Revisitar la política XXIII. Nous moviments socials en l'espai polític

En els últims anys l’escena política s’ha modificat notablement per l’aparició de fenòmens nous que disputen l’espai d’influència i representació política dels partits. Els moviments socials foren, en el seu moment, una expressió d'aquesta nova situació. Després han sorgit moviments d’activisme social que han assolit àmplies mobilitzacions dels ciutadans entorn a determinats problemes. Tota aquesta nova realitat entre en competició amb els partits polítics tradicionals per aconseguir influir en l'escenari polític. Gràcies a aquests nous moviments la societat s'ha fet més sensible i permeable a problemàtiques que fins ara solament semblaven interessar a sectors marginals de la societat. La pressió exercida per aquests moviments, en més d'una ocasió, han aconseguit modificar les agendes d'actuació política dels governs, han provocat un canvi en l'actitud de les institucions polítiques sobre diversos temes com són el nacionalisme, l'ecologia, els drets de les minories culturals, les polítiques d'igualtat i no discriminació, la pau i la solidaritat internacional, etc..

La majoria de partits polítics pressionats per les pressions dels moviments socials en integrat als seus programes algunes de les seves reivindicacions i han buscat representar els interessos que ells dinamitzaven. En moltes ocasions aquests moviments formen part d’organitzacions capaces de desenvolupar accions pràctiques de solidaritat humana, en uns casos en forma d'assistència humanitària en els diferents focus de tensió mundial i en uns altres a través de la cooperació. El seu activisme es tradueix en accions socials que es situen en la perifèria de l’acció política. Un exemple d’això, són les organitzacions que actuen entorn a la solidaritat amb les immigracions i els refugiats del Mediterrani. El seu treball actiu a favor de la solidaritat amb els immigrants i asilats, i la seva pràctica diària de salvar vides o d’acollir aquestes persones, han aconseguit modificat les polítiques socials d’alguns països. Un dels grans mèrits d'aquestes organitzacions és haver despertat un activisme social força actiu però encara no s’ha produït del tot la seva interacció amb les organitzacions polítiques tradicionals, sempre acostumades a moure’s dins d’uns marcs institucionals pesats i encarcarats.

Revisitar la política XXII. Fragmentació dels interessos polítics

La crisi dels partits polítics tradicional està motivada en part a la seva evident incapacitat per seguir sent plataformes creadores d'identitat social i expressió dels interessos políticament raonables. En deixar, els partits polítics, de ser l'única referència creadora d'unitat i identificació social, de defensa dels interessos diferenciats, d'actuar de canals eficaços per vehicular les demandes i interessos socials o de promoció del consens social i de nous valors de convivència cívica, la societat ha desplegat formes alternatives o complementàries. Algunes d’aquestes realitat han irromput a la mateixa escena política entrant en competència amb els propis partits. Partits polítics, grups i moviments socials, i noves formes d’activisme polític desenvolupen la seva acció en un context social dominat per la fragmentació dels interessos polítics dels ciutadans i per la poca confiança de la ciutadania cap als plantejaments integradors. Una important conseqüència d'aquesta nova realitat és la multiformitat de l'acció política acompanyada amb el desig de trobar unitats de gestió política de menor dimensió i més properes als ciutadans.

Amb la crisi dels partits polítics es trenca el monopoli de representació institucional dels interessos polítics a través del vot dels partits. En els últims anys hem presenciats el sorgiment de noves formes d'expressió política que es col·loquen al marge d'aquests mecanismes clàssics. En aquests anys ha pres també notorietat, per exemple, la importància de l'àmbit local de l'acció política i el principi de subsidiarietat, com a forma acabada de la proximitat de l'acció política al ciutadà, que es contempla com una aposta certa per superar el distanciament de l'acció política. El resultat final de tot això és que davant el ciutadà es dóna una gran diversitat de l'acció política i una varietat de possibilitats que en un moment determinat sorgeixen davant els ciutadans per expressar les seves demandes i interessos.

Revisitar la política XXI. Simplificar el missatge polític

La pèrdua de l'horitzó utòpic i l'absència de grans debats han conduït a la progressiva simplificació del missatge polític fins a reduir-ho al simple pamflet o l’eslògan  pensat per guanyar eleccions. El missatge polític ha deixat ja no identifica les identitats ideològiques de les diferents opcions polítiques. La majoria de propostes polítiques són ambigües i, en molts ocasions, perfectament intercanviables entre els diferents partits. La política ja no aporta ideals. Helmut Schmidt, qui fou canceller de la República Federal Alemanya, atribuí aquesta situació al lideratge de la televisió en les societats modernes. Per Schmidt "els polítics s'adapten a les preteses necessitats d'als televisions. Donen respostes de mig minut. En 30 segons només es pot construir un titular, la qual cosa és una declaració superficial. No hi ha arguments" (Schmidt, H. entrevista El País 9 juliol 1994). La pobresa del missatge polític és una evidència que molts polítics es deixen corrompre intel·lectualment per la superficialitat de molts medis de comunicació o pel seus interès en l'escàndol i la morbositat.

L'obsessió d'aconseguir el poder al més aviat possible ha obert la dinàmica del tot si val si això dóna vots. Les campanyes electorals són una mostra d'això, els estrategues de la comunicació política les han convertit en un assalt planificat per ocupar el poder. Aquests professionals de la comunicació serveixen als partits sense cap apriorisme ideològic. Tant poden dissenyar la campanya d’un partit de dretes com després la d’un partit d’esquerres. En aquestes circumstàncies, les habilitats polítiques del debat i la confrontació democràtica s’han al libel, l'acusació no provada, les falses veritats  i els rumors, tot pensat per aconseguir el desgast polític i provocar la destrucció de l'adversari. El comú denominador de totes aquestes estratègies, i les que puguin estar per venir, és l'absència de discussió política concreta sobre els problemes comuns de la societat. Les campanyes electorals s'omplen de promeses i afirmacions, a veure qui dóna més, amb escàs suport argumental i feble viabilitat pràctica. Quan s’apropen les eleccions, el mercat polític s’omple de les més variades ofertes temporals a veure que dóna més, davant la creixent atonia dels ciutadans davant l'al·luvió d'oferiments amb altes dosis d'improvisació.

Glosses per la vida quotidiana

No hi ha pitjor sort que qui no vol escoltar, diu la dita. Per escoltar cal tenir l’actitud de voler sentir i assumir el que sentim. També podríem dir el mateix sobre el que veiem. Podem veure les injustícies del món, però ser-ne insensibles perquè neguem les evidències. L’actitud interior és el que permet veure i escoltar realment o tancar-nos en l’egoisme que ens fa cecs i sords davant els altes. “Escoltareu, però no comprendreu; mirareu bé, però no hi veureu. S'ha fet insensible,el cor d'aquest poble! S'han tapat les orelles, han tancat els ulls, no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin.”. (Mt 13, 14-15).

En el cor de les persones hi ha moltes llavors esperant el moment de florir. Però no totes assoleixen el seu objectiu perquè l’egoisme personal, les preocupacions quotidianes, l’afany per les riqueses i les seduccions mundanes les ofeguen. Hem de centrar-nos en allò que és important per alliberar-nos de tot allò que ens impedeix estimar. “La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dóna fruit.” (Mt 13,22)

Glosses per la vida quotidiana

La comprensió humana és limitada per entendre i il·luminar els significats profunds de la vida. Necessitem adquirir aquella saviesa que il·lumina en la fosca.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,

i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits.

Quan els pobres invoquen el Senyor,

els escolta i els salva del perill.

(Salm 33)

Hem d'aprendre a perdonar, tants cops com faci falta. Perdonar costa, però mantenir la rancúnia empobreix l'esperit i no ens allibera del nostre egoisme. “Quin déu es pot comparar amb tu, tu que perdones les culpes i passes per alt les infidelitats de la resta del teu poble, de la teva heretat? No mantens per sempre l'enuig: tu et complaus a estimar” (Mi 17,18)

L'excessiu amor a un mateix pot arribar a obcecar-nos de tal manera fins fer atendre únicament els interessos personals oblidant-nos de la situació dels altres, Per vèncer aquest egoisme, cal obrir el cor a les altres persones i estimar-los sense restriccions. “Qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres” (Mt 20, 26-28)

Revisitar la política XX. L'accés a la política

En general, les direccions dels partits polítics tenen vertaderes dificultats per identificar-se amb la seva base social que nodreix el seu suport electoral. Al mateix passa a l’inrevés, els electors no tenen cap possibilitat d’influir en els nuclis dirigents dels partits. L'escena política ha quedat segrestada pels polítics professionals la majoria amb responsabilitats institucional. Aquesta situació distorsiona la legitimitat de la democràcia i és una de les causes de desafecció política. Un dels actuals problemes del sistema democràtic és com el sistema polític afronta l'accés a la política. El mètodes tradicionals han afavorit que els nivells directius dels partits estiguin bloquejats pels professionals de la política i, al mateix temps, el que era l’antiga base militant de les formacions polítiques han estat substituïdes afiliats, adherits, associats i altres eufemisme.

Algunes iniciatives polítiques pretenen canviar aquesta tendència: fer primàries obertes o simplement primàries, promoure cercles participatius per fer circular idees, limitació de mandats, etc... Són encara propostes que necessiten trobar el seu espai dins del sistema polític. Mentre s’estan fent aquests assajos, els partits estan fortament condicionats per unes dinàmiques que els han desnaturalitzat profundament. El sistema polític actual està organitzat entorn a un partits estructurats al voltant d’un líder que té tirada electoral, el qual controla per fidelitats a un nucli dirigent que domina l'aparell polític i un sistema de repartiment de quotes de poder intern en un grup de notables que controlen la presència política territorial. Els dirigents polítics implicats en aquest sistema de poder, per tal de sostenir aquest model, estan d'acord de renunciar al lideratge ideològic. La proximitat d'unes eleccions activa la potent màquina electoral per concentrar tot el missatge del partit no al programa sinó en la força del cap de llista. L’experiència demostra que sens cap ideologia definida o sens propostes ideològiques clares, també es poden guanyar eleccions.

Revisitar la política XIX. Heterodoxes i dissidents

Les oligarquies polítiques en les cúpules dels partís i la seva rígida disciplina interna; la desorientació sobre el paper dels partits en les societats complexes; i com ha de ser la seva relació amb la diversitat d’instàncies dedicades a l’activisme social i a les mobilitzacions per múltiples causes i interessos, són circumstàncies que dificulten els grans debats polítics. L'absència de circulació d'idees a l'interior dels partits permet que avui no hi hagi heterodoxes polítics, sinó simplement dissidents.  Quan la identitat d'una formació política es manté sobre la base de la permanent negació del debat polític i l’enaltiment de la política com a èpica de l’enfrontament, la política partidista per la seva ànima i esdevé simple pragmatisme. 

La raó política es perverteix en forma d’una nova raó instrumental que no sap ben bé a quina causa serveix, perquè, al no haver-hi debat polític, els partís perden la seva fisonomia, els seus ideals es desdibuixen de tal manera que es perden les seves finalitats. Tot sembla possible, si serveis per gestionar millor la realitat. Davant la por a la dissidència i a l'heterodòxia els partits promocionen un perfil d’afiliats caracteritzat per la seva callada submissió a les decisions preses per la cúpula dirigent i que queda, en bona mesura satisfet, quan pot beneficiar-se pel repartiment d'algunes parcel·les de poder. La condició de partits de càrrecs institucionals afavoreix la submissió per por de perdre la posició com a càrrec institucional. En el seu moment, Alfonso Guerra, ho digué amb tota claredat “el que se mueva no sale en la foto”. Lamentablement, la majoria de partits polítics són com federacions de càrrecs electes i dels seus assessors