divendres, 20 de gener de 2017

Glosses per la vida quotidiana

Per inèrcia, les persones tendim a fer les coses com sempre les hem fet. Sembla que estiguem convençuts de la immutabilitat dels fets. Però, sovint cal adoptar una altra actitud. Cal prendre una altra perspectiva i mirar la realitat amb uns ulls renovats per tal de poder donar respostes noves a situacions noves. “Ningú no posa vi nou en bots vells; el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s’ha de posar en bots nous”. (Mc 2,22) 

L’acompliment cec de la norma esclavitza el cor de les persones. Les lleis humanes són obra dels humans i per això han d’estar al servei dels individus. Les lleis, les normes i altres regulacions, com la política, han de servir per afavorir les relacions entre les persones i per humanitzar la societat. Perdre aquesta perspectiva empresona la llibertat i limita el seguiment de la recta consciència que ens ajuda a saber que primer són les persones. “El repòs del dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home per el repòs del dissabte” (Mc 2,27) 

Fer el bé, estimar a tothom, ser bona persona i estendre l’amor en el nostre entorn. Aquestes actituds han de presidir la nostra vida i han de constituir la guia que ordena el nostre comportament. Les mateixes lleis i normes han d’estar al servei d’aquests propòsits. No hi ha res superior a l’amor. “¿Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Mc 3,4)

dijous, 19 de gener de 2017

El mal

Llegint els diaris, escoltant les notícies o mirant els telenotícies tinc la sensació que el mal està més present en el món del que sembla. El mal, i el maligne, des de temps han format part de la tradició religiosa cristiana, com també en altres religions. Pot semblar un concepte difós, però, per més que no pugui expressar-se amb les paraules apropiades, hi ha comportaments o actituds humanes que fan evident l’existència del mal. La cultura contemporània ha pres molta distància del mal, i no diguem d’allò que algunes tradicions religioses identifiquen com el maligne. Fins i tot, molts cristians tindrien algunes dificultats d’identificar i expressar el sentit actual dels anomenats pecats capitals.

La cultura popular sap identificar les persones malvades i, de manera senzilla, sap explicar perquè són encarnació del mal. Però, més enllà de les respostes intuïtives i de les aproximacions planeres al tema del mal, aquest ha quedat fora com a concepte significant en la societat moderna. La societat s’ha quedat sense claus interpretatives per entendre aquestes qüestions i busca en la psiquiatria les raons que expliquen aquests comportaments considerats malèvols. Però, és difícil pensar que las raons psicològiques arribin explicar del tot el sentit dels considerats set pecats capitals: la supèrbia, l’avarícia, l’enveja, la ira, la luxúria, la gola i la peresa. La naturalesa humana situa en el cor humà les tensions entre el mal que estendre’s i l’amor que emergeix com a llum que venç tota foscor.

dimecres, 18 de gener de 2017

Els xiïtes desafien Estat Islàmic

Una notícia poc coneguda a Occident ha estat la peregrinació que varis milions de xiïtes, uns 20 milions, feren a finals de l’any passat a Karbala per celebrar l’Arbaeen. Aquesta festivitat, que es celebra al final dels 40 dies de dol després de la festivitat de l’Ashura, la gran festa dels xiïtes que commemora la mort per assassinat d’Husein, net de Muhammad i considerat el tercer imam pels xiïtes, l’any 680 al negar-se a jurar fidelitat al califa omeia Yazid. A Karbala els soldats del califa torturaren i assassinaren a Husein i setanta-dos membres de la seva família. 

La peregrinació dels xiïtes era molt perillosa en aquesta ocasió. Feia pocs dies que Estat Islàmic havia intensificat els seus atemptats a la població xiïta d’Iraq. Pocs dies abans de l’Arbaeen Estat Islàmic havia fet un atemptat terrorista en aquella zona ocasionant 80 morts. Amb aquests antecedents es temia el pitjor. Sabent que Estat Islàmic ha repetit, per activa i per passiva, que els xiïtes són musulmans apòstates i que cal combatre’ls fins l’eliminació, i assumint la seva situació desesperada pel setge militar contra ells, hi havia molta prudència en la peregrinació d’aquest any. 

No obstant, tot i aquests antecedents, els xiïtes desafiaren tots els perill i anaren més que mai a Karbala. Es calcula que el pelegrinatge ha mobilitzat a uns 20 milions de fidels. Les autoritats religioses xiïtes consideren aquests musulmans com herois i força valents perquè peregrinant a Karbala han desafiat les amenaces reals d’Estat Islàmic. La peregrinació a Arbaeen és interpretada com una forma de resistència a les hostilitats sunnites. És per això que els musulmans xiïtes manifesten la seva sorpresa perquè Occident ha ignorat aquest gest de valentia que ha significat aquesta peregrinació. La qual, pel nombre de participants, ha estat la més important dels darrers temps i, per molt aspectes pot considerar-se més rellevant que la peregrinació anual a La Meca, segons afirmen les autoritats xiïtes.

dimarts, 17 de gener de 2017

La metàfora dels ous

He conegut a varis fiscals al llarg de la meva vida. Fins i tot, un és el padrí del meu fill i un bon amic. Els fiscals que he conegut són persones molt cultes i amb una gran capacitat analítica. Cap de les virtuts que presenten aquests fiscals no es donen en el fiscal que ha interrogat al regidor de la CUP de Vic. El seu interrogatori sobre el trencament dels ous per fer una truita és tota una antologia del disparat o una mostra del surrealisme en seu judicial quan a través de les seves preguntes es pot construir el següent sil·logisme: “¿Los huevos no se rompen solos, implica o no el uso de violencia?". A partir d’aquest raonament deductiu les analogies que el fiscal construeix per esbrinar si la truita és una metàfora i el sentit de trencar, mereixen figurar en els manuals de les millors ocurrències de l’any.

La primera qüestió que em ve al cap és si aquest fiscal ha fet mai una truita a la francesa o una maionesa. Només des de la inexperiència, la ignorància o per males arts es pot fer una pregunta des d’aquest tipus. Per trencar un ou, cascar en castellà tot i que en català té aquesta paraula amb un altre significat, cal exercir una pressió o força sobre la closca però, en cap cas violència. Si mirem els diccionaris veurem el sentit dels mots. La violència és força o energia desplegada impetuosament també es pot considerar que és un abús de força.  Mentre que pressió és una acció d’una força que prem o empeny el cos a què s’aplica, concepte que permet comprendre millor el que cal fer per trencar la closca d’un nou pe fer una truita. Com que el ministeri fiscal és una institució sotmesa a una autoritat vinculada al govern, llavors és fàcil treure’n conclusions sobre el per què de la pegunta. Malament, dialogar des de la mala fe.

dilluns, 16 de gener de 2017

Blue Monday

Els responsables de marketing de les grans cadenes comercials han decidit que avui és el Blue Mondey, el dilluns més trist de l’any. A través d’una sèrie de càlculs han arribat a aquesta conclusió. També han decidit que, per contrarestar la depressió que pot provocar prendre consciència d’aquesta situació cal gastar, comprar i, sobre tot, invertir en fer alguna viatge. Segons les seves recomanacions el consum salva.  Però, els experts no creuen que gastar més consoli i venci la tristor. Creure això és un emmirallament. El consum no pot fer-se servir per omplir els buits existencials.

El camí per recuperar l’alegria i la confiança no passa per tenir més, sinó per ser més persones. Antoni Basses, en la seva columna del diari Ara, reflexionant sobre això ha esmentat un fragment del llibre de l’Eclesiastès que val la pensa esmentar: “No t'abandonis a la tristesa ni et turmentis amb neguits. L'alegria del cor és vida per a l'home, i la joia li allarga els dies. Anima't tu mateix i encoratja't, i aparta ben lluny la tristesa, perquè la tristesa ha perdut molta gent i no serveix de res. La gelosia i la ira escurcen la vida, les preocupacions fan envellir abans d'hora. Amb un cor transparent i generós es té més gana, i també més interès pel que es menja”. (Sir 30,25-30). Sàvies paraules i bons consells.

diumenge, 15 de gener de 2017

Odi secular

Els occidentals assistim incrèduls a les virulentes disputes, plenes d’agressivitat i odi, sovint derivats en atacs terroristes, entre els musulmans sunnites i els xiïtes. Dóna la impressió, que una part del món àrab comparteix aquesta mateixa sensació. Resulta incomprensible que, en ple segle XXI, els conflictes entre diferents interpretacions de l’islam alimenten les actuals tensions i violències desfermades a l’Orient Mig. Per això, els coneixedors de les dinàmiques d’enfrontament entre aquestes concepcions de l’islam, parlen dels conflictes d’avui a Síria i Iraq com a una nova fitna, guerra civil entre musulmans. És evident que al darrera d’aquestes tensions s’expressen conflictes de diversa naturalesa que, en general, tenen un origen molt llunyà, quasi bé a l’inici del mateix islam. 

Es poden identificar raons d’origen religiós derivades de comprensions molt diferents de l’islam, especialment en la manera d’entendre la naturalesa del missatge de Déu enviat a la humanitat a través de Muhammad. Però la religió explica part del conflicte. Hi ha altres motius igual d’importants. Són evidents les diferents maneres de comprendre el poder islàmic que són, en certa manera, herència del conflicte donat entre els Quays i els Kalbites en el inicis del califat. Els primers, eren partidaris de que els àrabs tinguessin tot el poder de l’islam sense compartir-lo amb ningú més, mentre que els segons, de comprensió més oberta, patrocinaven la incorporació al poder de musulmans no àrabs, hereus d’altres tradicions culturals. Les tensions podrien expressar, per exemple, les herències de l’antic conflicte entre dos territoris del món àrab: el nord i el sud de la Península Aràbiga. Així com dos estils de vida molt diferents: la nòmada i la sedentària. Per això, quan els antics conflictes es projecten al moment present, la comprensió del que passa avui en el món àrab esdevé és més complexa i difícil.

dissabte, 14 de gener de 2017

Glosses per la vida quotidiana

¿Què hem de fer per ser bons? ¿Com hem de comportar-nos per donar testimoni del que creiem? Perquè, a més de dir que creiem, hem de donar raons de la nostra fe a través d’obres. Hem de saber explicar les nostres creences, fer-les comprensibles pels demés, i les nostres obres han de ser la pedra de toc de la solidesa de la fe. “En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum” (Sl 35,10)

Les persones estem en continuïtat amb els nostres predecessors. Hi ha un fil que ens uneix amb el passat i al mateix temps ens transporta al futur. Som com baules d’una cadena històrica que dóna continuïtat i sentit, així com responsabilitat davant les futures generacions. “El que vam sentir i aprendre, el que els pare en van contar, no podem amagar-ho als nostres fills, i que ells ho contin als qui vindran”. (Sl 77)