Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies – V Sacerdots i missioners

Els sants dels Darrers Dies tenen dos tipus de sacerdoci reservats als homes. El primer, anomenat sacerdoci d’Aaron, compren el diaconat, el mestratge i el presbiterat. Aquest tipus de sacerdoci habilita per desenvolupar diverses funcions a nivell de la comunitat local. El segon tipus de sacerdoci, anomenat de Melquisedec, permet esdevenir elder (ancià). Els elders són les úniques persones capacitades per assumir responsabilitats de direcció en l’església, així com ser bisbes.

Un estereotip d’aquesta església és l’acceptació de la poligàmia. Si bé això era veritat als inicis de l’església dels mormons, la possibilitat de la poligàmia fou abolida al 1882.

L’església del Sants dels Darrers Dies desenvolupen una forta activitat missionera. Es freqüent veure els membres d’aquesta església en grups de dos pels carrers de les ciutats i vil·les. Els missioners són persones joves que tenen l’obligació d’anar a evangelitzar a un altre país del seu d’origen durant dos anys. Aquests joves quan arriben al país on de desenvolupar la seva activitat s’organitzen en missions que tenen una altra estructura que l’eclesial anteriorment esmentada.

Es calcula que l’església de Jesucrist dels Sants dels darrers dies té uns 13 milions de membres en tot el món. Els mormons s’instal·laren a Catalunya als inicis dels anys 70 com extensió d’una congregació madrilenya iniciada a finals dels anys seixanta.

Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies – IV Organització

L’església dels Sants dels Darrers Dies està dirigida per un president i dos consellers, que integren el que s’anomena la primera presidència, i un consell de dotze apòstols. Tots plegats conformen el màxim nucli directiu de l’església. El seu president és considerat un profeta, equiparable als profetes bíblic. Es creu que la resta de dirigents estan inspirats per Déu. Per sota aquest nucli dirigent hi ha l’anomenat grup dels 70 amb el mandat d’executar les directius del nucli dirigent. El següent nivell organitzatiu són, de més a menys membres: l’estaca, el barri i la branca. Aquesta darrera és el primer nivell eclesial. El formen entre 4 i un màxim de 150 persones. Vàries branques creen un barri i ha de tenir, com a mínim, 150 persones. Un barri està dirigit per un bisbe. L’agrupació de varis barris, amb un mínim de 2.000 membres, conformen una estaca. Si no hi ha prou gent per constituir l’estaca es crea un districte.

Els membres d’aquesta església s’apleguen en uns centres que no tenen la consideració de temples. Hi ha molts pocs temples en aquesta església. A Espanya només n’hi ha un que està a Madrid. Les diferents esglésies locals es reuneixen en uns espais anomenats capelles o centres. Els mormons es troben per celebrar el culte i altres activitats els diumenges. Les persones van al centre o capella i, en un primer moment, s’agrupen per sexes i edats en uns àmbits anomenats escoles dominicals. Un cop acabada aquesta activitat tothom s’aplega en una reunió sagramental que té lloc en l’espai anomenat capella. Allí celebren la cerimònia dominical que consisteix en cants, lectures i la commemoració del Sant Sopar que consisteix en compartir pa i aigua (el mormons no poden prendre alcohol). Els mormons no fan servir la creu cristiana com a símbol perquè consideren que cal mostrar el Crist Ressuscitat. El seu símbol és una representació de l’àngel Moroni proclamant l’Evangeli etern.

Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies – III Principis

Els mormons basen la seva fe en Jesucrist, la penitència, el baptisme com a forma de redempció dels pecats i la comunicació del do de l’Esperit Sant. Junt amb la creença de que, a més de la Bíblia, hi ha altres libres que poden considerar-se sagrats i el més important és el Llibre del Mormó. Aquest fet allunya aquesta església del concepte protestant d’una sola scriptura, per la qual cosa els mormons no són considerats església protestant sinó una església restaurada per una nova revelació. Aquesta església creu que Déu i Jesucrist tingueren un cos humà. Les persones haurien tingut una existència celestial prèvia en forma d’ànimes, la qual cosa dóna preu a una predestinació.

El bateig és per immersió a partir dels vuit anys edat en la qual una persona ja pot ser considerada madura. La confirmació es fa poc temps després del bateig en una de les reunions dominicals sagramentals. La denominació d’”Església dels Sants dels Darrers Dies” prové del seu principis doctrinals. Els mormons creuen que hi haurà una segona vinguda de Jesucrist. Però abans hi haurà la batalla d’Harmaguedó tal com profetitza l’Apocalipsi. Un cop acabada aquesta batalla Crist s’apareixerà als jueus justos en la muntanya de les Oliveres i després a un grup de mormons en el temple de Jackson (Missouri). A continuació apareixerà en el cel un senyal que indicarà l'inici del mil•lenni. En aquell moment ressuscitaran només els justos, les persones que han dut una vida santificada, els quals regnaran a la terra juntament amb el Crist a la ciutat de Jackson, la nova Sió. Aquest grup de persones justes ressuscitades són considerades “els Sants dels Darrers Dies” i d’aquí prové el nom oficial de l’església dels mormons. Acabat el mil•lenni es produirà la resurrecció de la resta de la humanitat i tindrà lloc el judici final. Del judici de Déu sortiran quatre grups de persones de les quals només un, considerat el grup del sants perquè han acceptat en vida la veritat plena, podrà fruir de la glòria celestial (viure en el cel amb Déu). I dins d’aquest grup només aquells que hagin contret un matrimoni segellat tindran la consideració de divinitat. La consideració de que algunes persones poden arribar a tenir la naturalesa divina separa els mormons d’altres tradicions cristianes.

El matrimoni segellat es un compromís per l’eternitat que prenen els esposos mormons. El matrimoni segellat i els anomenats rituals vicaris són uns elements bàsics en la doctrina de l’Església dels Sants dels Darrers Dies. La importància del matrimoni segellat està relacionada a la possibilitat de participar en la glòria celestial com una divinitat. Els rituals vicaris estan orientats a fer partícips d’aquesta possibilitat de salvació a aquelles persones que, per raó dels temps de la seva defunció, foren anteriors a l’aparició d’aquesta església. Gràcies a aquests rituals pot fer-se extensible el baptisme i el matrimoni segellat a aquestes persones. Es precisament, aquesta possibilitat, la que ha fet que els membres d’aquesta església reconstrueixin els arbres geanològics a fi i efecte de poder aplicar els rituals vicaris als seus avantpassats.

Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies – II El Llibre del Mormó

El “Llibre del Mormó” recull un conjunt de llibres, atribuïts a diferents profetes, escrits entre l’any 600 abans de Crist i el 420 després de Crist. Aquest llibre és una adaptació de la història bíblica en clau nord-americana. En aquest llibre s’explica que 2.000 anys de Crist alguns dels constructors de la Torre de Babel emigraren a Amèrica del Nord i 1.500 anys més tard un jueu de Jerusalem anomenat Lehí va rebre l’orde divina d’emigrar cap al país americà. Des de llavors els descendents d’aquests jueus poblaren Amèrica. Segons el llibre, quan Jesús ressuscità i abans de la seva ascensió definitiva al cel, visità els Estats Units d’Amèrica per predicar a les multituds. Llavors escollí dotze persones per fundar l’església. El “Llibre del Mormó” també explica que hi hagueren diversos enfrontaments cruents entre aquests jueus americans de tal manera a l’any 421 després de Crist quasi bé tots desapareixerien i els pocs que quedaren foren l’origen dels indis amerindis. Mormó fou l’últim descendent dels primitius jueus i resumí en les planxes els escrits dels profetes. Moroni, fill de Mormó que havia ajudat al seu pare en la part final de la compilació dels escrits profètics, i que després s’aparegué en forma d'àngel a Joseph Smith, les amagà enterrant-les en la muntanya de Cumorah on les trobà Joseph Smith.

A partir de les seves visions i de lectura del “Llibre del Mormó” Josep Smith creà l’any 1830 l’Església Restaurada de Crist que posteriorment, l’any 1838, passà a denominar-se “Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies”. Els primers anys d’aquesta església foren força difícils. Diverses dificultats i infortunis obligaren als primers mormons a emigrar per diverses localitats americanes. Quan Joseph Smith morí assassinat la direcció de l’església fou assumida per Brighma Young i s’establí a Salt Lake City a l’estat de Utah. En aquests moments, un petit nucli de mormons dirigits per la primera dona i el fill gran Joseph Smith s’escindí i fundaren una altre església. Des de Salt Lake City els mormons emprengueren una forta activitat missionera predicant que Estats Units era la nova Jerusalem i els nord-americans el poble predilecte per Déu. Aquesta doctrina tingué força predicament entre els emigrants que veieren en ella una manera ràpida d’integrar-se a la nova societat d’acollida.

Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies – I Introducció

L’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, coneguda popularment com l’església dels mormons, sorgeix a primers dels segle XIX en la mateixa època que es difonen les tesis adventistes de William Miller. Els membres d’aquesta església es denominen “sants dels Darrers Dies”. El nom mormó, pel qual són també denominats es deriva del llibre bàsic d’aquesta religió, el “Llibre del Mormó”.

Joseph Smith, nat el 1805, fou el fundador d’aquesta església l’any. Des de jove, Joseph Smith té una sèrie de visions. En la primera, Déu mateix li diu que no se’n fií de les religions perquè estan totes equivocades. Al 17 anys, el 1823, a Joseph Smith se li apareix un àngel de nom Moroni per anunciar-li que existeix un llibre escrit en planxes d’or que es troba enterrat on s’explica l’origen dels primitius habitants d'Amèrica abans dels descobridors i els continguts de l’Evangeli de la plenitud de la vida. Moroni explica a Joseph Smith que ell és la persona escollida per descobrir aquest llibre. Des de llavors es produeixen noves visions fins que en una d'elles l'àngel explica a Josep Smith on està enterrat el llibre. El 1827 Joseph Smith troba enterrades, en un cim de l’estat de Nova York, unes planxes d’or i al seu costa unes pedres, anomenades Urim i Tummim, que tenen forma d’ulleres. A la Bíblia, a Exode 28,30 s'esmenta al'urim i al tummim que sembla que eren uns instruments per mitjà dels quals els sacerdots transmatien l'oracle de Jahvé. Aquestes pedres permetran a Joseph Smith traduir les planxes d’or perquè estan escrites en llengua egípcia reformada. A través d’aquestes ulleres Joseph Smith al llegir els caràcters egipcis els veu traduïts a l’anglès i així pot anar dictant el contingut del llibre. Les planxes són traduïdes totalment a l’any 1829 i a l’any següent es publiquen amb el títol el “Llibre del Mormó” el qual Joseph Smith considera que complementa la Bíblia.