Apunts per un temps de consens i pactes

És evident que una part dels catalans han votat clarament a favor de les forces polítiques que proposaven endegar el procés per la independència de Catalunya. Aquest opció ha estat superior als que clarament s’hi oposaven. Dins del bloc dels anomenats independentistes hi confluïen diferents sensibilitats polítiques i socials expressant nítidament la transversalitat de les opcions independentistes. La unitat política dels partidaris de la independència és una bé a no malmetre per evitar els greus errors del passat del catalanisme polític.

Sóc conscient que, si bé Junts pel sí s’emportà la immensa majoria del vot independentista aquesta és insuficient per formar govern, es necessita pactar amb la CUP que la votació popular li donà un paper cabdal alhora de determinar que pot ser el proper president de la Generalitat. Però la ciutadania ha donat també un clar missatge en relació a quines són les seves preferències sobre qui ha de ser el futur president de la Generalitat. És d’agrair que les formacions independentistes hagin estat clares en les seves posicions en relació a les preferències per ocupar la presidència de la Generalitat. Aquesta transparència en les posicions pot ajudar a trobar l’acord. Però no es pot ignorar que la immensa majoria ha expressat confiar en que Artur Mas segueixi liderant el procés cap a la independència de Catalunya. En cap moment es pot deixar de banda aquesta clara expressió dels votants de Junts pel sí.

Per arribar a un acord per investir el futur president de la Generalitat, cal generositat, responsabilitat i mesura per totes les parts. Responsabilitat alhora de llegir els resultats electorals i no tensar les negociacions més enllà del que és raonable. Les forces independentistes han de comprendre que pel bon èxit del procés de construcció de la independència de Catalunya no és el moment de retrets, ni és el temps per resoldre les contradiccions o antagonismes de la societat catalana. També cal mesura per entendre el sentit del suport que els catalans han donat a les forces independentistes. Els partits guanyadors no poden ni duen segrestar la voluntat dels electors, ni poden atribuir-se interpretar les intencions dels seus vots. Caldrà enorme generositat per superar les diferències i trobar les millors solucions que permetin mantenir-se fidels a la voluntat dels electors expressada en el joc de majories i minories.

L’administració política dels resultats electorals ha de ser entesa pels electors i no provocar confusió entre aquells governs estrangers en relació al lideratge del procés endegat polític. És indubtable que Artur Mas és un capital polític que les forces independentistes no en poden prescindir. La seva habilitat en la gestió del temps polític i alhora d’articular l’estratègia adequada ha permès a les forces independentistes tenir uns resultats extraordinaris el passat 27S. Ara s’obra un temps polític dens on cal prendre les adequades decisions polítiques que permetin ampliar al màxim majoria favorable al procés cap a la independència. Tenint establer clarament aquest horitzó no és pot renunciar a oferir a alguns partits que estan avui fora de la majoria guanyadora en les eleccions, la possibilitat de trobar uns punts de consens per facilitar que el procés de transició cap a la independència es fa garantint la màxima transparència i l’acord per resoldre els greus problemes creats per la crisi econòmica. En aquest direcció, tindria sentit proposar un ampli pacte nacional i social que contempli incorporar de nou en l’agenda política l’exercici del dret a decidir acordat amb l’estat espanyol seguint les pautes marcades pel referèndum escocès, i les mesures socio-econòmiques urgents per trobar una sortida positiva a la crisi econòmica. 

Shura, la consulta

Ara que la societat catalana es troba en l’atzucac de poder fer un referèndum  és bo saber com les diferents religions aborden aquesta qüestió. En aquesta nota abordaré com ho veu la religió islàmica. Pels musulmans, tal com es desprèn de la seva tradició jurídica, font de saviesa que regula les pautes de comportament, s’assumeix que tot bon governant ha de practicar la shura amb els seus súbdits. El terme shura en àrab vol dir "consulta", "concertació" (Majles al-Shura) i com a concepte serveix per designar el parlament d'un Estat islàmic; la junta directiva d'un partit o una institució religiosa. En el marc religiós musulmà és el consell de jutges musulmans. La seva existència com a concepte prové de l’ordre donada per Mahoma als creients musulmans de consultar abans de prendre una decisió. Forma part de la tradició jurídica de l’Islam que, abans de prendre una determinació es consulti amb totes les persones afectades. Algunes corrents musulmans sunnites consideren que totes les decisions de les societats musulmanes s’han de prendre pel procediment de la shura i això legitima de base el model de democràcia representativa. Segons això és evident que no es dóna cap incompatibilitat, tot al contrari, entre democràcia i Islam.

La primera referencia a la idea de la shura  en l’Alcorà es troba a la segona Sura (la Vaca) en el verset 233 i fa referència a la decisió col·lectiva de la família que cal prendre en relació al deslletament dels infants. Aquest verset fomenta que els pares es consultin mútuament quan procedir al deslletament del seu fill  “si ambdós volen acabar la lactància abans d’aquest terme (dos anys) amb acord mutu i mútua consulta no hi ha el més petit pecat per part de cap d’ells”. La segona referència es troba en la Sura 42 de l'Alcorà que és anomenada com a Shura (la Consulta). En el seu versicle 38 es presenta la shura com un estil de vida digne de lloança per tot creient: “ Al·là, té moltes coses millors, i més perdurables per als qui (...) fan consultes mútues” (42,38). En aquest text també es suggereix que cal consultar a les persones que estan afectades per una qüestió. Una altra referència es troba en el verset 159 de la Shura 3 (la família d’Imran) on es diu “A més a més, consulta’ls abans de prendre una decisió o donar una ordre. Però després, quan hagis decidit una cosa, posa la tvea confiança en Déu”. El primer verset situa la shura en l’àmbit dels assumptes de família. La segona proposa un estil de vida de les persones que aspiren a ser santes i estimades per Al·là. Es considera que és el verset més completa sobre shura. El tercer verset explica sobre com la misericòrdia, el perdó i la consulta mútua són factors que contribueixen a que els governants es guanyin la confiança de les persones.

Alguns experts en jurisprudència islàmica consideren que els anteriors verset de l’Alcorà estableixen uns preceptes que obliguen als dirigents polítics a governar amb consens i consultant a les persones en tot allò que els afecti. Pensen que la shura és una de les clàusules fonamentals del sistema islàmic en relació al govern de la societat. És una llàstima el nul respecte i sensibilitat que moltes societats islàmiques han tingut per la dimensió democràtica inherent en l’esperit de la shura. El mateix error sembla que és el que ara estan caient alguns governs i dirigents polítics no musulmans en relació al procés de consulta que el Parlament català ha decidit promoure.