Escric aquesta nota a la vigília d’un esdeveniment excepcional:
la renúncia d’una Papa. El gest de Benet XVI, lloat per moltes persones com a
signe de regeneració i purificació eclesial acomplerta generosament tota una
vida d’entrega a l’Església. La distància del temps permetrà judicar en la seva
justa dimensió el llegat de Josep Ratzinger. Però, la distància curta i propera
mostra que Joseph Ratzinger està preocupat per l’ànima eclesial. Les seves
paraules dels darrers dies mostren el seu l’amor eclesial i suggereixen que la
pròpia institució eclesial necessita viure amb intensitat l’esperit de la
Quaresma. Però també deixen entreveure un cert punt de cansament davant les
dificultats. No se sent tenir les forces que cal tenir per afrontar amb vigor
el futur. Perquè és conscient que a l’Església, al costat de moments bons i
extraordinaris hi ha també moments difícils. Agafant el relat de Jesús en una
barca al mar de Galiliea, Benet XVI ha dit en l’audiència general d’avui: “el Senyor ens ha donat molts dies de sol i
de brisa lleugera, dies en què la pesca ha estat abundant, també hi ha hagut
moments en què les aigües estaven agitades i el vent contrari, com en tota la
història de l'Església, i el Senyor semblava dormir”
Les seves paraules, en una de les darreres aparicions
públiques, mostren la centralitat que ocupa l’Església en les seves
preocupacions. En l’Angelus del dia 17 de febrer afirmà : “l'Església, que és mare i mestra, crida tots els seus membres a
renovar-se en l'esperit, per reorientar-se de manera decisiva vers Déu, negant
l'orgull i l'egoisme per viure en l'amor. En aquest Any de la fe, la Quaresma
és un temps favorable per redescobrir la fe en Déu com a criteri base de la
nostra vida i la vida de l'Església. Això sempre implica una lluita, una
batalla espiritual, perquè l'esperit del mal, naturalment, s’oposa a la nostra
santificació i mira de fer que ens desviem del camí de Déu”. La mateixa
preocupació ha manifestat en la seva darrera audiència general d’avui: “en aquests últims mesos, he sentit que les
meves forces han disminuït, i he demanat a Déu amb insistència en la pregària
que em il·luminés amb la seva llum perquè em fes prendre la decisió més justa
no per al meu bé, sinó per al bé de l'Església. He fet aquest pas amb plena
consciència de la seva gravetat i també de la seva novetat, però amb una
profunda serenitat d'ànim”
El seu noble gest de renúncia ha permès obrir les portes
eclesials a un major escrutini sobre la fidelitat de la institució a les fonts
evangèliques. Durant aquests dies s’ha comentat molt sobre possibles informes i
les causes reals que es trobaven al darrera d’aquesta renúncia. En tots els
casos, existeix un fil conductor: l’Església catòlica, com institució,
necessita una profunda reforma. Ara fa vuit anys el llavors cardenal Ratzinger
advertí en el viacrucis de Setmana Santa de la difícil situació institucional
del catolicisme. Durant el seu pontificat els seus moviments han servit per fer
aflorar els casos de corrupció eclesial i intrigues curials. Ara, en els
moments finals de la seva marxa Benet XVI deixa com herència, preuat llegat que
cal agrair, la proposta d’un nou aggiornamento institucional. Gràcies Joseph
Ratzinger
