Veus de la mística

La meva darrera nadalenca, ja en temps d’octava, ha estat el llibre de Xavier Melloni “Voces de la mística” publicat per Herder. Es tracta d’una recopilació de fragments de textos d’autors místics que s’ha anat publicant al llarg de 10 anys a la revista El Ciervo. Els autors seleccionats representen diferents tradicions i mirades a l’experiència contemplativa que s’ha donat des del segle VI abans de Crist fins avui. La tria dels autors ha aconseguit presentar una bona mostra de la capacitat humana de descobrir el fons ocult present en l’interior de les persones que il·lumina el sentit de la vida.

Els místics són individus que han copsat el Fons que sosté totes les coses i que aporta un horitzó que amplia el seu sentit. L’experiència mística ajuda a millorar la qualitat de l’existència. Els místics aporten paraules bàsiques que ajuden a canviar la percepció de la realitat. L’experiència mística es una intensificació de la vida que aporta transparència a l’existència. Després d’una experiència mística res torna a ser el mateix. Tot es transforma. Es canvia la percepció sensorial, es manifesta l’amor en la seva plenitud o s’adquireix un grau de consciència que transcendeix els límits ordinaris del jo, del tu i de les coses.

Xavier Melloni senyala que els textos proposats en el llibre poden llegir-se a partir de practica la lectio, la meditatio i la contemplatio. Aquests tres nivells de lectura estan relacionats en moments diferents de l’estat de l’ànima. El primer nivell permet percebre el text en tota la seva plenitud. El segon, està relacionat amb com els textos desperten i mobilitzen l’interior del lector. El darrer nivel, la contemplació, és la mirada des de l’interior al silenci transcendent. Cada una de les diferents tradicions espirituals qualifica aquest procés d’ascensió transcendent amb noms diferents. Però existeix una experiència comuna que convida a descobrir un Fons comú compartit. Els textos proposats per Xavier Melloni són una bona mostra d’aquest procés místic.

Dionís Areopagita

Recomano la lectura del llibre “Dionisio Areopagita. La tiniebla es luz” escrit per Maria Toscano i German Ancochea i publicat per Herder. És una lectura que ajuda a comprendre l’abast d’aquest autor que ha tingut tanta influència en la mística cristiana. L’obra de Dionís, autor del qual es sap molt poc sobre la seva identitat, és molt vigent en l’actualitat. Les seves preocupacions estan properes a l’experiència de molts cristians sorpresos per una aparent absència de Déu dins d’un món en constant canvi i diàleg cultural.

Dionís escriu en el context cultural del mediterrani del segle VI. Eren temps que gran interacció cultural entre el pensament cristià i la cultura hel·lenística neoplatònica; i la trobada d’aquest pensament amb les corrents gnòstiques, l’hinduisme i budisme. També eren moments de grans debats teològics i d’aclariment dels principìs d’un cristianisme que buscava les millores expressions culturals per fer-se més comprensible. Aquest mestissatge cultural està present en l’obra de Dionís.

L’obra de Dionís és una invitació a construir una pensament ordenat sobre les coses de Déu i de l’Església. Per Dionís Déu és més una absència que una presència. La seva proposta és entendre que la Llum està en la foscor. Perquè tota recerca de Déu ens porta a penetrar en l’interior d’una tenebra lluminosa, on tot es clarifica i esdevé comprensible. La paradoxa és que quan més tenebrós esdevé aquesta recerca més lluminosa apareix; quan més incomprensible, més propera; quan més es creu tenir la possessió de Déu, Ell apareix com el buit. La foscor per Dionís és l’exclusió dels medis ordinaris de la visió i de la intel·ligibilitat.

Un bon complement per entendre la influència que ha tingut Dionís en la tradició cultura és el llibre de Cebrià Pifarrer “Literatura cristiana antiga”.