La gestió local de la immigració

La fundació Acsar, aprofitant la proximitat de les eleccions municipal i atenent que la immigració ha esdevingut en moltes ocasions un dels temes rellevants en els debats i les confrontacions dels programes electorals, ha convidat a diversos partits amb responsabilitats de govern municipal a explicar algunes de les seves bones pràctiques en aquest camp. Miquel Esteve, Ajuntament de Barcelona, per CiU; Anna Santacreu ajuntament de Guissona per ERC; Alfons Bonals, ajuntament de l’Hospitalet PSC; Sonia Motos, ajuntament de Castelldefels pel PPC i Elena Embuena, ajuntament de Sant Joan Despí ICV han posat en valor diferents iniciatives que consideren experiències d’èxit en la gestió de la immigració i han resumit, en la seva condició de responsables polítics, quins són els principals reptes pels propers consistoris.

Tots aquests responsables municipals han constatat que, per sort i llevat d’algun cas excepcional, els partits polítics catalans mostren un important acord de no fer de la immigració un combat partidista. Cada un dels ajuntaments han presentat les seves iniciatives d’èxit en l’àmbit de la gestió de la immigració, uns en l’acolliment i altres en la fase posterior de gestió de la diversitat cultural associada l’arrelament de les persones nou vingudes a la societat catalana. Tots els governs locals han destacat que ara, després de la primera gran onada immigratòria, el que cal fer és adaptar-se a la nova situació de la gestió de la interculturalitat. La societat catalana és més plural i els ajuntaments han de saber acollir respectant aquestes les diferències entre els ciutadans. Per les experiències presentades, cada ajuntament ha avançat, des de postulats polítics diferents, cap a models d’integració basats en una gran interacció antre la societat d’acollida i els immigrants. Aquest model, així ho han constatat aquests responsables polítics, ha servit positivament per enfortir la cohesió social i estalviar-se els conflictes d’altres països.

Cada un dels diferents ajuntaments convocats, des del seu context particular, han generat un model de convivència basat en el respecte a la diferència i la integració a una societat on la llengua és un vehicle bàsic per consolidar l’arrelament. És també comú en tots els ajuntaments el treball de seguiment personalitzat fet amb les persones immigrades, especialment en l’àmbit educatiu on es treballa tant amb els nens com amb els seus pares. De les experiències presentades algunes tenen en comú el treball específic amb les dones a fi de superar el seu aïllament i assolir la seva integració en la vida socials dels barris i dels pobles. Tothom insistí en la necessitat de ser més actius en promoure que els immigrants anessin incorporant-se en les diferents activitats associatives naturals i evitar que només participessin en entitats relacionades al seu lloc d’origen.

Tot i la qualitat de les diferents bones pràctiques presentades, tots els participants eren conscient que encara hi ha moltes coses a fer per enfortir la convivència i la cohesió social. No obstant, el camí emprés demostra que des dels governs locals s’han posat les bases per consolidar un model d’integració molt respectuós amb aquelles persones que, si bé en un moment inicial foren immigrants, ara han de ser considerats ciutadans. Queda molta feina a fer, especialment per les dificultats sobrevingudes per l’impacte de la crisi econòmica i la pèrdua d’alguns dels guanys socials adquirits en anys anteriors. Tots els responsables polítics consideraren que els propers consistoris han de tenir el poder polític i els recursos necessaris abordar aquestes qüestions a fi de fer de Catalunya una societat cohesionada respectant la diversitat dels catalans.

Innovació i creativitat social

La renovació en el govern del municipis està plena de possibilitats que permeten endegar noves vies de treball tant cap a fora, la societat, com cap l’interior de la mateixa Admistració. Una d’elles és apostar decididament per enfortir la col·laboració públic privat. És temps de saber concertar actuacions i establir complicitats de l’acció de govern amb els sectors dinàmics de la societat. En uns casos, per aconseguir desenvolupar els serveis públics amb eficiència; en altres, per assumir projectes inversions que pels seus costos i complexitats es necessita el concurs del sector privat. Són temps per la innovació i creativitat social. És evident que els actors d’aquests projectes, en un primer moment, poden cercar i defensar interessos diferents. Però cal fer l’esforç de trobar aquells punts de coincidència que permeten deixar clar que tots, públic i privat, contribueixen a fer possible el desenvolupament de l’interès comú que assegura el valor social d’aquests projectes compartits.

Avui el Govern Local té l’oportunitat d’aprofundir en l’estratègia anomenada de cooperació públic-privat en diversos àmbits de la gestió municipal. Si bé, una bona part d’aquests projectes s’han rodat per garantir el finançament, la construcció, l renovació, la gestió o el manteniment de les grans infraestructures del municipi, també cal explorar la seva possibilitat en la prestació de serveis amb clara dimensió social. Aquesta forma de cooperació té moltes avantatges, per exemple, permet realitzar un projecte amb una millor relació/qualitat preu i preservar els objectius de l’interès públic. No es tracta de presentar un model universal, sinó analitzar si aquesta fórmula concreta de cooperació és la millor per obtenir els millors resultats enfront a altres formes d’acords públic-privat. En tot cas, en moments de restriccions pressupostàries l’ús d’aquestes formes de cooperació pot ser un bon recurs per dinamitzar el sector empresarial i assegurar la bona prestació dels serveis públics de caire social. La innovació, tant en els aspectes del fons com en la forma ha d’estar present també en els àmbits socials de la prestació dels serveis públics.

Modernitzar els ajuntaments

Un dels aspectes que cal incorporar en els propers programes electorals per les properes eleccions municipals és l’enfortiment de les polítiques de modernització. Un dels reptes dels governants locals en aquesta època ha estat trobar l’equilibri pressupostari que permetés facilitar a la societat les polítiques públiques adients per garantir la competitivitat en una economia global i assegurar la cohesió social, sense disminuir la prestació d’uns serveis públics de qualitat. Ara és el moment de seguir impulsant els projectes que ajuden a fer una gestió pública més intel·ligent de la ciutat. Cal fer les coses d’una altra manera, d’ajustar les estructures, els plans de treball i les actuacions, així com reforma l’organització municipal per tal d’innovar. És el moment de situar l’Ajuntament orientat a una nova realitat: construir la ciutat intel·ligent, amable i orientada a les persones. L’autoritat local, a partir de la visió i els planejaments estratègics, ha de promoure i liderar una profunda transformació de l’ajuntament, per tal de fer-lo mes permeable a les necessitats del moment. Cal preparar l’organització municipal perquè els seus serveis tinguin qualitat, es prestin de forma innovadora i incorporin els desenvolupaments tecnològics, i es treballi en xarxa. Aquests eixos ben gestionats, a més de millorar la productivitat pública i la seva eficiència, és el camí per construir la ciutat intel·ligent i amable.

El Govern Local té una sèrie de competències que estan que venen donades por l’exercici del seu poder polític. Aquesta és la seva responsabilitat davant la ciutadania. A més, l’ajuntament té assignat una sèrie de serveis obligatoris que ha de prestar als ciutadans. A partir de les seves competències i els serveis a prestar, més tot allò que l’autoritat polític ha decidit impulsar, l’ajuntament ha creat una cartera de serveis que ofereix a la ciutadania per prosperar la ciutat i millorar el seu benestar. A fi d’ordenar i optimitzar els seus recursos de forma eficient, els ajuntaments han d’articular les seves actuacions públiques en forma de polítiques públiques. És la millorar garantia per governar amb eficiència. Aquelles es defineixen a partir d’una anàlisi de necessitats i un coneixement de la realitat; la proposta d’alternatives; la definició d’un pla de treball; la seva execució en forma d’activitats i l’avaluació del valor dels resultats i del seu impacte social, i la rendició de comptes a la ciutadania.  La política pública necessita d’un bon funcionament de l’Administració, una adequada assignació dels recursos escassos i una actuació orientada a l’excel·lència i l’eficiència. Es en aquest punt on el Govern Local ha des situar-se en la perspectiva de concertar les seves actuacions amb els actors socials per tal de poder assegurar que l’actuació pública és eficient per l’interès comú. Avui no és pot governar sense una bona concertació pública-privada i sense una adequada participació ciutadana.

El govern de les comunitats locals

Una de les fites polítiques d’aquest nou any és la renovació dels governs municipals. És un moment excepcional perquè permet adonar-se que el municipi és l’expressió d’una comunitat que viu en un territori i decideix ordenar la seva convivència a través d’uns representants polítics. El municipi, a més de ser una manifestació d’una decisió administrativa que recull un llegat històric, és també una representació d’una realitat antropològica. Les persones viuen comunitàriament delimitant un territori i per fer millor aquesta convivència els individus escullen unes persones perquè els representin i decideixin sobre aquelles qüestions que son comunes: les qüestions del comú. Per això la política municipal és la manifestació més clara del que s’anomena política de proximitat. De tots els nivells de política, l’ajuntament és l’expressió més genuïna del sentit de la política com espai de cooperació i col·laboració per avançar cap l’interès general. En l’espai local és on la relació entre el ciutadà i el polític esdevé mes estreta. És també el lloc on la democràcia es fa més propera a les persones.

La política municipal és una oportunitat per establir entre els àmbits públic i privat àmplies complicitats. L’anomenada societat civil, una manera social d’expressar el que és la ciutadania del municipi, ha de projectar-se i comprometre’s en la gestió de la comunitat local. Sota el concepte de ciutadania es troben identificats tant els individus com els emprenedors empresarials i socials.  Per això, l’Administració Local, el govern de les ciutats, pobles i viles, per la seva proximitat als individus de la comunitat ha rebut fortament l’impacte de la crisi econòmica. A la situació històrica d’insuficiència financera dels municipis, deguda a una concepció centralitzadora de la resta d’Administracions Públiques, s’ha agreujat per l’impacte de l’actual crisi econòmica que tant ha afectat l’activitat productiva dels municipis com la seva cohesió social.

Les properes eleccions municipals han de permetre a les comunitats locals del nostre país renovar les seves confiances en aquelles persones que consideren més capacitades per resoldre els seus principals problemes. En l’àmbit local, els regidors no tenen massa marge de maniobra per confondre als ciutadans amb promeses de futurs imperfectes o desdibuixats. La ciutadania volen solucions concretes al seus problemes quotidians. Els ciutadans esperen que la gestió de l’ajuntament ajudi a viure bé la quotidianitat de la ciutat, poble o vila, i que les decisions polítiques permetin trobar les millors solucions per millorar la convivència en l’espai comú, cohesionar el municipi a partir de la justícia social i viure uns valors compartits que permetin construir una societat local més solidària i fraternal.

La gestió municipal de la diversitat religiosa

Els consistoris sorgits de les darreres eleccions municipals han de gestionar nous problemes que no tenien la mateixa intensitat en els anteriors mandats, per exemple, la crisi econòmica. Però també existeixen altres problemes que han anat emergent en els darrers anys i ara s’expressen en tota la seva importància. Una d’aquestes qüestions és la gestió política de la diversitat religiosa. La llibertat religiosa avui ja no és una vivència privada, sinó una fe personal que s’expressa públicament i entra en el debat públic. Aquesta doble realitat, presència en la plaça pública i actor polític modifica la forma com la governança tradicional es relacionava amb les religions en els darrers anys. La religió, les religions, han entrat en l’esfera pública i tenen unes responsabilitat que abans no tenien. ¿Què cal fer des de l’àmbit de la governança?.

Una primera preocupació és que les religions no siguin conflictives per la convivència i aquesta permeti a aquelles participar activament en la construcció dels valors cívics. Això comporta que les religions han de saber argumentar les seves raons de manera comprensible a la societat contemporània i les institucions públics han de saber respectar les creences de els persones. En segon lloc, el debat públic ha d’articular la participació de tots els agents implicats, entre els quals es troben les religions; però aquest debat, un cop clos, els seus acords han de ser assumits com a propis per a totes les parts, sense més límits que, si hi ha un desacord, caldrà introduir-lo de nou quan es tornin a debatre aquestes qüestions quan les condicions ho permetin.

En tercer lloc assumir que en el paisatge polític ha canviat perquè en l’escena pública ha aparegut, de sobte i amb força, un pluralisme cultural, ètic que, en algunes circumstàncies, s’expressa com a religiós. I això es dóna en un context cultural influït per una petjada cultural catòlica que ha conformat l’horitzó d’identitat de la nostre societat. Però ara, en la societat hi ha unes religions que tenen un altre horitzó d’identitat que, en alguns aspectes, es confronten amb el propi de la societat actual. Aquesta realitat és desconcertant perquè és nova. No estem acostumats a situar-nos en una societat on una identitat majoritària, en la qual la religió catòlica ha tingut un paper determinat, ha d’articular altres identitats amb diferents horitzons culturals. En relació a aquesta qüestió, encara hi ha mes preguntes que respostes. Les institucions públiques tenen un important paper per trobar les respostes.

En quart lloc hi ha tots els aspectes relacionats amb els llocs de culte. Cal resoldre de forma estable i digne la llibertat de practicar el culte. Això comporta tenir llocs de culte en condicions. Si les comunitats locals no són capaces de protegir la construcció d’una mesquita, s’està vulnerant un dels drets fonamentals que ens diferencia com a societat democràtica. Vulnerar aquest dret, a més d’atemptar a la llibertat religiosa, és una alteració de la pau pública com també ho seria limitar la llibertat d’expressió per por a ferir alguna sensibilitat religiosa.