L’extrema dreta i el feixisme contraris a la causa de Jesús

Avui, a la missa de la meva parròquia, mossèn Francesc Romeu, ha avisat als feligresos dels riscos latents en els postulats de l’extrema dreta i del feixisme que semblen revifar-se en la nostra societat. Ens ha advertit dels perills associats a les seves propostes polítiques perquè la majoria d’elles no són democràtiques i atempten a la dignitat de les persones. La majoria d’aquestes propostes, ha dit, no s’ajusten als principis i valors de l’Evangeli. De manera molt pedagògica, el rector de la parròquia, ha fet uns contrapunts entre el que diuen aquestes formacions, especialment el que s’ha pogut conèixer darrerament, i els referents evangèlics que han de guiar les actuacions dels cristians. He trobat aquestes reflexions molt necessàries, encertades i oportunes.

L’Església catòlica espanyola, en general, està força passiva davant la irrupció de l’extrema dreta i el feixisme en el panorama polític d’aquest país. Trobo a faltar veus qualificades de les institucions catòliques dient el que ha dit avui el rector de la meva parròquia. Cal argumentar més i denunciar des de la fe que les propostes de l’extrema dreta i dels feixistes són incompatibles amb la causa de Jesús. Les autoritats eclesials haurien de neutralitzar l’apropiació que l’extrema dreta i els feixistes fan de l’Evangeli de Jesús i de l’imaginari col·lectiu dels catolicisme. La causa de Jesús està ben allunyada dels postulats de les forces polítiques que postulen desigualtats socials, autoritarisme, odi als forasters i són insensibles a les demandes dels més febles. El judici cristià no pot ser neutral amb aquestes formacions polítiques i per això resulta reconfortant trobar veus, dins de la pròpia Església catòlica, que recorden als seus feligresos que l’extrema dreta i el feixisme són incompatibles amb l’amor, la misericòrdia i la compassió de Jesús.

Crear un bloc democràtic contra el feixisme

Un nou fantasma recorre Europa: el feixisme. Tot i que aquest nom pot semblar lleugerament imprecís, serveix per englobar aquelles opcions polítiques que neguen la llibertat, exalten la tradició i el retorn als referents judeocristians, combaten l'estranger, son masclistes, neguen els crims de les dictadures feixistes i tendeixen a resoldre autoritàriament els conflictes. Espanya no es una excepció. La irrupció de VOX ho confirma. La lectura de les seves condicions per pactar amb el PP per la presidència d’Andalusia es una bona evidència que VOX es una formació política homologable amb el feixisme. Aquesta circumstància canvia el panorama polític espanyol i condiciona les estratègies polítiques i, de manera especial, el procés independentista.  Aquest, si actua hàbilment pot  veure's beneficiat d’aquesta situació.

A Europa s’estan consolidant dos blocs. Per una banda, s’alineen els països que la seva governança es basa en pactes de forces de dretes amb partits d'extrema dreta; i, per altra banda, hi ha països on les forces democràtiques han pactat aïllar seriosament l'extrema dreta. Aquestes dues estratègies ben segur prefiguraran l'esdevenir europeu immediat. L'independentisme, mancat d’amplis suports institucionals internacionals, ha d’interrogar-se si ha de ser neutral en aquesta disjuntiva estratègica. Per la seva naturalesa original, l'independentisme ha d’alinear-se sens dubte en el bloc democràtic i combatre el bloc de l’extrema dreta. Aquesta opció, en l'actual panorama polític espanyol, vol dir frenar la solidesa de l'aliança PP-C's-VOX enfortida pels pactes andalusos. L'únic camí per evitar la consolidació de l'extrema dreta en l'escenari polític espanyol es consolidar un bloc democràtic. Les forces independentistes podrien tenir la iniciativa política de crear aquest bloc democràtic i establir una agenda política que permeti salvaguardar la democràcia. És evident que, dins d’aquesta agenda, a curt termini hi ha l’aprovació dels pressupostos de l’Estat, per una banda, i els de la Generalitat, per una altra. A més, d’altres iniciatives. Aquest horitzó hauria de condicionar l’estratègia de l'independentisme i fer d’això la seva millor carta de presentació a Europa.

El neofeixisme rampant

Comença l’any 2019 i els auguris no conviden a l’optimisme. Alguns dels discursos dels nous governants del Brasil al moment de prendre possessió remouen la consciència. Les seves constants apel·lacions a Déu per justificar el seu extremisme ideològic em deixaren estupefacte. El caràcter confessional d’aquestes  intervencions, com la reivindicació de l’herència judeo-cristiana com una referència cultural, obliga a una contundent desqualificació per part de les autoritats religioses, siguin catòliques o evangèliques. No es utilitzar el cristianisme per justificar plantejaments polítics excloents, antisocials i discriminatoris. El nou conservadorisme que governa ara el Brasil empra el nom de Déu en va. Les seves apel·lacions constants als evangelis, per més que vulguin presentar-se com a cristianes, són contràries a la causa de Jesús.

Més a prop nostre, a Espanya, algunes enquestes demoscòpiques vaticinen l’ascens de la dreta extrema al nostre país i un possible èxit electoral d’un front conservador gràcies al suport de la dreta extrema. Aquesta possibilitat agita la por al retorn dels postulats feixistes. És preocupant que la societat espanyola avali amb suport electoral la involució democràtica patrocinada per l’extrema dreta. Com a reacció això la dreta conservadora està endurint els seus plantejaments per no deixar el seu espai polític en mans de l’extrema dreta. La necessitat de consolidar aliances polítiques facilita que les agendes polítiques de la dreta conservadora siguin cada cop més sensibles als postulats dels neofranquistes àvids de conquerir espais polítics. Aquest viratge polític està modificant l’horitzó moral de la societat espanyola. Valors que semblaven inqüestionables com a conquesta democràtica, com per exemple, la igualtat de gèneres, ara són qüestionats impúdica i públicament pels nou feixisme espanyol.

L’any 2019 pot ser l’any de la irrupció i consolidació del feixisme polític. No esten lluny dels fenòmens que es donen en altres països europeus. Entorn aquest del concepte de feixisme s’aixopluguen diverses ideologies totalitàries que tenen en comú el refús de tot allò que representa pensament modern; la negació de la diversitat; la por a la diferència; el combat a les polítiques de gènere; la xenofòbia i la defensa de postulats contra les política d’acolliment als immigrants. També patrocinen una visió populista de la política i la màxima simplificació de l’anàlisi política; una comprensió autoritària de l’acció política; el combat a la llibertat d’informació i crítica; i la reivindicació de la supremacia de l’herència judeo-cristiana enfront altres aportacions del pensament humà. El feixisme, en múltiples formes i variants, amenaça fortament a Europa i Amèrica. Hem de prendre seriosament aquest desafiament.