Portadors d'esperança

 “Que cadascú ajudi els altres amb els dons que ha rebut, ja que heu de ser bons administradors de la gràcia de Déu, que pren formes tan variades. Si algú parla, que sàpiga que transmet paraules de Déu; si algú presta un servei, que es valgui de les forces que rep de Déu. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist” (1Pe 4, 10-11). Encarnar la fe és estimar sense mesura, sense esperar res a canvi. Avui, quan la societat s'abandona a la passivitat, al nou individualisme basat en l'egoisme i quan la realitat s’imposa enfonsant moltes esperances els cristians hem de comprometre’ns a fons amb la vida i el futur de les persones. 

La presència cristiana en el món ha de ser portadora d’esperança. Especialment per aquells sectors de la societat que integren els nous pobres i marginats, els exclosos per la crisi de la societat. La realització de la "causa de Jesús", la pràctica efectiva de l'amor al proïsme i la presència activa al costat dels pobres i marginats, són aspectes concrets de com els cristians podem aportar signes d'esperança al món. El sofriment de la humanitat, el clam dels marginats o dels exclosos, el dolor de l'home o de la dona més propers o del Tercer Món, són motius per mobilitzar les nostres energies fins el límit. Si ens deixem abatre per la cultura del pessimisme, de la fatalitat o de la indiferència, difícilment podrem afirmar que hi ha "un lloc per Déu" en la nostra història.

Celobert

Novament vull recomanar una obra de teatre. No sóc pas crític teatral, només un espectador que contempla el que transmeten l’autor, els actors, el director i l’escenògraf. Ahir vaig veure Celobert obra del dramaturg anglès David Hare magníficament dirigida per Josep Maria Pou i interpretada, per ell mateix, Roser Camí i Jaume Madaula. És una obra que parla de fidelitats i compromisos. Fidelitats amb un mateix, amb les nostres històries plenes de clars obscurs, a voltes farcides de sentiments transparents i altres acostant-se a la manipulació. També es parla dels compromisos vitals. Aquells que s’edifiquen sobre una opció social clara. En aquest cas, el compromís per la cohesió social, per estar al costat dels socialment desfavorits.

L’obra de David Hare és molt oportuna per entendre coses que ens estan passant i poden passar. L’escriu en un temps en els qual hi havia una convulsa situació política i social a Anglaterra. És una obra compromesa amb la realitat, però que aporta elements de reflexió que la fan actual. Durant les seves dues hores i quart l’espectador contempla com les relacions personals, especialment els sentiments més nobles, es poden pervertir si són manipulats per l’egoisme de qui té una posició dominant. El passat es projecte en el pressent. Per Tom Sergeant per poder-lo reviure i posseir-lo perquè el pot comprar; per Kyra Hollis simplement per alliberar-se d’un temps que, tot meravellós, l’emproví. Mentre el primer ha lluitat durament per sortir d’una realitat, ella ha triat entrar en la mateixa realitat per compartir-la i, des d’ella, contribuir a construir l’esperança d’aquells que no tenen res. Extraordinària lliçó pel nostre temps.

Un dia en la vida de Jesús

Recordo que en els exercicis de Sant Ignasi es proposa reflexionar i incorporar interiorment el que podia fer Jesús en una jornada. Per fer-ho, es recomanava llegir a Marc capítol 1 versets 21-39. És el text que parlar de la guarició de la sogre de Pere i, a partir d’aquest fet, s’explica somerament un dia en la vida de Jesús. Aquest text ens presenta un Jesús que es mou entre la contemplació i el compromís. El mateix podem fer cada persona. Nosaltres mateixos podem assumir aquesta actitud en la vida. Combinar el coneixement intern del Senyor i a la vegada assumir compromisos en la nostre història, personal i social.

Per tal d’ajudar a comprendre millor el sentit de tot això es recomana llegir el text anterior i meditar-lo a partir dels següents textos:

     Rm 12,1-2. En aquest text cal fixar-se en el que fa Jesús.

     Jo 4,21-24. En aquest text veiem per on es mou Jesús.

     Jo 4,34. Es part del diàleg de la samaritana i es permet descobrir quines són les actituds de Jesús.

Aquests textos permeten descobrir quin és l'esperit que condueix a Jesús, el qual ha d'ésser el nostre; i quines són les forces interiors que el porten a actuar. La meditació dels textos ens permeten descobrir l’harmonia entre l'esperit de Jesús i el Crist històric. Això ho podem resumir com l'equilibri entre la pneumatologia i la cristologia. La veritat és la paraula i la vida de Jesús il•luminada pel seu esperit. Les experiències espirituals cal contrastar-les amb la vida de Jesús per evitar caure en el pietisme desencarnat. Gràcies a la referència a l'esperit s’estimula la creativitat i s'evita caure en el dogmatisme.