No sóc trending topic

Aquest complicada paraula de trending topic serveix per definir el que no sóc. Res del que he escrit ha tingut mai la categoria de trending topic que, en llenguatge més col·loquial pot definir-se com matèria del moment o tendència del moment. Aquestes paraules són unes de les més repetides pels oracles de les xarxes socials i ens els medis de comunicació que cada dos per tres ens anuncien que tal o qual tema és el trending topic del dia. Aquestes paraules conformen en una llista dels 10 principals que apareix en les cerques de la mateixa xarxa, perquè l'usuari sàpiga quins són els temes dels que s'està parlant més en aquell instant. Els temes del moment tenen el seu origen en les etiquetes, els denominats hashtags, que s'utilitzen per classificar les piulades i apareixen marcats com a temes principals en el lateral esquerre del lloc web de Twitter.  A tall de curiositat he mirat quins són els 10 primers trendig tòpics a Espanya aquest dimecres segons Trendinalia Worldwide. La classificació ordenada de més a menys és: #FelizMiercoles, #PelisConBar, #SiHubieraEspinas, #CorcueraEC, #HSM2, #EnElPuntoDeMira, #PartidazoTebas, #LoLHonor3, #ChiringuitoXavi i Juanpi. Com es pot comprovar, hi ha un gran nivell intel·lectual en els temes triats.

No sé si les meves amistats disminuiran perquè el que escric no és,  ni en tinc ganes que esdevinguin trending topic. No tinc massa coneixement de qui em llegeix, molts cops tinc la impressió que Sembla que escric per la invisibilitat informativa. Fonamentalment escric per aclarir-me i estar en pau en mi mateix. La satisfacció a l’esforç d’escriure me la proporcionen algunes persones que, sense deixar rastre de la seva visita en la xarxa, em comenten que han vist el que he escrit i opinen sobre els meus comentaris. En aquests moments, reconec que em sento complagut perquè veig que l’esforç d’escriure no es va. Ben segur no marcaré mai cap tendència, en part perquè m’agrada parlar de temes que poden considerar-se de la perifèria de l’interès informatiu o incòmodes perquè no valoro si sóc, o deixo de ser, políticament correcte. Sempre he dit el que pensava, així m’ha anat. Però, asseguro al meus anònims lectors que no deixaré de fer-ho. M’agrada ser fidel a les meves idees, encara que no sigui mai trending topic del dia.

Exposats i febles en al món inter-connectat

Diverses notícies han demostrat de nou la força de les xarxes socials i l’impacte que poden tenir les activitats a través d’aquest món inter-connectat. El primer cas ens afecta de prop. Unes noies catalanes havien posat una maqueta d’un disc dins d’una xarxa social i un productor de New York ha contactat amb elles per editar un CD. Hackers de tot el món han atacat massivament i han aconseguit bloquejar els accessos a les entitats bancàries i institucions que han retirat els crèdits de Wikileaks. Aquest moviment d’hackers, agrupat en el col·lectiu Anonymus, pocs dies després han fet el mateix amb totes les pàgines web del govern de Tunísia per la mort d’un jove venedor ambulant. El col·lectiu ImprovEverywhere a la ciutat de New York, especialitzat en performances insòlites de grups en públic han assolit mobilitzar 3500 persones anessin al passat diumenge sense pantalons al metro d’aquesta ciutat i les xarxes socials han fet que 50 ciutats de 24 països, grups de ciutadans es sumessin a aquesta iniciativa. Les ciutats participants han estat Adelaide; Amsterdam; Antwerp; Atlanta; Barcelona; Bergen; Boston; Brisbane; Brno; Buenos Aires; Calgary; Chicago; Dallas; Denver; Detroit; Edmonton; El Paso; Hamburg; Johannesburg; Las Vegas; Lima; Lisbon; London; Los Angeles; Madrid; Melbourne; Mexico City Mexico City 2; Milan; Minneapolis; Montreal; New York; Newcastle; Orlando; Philadelphia; Phoenix; Portland; San Diego; San Francisco; São Paulo; Seattle; Seoul; Stockholm; Sydney; Toronto; Toulouse; Vancouver; Vienna; Washington, DC; Wellington; Zürich.

És evident que la xarxa ha transformat l’estil de vida de moltes persones introduint noves pràctiques i costums; noves possibilitats que es tradueixen en les iniciatives esmentades. La possibilitat són infinites. Una d’elles és ’emprar les xarxes socials com element de mobilització ciutadà. En uns casos per passar una estona divertida so bé i en altres per causes que afecten la consciència social. Les grans manifestacions de la guerra d’Irak, en el seu moment, foren una bona mostra d’això. Però recentment estan apareixen altres usos més agressiu en la xarxa que consoliden una tendència iniciada anys enrere. Els conflictes que es donen a la societat i entre països es traslladen a la xarxa de manera evident.

L’actuació massiva dels hackers és una prova d’això. La resolució de conflictes a través de la xarxa és ja una realitat. Poc a poc es coneixen cassos d’espionatge a través de la xarxa, divulgació d’informació reservada o d’actuacions massives de hackers, alguns per iniciatives governamentals per alterar els sistemes informàtics les institucions d’alguns països. Les armes eren senzilles, entrar en les protegides xarxes d’algunes institucions per inocular virus informàtics i esperar que facin els seus efectes. La situació ha vingut a modificar alguns dels conceptes clàssics de les teories de les confrontacions. La xarxa permet que poques persones aconsegueixen efectes devastadors sobre països, les seves institucions i les seves empreses. La ciberguerra ja està aquí.

Bon Nadal

Detall del frontal de l'altar de Mosoll (XIII).

Museu Nacional d'Art de Catalunya

Ahir nit vaig escoltar al President de la Generalitat, José Montilla, demanar no tenir por per afrontar els reptes del futur incert. La seva demanda de no tenir por va connectar-me al text que escoltarem aquesta nit en la missa del Gall. És el mateix que diu l’àngel quan anuncia el neixament de Jesús als pastors: “no tingueu por”.

Voldria quedar-me amb el sentit d’aquesta crida. No hem de tenir por per afrontar el futur. Però per necessitem sentir-nos forts. És per això que prego que Jesús, que és el Messies el Senyor com cantarem aquesta nit, m’ajudi a no tenir quan la realitat es adversa. En cap cas, ha de ser una falsa resignació. Es esperar tenir la força interior per dominar aquesta realitat. I així participar en l’esperança que està dins d’aquesta realitat, sabent que moltes altres persones, participant en la comunió dels sants, han sabut esperar contra tota esperança quan totes les portes semblaven tancades.

En un dia com avui vull mostrar un exemple d’aquesta esperança difosa per la realitat. És el projecte Playing For Change: Song Around the World promogut per Mark Johnson y Jonathan Paredes. Es tracta d’una iniciativa que uneix la música de músics del carrer que no es coneixen i que es troben en diferents parts del món. Aquestes persones, desconegudes entre elles, s’uneixen al marge de les seves conviccions i creences per formar una sola música a favor d’un projecte comú: aportar fons per una fundació contra la pobresa. La gravació té un punt de transgressió creativa. Espero que pugueu fruir del vídeo amb la cancó Stand by me. Forma part de la meva felicitació de Nadal.

Bon Nadal amics i amigues