Aquest dies, intentant acabar un llarg escrit que no acabo mai, he estat repassant l’anomenada “Carta europea de salvaguarda dels Drets Humans a les ciutats”. Es tracta d’un document signat el 18 de maig de 2000 al municipi de Sant Denis (França) en motiu de la II Conferència de Ciutats pels Drets Humans. Els signants inicials de la carta foren 70 ciutats i ara ja en són més de 350 ciutats les adherides a aquest manifest. La iniciativa de fer aquesta carta sorgí de la Conferència de Ciutats pels Drets Humans promoguda a l’any 1998 per l’ajuntament de Barcelona per commemorar els 50 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. En aquesta trobada els participants decidiren promoure una declaració on diverses ciutats es comprometessin a defensar els drets humans en l’àmbit local.
En l’article III apartat 3, que està inclòs en l’apartat de Disposicions Generals, es diu en la traducció catalana: “En el respecte del laïcisme, les ciutats afavoreixen la tolerància mútua entre creients i no creients, com també entre les diferents religions”. La traducció castellana “En su respeto por el laicismo, las ciudades favorecen la tolerancia mutua entre creyentes y no creyentes, así como entre las distintas religiones”. Les dues traduccions són consultables a Internet en diferents pàgines web, entre elles es troba la de l’Ajuntament de Barcelona. La traducció francesa, que es troba a la pàgina d’Internet de l’ajuntament de Sant Denis, no diu exactament el mateix. El text de l’article III apartat 3 és: “Dans le respect de la laicite, les villes favorisent la tolerance mutuelle entre croyants et noncroyants, ainsi qu'entre les differentes religions”. La traducció anglesa, que es troba en la mateixa pàgina web on hi ha també la catalana i la castellana, diu: “With regard to secular matters, the cities encourage mutual tolerance between believers and non-believers, as well as between the various religious communities”
Com es pot veure hi ha una diferencia important en la traducció. En un lloc es parla de laicité, que traduït és laïcitat; mentre que les edicions catalanes i castellana es diu laïcisme. El terme angles “secular matters” està ben lluny del concepte laïcisme i remet al tema de les qüestions seculars. Penso que en les traduccions, especialment en la seva diferent apreciació dels termes, es deixa anar a una visió ideològica. Ja que els dos conceptes, laïcitat i laïcisme no volen dir exactament el mateix. Mentre el primer ningú posa en dubte l’exactitud del terme, respecte el segon es donen diferents concepcions, algunes d’elles tancades i excloents del fet religiós. Per això, si es fan servir els dos conceptes com si fossin intercanviables en l’àmbit de declaracions polítiques; manifestacions públiques o altres textos amb pretensió de fixar posicions conceptuals, es pot afavorir una important confusió. Cal anar en cura amb les traduccions o les fonts documentals.
En l’article III apartat 3, que està inclòs en l’apartat de Disposicions Generals, es diu en la traducció catalana: “En el respecte del laïcisme, les ciutats afavoreixen la tolerància mútua entre creients i no creients, com també entre les diferents religions”. La traducció castellana “En su respeto por el laicismo, las ciudades favorecen la tolerancia mutua entre creyentes y no creyentes, así como entre las distintas religiones”. Les dues traduccions són consultables a Internet en diferents pàgines web, entre elles es troba la de l’Ajuntament de Barcelona. La traducció francesa, que es troba a la pàgina d’Internet de l’ajuntament de Sant Denis, no diu exactament el mateix. El text de l’article III apartat 3 és: “Dans le respect de la laicite, les villes favorisent la tolerance mutuelle entre croyants et noncroyants, ainsi qu'entre les differentes religions”. La traducció anglesa, que es troba en la mateixa pàgina web on hi ha també la catalana i la castellana, diu: “With regard to secular matters, the cities encourage mutual tolerance between believers and non-believers, as well as between the various religious communities”
Com es pot veure hi ha una diferencia important en la traducció. En un lloc es parla de laicité, que traduït és laïcitat; mentre que les edicions catalanes i castellana es diu laïcisme. El terme angles “secular matters” està ben lluny del concepte laïcisme i remet al tema de les qüestions seculars. Penso que en les traduccions, especialment en la seva diferent apreciació dels termes, es deixa anar a una visió ideològica. Ja que els dos conceptes, laïcitat i laïcisme no volen dir exactament el mateix. Mentre el primer ningú posa en dubte l’exactitud del terme, respecte el segon es donen diferents concepcions, algunes d’elles tancades i excloents del fet religiós. Per això, si es fan servir els dos conceptes com si fossin intercanviables en l’àmbit de declaracions polítiques; manifestacions públiques o altres textos amb pretensió de fixar posicions conceptuals, es pot afavorir una important confusió. Cal anar en cura amb les traduccions o les fonts documentals.
