Glosses per la vida quotidiana

Durant tot el dia d’avui, i així cada dia, hem de fer el propòsit d’estar atents per veure com podem estimar millor als altres. Probablement, podem sentir-nos atrapats per preocupacions i presoners d’estat d’ànims que tanquen el cor. Per sortir de nosaltres mateixos cal estar simplement atents el que ens podem sol·licitar les persones que ens envolten. En elles trobarem una oportunitat per estimar. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 95,8)

Hem de viure lliures malgrat les pors que ens envolten. Hem de fer de cada instant la manifestació de l'amor sense estar preocupats pel que diran. En cada gest hem de saber condensar la plenitud de la vida com si aquesta espirés el seu darrer alè. En cada un d'aquests instants hem de ser testimonis de la justícia tot i que tinguem la sensació d’anar a contracorrent o transgredint l’ordre establert. "Feliços els perseguits pel fet de ser justos, el Regne del cel és per a ells" (Mt 5,10)

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús és estimar als altres sense restriccions. Aquesta causa és la justícia pels pobres i els oprimits, els que estan exclosos i pateixen. La força per seguir el camí de la justícia neix de l’experiència interior que neix de l’experiència de trobada personal amb Jesús. “Estigueu en mi i jo en vosaltres. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 4,5) 

L'encontre amb Jesús ha de transformar la vida. Ha de representar un repensar de nou les prioritats, el que fem i com ens comportem amb els demés. Jesús entra la vida per canviar-la. Això és la conversió de cor. A través de Jesús, com Zaqueu, podem començar una vida nova orientada a la justícia i a la solidaritat amb els altres. "Zaqueu es posà dret i digué a Jesús "Senyor, ara mateix dono la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més". Jesús li digué "Avui s'ha salvat aquesta casa", (Lc 19,8-9) 

Creure és tenir fe i això és una gràcia. Amb això vull expressar que tenir fe és un do que es rep, que s’experimenta com a vivència íntima i distingeix d’altres persones que no tenen aquesta gràcia. No cal demostrar perquè un creu, només cal viure d’acord amb el do rebut i ser-ne un bon testimoni. Aquestes obres són les que donen fe de l’esperança que tenim. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà”.(Jn 15,16)

Glosses per la vida quotidiana

Cada cop hi ha més esdeveniments socials i polítics difícils d’entendre la seva lògica. Els raonaments i judicis que tenim semblen insuficients per comprendre del tot el que està passant. Ens cal aplicar uns principis de saviesa que vagin més enllà de la raó. És una saviesa que neix en el cor, en la capacitat d’amor i d’estimar que tenim, i que s’estén més enllà de la lògica que la mundanitat ens proposa. “La saviesa té un esperit intel·ligent, sant, únic i variat, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, benèvol, agut i sense traves, benefactor, humanitat, segur, incommovible, tranquil, capaç de tot, atenent a tot. Impregna tots els esperits, sobretot els més subtils, intel·ligents i purs”. (Sv 7,22-23) 

El text d'avui necessita aturar-se més de compte, contemplar-lo i meditar. Després cadascú en pot treure les seves conclusions. A mi em suggereix que cal prendre riscos, sortir de la zona de confortabilitat personal. D'assumir que cal obrir-se als altres, al món; sortir a la intempèrie i dialogar amb el desconegut, amb els que són diferents que nosaltres i no pensem com nosaltres. "Qui miri de conservar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi viurà", (Lc 17,33)

Glosses per la vida quotidiana

El sentit de la vida, allò que esdevé l’ànima de l’existència, es destil·la través de la mateixa experiència vital. Existeixen uns referents bàsics que ens sostenen en la quotidianitat del viure. En aquesta saviesa del dia a dia, el transcendent es fa comprensible. Llavors comprenem que per viure cal cercar i deixar-se seduir pel que sosté les nostres ganes de viure. “La saviesa és resplendent i no s’apaga mai. Els qui l’estimen arriben fàcilment a contemplar-la, i la troben els qui la cerquen: ella mateixa es fa conèixer als qui la desitgen. Si algú matinejava per sortir a buscar-la, no s’haurà de cansar: la trobarà asseguda a les portes de casa” (Sv 6, 12-14) 

El mal, la injustícia l'odi, l'animadversió formen part de la vida quotidiana. Algunes d'aquestes persones es vanten de tenir a Déu al seu costat i actuen en el seu nom. En nom de Déu es fan guerres i es persegueixen els justos. Però Déu està al costat de qui pateixen i són perseguits. Per ells, és l'esperança. "El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills". (Salm 34(33), 17-18) 

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37 (36) 30-31)

Glosses per la vida quotidiana

Totes les religions tenen espais sagrats on es venera la presència del sagrat. Temples, sinagogues, mesquites i altres espais on les persones religioses es troben són llocs reservats a la contemplació del que és el sagrat i a la celebració que apropa les persones al transcendent fent-les sentir membres d’una comunitat. Però aquests llocs no estan tancats al batec de la societat. Al contrari, en ells es respiren les esperances i il·lusions, els neguits i preocupacions de les persones. “Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare” (Jn 2,16)

De jove cantava amb tota l’ànima “Vull ser lliure, abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat”. Han passat els anys i aquest anhel segueix en peu. Llibertat i pau, pels altres i per mi. Llibertat per no ser presoner de situacions injustes i pau interior per tenir la serenor per lluitar a favor de la justícia. “El Senyor va fer amb ell una aliança de pau perquè fos gran sacerdot per sempre” (Sir 45,30).

Glosses per la vida quotidiana

¿Som realment humils o ens agrada el lluïment? ¿Amb quina actitud fem les coses, per servir o per demostrar als demés que tenim un determinat poder? La humilitat és un virtut cívica perquè permet relacionar-nos millor amb els altres i fer més agradable la convivència. "El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s'enaltirà serà humiliat, però tothom qui s'humiliarà serà enaltit" (Mt23,12) 

 Els següents versets descriuen perfectament una comprensió del que vol dir estar en la vida que, en bona part és la meva. Seguir aquesta orientació m'ha anat bé, tot i que no sempre és del tot comprensible `per altres persones. Hem de ser senzills de cor i d’estil de vida. No hem d’ambicionar guanys impropis que facin perdre la tranquil·litat de la pau interior, perquè allí on hi ha els diners és probable que hi posem el cor.

"El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons"
(Salm 131 (130),1-2)

Només es pot entendre Déu a partir de l'amor als altres. Gràcies a l'amor Déu es fa comprensible, perquè Déu és amor. La idolatria és adorar tot allò que ens priva d'aquesta comprensió de l'essència divina. La llei més gran és l’amor als altres. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu, si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. “Estima als altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la llei” (Rm 13,10)

Glosses per la vida quotidiana

A la pregunta de ¿qui és Déu?, la resposta de Jesús és prou clara: ell és el camí que fa comprensible la resposta. A Déu ningú no l'ha vista mai, però a les altres persones sí. Per això l'amor als altres és el camí que porta a trobar la resposta a la pregunta. "Jo sóc el camí, l veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi”. (Jn 14,6)

No hem de deixar ofegar la nostra llibertat interior per les normes. En tot moment hem de saber valorar la importància de les normes, però per damunt d’elles hi ha la llibertat fonamentada en el discerniment de la nostra consciència i la nostra decisió de ser-ne fidels. “Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: ¿És permès o no de curar en dissabte? Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar” (Lc 14,1-4)

Glosses per la vida quotidiana

No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat. “Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? Jesús li digué: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix” (Mt 22,36-39) 

Hem de ser conscients de les nostres limitacions i mancances. Algunes les hem d’acceptar tal com són, però altres poden ser oportunitats de millora i transformació si obrim els nostres cors a deixar-nos ajudar per canviar. Hi ha aspectes de la nostra vida que cal abandonar a fi de poder ser més lliures i disponibles per acollir als altres.

“Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega”.
Salm 126 (125),4-5

L’experiència del transcendent demana sincerat de cor. No és una qüestió de càlcul, sinó d'obertura interior per deixar-se captar pel misteri de la transcendència. Moltes persones, ara i abans nostre, han recorregut aquest camí i han compartit la felicitat d’experimentar aquesta la trobada íntima amb Déu. “Feliços els net de cor: són ells els que veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”. (Mt 5,8-10)