Els màrtirs coptes

He llegit l’excel·lent article “El cos d’un Déu sacrificat” de Rafael Argullol i gràcies a ell he descobert la força simbòlica de les mans crispades del Crist del retaule d’Isenhem pintat per Matthias Grünewald. Les mans desencaixades, amb els dits intensament desordenats i tensos, expressen el màxim dolor davant la mort de tants innocents que el Crist assumeix en el seu patíbul. Al començament de la Setmana Santa,  aquest Diumenge de Rams, hem viscut atònits els atemptats d’Estats Islàmic als cristians coptes d’Egipte. Horror, indignació, impotència, ràbia, estupefacció, revolta, solidaritat, silenci i pregària, aquests i molts altres són els sentiments que tinc davant de tanta crueltat que continua provocant el fanatisme religiós islamista.

Fa pocs anys, el grup Ansar Al-Xaria, sucursal de l’anomenat Estat Islàmic a Líbia, retransmeté el degollament de 21 cristians coptes. El fet passà amb certa impasibilitat occidental. Deuríem estar preocupats per altres temes domèstics. Avui han estat dues explosions en dues esglésies coptes, una d’elles la catedral d’Alexandria, mentre celebraven el diumenge de Rams. De nou, els cristians coptes són subjectes de martiri en mans de fanàtics islamistes. Musulmans que fan una lectura textual i radical de l’Alcorà i de la tradició islàmic. Però, a tots els efectes, creuen actuar en nom de Déu i els seus mandats. 

Durant molt anys, els coptes han estat assassinats a Egipte i les seves esglésies cremades per turbes d’islamistes fanàtics. Tot i ser uns 10 milions a Egipte, els cristians coptes són una minoria fortament perseguida i humiliada pels extremistes islàmics. A més, ara els consideren culpables del cop d’estat militar contra el règim dels Germans Musulam. No sé si la propera visita del papa Francesc a Egipte ha atiat el conflicte, però la seva visita ha de portar el consol dels catòlics a l’Església copta i comunió santa amb el seus màrtirs. Si en el Crist inanimat i desfigurat de Matthies Grünewald hi trobem representat el dolor de la humanitat que assisteix perplexa els crims dels fanàtics religiosos, la solidaritat activa dels cristians amb els coptes ha d’aportar l’esperança de la resurrecció.

21 nous màrtirs coptes

Horror, indignació, impotència, ràbia, estupefacció, revolta, solidaritat, silenci, pregària aquests i molts altres són els sentiments i comportaments que m’ha causat el degollament de 21 cristians coptes al Líban en mans del grup Ansar Al-Xaria, sucursal de l’anomenat Estat Islàmic a Líbia. Indescriptibles les imatges televisives; amb un tràveling perfecte mostraven la crueltat de l’assassinat d’unes persones només pel fet de ser cristians. De nou, els coptes són subjectes de martiri en mans de fanàtics islamistes. Durant molt anys a Egipte, els coptes han estat assassinats i les seves esglésies cremades per turbes d’islamistes fanàtics. Tot i ser uns 10 milions a Egipte, els cristians coptes són una minoria fortament perseguida i humiliada pels extremistes islàmics.

M’ha sorprès el poc ressò que alguns mitjans generalistes han dedicat a aquests assassinats. Agafant un diari que vol ser preeminent a casa nostra sorprèn que dediqui, en l’edició escrita d’avui, i en la digital, una breu referència a aquest fet. En l’edició escrita hi ha quasi quatre pàgines on es comenten diversos aspectes dels assassinats a Dinamarca el darrer cap de setmana i dues generoses pàgines, amb un titular sorprenent, a comentar que els panots de la Diagonal de Barcelona no permeten a les barcelonines dur sabates amb taló d’agulla. Aquesta abundància mediàtica contrasta amb la brevetat de la notícia dels assassinats del 21 coptes. La notícia pròpiament ocupa un quart de pàgina i té sis paràgrafs dels quals només un parla de la mort dels coptes i els altres cinc es comenta l’actitud d’Itàlia davant Líbia. De nou, hi ha morts que mereixen moltes més atenció i esdeveniments de la vida quotidiana que generen més sensibilitat social segons aquest diari. Lamentable i vergonyós. Per sort, gràcies a la dignitat d’algunes persones a les xarxes socials ha proliferat ràpidament la frase Je suis copte. Efectivament, en aquests morts, com en qualsevol mort en mans dels fanàtics islamistes, tots morim una mica.