Cada
persona necessitem contrastar el que pensem i el que fem a fi de procurar
mantenir una coherència de vida. De la mateixa manera, s’han d’assumir les limitacions
personals i reconèixer que la feblesa humana que actua en contra d’aquesta
coherència. El que importa és tenir uns referents sòlids amb els quals
contrastar les actituds i els comportaments personals. La lectura de la Bíblia
obre els ulls per il·luminar la nostra realitat i trobar-ne el sentit. Són
paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim
des de perspectives diferents. La reflexió reposada sobre els textos bíblics
ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i
esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12)
Hi
ha persones excessivament obsessionades per acomplir cegament les normes, fins
i tot quan són injustes o no ajustades a la realitat. Per a ells, el valor està
en allò que diu la norma, no en el sentit del que està reglamentat. En política
és el dilema entra democràcia i legalitat o, en un altre nivell, entre moral i
decisió democràtica. En religió això passa quan el ritual té més rellevància
que l’esperit. Cal saber discernir el que és important i, sobretot, adonar-nos
que primer són les persones que les normes i els reglaments. “Tot caminant,
el deixebles començaren a collir espigues, però els fariseus deien: “Mira, ¿com
és que fan una feina que no es permesa en dissabte?”. Jesús els respon: ¿No he
llegit mai que va fer David en cas de necessitat” (...) “El repòs del dissabte
ha estat fet per a l’home, no l’home per al repòs del dissabte” (Mc
2,23-27)
Podem trobar-nos,
sense adonar-nos, molt dependents de les riqueses, dels béns o tenir un gran
sentit de propietat de les coses. Aquesta actitud ens fa esclaus i anul·la la
nostra llibertat. És millor ser despresos i prendre distància de tot allò que
pot empresonar el nostre esperit. Les riqueses no ajuden al creixement de
l’esperit. L’afany per acumular béns és un destorb per aconseguir la pau
interior i ens omple de neguits; ens fa més egoistes i esclaus de les riqueses,
i insolidaris amb els que pateixen necessitats. “Si vols ser perfecte, ves,
ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després
vine i segueix-me” (Mt 19,21)