Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris laïcistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris laïcistes. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 de juliol del 2009

Quan les traduccions són inconsistents

Aquest dies, intentant acabar un llarg escrit que no acabo mai, he estat repassant l’anomenada “Carta europea de salvaguarda dels Drets Humans a les ciutats”. Es tracta d’un document signat el 18 de maig de 2000 al municipi de Sant Denis (França) en motiu de la II Conferència de Ciutats pels Drets Humans. Els signants inicials de la carta foren 70 ciutats i ara ja en són més de 350 ciutats les adherides a aquest manifest. La iniciativa de fer aquesta carta sorgí de la Conferència de Ciutats pels Drets Humans promoguda a l’any 1998 per l’ajuntament de Barcelona per commemorar els 50 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. En aquesta trobada els participants decidiren promoure una declaració on diverses ciutats es comprometessin a defensar els drets humans en l’àmbit local.

En l’article III apartat 3, que està inclòs en l’apartat de Disposicions Generals, es diu en la traducció catalana: “En el respecte del laïcisme, les ciutats afavoreixen la tolerància mútua entre creients i no creients, com també entre les diferents religions”. La traducció castellana En su respeto por el laicismo, las ciudades favorecen la tolerancia mutua entre creyentes y no creyentes, así como entre las distintas religiones”. Les dues traduccions són consultables a Internet en diferents pàgines web, entre elles es troba la de l’Ajuntament de Barcelona. La traducció francesa, que es troba a la pàgina d’Internet de l’ajuntament de Sant Denis, no diu exactament el mateix. El text de l’article III apartat 3 és: “Dans le respect de la laicite, les villes favorisent la tolerance mutuelle entre croyants et noncroyants, ainsi qu'entre les differentes religions”. La traducció anglesa, que es troba en la mateixa pàgina web on hi ha també la catalana i la castellana, diu: “With regard to secular matters, the cities encourage mutual tolerance between believers and non-believers, as well as between the various religious communities”

Com es pot veure hi ha una diferencia important en la traducció. En un lloc es parla de laicité, que traduït és laïcitat; mentre que les edicions catalanes i castellana es diu laïcisme. El terme angles “secular matters” està ben lluny del concepte laïcisme i remet al tema de les qüestions seculars. Penso que en les traduccions, especialment en la seva diferent apreciació dels termes, es deixa anar a una visió ideològica. Ja que els dos conceptes, laïcitat i laïcisme no volen dir exactament el mateix. Mentre el primer ningú posa en dubte l’exactitud del terme, respecte el segon es donen diferents concepcions, algunes d’elles tancades i excloents del fet religiós. Per això, si es fan servir els dos conceptes com si fossin intercanviables en l’àmbit de declaracions polítiques; manifestacions públiques o altres textos amb pretensió de fixar posicions conceptuals, es pot afavorir una important confusió. Cal anar en cura amb les traduccions o les fonts documentals.

dimecres, 13 de maig del 2009

Alerta, embolic i confusió: llibertat religiosa o de consciència?

En un recent post comentava que es començaven a moure papers entorn a la reforma de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa. Els que sabien de que anava el tema indicaven que la nova llei podia englobar la llibertat de consciència i la religiosa. En aquell post criticava aquesta barreja i donava les meves raons. Però les senyals d’alarma varen disparar-se ahir en la intervenció del president Zapatero en el debat de l’estat de la nació.

Segons el diari El País en edició digital el president Zapatero a les 13:00 hores va anunciar diverses iniciatives legislatives com “reforma de la ley de interrupción del embarazo, ley de igualdad de trato, ley de libertad religiosa y una nueva ley de televisión pública que quedará exenta de publicidad". Però l’edició escrita diu una altra cosa. Sobre les diferents iniciatives legislatives cita, entre altres llei “la Ley Integral de Igualdad de Trato; la Ley de la Libertad de Conciencia; la Ley de Extranjería y la Ley del Aborto”. Llavors es disparen les alarmes. Llibertat de Consciència o Llibertat Religiosa. Per resoldre la discrepància millor anar a les fonts.

El discurs escrit del president del Govern lliurat als medis de comunicació deia, en aquest punt el següent: “el Gobierno remitirá a la Cámara en los próximos meses: la reforma de la regulación de la interrupción voluntaria del embarazo; la ley integral de igualdad de trato; el nuevo marco legal de la libertad de conciencia; o la culminación del modelo de nueva televisión pública”. Però, el que digué realment el president Zapatero en la seva intervenció, segons consta en el diari de sessions del Congres fou: “el Gobierno remitirá a la Cámara en los próximos meses. En primer lugar, la reforma de la regulación de la interrupción voluntaria del embarazo. (Aplausos.) En segundo lugar, la Ley Integral de Igualdad de Trato. En tercer lugar, el nuevo marco legal de la libertad de conciencia, de la libertad religiosa. Y en cuarto lugar, la culminación del modelo de una nueva televisión pública”. Com es pot comprovar no és el mateix.

Què passa?. Molt probablement el president Zapatero, amb finezza política modificà sobre la marxa el text que estava escrit pels redactors de discursos. Aquests, després de consultar i recollir els corresponents materials de treball, havien escrit el següent text “el nuevo marco legal de la libertad de conciencia”. Aquests termes reflecteixen fidelment el pensament laïcista proper a certes esferes del poder. Per aquests laïcistes la llibertat de consciència és el que és jurídicament substantiu, mentre que la llibertat religiosa és una derivada de l’anterior. Però els redactors de discursos, o els que tenen influència sobre ells, no contaven que el president del govern, dins de la dinàmica de la seva intervenció, va adonar-se que parlar només de la llibertat de consciència era obrir un conflicte total amb totes les tradicions religioses de proporcions incalculables i d’efectes electorals no desitjables.

No cal ser un gran consultor d’estratègia electoral per adonar-se que una part important de l’electorat socialista té un profund respecte per les qüestions religioses i li resulta més fàcil d’entendre que la llei defensi la llibertat religiosa, entesa com una pràctica d’una creença, que la llibertat de consciència molt més protegida per la Constitució i el seu desenvolupament. Sobre aquest tema particular es pot consultar un post meu anterior.

Cal ser prudents alhora d’escriure certes coses, perquè els discursos a vegades el diable els carga de paraules inoportunes. En aquest cas, la finezza política del president Zapatero va saber corregir a temps l’errada. Espero que aquest bon criteri perduri i tingui influència sobre aquells sectors del seu entorn partidaris de subsumir la llibertat religiosa a la llibertat de consciència. En aquest cas voldria recordar que molts socialistes ho som per un profund respecte a la llibertat i que, històrica i sociològicament, una de les grans defenses del pensament lliberal, en la qual molts socialistes ens hi podem sentir còmodes, a l’estil del “socialista a fuer de liberal” d’Indalecio Prieto, és situar la llibertat religiosa a la base del profund respecte de la llibertat. El tema, resta obert.