En el col·loqui del Pare General
dels jesuïtes, Arturo Sousa, a l’església del Sagrat Cor de Barcelona afirmà
que la secularització no és un drama per la fe. Al contrari, és una gran
oportunitat per treure de la fe totes aquelles adherències que l’ha anat
desnaturalitzant al llarg de la història. Aquest podria ser el resum de la
resposta del pare Sousa, a la pregunta ¿què podem fer els cristians davant la forta
secularització de les societats contemporànies?. Els cristians no ens hem de
lamentar de la secularització, afirmà el pare Sousa. L’enyorança de temps
passats no ajuda a situar el cristianisme en sintonia amb el temps actuals. Cal
adoptar un canvi de perspectiva i entendre la secularització com un signe positiu
del temps a través del qual Déu està parlant als creients d’avui.
Davant la secularització, no
calen respostes defensives. El fonamentalisme religiós, no és cap resposta
positiva. És un error, perquè, en el fons, buida de sentit el fet religiós i es
converteix en una negació de la mateixa religió similar al proposat per qualsevol
ateisme. El fonamentalisme religiós no és una religió, és una idolatria. La
secularització és un fenomen real de les nostres societats per això, en lloc de
reeditar noves formes de cristiandat, des d’una nostàlgia de temps passats, el
que cal es preguntar-nos: ¿Què ens diu Déu en aquests moments a través de la
secularització? ¿de què ens allibera la secularització?
Els processos de secularització
són positius perquè permeten alliberar al cristianisme d’una sèrie de factors que
no ajuden a les persones que es troben en camí de recerca del sentit de la vida
tinguin curiositat per saber que aporta el cristianisme a través de la Bona
Nova de Jesús. Perquè, tot i la secularització de la societat, les persones segueixen
formulant-se les grans preguntes que donen plenitud a la vida. El cristianisme
ha de saber escoltar la demanda d’aquestes persones, oferir-los la Bona Nova i
ajudar-los en el camí de trobar el referents vitals. L’Església ha de saber
estar al costat d’aquestes persones que estan cercant en la religió aquells
significants que sostenen la vida.
La secularització és una gran
oportunitat per evitar fer cristians automàticament per raons socials. Si la
societat la societat i les seves institucions no són cristianes els individus
podran optar, com un exercici de la seva llibertat, ser cristians. En una societat
secular ser cristià és una elecció. El món secularitzat ajuda a treure de les
institucions públiques i dels relats polítics els referents cristians i separar
els àmbits de la fe i de la política com dos realitat autònomes. L’Església ha viure
esperançada aquest canvi d’època convençuda de que el Senyor està present també
en a través de la mateixa secularització. La secularització ens allibera.
