunditat transformadora de la Bona Nova. Res queda fora del contrast amb l’Evangeli. Conèixer a Jesús, acollir-lo i seguir-lo ens pota a experimentar una nova vida. Així, la persona que érem abans, l’home vell, ressuscita en una nova vida que és plena i joiosa.

El seguiment de Jesús és incondicional. No és pot fragmentar a conveniència. Val la pena respondre a la crida de Jesús perquè ens fa una promesa de salvació que afecta a tota la persona, res en queda al marge. La seva proposta ens atrapa perquè proposa la victòria de la vida sobre la mort a través de l’estimació i l’amor. La seva resurrecció mostra que tota mort pot ser vençuda per l’amor. Val la pena atendre aquesta crida.