Funcions de la vida intel·lectual

En el II Congrés de Qüestions de Vida Cristiana, celebrat al monestir de Santa Maria de Montserrat, el professor Francesc Torralba presentà el que per ell eren les funcions bàsiques de la vida intel·lectual. Són deu propostes que, quasi bé reduïdes als seus anunciats, permeten entendre el paper que poden fer avui els intel·lectual catòlics en la societat contemporània. Aquestes funcions són:

1. Cartografiar el moment present. Es tracta d’escoltar el batec del temps, l’esperit del temps. Ensumar el que passa.
2. Recrear lingüísticament l’herència rebuda. Traduir al món d’avui la tradició. Es tracta de fer entenedora aquesta tradició.
3. Defensar la racionalitat. En un moment de dissolució de la raó cal defensar-ne la seva necessitat. La raó és un lloc de trobada i un estímul pel diàleg.
4. Crear ponts amb tradicions i sensibilitats diferents. Afavorir la cultura de l’encontre. Identificar el que ens uneix i el que no.
5. Esdevenir un crit profètic en defensa dels més vulnerables. La no neutralitat davant la injustícia. Actuar per combatre les  vulnerabilitats.
6. Exercir el discerniment crític. Assumir els límits de la pertinença eclesial. Practicar la correcció fraterna com a servei eclesial.
7. Aspirar a la visibilitat. Ser audaços per testimoniar la fe. Saber estar present en la societat contemporània de manera clara i comprensible. No sé covards, però tampoc temeraris.
8. Assumir compromisos. No defugir cap compromís per impulsar el que creiem. Evitar el puritanisme no voler prendre partit.
9. Reconèixer i estimar la cultura laica. Escoltar i dialogar amb els pensadors laics i ateus, sense por i amb humilitat.
10. Conrear la virtut de l’esperança. Defugir el nihilisme històric de pensar que no hi ha res a fer. Hi ha moltes coses a fer i tot és possible. Presentar l’esperança que es nodreix de l’experiència Pasqual.

L’intel·lectual catòlic

Recentment s’ha celebrat al monestir de Santa Maria de Montserrat el II Congrés de Qüestions de Vida Cristiana sobre Recuperar la dignitat intel·lectual del catolicisme on hi varen participar uns seixanta intel·lectuals catòlics la majoria acadèmics i professionals. Vaig tenir la sort de poder-hi participar, sentir les interessant ponències i dir el que pensava d’alguns dels temes tractats. Els ponents d’aquesta interessant jornada foren Julio Martínez, jesuïta i rector de la Universitat Pontifícia de Comillas, Lluís Duch professor de la Universitat de Barcelona i monjo de Montserrat i Francesc Torralba director de Qüestions de Vida Cristiana i professor de la Universitat Ramon Llull. La trobada estada organitzada per la Fundació Joan Maragall i l'Abadia de Montserrat, les institucions que editen aquesta revista.

El punt de partida de la reflexió fou constatar que els intel·lectuals són substituïts pels influencers i els intel·lectuals catòlics són cada vegada menys visibles. Davant d’aquesta situació és necessari cal recuperar la dignitat intel·lectual del catolicisme. És una tasca difícil i plena d’obstacles perquè “en el debat intel·lectual es prescindeix molt sovint dels intel·lectuals cristians o se'ls mira amb sospita" digué l'abat Josep Maria Soler en la presentació de la jornada.  Però aquesta aportació no ha deixat de ser necessària i per això és urgent recuperar la dignitat intel·lectual del cristianisme perquè el pensament d'arrel cristiana pot fer un servei a la societat. L’Evangeli és una Bona Nova que pot ajudar a enriquir el debat intel·lectual i cultural davant dels problemes de la societat contemporània o donar respostes a les preguntes del sentit de la vida que la humanitat no ha deixat de fer-se.

Julio Martínez defensà la recerca i defensa de la veritat perquè està convençut que "si la veritat no compta, quina justícia i quina llibertat hi pot haver?". La recerca de la veritat comporta diàleg i aquest necessita del discerniment per trobar la veritat. El rector de Comillas va defensar que "és l'hora de pensar, discernir i escollir, i de ser valents pronunciant-se en públic, no de replegar-se". Lluís Duch insistí que "la virtut màxima de l'intel·lectual és la crítica en el sentit grec, de cercar criteris". I és aquell que "sempre pren partit sense ser de cap partit" i no actua condicionat pels interessos i buscant només el reconeixement públic. Segons Duch l'intel·lectual és un "desvetllador" o "formador de l'atenció".  Francesc Torralba remarcà que l’intel·lectual ha de fer "una recreació de l'herència rebuda, de manera comprensiva a la gent d'avui". Això comporta no dimitir de la crítica tan dins com fora de l'Església, crear ponts i no oblidar el clam profètic a favor dels més vulnerables: "en aquest punt l'intel·lectual catòlic no pot ser neutral i quedar-se només en el diagnòstic".