Glosses per la vida quotidiana

La qualitat d’humanitat d’una societat es pot mesurar per la capacitat de compassió dels seus membres. La compassió emergeix de la misericòrdia de cor. Compadir-nos és posar-nos en la situació dels altres, comprendre’ls i compartir les seves dissorts i esperances, els seus sofriments i pors. “Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: Si vols, em pots purificar. Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: Ho vull, queda pur”. (Mc 1,40-41) 

No hem de perdre de perspectiva que cada persona, individualment, és la descendència d’altres persones que l’han precedit. Hi ha una memòria que es transmet de pares i mares als seus fills i filles que han de saber preservar i llegà a les generacions futures. Som responsables de la pervivència d’aquesta record que gràcies això és un llegat viu.

“El que vam sentir i aprendre,
el que els pares ens van contar,
no ho amagarem als nostres fills,
i ells ho contaran als qui vindran:
són les gestes glorioses del Senyor,
el seu poder i els seus prodigis”
(Salm 78/77 3-4)

Glosses per la vida quotidiana

La causa de Jesús pressuposa atendre la seva crida a seguir-lo. La resposta a aquesta convocatòria és radical. Significa abandonar les pràctiques que ens impedeixen acollir fraternalment a les altres persones. El seguiment de Jesús és una aposta per viure d’una nova manera, posant en el centre de la vida l’amor al proïsme. “Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els digué: Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes. Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir” (Jn 1,16-18) 

En l’àmbit de la política hi ha molt de soroll. Dóna la impressió que els dirigents polítics deuen pensar que sinó ocupen l’espai comunicatiu, amb el que sigui, no se’ls tindrà en compte o perdran espai polític. Personalment, em cansa tanta cridòria per no dir res. Trobo a falta líders sensats que paga la pena escoltar. Quan parla el papa Francesc l’escolto, el que diu és interessant. No puc dir el mateix dels líders polítics d’aquest país. “El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei” (Mc 1, 21-22). 

De tant en tant, i més sovint que tard, les persones ens hem d’aturar-nos i contemplar el nostre interior. Hem de cuidar la nostra espiritualitat sabent situar-nos davant dels misteris de la vida. És el moment d’experimentar la dimensió transcendent de la vida i saber veure allò que pot semblar ocult. “De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant” (Mc 1,35)

Glosses per la vida quotidiana

Ens cal fer present cada dia el sentit del Nadal. Hem de saber rememorar aquesta llum que és més forta que la nit. Aquesta llum ha d’il·luminar el cor i les ments de les persones. Gràcies a ella les persones i la societat poden obrir les seves ments per caminar cap un nou model de vida fonamentat en l’amor i el respecte als altres. “Aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat. Els qui guarden els seus manaments estan en Déu, i Déu en ells. I coneixem que està en nosaltres per l'Esperit que ens ha donat” (1Jn 3, 23-24). 

Els cristians han de donar exemple de que són possibles unes relacions humanes basades en el respecte i la consideració als altres. Això requereix generositat i anar més enllà de les preocupacions personals per obrir-se a les necessitats de les altres persones. Les preocupació pel bé comú és un deure que facilita construir una societat més preocupada i ocupada en la justícia social. “Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor”. (1Jn 4,7-8)

Glosses per la vida quotidiana

Repassant els moments importants de la vida podem descobrir que, en molts d’ells, actuem com a resposta a una crida. No cal que sigui una crida explícita d’algú, però sí el sentiment de sentir-se convidat a emprendre una decisió, un comportament o una acció determinada. És bo educar-nos a descobrir aquests moments de crida, perquè a través d’ells la vida va prenent el seu rumb. “Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: --Què busqueu? Ells li digueren: Rabí - que vol dir «mestre» - , on t'estàs? Els respon: Veniu i ho veureu”. (Jn 1,38-39) 

Sense estimar no és pot conèixer l’essència de les divinitats. Totes les religions tenen un comú denominador: l’amor als altres. Sense aquest amor no hi ha espai per cap Déu. L’odi, la confrontació, la negació de la compassió i de la misericòrdia no formen part de l’essència de cap de les religions. A l’arribar al capvespre hem d’examinar la nostre consciència per veure si hem estimat prou durant el dia. “Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d'ell l'amor de Déu?” (1Jn 3,17) 

Necessitem mantenir viva la il·lusió de la nit de Reis. Aquella emoció continguda que esclata en joia al matí quan els infants descobreixen les joguines demandes i esperades. Però, també hem de ser conscients que hi ha molts infants, alguns ben a prop nostre, que no poden tenir aquests somnis perquè pateixen les injustícies i desigualtats del món. Aquests infants, també han de participar de la il·lusió de la nit de Reis.

“Déu meu, dóna al rei el teu dret,
dóna-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
que li duguin benestar els turons.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
Que desfaci els opressors!”
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.

Salm 72(71) 1-4

Glosses per la vida quotidiana

No sempre resulta fàcil parlar de Déu o de l’experiència del transcendent. Si es donen per coneguts alguns implícits, la conversa és més fluïda; però, si cal donar raó de tot, és difícil. Ho és, en la mesura que aquesta experiència interior no s’hi arriba per la raó pura, sinó que, tot i que s’explica raonant, el punt de partença és una vivència interior que es té o no es té. La gràcia permet viure aquesta vivència íntima del coneixement del transcendent.

“A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
és qui l'ha revelat”.
i està en el si del Pare,
(Jn 1,18)

Moltes persones aprofiten l’inici de l’any nou per fer bons propòsits de canvi. Qualsevol moment és bo per transformar la vida. L’any que hem deixat al darrera és un bona oportunitat per adonar-nos d’un model de vida que té el seus límits. Per algunes persones ha estat un any ple de dolor perquè la pandèmia ha provocat la mort d’ésser estimats. És un any per esborrar del record. Però, les altres persones hem d’aprendre de l’any viscut i adonar-nos que havíem estructurat la vida sobre uns principis febles i volàtils. Ara tenim l’oportunitat de construir un temps nou amb nous valors. Aprofitem aquesta oportunitat.

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada. Pausa
La terra coneixerà els teus designis
i tots els pobles veuran la salvació.
(Salm 67/66, 2-3)

Glosses per la vida quotidiana

Només cal alçar la mirada per descobrir el patiment de tants nenes i nens innocents que les desigualtats els mantenen al marge de tot benestar. El nostre món injust fa de molts infans víctimes de tota mena d’explotació i de violència. Són víctimes innocentes de les condícies humanes i del pecat estructural que és font permanent d’indignitat. “Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis” (Mt 2,16). 

El Nadal ens ha portat la llum. Gràcies a ella podem il·luminar els moments foscos i desconcertants de la vida. Necessitem aquesta llum per descobrir el sentit profund de la vida. L’amor és aquesta llum que permet viure profundament. “El qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa ensopegar. El qui odia el seu germà, està en la foscor i camina en la foscor, i no sap on va, perquè la foscor li ha encegat els ull”. (1Jn 2,10-11) 

En la societat contemporània hi ha moltes veus que ens proposen dreceres per arribar a la felicitat. Sovint sentim veus que elogien uns comportaments que creen disgregació i enemistat social. Davant d’aquestes ofertes que se’ns presenten com alternatives de vida hem d’oferir uns valors diferents construïts sobre l’amor als altres, el respecte a la seva dignitat i font de justícia. “No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món” (1Jn 2, 15-16)

Glosses per la vida quotidiana

Aquests dies podem apreciar com poc a poc es triga més en fer-se fosc. La llum guanya la nit. Per Nadal esperem una llum que doni sentit i sadolli les esperances sostingudes des de temps. Necessitem aquesta esperança per seguir caminant en un món més desesperançat. Hem de saber ser testimonis de petites esperances en la nostra vida quotidiana.

“Per l'amor entranyable del nostre Déu,
ens visitarà un sol que ve del cel,
per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos
per camins de pau”.
(Lc 1,78-79)

Nadal. Dia joiós perquè celebrem que Déu s’ha encarnat per il·luminar el poble que caminava a les fosques. Ha vingut la llum esperada. No estem abandonats, ni el nostre cor estarà desolat. La nostra esperançada ha estat recompensada amb el naixement d’un nen que capgirarà el nostre enteniment. Ell és font d’amor i el camí ha seguir. “No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora” (Lc 2,10-12)