dissabte, 26 de setembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

La societat ens empeny a viure intensament el present, sense massa perspectiva de futur i amb un oblit intencionat del passat. Hem de defensar la memòria en contra l’amnèsia del temps viscuts que ens impedeix fer vius els records. Som hereus d’històries passades que, cada una d’elles, donen sentit del que som.

“Les paraules són pura rutina
i no val la pena de parlar;
l'ull no s'acontenta del que veu
ni l'orella del que sent.
Allò que ha passat tornarà a passar,
allò que s'ha fet tornarà a fer-se:
no hi ha res de nou sota el sol.
Quan d'una cosa diuen:
«Mira, això és nou!»,
segur que ja existia abans,
en el temps que ens ha precedit.
De les generacions passades
no en queda cap record,
ni en quedarà cap de les futures;
el seu record s'haurà esvaït
entre els qui vindran després”.
(Coh 1, 8-11) 

Algun cop tenim la sensació que vivim en un món accelerat. Dóna la impressió que tot ha de passar en l’instant present; que en un moment s’han de resoldre totes les nostres preocupacions o que hem d’acabar moltes coses perquè el món pot acabar-se en l’instant següent. Aquesta inquietud ens impedeix gaudir intensament de la profunditat de cada instant i el neguit corrou el nostre cor. “Cada cosa té el seu temps, i tot el que desitgem sota el cel també té el seu moment. Hi ha un temps de néixer i un temps de morir, un temps de plantar i un temps d'arrencar, un temps de matar i un temps de curar, un temps de destruir i un temps de construir, un temps de plorar i un temps de riure, un temps de doldre's, i un temps de ballar, un temps de tirar pedres i un temps d'arreplegar-ne, un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n, un temps de reclamar i un temps de deixar perdre, un temps de guardar i un temps de llençar, un temps d'esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar, un temps d'estimar i un temps d'avorrir, un temps de guerra i un temps de pau”. (Coh 3,1-9)

divendres, 25 de setembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Segur que, més d’un cop, hem experimentat que la confiança amb una persona esdevé una crida a acollir i fiar-nos del que ens proposa. Fins i tot, en algunes situacions, aquesta crida pot comportar un canvi radical en l’opció de vida. Pot significar una transformació profunda de les opcions bàsiques i un convit a seguir nous camins i iniciatives. Per atendre aquesta crida, cal tenir el cor obert i un esperit lliure. “Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir” (Mt 9,9) 

El temps no és per esgotar-lo en curses inútils per fites impossibles o en metes inaccessibles per la majoria de la gent. El temps és un regal de la vida que ens permet gaudir-la en cada un dels instants que ens ofereix quotidianament. És en el cor on s’obtenen totes les gràcies i la felicitat. La senzillesa i la humilitat ens obren el cor al sentit més íntim de l’existència i ens ajuden a descobrir la joia de viure. “Els homes sempre troben bé tot el que fan, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. Més que l’ofrena de víctimes, el Senyor és qui sospesa els seus cors. Mirada altiva i cor ambiciós: el pecat és el distintiu de l’injust. Els càlculs ben fets proporcionen guanys, voler córrer massa proporciona pèrdues. Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal”. (Pr 21,2-6) 

¿Tenir o ser? Aquesta pregunta pot formular-se en forma de doble dilema: ser per tenir o tenir per ser. Però, és un fals dilema. La veritable qüestió és afirmar que volem ser. Així, sense cap afegitó ni adjectiu. Sabem que l’afany de tenir i viure per posseir riqueses limiten la capacitat humana per estimar plenament als altres. 

“Dues coses t'he demanat, Senyor; 
no me les neguis mentre visqui: 
allunya de mi falsedat i mentida, 
no em donis pobresa ni riquesa. 
Dóna'm l'aliment que necessito i prou, 
no fos que, sadollat, renegués de tu 
dient: «Tant se me'n dóna, del Senyor!», 
o bé no fos que, indigent, anés a robar 
abusant del nom del meu Déu”. 
(Pr 30,7-9)

dissabte, 19 de setembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

El perdó transforma a les persones. Canvia a qui perdona i a qui és perdonat. Qui perdona manifesta un acte de misericòrdia vers el perdonat i aquest, al sentir-se estimat per perdó, mostra el seu agraïment i amor perdonant a altres persones. Perquè tots tenim motius per ser perdonats i raons per perdonar. “Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc” (Lc 7, 47)

Hi ha moments que experimentem la necessitat de justícia. Percebem l’ofensa i ens considerem damnificats per comportaments injustos. Llavors implorem, invoquem la reparació de la iniquitat. El nostre cor s’obre al misteri del transcendent per trobar consol i confort davant la basarda del moment.

“Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen
Salm 16

divendres, 18 de setembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Les relacions entre les persones ens poden semblar complexes perquè sempre hi ha aspectes que són capaços de ser motiu de tensió. Però, en cap cas, han ser destructives de la dignitat de cada persona. L’amor ha de presidir aquestes relacions i l’estimació mútua ens ha d’ajudar a preservar aquesta dignitat. “Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell” (Jn 3,17)

Els pares i mares acompanyem els nostres fills i filles en el seu caminar per la vida. Hi ha moments plens de felicitat, però també hi ha estones difícils, plenes de patiment. Són situacions plenes d’amargor i sofriment, però cap d’elles anul·la la nostra capacitat d’amor, compassió i tendresa que els hi tenim. “A tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.” (Lc 2,35)

Estimar ens fa ser bones persones i ajuda a preservar la dignitat dels altres. L’amor és un do que transforma les relacions humanes. Cada dia tenim moltes oportunitats de practicar l’estimació que tenim. Fem d’aquestes oportunitats petits signes de la força d’estimar. “El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil”.  (1Co 13,4-8)

dissabte, 12 de setembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Les relacions humanes han de basar-se en el respecte. Tots som iguals des de la diversitat. La millor regla per ordenar la convivència és fer als altres allò que voldríem que se’ns fes a nosaltres. “Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair?” (Lc 6,30-32) 

Sovint actuem com els hipòcrites. Critiquem escrupolosament el que fan les altres persones i no ens adonem que nosaltres ens comportem igual o pitjor. Sovint ens dediquem a escampar xafardeigs, murmurem i traiem els defectes dels altres i som indulgents amb nosaltres mateixos. Tota l’energia que gastem en malmetre contra els altres la podríem emprar per millor els nostres comportaments. “Per què, doncs, veus l'estella dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull" si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà” (Lc 6,41-42)

divendres, 11 de setembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

L’activitat quotidiana ens fa anar atrafegats i atabalats. Sembla que no tinguem temps per res. Aquesta situació ens fa perdre la profunditat de la vida. Gaudim de moments efímers i no ens adonem d’altres que són més duradors. En aquest brogit no veiem les persones que es reclamen auxili de tot tipus. Sembla que el nostre caminar no desviar-se o aturar per fer el bé, per atendre a quin ens demana. “Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Jesús se'ls anà mirant tots i digué a l'home: Estén la mà. L'home ho va fer, i la mà recobrà el moviment. Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús”. (Lc 6,9-11)

Que bo és sentir-se estimat. Dóna pau i benestar interior. L’amor proporciona seguretat davant les adversitats i aporta tranquil·litat al saber que no estem sols. Per això, hem d’estimar als altres en tot moment i amb totes les nostres forces.

“Però jo confio en el teu amor, / el meu cor s'alegra perquè em salves. / Canto al Senyor pels seus favors.” Sal 13, 6

Les benaurances són l’anunci d’un temps futur que volem que sigui present. Són tot un programa d’ideals que ens apropen a un món millor. Cada una de les benaurances són un contrapunt a la realitat i un anunci que les injustícies i opressions s’acabaran. Nosaltres hem de lluitar per l’acompliment d’aquests ideals.“Ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol! Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu! Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!” (Lc 6,24-26)

dissabte, 5 de setembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

La vida mundana no aporta els tots els principis que donen el ple sentit de la vida. Més aviat, en més d’una ocasió, percebem que els valors del món ens fan insensibles a l’amor que hem de tenir per les altres persones. La renúncia a la mundanitat ens ha d’ajudar a estimar amb més intensitat al altres. “Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi” (1Co 3,18). 

Un signe del nostre temps és el culte al cos. Ens preocupem per tenir un cos cuidat i vigilem el bon estat de la nostra salut. ¿Fem el mateix amb el nostre esperit? ¿amb la nostra vida interior? “Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell. I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé. El vi nou s'ha de posar en bots nous” (Lc 5,36-38)

divendres, 4 de setembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

 Cada dia moltes persones, en diferents llocs de la societat, denuncien les situacions injustes, ens proposen camins per transformar les estructures socials que creen desigualtat i són font d’opressió, i treballen a favor de la justícia. Aquestes persones, moltes d’elles sense rellevància social, són treballadores constants per canviar el món. Obrim el cor per acollir el seu testimoniatge. “Arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien: D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa?¿No és el fill del fuster?” (Mt 13,54-55)

 Necessitem escoltar veus que ens facin parar l’atenció quan parlin perquè ens diguin coses intel·ligents. Paradoxalment, en l’època de les comunicacions hi ha molt soroll de missatges, però pocs d’ells diuen paraules sensates. “Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i els dissabtes hi ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat” (Lc 4,31-32)

 Vivim per ser feliços i fer feliços als altres. Estimar a les altres persones significa comprometre’ns a favor de la justícia que repara les desigualtats que marginen i segreguen. “El Senyor m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat” (Lc 4,18)

divendres, 31 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana


Hi ha moments que podem pensar que els canvis socials estan aturats, fins i tot poden desanimar-nos i pensar que tot el treball a favor de la justícia no avança en el món. No són temps per canvis sobtats, sinó per accions constants i continuades, per més petites que semblin, a favor de les transformacions socials. La suma d’aquestes humils voluntats, persistents com la pluja fina, farà possible els canvis esperats. “Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques” (Mt 13,31-32) .

Vivim moments difícils. El present i el futur immeditat estan tocats per una pandèmia que fa estralls per tot arreu. Aquesta situació ens hauria de fer adoptar actituds més responsables. Hem de ser solidaris per evitar la propagació de la malaltia i per ajudar a les persones que la crisis econòmica els ha canviat la vida. En aquests moments complexos hem de saber estimar amb més profunditat a totes les persones.

“Que es fonguin en llàgrimes
els meus ulls
sense parar, de nit i de dia:
un gran desastre desfà el meu poble,
un cop dolorosíssim.
Si surto al camp
veig les víctimes de l'espasa;
si entro a la ciutat
veig els qui moren de fam.
Profetes i sacerdots
van errants pel país
sense comprendre què passa”.
(Jr 1,17-18)

Sovint ens sentim atrapats per neguits, obsessions o desitjos. Això ens turba i altera la pau interior. Probablement, enlloc de dominar aquests esdeveniments, ens trobem atrapats per ells. Hem de procurar invertir aquesta situació i ser nosaltres els qui controlem aquest entorn que ens pot torbar. No hem de sentir-nos presoners d’uns esdeveniments que limiten el nostre esperit. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42)

No hem de tenir por en dir allò que pensem. La nostra missió és ser testimonis de la fe, per més incòmode que aquesta pugui ser en la nostra societat. La nostra paraula ha d’il·luminar la vida quotidiana. En tot moment, per més insignificant que sembla, pot ser il·luminat per una paraula sàvia construïda des de la sinceritat del cor i el discerniment. “Et faig parlar enmig del poble reunit, l’omple de saviesa i d’intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria” (Sir 15,5)

dissabte, 25 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana

En una societat plural, rica en ofertes que volen donar sentit a la vida, ens calen tenir referents sòlids i perdurables on fonamentar les nostres creences. Aquests referents han de permetre construir un sistema de valors i principis capaços d’il·luminar els moments foscos de la vida. No podem actuar en funció de modes o de conveniències, hem de ser coherents perquè tenim uns fonaments estables.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.
El Senyor escolta el pobre que l'invoca,
i el salva de tots els perills

(Salm 34,6-7).

La formació de l’esperit és important per tenir pau interior. De la mateixa manera que procurem educar-nos, hem de dedicar un temps a preparar-nos interiorment. Hem de saber trobar el moments i els medis per conrear la vida interior i saber distanciar-nos de les preocupacions que poden impedir obrir l’enteniment de l’esperit. “El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u”. (Mt 13,23)

divendres, 24 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Les persones honrades mereixen tot el respecte. És més, donen testimoni d’una actitud de vida respectable. Cada dia hem de poder estar en pau amb nosaltres mateixos perquè hem actuat honradament fent el bé, sent justos i estimant a les persones que ens envolten. L’amor es manifesta en obres i cada dia tenim moltes oportunitats per estimar de cor. “L’home que viu honradament veurà la salvació de Déu” (Sal 49, 23)

 L’amor ens salva de quedar-nos atrapats en el nostre egoisme i de tota forma d’egocentrisme. Estimar  evita tancar el nostre cor a les esperances de les altres persones. Tots formen part de la gran família humana. Estimant fem possible la realització de la gran fraternitat universal on tots som germans i germanes. “Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare” (Mt 12, 49-50)

L’experiència cristiana pot resultar incomprensible per moltes persones. Inclús, en més d´una ocasió nosaltres mateixos en podem dubtar. Busquem respostes a unes preguntes sense adonar-nos que no són les adequades perquè ens situem en la perspectiva d’una determinada lògica que no és l’apropiada per comprendre el sentit de la vivència de la fe cristiana. Tot el que era antic ha caducat i ha començat un món nou. “Dona, per què plores?. Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat» Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré» Li diu Jesús:«Maria!» Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: «Rabuni» —que vol dir «mestre».” (Jo 20,11-16)


dissabte, 18 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones podem viure situacions de desassossec, de cansament d’ànima. Són moments de profunda foscor i desànim, i més d’un cop sentim defallir les forces que ens sostenen. És en aquestes circumstàncies quan agraïm trobar acolliment espiritual, consol i paraules de vida que ens sostinguin. La religió és una resposta que les persones poden dirigir la nostra mirada trobar aquest consol. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar” (Mt 11,28)

Hem de procurar no ser persones inflexibles que valoren el compliment escrupolós de les lleis i les normes sense valorar si aquestes normes serveixen al bé de les persones. Les lleis, com tant altres obres humanes, han d’estar al servei de l’amor i la humanització de les relacions entre les persones. “En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús: Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte”. (Mt 12,1-2)


divendres, 17 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana.

Viure és obrir-se als altres. Comprenem i copsem el sentit de la vida a través de l’amor a les altres persones. L’egoisme, el tancar-se en un mateix, impedeix descobrir les mirades dels altres que ens parlen de les seves esperances. Acollint als altres, acollim el sentit més transcendent de la vida. En aquesta experiència es descobreixen els replecs espirituals de l’existència humana. “Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà. Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat” (Mt 10,39-40)

Algunes persones tenen la poca traça de fer difícil allò que és senzill. La causa de Jesús és estimar els altres, defensar la seva justícia i pacificar les relacions entre les persones. Les doctrines, ajuden a explicar alguns fenòmens relacionats amb aquests principis, i les normes permeten organitzar-se millor. Però, en cap cas, han de substituir el sentit de la causa de Jesús. “Tothom coneixerà que sou deixebles meus – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

Per moltes persones Déu és una pregunta i un enigma. Els camins per resoldre’l no és la seguretat que dona la saviesa del coneixement, sinó la senzillesa de l’obertura de cor dels qui cerquen. L’actitud i la situació des d’on es fa aquesta recerca ajuda a comprendre el sentit que Déu té en els itineraris vitals personals. “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)


dissabte, 11 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Per ser creïble un  missatge a d’anar acompanyat de gestos que donin testimoni de la seva solidesa i coherència. La força de les paraules descansa en les obres que en donen fe.  “Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó”. (Mt 10,8-10)

No és còmode testimoniar una altra manera d’entendre el món o els valors que donen un nou sentit a la vida. En més d’una ocasió això genera incomprensió i és motiu de tensió. Cal estar-ne preparats, ser astuts i assumir aquesta situació i compartir aquesta experiència en comunitat.  Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.” (Mt 10, 16)


divendres, 10 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana


La confiança dóna seguretat. Hem de saber confiar més en nosaltres mateixos i no dubtar. En nosaltres tenim la força que ens permet afrontar els diferents reptes de la vida. Hem d’alimentar la nostra esperança i fonamentar la nostra confiança amb una vida interior basada en la pregària, la meditació i les lectures espirituals. “Confiança, filla, la teva fe t'ha salvat”. (Mt 9,22)
  
No podem ser insensibles davant del dolor i sofriment de moltes persones. En uns casos, és fruit de les injustícies derivades de les estructures de pecat de la societat; en altres, neix de les tensions interiors que angoixen i desesperen. Hem de saber estar atents a acollir a aquestes persones i alliberar-les de tot allò que les oprimeix. “En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor” (Mt 9,36).

Hem de preocupar-nos de trobar la pau interior cercant allò que és important per asserenar la vida. Hi ha mot soroll en l’ambient que distorsiona i anul·la la percepció de tot allò que ajuda a trobaré  els camins de pau interior. Cerquem allò que val la pena trobar.

“Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.
Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i els seus designis”
(Salm 105,4-5)

dissabte, 4 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana


L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dóna la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és l’amor el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)

Els pensaments ens poden empresonar i condicionar, no només el que fem, sinó també el que som. La nostra llibertat personal està condicionada per la nostra vida interior. És important ser sincers amb nosaltres mateixos i mantenir un esperit ferm i noble. “Per què penseu amb dolenteria dins vostre? Què és més fàcil, dir: "Et són perdonats els pecats", o bé dir: "Aixeca't i camina"? (Mt 9,4-5)

Per creure no cal tenir la certesa de que les coses són tal com els sentits ens confirmen, sinó que creiem perquè tenim una vivència interior que alimenta el nostre convenciment. No creiem perquè veiem, sinó que creiem per veure les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens aporten les altres persones. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)

divendres, 3 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana


Les persones creients es reuneixen en les seves respectives esglésies o agrupacions religioses. Els cristians catòlics ho fan en l’església catòlica. Tots els seus membres comparteixen uns valors i uns principis que donen testimoni de la seva fe. Cal mantenir-se fidels a aquesta testimoniatge perquè ell dóna color i densitat a les creences personals, i contribueix a sentir-nos partícips d’un projecte col·lectiu. “I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar” (Mt 16,18)

Sovint la vida ens sacseja com una barca en mig d’un temporal. Aquestes situacions poden fer-nos perdre la calma. Esverar-nos, sentir-nos febles i sense forces. Desconfiem de les nostres possibilitats per afrontar aquestes situacions. Hem de procurar tenir la seguretat interior que ens permet tenir les respostes adequades per afrontar aquestes situacions. “Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles van anar amb ell. Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: Senyor, salva'ns, que ens enfonsem! Ell els diu: Per què sou tan covards, gent de poca fe?” (Mt 8,23-26)

dimecres, 1 de juliol de 2020

Vitamoleskine descansa

Aquest any les vacances d’estiu seran llargues. Durant el més de juliol només hi haurà entrades al blog els divendres i dissabtes. Seran unes petites pregàries per acompanyar el cap de setmana. El mes d’agost, serà de descans total. Espero poder-nos retrobar el mes de setembre. Bon estiu.

dimarts, 30 de juny de 2020

Recull de pregàries personals


La pregària és l’exercitació espiritual per excel•lència. L’objectiu d’aquest recull de textos és ajudar a mantenir el clima de pregària durant tot el dia. Ara, amb la mateixa intenció que vaig iniciar el recull de pregàries proposat pel monjo de Montserrat, pare Miquel Estradé , presento una selecció de pregàries molt més personals. Són fragments de salms o altres textos bíblics que dia darrera dia són repetits en la pregària de la Litúrgia de les Hores. La selecció és íntima i reflexa l’estat d’ànim o la crida que la lectura de cada text em suggereix. Alguns textos són pregàries directes, altres aporten petits moments de transcendència que ajuden a avançar en el dia a dia.

30 juny  El Senyor és gran i digne de tota lloança. La seva grandesa no té límits” (Sl 145,3)

1 juliol “El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l'amor” (Sl 145,8)

2 juliol “El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat” ((Sl 145,9)
          
3 juliol “Totes les paraules del Senyor són fidels, les seves obres són obres d'amor” (Sl 145,3)

4 juliol “El Senyor sosté els qui estan a punt de caure; els qui han ensopegat, ell els redreça” (Sl 145,141)
 
5 juliol “Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat, i al seu temps els dónes l'aliment” (Sl 145,5)

6 juliol “Són camins de bondat, els del Senyor, les seves obres són obres d'amor” (Sl 145,6)

dilluns, 29 de juny de 2020

Pau, apòstol de la llibertat de Crist


Avui, per commemorar la festivitat dels apòstols Pere i Pau és adient evocar com es produí l’encontre entre aquestes dues grans personalitats de la vida cristiana. A la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Gàlates 1,15-2,10) s’explica amb força detall aquest esdeveniment. Desprès d’estar un temps a Damasc, tres anys, decideix anar a Jerusalem. Allí només es troba amb l’apòstol Pere, amb qui conviurà nomes quinze dies, i durant aquest període només veí a Jaume. De manera explícita, Pau comenta que no veí cap altre apòstol. Sobta el poc temps que Pau està a Jerusalem i el que trigà a anar-hi. Així com el buit que ses crea entorna a la seva persona.

Durant l’estada de Pau a Jerusalem tot són problemes. Pau ha de dedicar part del seu temps a desfer mals entesos. La seva predicació de Jesús als no jueus no es ben acollida. Es sospita d’ell pel seu passat i per haver incorporat la cultura grega al nucli de la creença cristiana. Per això ha d’anar a Síria i Cilícia perquè les seves comunitats cristianes no el reconeixien com a apòstol i no s’avenien que un antic perseguidor dels cristians ara fos un predicador del Crist.

Pau trigà forces anys, uns catorze, a tornar a Jerusalem. Sempre estigué fora del nucli jueu dels primers cristians. Tant de temps fora de Jerusalem alimentà la sospita i el dubte. De tal manera que Pau hagué de defensar-se. El seu gran argument, contra els que defensaven una visió estreta del cristianisme, és que  Crist ha donat llibertat i que ell, Pau, l’utilitza per anunciar la Bona Nova. La llibertat interior és el millor defensa de Pau davant la sospita. La llibertat del Crist, ha de ser la nostra llibertat davant dels intents d’empresonar la fe sota visions estretes i dogmàtiques. La força interior de Pau convencé als seus detractors i al final de la discussió, Pere, Jaume i Joan, els qui Pau considerava les columnes del cristianisme, manifestaren el seu acord amb una encaixada de mans.

diumenge, 28 de juny de 2020

Islamdat


El mot no es massa escaient però vol ser oportú i descriptiu d’una realitat que vol reduir l’Islam en una visió tancada. Els seus partidaris pretenen realitzar una concepció totalitzadora de l'Islam que reprodueix patrons similars als coneguts en els temps de cristiandat. Això comença a ser evident quan els Germans Musulmans han aconseguit algun tipus de poder polític. Per exemple, la corrent Renèixer, gran xarxa islàmica promoguda pels propis Germans Musulmans, consideren que tot principi normatiu i tota organització social societat han d'haver-hi els principis bàsics l'Islam. Això mateix es el que pretenia la cristiandat i que es podia resumir amb una frase: tot pecat ha de ser delicte.

L'Islam necessita confrontar els seus principis amb la secularització de la societat com estratègia per conviure amb els paràmetres moderns de societat democràtica, plural i oberta. La societat no serà democràtica si un deu, qualsevol,  es la causa darrera que justifica la legitimitat de les decisions humanes. Les lleis no les fan els deus, tot i que aquelles han de ser coherents amb les lleis d'aquest deus. Dit d'una altra manera, la societat política ha de ser autònoma de les societats religioses, però no indiferent a les propostes morals de les religions. La societat es madura i oberta si sap gestionar aquest principi. Sinó, com es el cas del que sembla que volen proposar els Germans Musulmans allí on pretenen governar, ens trobarem amb una societat que la seva llibertat ha quedat presonera d'una comprensió fonamentalista de la religió. I això, en el cas de l'Islam es l'objectiu del que anomeno islamdat.

dissabte, 27 de juny de 2020

Glosses per la vida quotidiana


Les persones tenim principis i valors sobre els quals edifiquem la nostra vida. Però la vida no és un camí plàcid, sovint ens trobem confrontats a situacions que poden fer trontollar aquests principis i valors. No és fàcil mantenir-nos ferms. El nostre sistema de principis i valors es mantindran dempeus si estan construïts sòlidament. El seguiment de la causa de Jesús, l’amor a Déu i al proïsme, ens aporta aquesta solidesa. “Tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca” (Mt 7, 24).

En les nostres societats hi ha moltes persones excloses i situades en els marges de l’acceptació social. Com els leprosos en l’època de Jesús, els exclosos són mal vistos i proscrits. Hi ha una important pressió social per ignorar-los, per fer-los invisibles i apartar-los de les nostres consciències. Però l’amor els situa en el centre de les nostres preocupacions i dóna sentit a les nostres opcions preferencials.  “Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. 2 Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d'ell i li deia: Senyor, si vols, em pots purificar. Jesús va estendre la mà i el tocà dient: «Ho vull, queda pur»” (Mt 8,2-3).

divendres, 26 de juny de 2020

Glosses per la vida quotidiana


No hem de judicar a les persones. Sovint desconeixem les circumstàncies que condicionen els seus comportaments i això impedeix que les nostre apreciacions siguin justes. Més que jutjar, el que hem de fer és ajudar-les a descobrir els obstacles que impedeixen actuar estimant als altres i sen millors persones. “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats”  (Mt 7,1.2)

Quan tinguem dubtes sobre el que podem fer, pensem aplicar el principi bàsic de jutjar-ho a partir del següent criteri: fer als altres allò que volem que se’ns faci a nosaltres. Si apliquem aquest principi, segur que no ens equivocarem. Ningú no vol per ell mateix cap mal o insatisfacció. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes”(Mt 7,12)

Celebrem la llum que ve del sol per treure’ns de la fosca, de les ombres que enfosqueixen la vida i amaguen el camins de la veritat. Necessitem trobar els camins que ajuden a descobrir la joia de viure. Benvingudes siguin les persones que ens aplanen aquests camins i ens ensenyen a transitar-los amb amor.

“I a tu, infant, et diran
profeta de l'Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins”
(Lc 1,76)

dijous, 25 de juny de 2020

Política i institucions polítiques


Es parla molt de política. Es critica als polítics i s’acusa a la política de moltes mancances. Fins i tot, es qüestiona la seva utilitat perquè no està al servei dels interessos generals. Totes aquestes consideracions porten a formular la pregunta: ¿quína és la finalitat de la política?, ¿quina és l’orientació bàsica del poder política?

El Compedi de la Doctrina Social de l’Església catòlica ofereix algunes respostes a aquestes preguntes. En el seu article 394 afirma que l’autoritat política ha de “garantir la vida ordenada i recta de la comunitat, sense substituir la lliure activitat dels individus i dels grups, sinó disciplinant-la i orientant-la, tot respectant i tutelant la independència dels subjectes individuals i socials, vers la realització del bé comú.” Així entès, l’autoritat política és un instrument de direcció mitjançant el qual els individus i les institucions intermèdies s’han d’orientar vers un ordre les relacions, institucions i procediments del qual estiguin al servei del creixement humà integral. Per això l’exercici de l’autoritat política, en efecte, “tant en la comunitat com a tal, com en els organismes que representen l’estat, s’ha de practicar sempre dins els límits de l’ordre moral, per procurar el bé comú –concebut, però, dinàmicament– segons un ordenament jurídic definit o que cal definir legítimament. Llavors els ciutadans estan obligats, en consciència, a obeir»

Assolir el bé comú és una responsabilitat individual, però també ha de ser un compromís de l’Estat ja que “el bé comú és la raó de ser de l’autoritat política” (Compendi 168). L’espai polític, allí on es desenvolupa l’acció de govern i les institucions polítiques, han de garantir la cohesió, unitat i organització de la societat civil de la qual és expressió. De tal manera que el bé comú es pugui aconseguir amb la contribució de tots els ciutadans. Com diu el Compendi “l’home individual, la família, els cossos intermedis no són capaços d’assolir, per si mateixos, el seu desenvolupament ple; d’aquí deriva la necessitat de les institucions polítiques, la finalitat de les quals és fer accessibles a les persones els béns necessaris –materials, culturals, morals, espirituals– per portar una vida veritablement humana. El fi de la vida social és el bé comú històricament realitzable”

dimecres, 24 de juny de 2020

L’egoisme sense límits


Ara, no m’agrada passejar pel meu barri al costat del mar. Quasi bé tothom va sense mascareta i això les distàncies de seguretat és un dir. Deuen pensar que és una dèria de quatre il·luminats demanar fer servir mascaretes. Les porques persones que les portem som la gent gran, i no tots, i alguns pocs joves. Per la resta de gent, el passeig del Front Litoral és una festa. Van en grups contents d’haver-se retrobat, altres caminen despreocupats de si s’interposen en la ruta de les altres persones, alguns corren prou suats per mostrar uns cossos lluents al sol. Res sembla que importi més, que passar-ho bé. El passeig hi ha moments que està atapeït. Per entre mig, la guàrdia urbana que mira indiferent el que passa o no sembla veure el que veuen els meus ulls.

Això de la mascareta, no és que no s’hagi entès, més aviat penso que al no posar-se-la les persones reafirmen una falsa idea d’immunitat. Pensen que el virus passarà de llarg, que ells no els afectarà. Probablement, serà així. Però no calculen que poden ser transmissors asimptomàtics del virus. Amb aquest gest insolidari afirmen el seu individualisme extrem. Els importa poc el que pugui passar a les altres persones. Mentre ells estiguin bé, què importa com es trobin els altres. Hi ha una apologia d’un individualisme que es desentén de les altres persones. Aquesta actitud ens pot dur de nou al desastre. Les autoritats públiques haurien de reforçar l’elogi de la responsabilitat amb més insistència del que estan fent fins ara.

dimarts, 23 de juny de 2020

Política meditada i moralment fonamentada


En temps de desafecció política és necessari recuperar una altra manera de concebre i fer política. La Doctrina Social de l’Església proposa una manera d’entendre la política que pot ajudar avui a recórrer de nou el camí del compromís política. L’acció política és un compromís meditat, assentat sobre una base moral i fonamentat en una exigència personal perquè han d’orientar-se sempre al bé comú. “Els partits polítics tenen el deure d’afavorir una participació àmplia i l’accés de tothom a les responsabilitats públiques. Els partits són cridats a interpretar les aspiracions de la societat civil i a orientar-les al bé comú, oferint als ciutadans la possibilitat efectiva de participar en la formació de les opcions polítiques. Els partits han de ser democràtics al seu interior, capaços de síntesi política i projectius” (Compendi de la Doctrina Social, 413)

La participació política de la ciutadania és un compromís seriós que comporta un deure i una responsabilitat. S’exigeix tenir rigor, presència, reflexió, debat, tenir mirada a curt mig i llarg termini i valors morals contrastats. “Els deures de responsabilitat en les institucions socials i polítiques exigeixen un compromís seriós i articulat, que sàpiga evidenciar, amb les contribucions de reflexió al debat polític, amb la projecció i amb les decisions operatives, l’absoluta necessitat d’una qualificació moral de la vida social i política. Una atenció inadequada a la dimensió moral porta a la deshumanització de la vida associada i de les institucions socials i polítiques, i consolida les «estructures de pecat»: « Viure i actuar políticament d’acord amb la pròpia consciència no és una adaptació submisa a posicions estranyes al compromís polític o a una mena de confessionalisme, sinó l’expressió amb què els cristians ofereixen la seva aportació coherent perquè per mitjà de la política s’instauri un ordenament més just i coherent amb la dignitat de la persona humana» (Compendia de la Doctrina Social, nº 566).

Donada la responsabilitat que comporta l’acció política s’espera que els polítics siguin persones preparades i que la seva actuació es basi en decisions meditades i sostingudes sobre criteris morals. “En el context del compromís polític del fidel laic, la preparació per a l’exercici del poder requereix una cura específica, que els creients han d’assumir, especialment quan són cridats a acceptar aquest encàrrec per la confiança dels conciutadans, segons les regles democràtiques. Han d’apreciar el sistema de la democràcia, «per tal com assegura la participació dels ciutadans en les decisions polítiques i garanteix als governats la possibilitat tant d’elegir i controlar els seus governants, com de substituir-los de manera pacífica, sempre que sigui oportú», i de rebutjar grups ocults de poder que busquen condicionar o subvertir el funcionament de les institucions legítimes. L’exercici de l’autoritat ha d’assumir el caràcter de servei, i s’ha de desenvolupar sempre en l’àmbit de la llei moral per a la consecució del bé comú: aquell que exerceix l’autoritat política ha de fer convergir les energies de tots els ciutadans cap aquest objectiu, no de forma autoritària, sinó servint-se de la força moral alimentada per la llibertat” (Compendi de la Doctrina Social, nº 567)

dilluns, 22 de juny de 2020

Participació política

Tots som conscients de que la política està força desprestigiada en la societat. Els estudis d’opinió revelen el poc interès i la desconfiança que la ciutadania té en relació a la política. No obstant, quan s’analitza la crisi econòmica es constata que cal més política i més control polític sobre els mercats econòmics i financers. Sembla que, malgrat els mal auguris sobre la política, és temps de recuperar la política. La Doctrina Social de l’Església insisteix sobre la necessitat de política. En aquest sentit, i a tall de suggeriment, proposo la lectura de dos articles del Compendi de la Doctrina Social perquè ajuden a entendre el valor que aquesta doctrina dóna a la política.

En l’article 189 es diu: “Una conseqüència característica de la subsidiarietat és la participació, que s’expressa, essencialment, en una sèrie d’activitats mitjançant les quals el ciutadà, com a individu sol o associat amb altres, directament o per mitjà dels propis representants, contribueix a la vida cultural, econòmica, social i política de la comunitat civil a la qual pertany. La participació és un deure que s’ha d’exercir conscientment per part de tots, de manera responsable i amb vista al bé comú. Aquesta no es pot limitar o restringir a un mer contingut particular de la vida social, atesa la importància que té per al creixement, sobretot humà, en ambients com ara el món del treball i les activitats econòmiques amb les seves dinàmiques internes, la informació i la cultura i, en grau màxim, la vida social i política fins als nivells més alts, com són aquells dels quals depèn la col·laboració de tots els pobles per a la construcció d’una comunitat internacional solidària. En aquesta perspectiva, esdevé imprescindible afavorir la participació sobretot dels més desatesos i l’alternança dels dirigents polítics, a fi d’evitar que s’instaurin privilegis ocults; cal, a més, una forta tensió moral, per tal que la gestió de la vida pública sigui el fruit de la corresponsabilitat de tothom amb relació al bé comú”.

Sobre la mateixa participació política la Doctrina Social afegeix, en l’article 191 del Compendi: “la participació es pot obtenir en totes les possibles relacions entre el ciutadà i les institucions: amb vista a ella, s’ha de prestar una atenció especial als contextos històrics i socials en els quals caldria que es realitzés efectivament. La superació dels obstacles culturals, jurídics i socials, que sovint s’interposen com a veritables barreres a la participació solidària dels ciutadans en el destí de la pròpia comunitat, requereix una tasca informativa i educativa. En aquest sentit, mereixen una consideració especial totes les actituds que indueixen el ciutadà a formes participatives insuficients o incorrectes i a la desafecció difusa per tot el que fa referència a l’esfera de la vida social i política: pensem, per exemple, en els intents dels ciutadans de «contractar» les condicions més avantatjoses amb les institucions, com si aquestes estiguessin al servei de les necessitats egoistes, i en la praxi de limitar-se a l’expressió de l’opció electoral, àdhuc arribant en molts casos fins i tot a abstenir-se’n”.

La mateixa doctrina social matisa que aquesta situació mereix una atenció especial en els casos de països amb maca de drets democràtics. En aquestes situacions es constata que “el dret fonamental a participar en la vida pública és negat d’arrel, perquè és considerat una amenaça per al mateix Estat; pels països en què aquest dret és enunciat només formalment, però no es pot exercir concretament; per altres, encara, en què l’enormitat de l’aparell burocràtic nega de fet al ciutadà la possibilitat de proposar-se com un veritable actor de la vida social i política”.

diumenge, 21 de juny de 2020

Les llums curtes i el coronavirus


La consellera de salut ha dit que ha pot ser es precipitaren tancant les escoles. Que, amb la informació que disposen ara no estava justificat que els nens no anessin als col·legis. Aquesta afirmació és tot un despropòsit i pot ser una metàfora de la gestió improvisada de la crisi provocada pel Covid-19. Hi ha hagut masses decisions presses a la lleugera que s’han hagut d’esmenar ben aviat. Em perdo en saber qui decideix tancar les escoles, però, en qualsevol cas, no tots els països han seguit el mateix patró. Això vol dir que, amb la informació disponible, limitada per l’escàs coneixement, no tots els països prenien les mateixes decisions. En qualsevol cas, qui retorna als nens i nenes els dies d’escola perduts?

No fa massa una autoritat catalana declarava les bondats del teletreball i enumerava les seves avantatges socials i econòmiques. Aquesta autoritat, amb responsabilitats importants transmetia que havia descobert les virtuts del teletreball amb la gestió del Covid-19. Sorpresa. ¿Com podem tenir persones en llocs tant importants sense veure-hi més enllà del seu nas?. Esperaria que les màximes autoritats dels país tinguessin el nas suficient per ensumar els camins de futur que cada dia ens presenta la realitat. Però, pel que veig, tenen un vol gallinaci en temes de pensament estratègic.  Lamentablement, hem hagut de patir la greu crisi de la pandèmia per adonar-nos que unes noves maneres de treballar i relacionar-nos són possibles. Espero, que algunes persones hagin aprés la lliçó.

dissabte, 20 de juny de 2020

Glosses per la vida quotidiana


La fraternitat hauria de ser universal perquè totes les persones som éssers humans, iguals i germans. No hi ha més diferències que la diversitat associada a pluralitat de les persones per raons culturals o circumstàncies  naturals. Al reconèixer Déu com a Pare ens fa tots membres d’aquesta gran germandat universal i com ens hem de tractar com a germans sense discriminacions, desigualtats ni separacions. “Pare nostre del cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel” (Mt 6,9-10)

L’amor identifica als cristians. L’amor en tota la seva extensió i profunditat. Estimant a les altres persones es té l’experiència del coneixement de Déu. Déu és absent fora de l’amor. Qui no estima, ni pot dir-se cristià ni pot tenir accés a Déu. L’amor tot ho pot, l’amor ho canvia tot i transforma el nostre cor. “Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor” (1Jn 4,7-8)

divendres, 19 de juny de 2020

Glosses per la vida quotidiana


El cristianisme conté una proposta per humanitzar la societat. L’amor ho transforma tot. Hem de saber estimar a qui ens vol fer mal i aprendre a tornar bé per mal. La noblesa del cor humanitzat és la capacitat d’amor sense restriccions i perdonar a qui ens vol fer mal. “No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra” (Mt 5,39)

L’amor cristià és una aposta radical d’humanització de la societat. Tothom ha de ser estimat per ell mateix, al marge del què fa. Es pot condemnar contundentment les actuacions de les persones, però aquestes han de ser compreses, respectades i tractades amb misericòrdia. Els conflictes han de tractar-se amb amor, no amb esperit de venjança. “Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu?” (Mt 5,43-46)

Les persones hem d’actuar fent el bé, fent-ho des del convenciment del cor. Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i quan fem el bé ho hem convençuts de la gratuïtat de l’amor, cercant el millor per les altres persones i no buscant la nostra satisfacció personal. “Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel” (Mt 6,1).


dijous, 18 de juny de 2020

Paraules vives


Els salms són textos que esdevenen paraules vives quan es contrasten amb les experiències de la vida quotidiana. Ahir, en la pregària de vespres corresponent el dilluns de la setmana III, els salms aporten enteniment per comprendre alguns dels aspectes que conformen la llarga crisi econòmica que llastra l’esperança de moltes persones. Així el salm 122 del salteri deia “Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos, estem saturats de menyspreu. La nostra ànima n’està ben saturada, dels escarn is dels altius, del menyspreu dels insolents.” ¿No és aquesta la sensació que tenim ara quan, després de molts esforços i sacrificis personals, seguim veient que l’economia no es recupera i segueix empobrint a moltes famílies ?. Sovint ens preguntem, ¿que més volem que fem per sortir de la crisi?, ¿què cal fer perquè tinguin confiança en les nostres possibilitats?.

Davant la dificultat d’entendre que passa i avocats a experimentar una sensació d’abatiment podem caure en el desànim i sentir-nos abandonats a la nostre sort. Però el salm 123 del salteri ens aporta l’esperança de la confiança en Déu: “Si el Senyor no hagués estat a favor nostre, - que respongui el poble d’Israel-, si el Senyor no hagués estat a favor nostre, quan els homes intentaven assaltar-nos, ens haurien engolit de viu en viu: tan gran era la fúria que portaven”. Gràcies a esperar en l’ajut de Déu tenim la certesa que passarà tal com diu també aquest salma “hem salvat la vida com l’ocell que fuig del llaç dels caçadors. S’ha trencat el llaç, i tots hem fugit”

Però la nostra esperança no rau en una passivitat conformista, sinó en un treball actiu a favor de la justícia per tal que la justícia de Déu regni per sempre. I per fer-ho ens cal saviessa i astúcia. Això és el recorda, el tercer cant de vespres del dilluns de la setmana III: “Ell (Déu) ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim”. Això vol dir saber entendre i comprendre, analitzar i proposar, a partir de la nostra saviesa i penetració, els camins per alliberar-nos de les situacions que oprimeixen. Amb aquest convenciment s’acabaven les vespres amb el Magnificat dient “les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de bens els pobres i els rics se’n tornen sense res”. La pregària del salteri són paraules vives.



dimecres, 17 de juny de 2020

El gest d’Odón Elorza


La notícia no deixa de ser una informació sorprenent: el Congrés ha confirmat que només un dels 350 diputats va renunciar a les dietes de desplaçament i allotjament que cada mes s'abona per a l'exercici de la seva tasca a Madrid, en les setmanes de suspensió d'activitat parlamentària com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per combatre el coronavirus. Cara al gran públic, en el seu moment, els grups parlamentaris i molts diputats individualment van anunciar que donarien part dels seus sous a diferents causes que ells decidirien, però a la cambra baixa només consta que un diputat, Odón Elorza, va comunicar formalment la seva renúncia a la dieta.

Odón Elorza, del diputat de PSOE per Guipúscoa i exalcalde de Sant Sebastià, a les dues setmanes després d'entrar en vigor l'estat d'alarma, va expressar per carta a la presidenta de Congrés la seva renúncia als 1.900 euros de dieta que mensualment rep per ser diputat de fora de Madrid mentre durés l’estat d’alarma. Els diputats tenen dret a una indemnització mensual per "afrontar les despeses que els origini l'activitat de la Cambra", una dieta que no tributa a Hisenda  i que sí que és compatible fins i tot amb el sou de ministre, en el cas dels membres de Govern que tenen escó. Aquesta quantitat és de 917,03 euros pels diputats electes per Madrid i de 1.921,20 euros pels de la resta de circumscripcions. Aquesta és, precisament, la quantitat que Elorza va renunciar perquè a conseqüència del confinament, no anava a incórrer en despeses de desplaçament a Madrid, que és per al que està pensada la indemnització.

Segons notícies periodístiques a començaments d'abril les formacions polítiques Bildu, Junts per Catalunya, la CUP i Compromís van enviar peticions a la presidenta de Congrés demanant que no se’ls abonés aquest mes aquesta indemnització per dedicar aquests diners a fer una donació a la sanitat pública per combatre el coronavirus. També va arribà un escrit d’Unides Podem demanant retallar el 50% del sou a tots els diputats, també per dedicar aquesta quantia a la sanitat. Però la Mesa de Congrés va desestimar totes les propostes per retallar les retribucions als diputats perquè, d'acord amb l'informe redactat pels lletrats, la Cambra està obligada a garantir els recursos per a tots els parlamentaris en igualtat de condicions. L’altra cosa és que siguin els propis diputats els que, individualment, renunciïn a cobrar la indemnització per despeses o que donin, a títol particular, el que considerin oportú. Ara per ara, només ho ha renunciat Odón Elorza. Una altre tema és el que hagin fet cada diputat personalment com a mostra de la seva solidaritat. Ara per ara, això forma part de la intimitat de la consciències dels diputats i diputades.

dimarts, 16 de juny de 2020

Creure en Déu


¿Com creure en Déu?. Creure en Jesús és un camí. Tal com diu en la part conclusiva de l’evangeli de Joan sobre la doctrina de Jesús. “Jesús va proclamar: Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m'ha enviat” (Jn 12, 44). Estimar, és la guia permanent per l’actuació dels cristians. És d’alguna manera respodre a la pregunta de Déu a Caín “on és el teu germà Abel” (Gn 4,9). Així creure, és caminar en la recerca de Déu estimant al germà a través de Jesucrist. Ràpidament se’ns obren nombroses preguntes: ¿qui és el germà?, ¿cóm estimar al germà?, ¿en què cal estimar al germà?

De nou Jesús ensenya com estimar al germà. Estimar per alliberar-lo de sofriment, d’esclavatge del pecat, de la injustícia. En el rostre sofrent del germà es prefigura el rostre de Déu.

L’amor al germà és el camí de salvació. “El manament de l’amor recíproc, que constitueix la llei de vida del poble de Déu, ha d’inspirar, purificar i elevar totes les relacions humanes en la vida social i política: «Humanitat significa crida a la comunió interpersonal», perquè la imatge i la semblança del Déu trinitari són l’arrel de «tot “l’ethos” humà... que té com a vèrtex el manament de l’amor». El fenomen cultural, social, econòmic i polític actual de la interdependència, que intensifica i fa particularment evidents els vincles que uneixen la família humana, posa en relleu, una vegada més, a la llum de la Revelació, «un nou model d’unitat del gènere humà, en el qual s’ha d’inspirar, en darrera instància, la solidaritat. Aquest model suprem d’unitat, reflex de la vida íntima de Déu, un en tres persones, és el que nosaltres cristians designem amb la paraula comunió.” (Compendi Doctrina Social, nº 33)

L’adhesió a Jesús per la fe comporta adherir-se a la seva causa que és la causa de la humanització. Així creure, és una renovació interior que ens reconcilia amb Déu i una renovació del món perquè el pecat que ens enemista amb Déu està en el cor de les persones i en les estructures del món que són les que creen les situacions de pecat algunes de les quals són les que provoquen el sofriment del proïsme.

dilluns, 15 de juny de 2020

Masses adéus inesperats


Tinc la sensació de masses mort inesperades. Durant aquests dies s’han mort diverses persones que formen part de la meva experiència de vida i de cap d’ells m’he pogut acomiadar a temps. No hem pogut fer cap darrer cafè. Tot ha estat de vertigen. Em trucaven per dir-me la notícia, i no me’n podia avenir. El futur es difuminava de sobte. Tot ja era passat; un dramàtic passat on els records esdevenien el recurs per frenar l’oblit de la partença.

Aquest dies de pandèmia, a més dels insuportables morts del Covid-19, s’hi han sumat unes morts a deshores. Morts que no tocaven, però que s’han fet presents de forma inoportuna. No sé si les dues circumstàncies estan relacionades, però mai he viscut una situació similar. Ara, voldria donar totes les abraçades que pogués i convidar a molta gent perquè no voldria patir més partences inesperades. Voldria saltar-me totes les mesures restrictives per evitar que la vida s’esmunyi entre les juntures dels dits.

diumenge, 14 de juny de 2020

La devaluació de la persuasió

La política és persuasió. No és possible governar democràticament sense gestionar la persuasió. Els règims dictatorials o els comportaments autoritàris es despreocupen de la persuasió ja que no pretenen convèncer sinó vèncer per la imposició. La importància de la persuasió és evident a tots els àmbits i nivells de l’acció de govern. Al final del procés persuasiu els ciutadans atorguen la confiança als governants i es reforcen els consensos d’interessos per tal de decidir les polítiques que han de donar respostes a les demandes ciutadanes.

¿Cóm es construeix la persuasió?. Existeixen diverses estratègies, unes mes interessants que d’altres, però totes pretenen incidir en la percepció dels ciutadans. Aquests comprenen la realitat a partir de la seva percepció que és integrada a partir de diversos canals i medis. Un d’ells, tant antic com la mateixa humanitat és la paraula. La paraula discursiva ajuda a que les persones entenguin la realitat i construeixin els seus significats. Però ara existeixen diverses evidències que indiquen una progressiva irrellevància de la paraula en política. Alguns cops la paraula queda amagada o els polítics callen; en altres ocasions s’empren mots confosos o es diuen coses que no es creuen o es fan coses que no es diuen. Davant d’aquesta situació es difícil exercir la persuasió i l’engany guanya espai en la política

dissabte, 13 de juny de 2020

Glosses per la vida quotidiana


Sabem que hem d’estimar al proïsme, cada dia tenim moltes oportunitats per fer-ho. L’amor es manifesta a partir de petites coses, moltes poden semblar-nos insignificants però ben reals perquè els altres es percebin sincerament estimats. Estimem perquè surt del cor, no per obligació. “Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24).

El bé o el mal, no són només resultats d’actuacions personals o els efectes de les estructures socials, també poden ser simples actituds personals, disposicions del cor. En el cor, les persones podem experimentar desitjos o pensaments que, no cal que es tradueixen en actes, per poder-los considerar-los dolents o no recomanables si volem ser fidels als nostres principis. “Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor” (Mt 5,28)