Mariano, el rayo que no cesa

El títol ho vol dir tot. Mariano Rajoy és com un martillo de herejes, en aquest cas, els heretges som els independentistes. De les seves paraules d’ahir en la reunió de la Junta Directiva del PP he deduït que es creu que té una missió històrica: preservar la unitat d’Espanya. Durant un temps pensava que Mariano Rajoy estava presoner de l’extrema dreta del seu partit i sota sospita dels aznaristes. Ara, estic convençut que ha assumit el lideratge de l’extrema dreta espanyola. La por a Ciutadans ha accentuat el seu missatge intransigent contra els independentistes.

La folia patriòtica de Mariano Rajoy el porta anar més enllà de la lògica jurídica i amenaça als independentistes no només pel que fan sinó pel que poden fer. Els judicis d’intencions sempre han estat comportaments autoritaris i intolerants. Ara el PP, amb Mariano Rajoy, en lloc d’obrir la negociació política un cop l’independentisme ha fet un reconeixement dels seus errors ha entrat en una espiral de més repressió, de més amenaces i d’abandonament de tot diàleg. ¿Fins quan podrem estar instal·lats en aquesta dinàmica? ¿Fins quan el seny podrà ser la mesura de l’acció política?

No podem distreure’ns

Primera reflexió. ¿Per què hi han anat els periodistes? ¿qui ha filtrat que s’anava a detenir a persones? M’hauria agradat que algun editor dels medis hagués tingut la decència d’oposar-se a ser novament manipulats pels interessos i estratègies obstruccionistes dels governants de Madrid. Entre la notícia i la dignitat, quan no l’ètica professional, sempre es tria allò que donarà més minuts en els telenotícies o en els butlletins de ràdio. ¿Què hauria passat si la policia no hagués tingut cobertura informativa? Segona reflexió. Curiosament, la gestió de les actuacions policials es donen en els moments més àlgids del tempo polític català. Avui, quan el President signava la constitució del nou Parlament i en plena negociació entre “Junts pel Sí” i la CUP per resoldre el tema de la Presidència de la Generalitat. És evident, que notícies com les d’avui dificulten l’entesa entre les dues parts. La corrupció ho enverina tot i crea mal rollo. Tercera reflexió. L’anterior pensada també val per les relacions entre CDC i ERC a les portes d’avaluar si convé anar de nou plegats ara a les eleccions generals. El mal rollo tensa unes enteses molt necessàries per unir el màxim d’acords per tenir un veu respectable al Congreso de Diputados de Madrid.

Quarta reflexió. Si la corrupció és una pesada llosa seria bo que CDC afrontés definitivament aquest problema i tingués el coratge de renegar d’un passat que el llastra. Cal sentir de que tot això forma part d’un passat ple d’errors i delictes, i que no es vol repetir. Cal deixar enrere aquestes pràctiques corruptes, les persones que les feren i toleraren i, probablement, una concepció política i uns instruments d’acció política totalment inservibles. El futur ha de conjugar-se d’una altra manera, amb polítics lliures de sospita i presidits per la regeneració democràtica. Cinquena reflexió. “Junts pel Sí” no és Convergència. Convindria afirmar-ho ben alt per evitar confusions interessades que només pretenen pertorbar les negociacions del futur polític de Catalunya. Sisena reflexió. No estaria de més de recordar que les corrupcions del PP o del PSOE que encara són processos oberts pendents de judici, afecten de ple a uns partits que concorreran amb la seva marca electoral a les properes eleccions del 20D. Perquè, com diu un bon amic meu, “si Mas no pot ser President per culpa del 3%, ¿què diríem de Mariano Rajoy pel cas Gurtel o Pedro Sánchez pel cas dels Eres d’Andalusia?

Setena reflexió. No ens hem de distreure dels objectius polítics principals. Cal seguir amb el full de ruta establert i no desviar-se per culpa de les interferències que provenen des del govern de l’Estat. Probablement, en vindran de noves sempre amb la mateixa intenció: entorpir. Cal actuar amb intel·ligència i no abandonar el camí cap a la independència.

Volem. Sobiranistes d'Esquerres

S’ha presentat “Volem. Sobiranistes d'Esquerres”. Es tracta d’una plataforma que agrupa un conjunt de persones que aspiren" que Catalunya pugui culminar democràticament el procés que ha endegat a l'entorn del seu futur polític, que esperen que es resolgui "amb la creació d'un Estat propi". Per això Volem està clarament "a favor del dret a votar per assolir la independència de Catalunya". Els seus promotors manifesten en el manifestat fundacional que aquesta plataforma neix com un espai no partidista de reflexió, de difusió d'idees i de mobilització social dels sobiranistes d'esquerres.

Volem és una agrupació de gent "de tradició progressista" que aspira que la “la futura Catalunya independent" tingui un Parlament "plural políticament i socialment, però majoritàriament favorable a desplegar polítiques de progrés i d'igualtat" per fer una Catalunya "lliure, culta, pròspera, socialment justa i democràtica". El futur Estat propi per Catalunya ha d'anar acompanyat d'una regeneració democràtica "que planti cara als abusos, l'enquistament polític i la corrupció". Per això la plataforma vol contribuir al "redreçament ètic" de la política catalana.

Volem. Sobiranistes d’Esquerres també vol promoure la unitat política i social perquè "ara més que mai cal reforçar l'esperit unitari" amb l'objectiu de "mantenir viva la principal força de Catalunya: la unitat cívica i la unitat política". Els promotors d’aquesta iniciativa es proposen "construir ponts de diàleg" amb les institucions culturals, cíviques, socials i polítiques espanyoles per "fomentar la concòrdia i la fraternitat entre dos futurs Estats". Els integrants de la plataforma donen suport explícit al president de la Generalitat en la missió de representar els catalans "davant els embats de l'Estat contra el procés sobiranista". Al seu manifest fundacional Volem assegura que "fa confiança" a Artur Mas perquè "lideri la unitat sobiranista que reclama l'objectiu de poder fer la consulta i la culminació del procés cap a l'Estat propi". Actualment, s’han adherit a Volem, diverses persones, entre les quals destaquen importants representants del món de la cultura i antics polític provinents de l’àmbit socialista, socialdemòcrates, liberals d’esquerres o social-cristians.