divendres, 4 de desembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

En la vida hem d’estar disponibles per comprometre’ns en les grans causes. No hem de regatejar a estimar a les persones i lliurar-nos a favor de la justícia. Hem d’estar disponibles a renunciar al confort personal per situar-nos al costat d’aquelles persones que esperen recuperar la seva dignitat. La vida quotidiana està feta de petits moments on podem evidenciar el nostre compromís d’estar al servei dels altres sense matisos o condicionaments. “Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu: «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes» Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir  (Mt 4,18-20)

Cada cop més hi ha més persones que viuen als límits de la societat per moltes raons. La majoria d’aquestes estan relacionades a la manca de justícia social. Són resultats del que s’anomena pecats estructurals. Cal lluitar contra l’exclusió social canviant la societat. Però, mentrestant aquestes persones, per recuperar la seva dignitat perduda, necessiten la nostra solidaritat. Cadascú de nosaltres hem de ser constructors d’esperança a través de les nostres accions. “Jesús se'n va anar d'allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s'assegué. Llavors anà a trobar-lo molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar” (Mt 15,29-30)

Vull tenir uns governants dignes. Persones al servei del bé comú. Aspiro que em governin els millors, els més preparats i capacitats. Persones amb criteri per ser justos i sensibles al clam dels oprimits, marginats i exclosos de la societat. Desitjo que aquests governants acabin amb les desigualtats i tornin les esperances manllevades per les crisis que ens envolten. “No jutjarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seva paraula serà un flagell en el país,una sentència que farà morir el malvat. S'armarà de justícia, se cenyirà de fidelitat”. (Is 11,3-5)

dissabte, 28 de novembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Les visions apocalíptiques esveren i aliment el temor en els nostres cors a uns esdeveniments els perceben com a dolents. Parlar en termes apocalíptics pot ser un recurs per fer-nos adonar dels mals que envolten la nostra societat. El temut caos apocalíptic és ben patent en molts llocs del món a causa del mal govern, de l’egoisme dels individus i la manca d’amor. Davant aquestes situacions hem de lluitar per la justícia alliberadora de tota opressió. Aquest compromís aporta consol i esperança. “Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s'ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits impurs, de tots els ocellots impurs i de totes les bèsties impures i detestables! Havia embriagat totes les nacions amb el vins i les orgies de la seva prostitució; els reis de la terra s'havien prostituït amb ella, i els mercaders de tota la terra s'havien enriquit amb el seu luxe exorbitant” (Ap 18,2-3)

Hem de saber llegir els signes dels temps. Darrera del que succeeix es manifesten actituds i comportaments que ens permeten interpretar la maduresa de la nostra societat i ens fan adonar del tipus d’humanitat que anàvem construint. Però també, encara que sigui de forma menys evident, es manifesten llavors de canvis i transformacions que permeten descobrir la possibilitat d’una altra societat més lliure i fraternal. “Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop. Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu” (Lc 21,29-31)

 

divendres, 27 de novembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

La solidaritat no és compartir allò que ens és sobrer, sinó fer-nos propers als altres amb allò que tenim i som. Hem de ser solidaris des del cor sabent que els nostres gestos aporten esperança i donen testimoni d’una altra manera d’entendre la vida. “Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué: Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure” (Lc 21,2-4)

Vivim uns temps plens de guerres, de països empobrits, de violència estructural, de comportaments malignes que porten indignitat a moltes persones. Cap d’aquestes situacions són anuncis de la ira divina o de la fi del món. Moltes d’aquestes coses succeeixen per causa de l’egoisme humà i de les injustícies que discriminen i oprimeixen. “Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel”. (Lc 21,10-11)

Cada persona ha de testimoniar les seves creences sense por,  sabent que pot ser incomprès i refusat. Alguns cops, no serà fàcil donar aquests testimoniatge perquè, a més d’incomprensió, pot haver-hi hostilitat o indiferència. No hem d’atemorir-nos. Hem de sentir dins nostre la força de la veritat i la fidelitat als principis  que creiem. “Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni” (Lc 21,12-13)

dissabte, 21 de novembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

La societat ens mostra, al llarg de la nostra vida, moltes oportunitats per iniciar la seva transformació a fi de bé. Però, sovint, no les sabem veure perquè tenim el cor endurit o els nostres ulls no les veuen. Hem d’estar més atents per no desaprofitar aquelles ocasions que permeten avançar per construir una societat millor, més justa i en pau. “Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho!” (Lc 19,42) 

Molts cops l’Església catòlica és motiu d’escàndol. Hi ha eclesiàstics i fidels que tenen comportaments que causen indignació. Es tracte de situacions que esglaien perquè es situen a les antípodes del sentit de l’amor evangèlic. Són persones que han fet de Déu una mercaderia al servei dels seus interessos o projectes personals. El seu Déu no és el Déu que estima als pobres, desvalguts i marginats de la societat. “Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure'n els venedors. Els deia: Diu l'Escriptura: El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres” (Lc 19,45-46)

divendres, 20 de novembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

A la perifèria de la societat hi ha els marginats, els exclosos i els que no tenen oportunitats per viure dignament. La crisi de la pandèmia ha situat a molta gent en aquesta situació. Però hi ha una part de la societat que és insensible a aquesta realitat. No volen veure el que succeeix als marges de la societat. Són cecs al clam de la perifèria de la societat. No hi ha pitjor ceguesa que no voler veure el que passa. Obrim els ulls de bat a bat i acostem-nos solidàriament als marges de la societat. “Què vols que faci per tu? Ell respongué: Senyor, fes que hi vegi. Jesús li digué: Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat. A l'instant hi veié” (Lc 18, 41-43) 

Les persones hem de passar per la vida fent el bé. No és una crida a l’heroïcitat, això ho deixem per altres persones. Fer el bé és viure honradament i practicar la justícia. Dir la veritat i no maldir dels altres, estar proper a les persones, acollir-les quan ho necessitin i estar atent a les seves esperances. Ser amable i servicial. Fent això, segur que serem persones recordades per fer el bé.
“Senyor, qui podrà estar-se a casa teva?
Qui podrà viure a la teva muntanya santa?
El qui obra honradament,
i diu la veritat tal com la pensa.
practica la justícia
mai no fa mal al proïsme
Quan parla no escampa calúmnies,
No compten als seus ulls els descreguts,
ni carrega a ningú res infamant. honora els fidels del Senyor.
no fia els seus diners a interès
No es desdiu d'un jurament onerós,
ni es ven per condemnar cap innocent”.
Salm 15 (14),1-5
Davant l’agitació del món convé prendre distància i trobar estones per dialogar amb nosaltres mateixos. Són moments de silenci i de retrobament interior que poden ajudar a descobrir el sentit de molts fets i situacions, i descobrir la presència de la dimensió transcendent que hi ha al darrera. Val la pena regalar-nos de tant en tant aquests moments de diàleg interior. “Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol” (Mt 14,23)

dimecres, 18 de novembre de 2020

De la societat líquida a la liquidació de la política.

Vivim en un temps més de formes que de fons. Les formes dominen els continguts. Ens quedem en la superfície dels esdeveniments sense aprofundir-los per entendre els signes dels temps. La política ha esdevingut un paradigma d’aquesta situació. La política és un espectacle que busca falques en els noticiaris amb la pretensió d’agitar les nostres emocions. Sembla que els polítics han renunciat a estimular el nostre pensament. Els debats parlamentaris són caricatures de la realitat i s’obliden de parlar del perquè de les raons polítiques. Assistim atònits a un enfrontament entre diputats pel preu de la roba o la marca d’una bossa. L’anècdota superficial amaga el debat polític. Els parlaments esdevenen teatres de gesticulacions o patis de col·legi per tal d’obtenir el nostre aplaudiment. Mentrestant l’economia del país està oberta en canal i les esperances de molta gent estan esmicolades. Hem passat de la societat líquida a la liquidació de la política.



dissabte, 14 de novembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Les transformacions de la societat no es produiran per actes miraculosos. Més aviat aniran venint per petits canvis fets amb paciència i constància que sumen a favor d’un societat diferent. Es la revolució de les petites coses, a voltes imperceptibles, però efectives com la pluja fina. “Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre” (Lc 17,20-21) 

Quan pensàvem que tot estava controlat ens trobem desconcertats per un l’aparició d’una pandèmia que ens ha trasbalsat profundament. No esperàvem que la nostra societat, tan segura en si mateixa, es pogués trobar indefensa davant l’enfonsament de la salut, les relacions personals, l’economia i tantes altres coses. Les nostres misèries han quedat al descobert i també ha emergit la immensa capacitat d’entrega de moltes persones. Del no res, en un moment inesperat, hem aprés a sobreviure. “Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l'home: menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca. Vingué el diluvi i tots van morir” (Lc 17,26-27)