dilluns, 19 de febrer de 2018

El millor dejuni per aquesta Quaresma


He llegit la darrera carta dominical de l'arquebisbe de Barcelona El millor dejuni d’aquest Quaresma i he quedat atònit. Pensava que després de la nota conjunta de tots els bisbes catalans sobre el moment polític, els ordinaris dels llocs donarien mes llums, desenvoluparien alguna idea nova per ajudar al discerniment dels seus feligresos i a la ciutadania en general perquè, com molt bé diuen, “a Catalunya existeix un problema polític de primer ordre que obliga a cercar una solució justa a la situació creada”. L’escrit del cardenal Omella, que vaig llegir en el full dominical de la meva parròquia al sortir de missa, comença amb un to pastoral molt clarificador que ajuda a entendre el sentit de la Quaresma. En la primera part de la carta, l’arquebisbe comenta que la Quaresma és un bon moment per revisar la vida interior i el temps litúrgic convida a entrar en contacte amb la paraula de Déu i escoltar la se veu. El cardenal Omella també comenta la importància del dejuni per recuperar el to vital interior i fer-nos adonar de les imatges, els objectes i les sensacions que reclamen la nostra atenció i ens distreuen.

L’arquebisbe barceloní suggereix algunes idees per fer el dejuni quaresmal. La seva primera proposta m’han deixat perplex. Aconsella com a pràctica del dejuni no reenviar missatges polítics a les xarxes socials perquè considera que cal distància i humor, i com alternativa proposa enviar només missatges que regalin alegria i pau. Ho he trobat tot plegat molt desafortunat. Per més que he rellegeixi el text no descobreixo la compassió i la misericòrdia que hem de tenir els cristians quan hi ha presos polítics i exiliats acusats d’uns delictes que no han comés. Personalment, m’hauria agradat més que el meu bisbe m’hagués ajudat a saber concretar avui les paraules del profeta Isaïes llegides a l’Ofici de Lectura del dimecres de Cendra i presenten el dejuni que agrada a Déu (Is 58, 6-8). Diu així el profeta: “El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus”. Aquest és el dejuni que plau a Déu, aquest és el millor dejuni d’aquesta Quaresma.

diumenge, 18 de febrer de 2018

Aportacions per renovar l’esperit


El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos. 

La quaresma no és un temps trist. És temps de preparació d'una festa, de la vinguda a casa nostra d'una persona que apreciem i estimem molt. Per això hem de netejar la casa, per això hem de penedir-nos dels nostres pecats, de les nostres fragilitats, de les coses que no hem fet bé. Per això l'Església ens demana conversió i penediment: per preparar-nos per a la Pasqua, per a rebre Crist de la millor manera possible. (Fragment d’una homilia del G. Anton Gordillo, monjo de Montserrat)

El consumisme està consumint les persones (Pere Casaldàliga, bisbe)

No n'hi ha prou amb ser creient, també s'ha de ser creïble (Pere Casaldàliga, bisbe)

Em sembla que la vellesa és una espècie de sagrament. Tot i que perds oïda, hi sents més, perquè escoltes la vida, no els sorolls… I compares, saps relativitzar més. A la llum de la mort, la vida adquireix un pes específic, més definitiu (Pere Casaldàliga, bisbe)

Si veus infelicitat, és difícil sentir-te plenament feliç, però si mires de ser solidari i senzill, hi ha una mena de felicitat de fons que es manté (Pere Casaldàliga, bisbe)

dissabte, 17 de febrer de 2018

Glosses per la vida quotidiana


Hem de saber assumir com som. No és una acceptació resignada o conformista. Hem de proposar-nos millorar en allò que dificulta les nostres relacions amb els altres. Perdonar-nos i perdonar, és una bona manera de portar la creu personal sabent que no estem sols perquè en tot moment estem acollits per Jesús que camina al nostre costat. Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi (Lc 9,23)

La Quaresma és temps per penedir-se. Aquest verb sembla que no tingui massa bona premsa. Penedir vol dir que a una persona li sap greu d’haver fet o deixat de fer alguna cosa. Per això val la pena aquests dies prendre distància d’un mateix i adonar-nos de quines són les nostres mancances, les nostres limitacions i prendre consciència de que no sempre actuem per amor. Les víctimes no us satisfan / si us oferia un holocaust no me’l voldríeu. / La víctima que us ofereixo és un cor penedit, / un esperit que es penedeix, / vos Déu meu, no me’l menyspreeu (Salm 50).

divendres, 16 de febrer de 2018

Glosses per la vida quotidiana


La única certesa de la vida és que hem de morir. L’Evangeli ens diu que no sabem quan. Això fa que haguem d’estar preparats per assumir la partença definitiva. Aquesta preparació comporta estar en pau amb nosaltres mateixos i viure cada instant en plenitud i en tota la seva dimensió. Cada instant condensa la joia de viure, en cada instant es manifesta la plenitud de la vida. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora (Mt 25, 13).

Hi ha moments que ens quedem presoners dels nostres prejudicis i els estereotips condicionen el nostre pensament. Per avançar cal desprendre’s d’aquestes imatges que condicionen els nostre pensaments i obrir la ment a noves maneres de comprendre la realitat. Quin cor tan ofuscat ¿Teniu ulls i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu? (Mc 8,17-18).

Cada dia tenim moltes oportunitats per exercir la caritat, la misericòrdia i la compassió. Quan ho fem, hem d’actuar amb sinceritat i convençuts que són actes d’amor. Quan ho fem, no cerquem el reconeixement dels altres sinó l’acompliment d’una llei que tenim en el cor: estimar. Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin (Mt 6,1).

dijous, 15 de febrer de 2018

Aportacions per renovar l’esperit


El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos.

L'atleta necessita proves per mantenir la seva qualitat esportiva; igualment la vida cristiana necessita, més que signes espectaculars al cel, realitats terrenals viscudes significativament dia rere dia per tal de mantenir i superar quotidianament la qualitat de la vida que ha rebut de Déu. D'una homilia del P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat.

Per mitjà del profeta Joel, Déu ens envia un missatge ben clar: «Ara, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor.... Esquinceu-vos el cor, i no els vestits!» Avui que comencem la quaresma, és l’hora d’anar al fons de la nostra vida, del cor com ens diu la lectura, i no quedar-nos en aspectes més superflus, com poden ser els vestits. La crida que se’ns fa no és per aparentar, sinó per transformar la nostra vida. Segons el teu punt de vista, en què ha de consistir convertir el cor i què seria esquinçar només els vestits? Senyor, que aquests dies sàpiga obrir el meu cor al Teu cor. Comentari a l’inici de Quaresma 2018

Jesús s'apropa tant humanament a nosaltres, viu la nostra vida amb tanta normalitat i s'hi manifesta amb signes amb voltes tan humans, que no ens acabem de creure del tot que siguin un senyal del cel. Que hi hagi qui potser sense adonar-se t'esvaeixi la boira d'algun maldecap penós, que algú et somrigui inesperadament quan més ho necessites, que un dia sentis la Paraula de l'Evangeli com clavada a la situació personalment que estàs patint, són petits o grans signes del cel. De l'homilia del P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat, a la missa conventual d'avui dilluns, 12 de febrer.

dimecres, 14 de febrer de 2018

La meva Quaresma


Avui és dimecres de cendra. Aquesta festa litúrgica indica als cristians que hem de preparar-nos per viure el temps de Quaresma. És un temps per avançar serenament cap a la joia de la Pasqua, el gran moment on tot es desvetllarà i veurem la llum ara amagada. Socialment la Quaresma es viuria en un profund anonimat sinó fos perquè les Carnestoltes recorden que s’acosta temps de penitència i abstinència. Des de fa temps intento viure el temps quaresmal contemplant el seu sentit pregon. Procuro assumir alguna renúncia que la visc com ascesi quaresmal, a més de obrir el cor a un penediment sincer de les meves mancances. La dimensió penitencial d’aquest temps litúrgic és necessària pel creixement interior. Els cristians necessitem contemplar el nostre cor més sovint. Aquests dies conviden a fer-ho. Són quaranta dies propicis per pouar en l’interior i reflexionar sobre la nostra vida a la llum de la relació que tenim amb Jesús. La Quaresma ajuda a descobrir les infidelitats personals que impedeixen estimar i seguir la causa de Jesús.

El camí quaresmal es fonamenta en el penediment, la conversió i l’adhesió a l’anunci de la Bona Nova. Valors sòlids, foment d’esperança renovada. Dóna la impressió que viure el temps quaresmal és anar contracorrent perquè hi ha molta superficialitat que ens arrossega i empresona. La conversió podria ser la descoberta de que, en el desert de la banalització, existeixen experiències d’amor que transformen i renoven les persones. Moltes d’aquests realitat estan al costat nostre i, per anar atrafegats i capficats en les coses nostres, probablement no hi prestem massa atenció. Cal l’actitud atenta del bon samarità i la seva mirada activa a la fraternitat.

La Quaresma és temps per purificar-nos i descobrir allò que és essencial en la vida, allò que aporta sentit al fet de viure i és font de joia interior. Un bon objectiu quaresmal és descobrir llavors d’esperança solidària i trobar la manera de participar-hi activament. Si ens sentim fatigats recordem-nos que ens d’obrir a l’amor i a la justícia. Hem de ser testimonis de la caritat. El papa Francesc ens ha recordat que tenim al nostre abast la pregària, l’almoina i el dejuni com a eines per vèncer les temptacions que refreden la caritat. Gràcies a la pregària podrem descobrir com sovint ens auto-enganyem quan ens apartem de seguir la voluntat de Déu; compartint els bens, en sentit ampli, podem estar al costat de les persones que necessiten l’ajuda solidària; i el dejuni pot ajudar a obrir el cor per deixar que Déu hi penetri. El dejuni apreciat per Déu, com recorda el profeta Isaïes es “allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat”  (Is 58,6-7). Practicant el dejuni que plau a Déu esclatarà en la nostra vida una llum com la del matí i les nostres esperances trobaran consol.

dimarts, 13 de febrer de 2018

Res de nou a l’horitzó de l’islam francès


Semblava que una de les grans notícies d’avui podia ser la iniciativa del president francès Macron de reorganitzar el culte francès. Els mitjans de comunicació s’han activitat al saber que la presidència francesa vol impulsar una iniciativa legislativa per vincular en harmonia els valors de la República i l’Islam. Segons diuen els mitjans Emmanuel Macron està disposat que, en el futur, el culte musulmà no suposi una amenaça ni soscavi la cohesió nacional ni la convivència. El seu ambiciós objectiu és establir les bases perquè es desenvolupi un islam francès, tolerant, modern i amb especificitat pròpia capaç de no representar, es diu, una amenaça a la convivència i la pau social. Serà l’enèsim intent en aquest sentit. Cal dir que tots els recents president francesos ho han intentat el mateixa.

¿Per on anirà la iniciativa presidencial? Pel que es sap es combinaran iniciatives legislatives amb mesures orientades a organitzar la comunitat musulmana. Segons sembla, per indicies que es tenen per filtracions, aquesta iniciativa legislativa abordarà aspectes tan delicats com la representació de la comunitat musulmana, l'elecció dels seus interlocutors amb l'Estat, les normes del seu finançament i la formació dels imams. Res de nou a l’horitzó excepte la possibilitat, es diu, de fer un acord tipo concordat catòlic amb els musulmans. Aquests són els temes recurrents de les anteriors reformes. Hi ha una part dels francesos que consideren que la religió musulmana és un problema a França perquè en nom d'Al·là els terroristes atempten i algunes comunitats musulmanes intenten imposar una visió del món alternativa al projecte republicà. Per això animen als governants a marcar en curt als musulmans francesos i controlar alguns països àrabs que els influencien. Si l’objectiu és fer l’islam de França, potser les iniciatives que cal emprendre, a més de les legislatives per vertebrar organitzativament la religió islàmica, s’haurien de prendre també iniciatives amb més accent social i reflexionar sobre la viabilitat d’un model d’integració basat en l’assimilació dels musulmans que ha generat força exclusió i refús a la identitat republicana.