dijous, 21 de juny de 2018

Democratitzar la participació política

Un tema recurrent en tot sistema democràtic és conciliar la igualtat política amb la participació i la deliberació dels ciutadans en la presa de decisions. La majoria de sistemes polítics vigents "han consolidat la igualtat política a costa de la deliberació" (Fishkin, J. "Democracia y deliberación" Ariel, Barcelona 1995. página 30). i de la participació. Això és un error perquè la igualtat política sense participació i deliberació únicament produeix ànsies de poder i només beneficia a els qui tenen el poder com a única guia d'actuació. La cultura política dominant Espanya ha afavorit la consolidació d'un model d'Estat assentat sobre el consens plebiscitari, on la participació democràtic dels ciutadans ha quedat relegada només a les consultes electorals. Durant aquests anys hem assistit a l'obstinada preocupació d’impedir qualsevol mediació política que no sigui la del vot, oblidant que "avançar en el camí de la democratització de la societat i de l'Estat no pot consistir a convocar amb major freqüència referèndums, sinó a augmentar el nombre d'instàncies en les quals es decideix democràticament" (Sotelo,J. "Para una reflexión colectiva" El País 12 Marzo 1987 p. 12). Democratitzar és estendre tant el poder com la responsabilitat. Sobre això diu O. Lafontaine, "democratitzar la responsabilitat significa en la política, l'economia i la societat anul·lar la separació entre decisió i responsabilitat i vincular directament, en la mesura dels possible, al responsabilitat social en poder decisiorio, col·locant aquí l'accent sobre l'adjectiu social" . (Lafontaine,O. "La sociedad del futuro", página 25 Editorial Sistema, Madrid 1989).

El sistema electoral espanyol contribueix ben poc al desenvolupament de la participació política en la nostra societat. Efectivament, el sistema electoral, basat en les llistes tancades i bloquejades, afavoreix la concentració del poder polític i allunya els polítics electes dels seus electors. L'actual llei electoral "afavoreix als partits forts i castiga als petits; privilegia a les ciutats petites, a l'Espanya rural, enfront de les grans concentracions urbanes...A més el sistema de llistes tancades i blocades per a les votacions diposita en les cúpules executives dels partits,que són els qui redacten aquestes llistes, un fabulós poder" (Cebrian,J.L. "Los vicios de la democracia española" El País 21 Febrero 1987 p. 10.) i és un exemple clar de com les actuals disfuncions del sistema polític espanyol erosionen el principi democràtic d'elecció i control dels governants pels governats a través de la decisió electoral¬. La pròpia Comissió Permanent de l'Episcopat espanyol en el document "Responsabilitat cristiana abans els eleccions generals", publicat amb motiu dels eleccions d'octubre de 1989, es preguntava si ha arribat el moment d'acabar amb les llistes tancades, el transfugisme polític i el tràfic d'influències.

dimecres, 20 de juny de 2018

La banda sonora de la indignitat


Aquest títol podria tenir moltes variants, per exemple: la banda sonora de la vergonya, la banda sonora de la injustícia, la banda sonora del sofriment, etc... tots servirien per descriure el sentiment que genera el sentir els plors, gemecs i exclamacions dels nenes engabiats i separats dels seus pares en la frontera dels Estats Units. Els mitjans audiovisuals acostumen a presentar-nos les notícies una mica rebaixades d’intensitat quan eliminen, generalment, el so original o el mitiguen per la veu de la crònica periodística. Però, gràcies als àudios dels nens separats dels seus pares hem pogut sentir la banda sonora de la desesperació. I el cor s’ha esglaiat. Resulta esfereïdor  i insuportable escoltar els àudios.

També m’he commogut al sentir la portaveu de la Casa Blanca i el mateix Donald Trump justificant la mesura mentre s’abraçava a la bandera nord-americana per escenificar el seu patriotisme. Aquest president dels nord-americans és un personatge abominable que mereix totes les condemnes dels demòcrates. La política de separació de nens dels seus pares promoguda per la seva administració és un capítol més del cinisme galopant que presideix la política d’alguns països, mentre la diplomàcia d’Estats Units anuncia la marxa definitiva del Consell de Drets Humans de l’ONU denunciant la presència en aquest òrgan d’estats que vulneren els Drets Humans, els governants nord-americans no consideren que les seves decisions vulneren de ple els drets de les persones, especialment els drets dels infants. Sempre figures vulnerables que cal protegir totalment.

Els vídeos que mostren a menors tancats en gàbies i els àudios de nens plorant són insuportables i han provocat la ira dins dels Estats Units i a fora. Han estat nombroses les condemanes de dirigents mundials a aquest tracte vexatori. La Conferència dels Bisbes Catòlics dels Estats Units va llançar una forta condemna de la "política de tolerància zero". "Les famílies són l'element fonamental de la nostra societat i han de ser capaços d'estar junts", va escriure el cardenal Daniel DiNardo, el president de la conferència episcopal Nord-Americana. Els bisbes han parlat constantment sobre les polítiques d'immigració i refugiats del president, incloent la seva controvertida ordre executiva publicada al gener de 2017. El Papa Francesc ha condemnat la política de Trump i la va titllar d'immoral i contrària als nostres valors catòlics, mentre que la primera ministra britànica, Theresa May, la va qualificar de "profundament inquietant" i "incorrecta". Durant les últimes tres setmanes, molts líders religiosos nord-americans han intensificat la condemna de la política de "zero tolerància" del president Donald Trump a la frontera entre EUA i Mèxic, inclosa la separació forçada de nens i pares que emigren il·legalment als Estats Units. Bastants d’aquest líders provenen del camp conservador, molts dels quals eren, en un primer moment, simpatitzants del president Trump. Però ara, les tornes s’han canviat. Aquests dirigents han criticat l’ús de la Bíblia per justificar les separacions com feu el fiscal general Jeff Sessions ¿És tot això un signe d’un gir en els suport dels moviments cristians conservadors a la política embogida de Donald Trump?

dimarts, 19 de juny de 2018

Hinduisme XVIII - Moviment Osho

Rajneesh Chandra Mohan Jain (1931-1990), congut també amb el nom de Acharya Rajneesh durant els anys 60 del segle passat o Bhagwan Shree Rajneesh durant les dàcades dels 70 i 80, i finalment com Osho (terme japonés que en zen vol dir monjo budista) fou, abans d’esdevenir guru, professor de filosofia en la Universitat de Jabalpur. Osho criticà totes les tradicions religioses, socials i polítiques del seu temps. Aquest pensador hindú insistí que tot individu ha d’experimentar la veritat per si mateix en lloc de tenir creences dites per altres persones. El seu pensament i les seves propostes espirituals incorporen elements de Buda, Krishna, del guru Nanak, Jesucrist, Sòcrates, mestres de Zen, del místic Gurdjieff, del Sufisme, dels Hassidisme, del Tantra i molts altres.

A l’any 1970 creà la seva escola de Meditació Dinàmica on es practicava la tècnica d’alliberar la ment de les seves opressions i traumes a partir de les catarsis i de tècniques pròpies de teràpies psicològiques. Més endavant incorporà a aquestes tècniques les meditacions amb música i dansa. L’any 1974 fundà l’ashram de Poona centre on es combinen tècniques de meditació hindú amb psicoteràpia occidental. Els seguidors d’Osho el consideraven el profeta dels darrers temps. Osho era molest i controvertit per les autoritats polítiques i religioses per la seva crida a destruir l’ordre establert i les seves propostes entorn al sexe.

Osho no escriví mai res, com molts altres gurus, i l'únic que es té de les seves predicacions són les gravacions dels seus ensenyaments. Per Osho els grans valors de la vida són: la consciencia, l'amor, la meditació, la celebració, la creativitat i la rialla. Considera que la il·luminació de les persones és l’estat natural però que l’activitat distreu a les persones així com les seves pors i inhibicions.

El pensament d’Osho es basa en tradicions hindus i budistes sobre la presència de Déu com energia que està circulant en totes les coses. A l’any 1968 Osho escandalitzà a la majoria d’escoles hindús pels seus plantejaments sobre la sexualitat. Osho afirmà que l’energia sexual era la base fonamental de l’energia humana i la seva repressió era la font de la majoria dels problemes de les persones. També creia que totes les religions eren una de sola i que les diferencies es devien als aspectes culturals i del lloc on apareixien. Per Osho el missatge central de totes les religions és el mateix: el regne celestial està en l’interior de les persones. Per això les persones han de practicar exercicis d’autoconeixement a fin de construir un “home nou”. Considerava l’ascetisme com una forma de masoquisme i com alternativa proposava el benestar i la riquesa.

Per problemes de salut, tenia asma, diabetis i problemes a l’esquena, Osho abandoná l’Índia i s’establí als Estats Units a l’any 1981 on gracies als seus seguidors nord-americans fundà Rajneeshpuram, una petita ciutat on es celebren trobades anuals internacionals. Durant la seva als Estats Units Osho tingué varis problemes amb el govern de tal manera que, després d’un període a la presó, fou deportat. A l’any 1987 Osha tornó a Poona on creà una nota tècnica de meditació anomenada Teràpies Meditatives..

dilluns, 18 de juny de 2018

Les impostures polítiques


Vivim instal·lats en el temps de les impostures polítiques. El que sembla que és, no és i el que hauria de ser, no és. Tot es queda en una gran simulació. Un defraudador d’hisenda pot arribar a ministre de cultura de l’Estat i, en lloc de ser cessat immediatament, els ciutadans hem d’esperar que dimiteixi, sense estar massa convençut d’haver fet res reprovable moral i políticament. El ministre de l’interior, qui té la potestat per definir l’aplicació dels criteris en les institucions penitenciaries passa el problema dels presos preventius a un jutge i aquest, ha de recordar-li a un antic col·lega, que la competència la té ell. Un ministre seriós, de cop i volta sembla que ja no ho és al demostrar-se que desconeix quines són les seves competències. Dues ministres parlen, amb to seré i amable, que s’agreix, que cal prendre mesures per destensar la relació amb Catalunya i proposen acostar els presos en presó preventiva, però el ministre del ram, el mateix que abans passava la pilota al jutge, ara es desentén del tema tot i haver fet unes declaracions en aquest mateix sentit. Més que un govern sembla una olla de cols.

La governança està en mans de calculadors especialista en demoscòpia i gestors de comunicació política. Aquests s’han esforçat en transmetre una primera imatge de serietat governamental organitzant una macro operació d’acollida d’immigrants perduts per la Mediterrània, però la realitat torna a parlar-nos de la impostura. Mentre es feia correctament aquesta operació sota l’atenta mirada de centenars de càmeres a València, més d’un miler de persona arribaven en pasteres a les coses del sud d’Espanya. Mentre els focus mediàtic estava en un punt de la costa, en un altre la tragèdia tornava a engolir-se a vàries desenes de persones. I el problema segueix sense que des dels sectors governamentals ningú hagi proposat una política europea d’asil i acolliment d’immigrants. Segur que el govern intentarà fer coses positives però la pregunta és: ¿quan de temps durarà el seu govern? La resposta està en part en el vent, sent més precís, en les enquestes electorals. Durarà el temps que calgui fins que els vents demoscòpics diguin que cal convocar eleccions perquè es poden tenir bons resultats. Mentrestant la sensació és que es governa sense direcció coneguda, malgrat que la moció de censura havia de comportar una proposta de programa polític. ¿Es pot governar eficaçment en aquestes condicions?

diumenge, 17 de juny de 2018

Aportacions per renovar l’esperit


El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos.

Llavors, tots, absolutament tots els cristians hem de ser contemplatius. Maria és model per a tots. Ella ens ensenya a entrar en el misteri de la mateixa persona, de fer-nos presents a nosaltres mateixos vivint sempre de cara a Déu. Cristina Kaufmann, carmelita descalça de Mataró

Respondre a aquesta mirada d’amor amb la nostra actitud amorosa, d’estar pendents, de deixar abrusar el nostre cor en aquesta mirada i mirar-lo en el nostre interior, “en lo muy muy interior” (...) “adonde pasan cosas de mucho secreto entre Dios y el alma”, comporta tornar la nostra mirada vers els germans, traduïda en apropament amorós i discret, en veneració i respecte, en ajuda i consol, en solidaritat amb “les alegries i esperances, tristeses i angoixes” Cristina Kaufmann, carmelita descalça de Mataró

El Regne de Déu és com quan un home tira la llavor a la terra: dorm i es lleva, nit i dia, i la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com (Mc 4:26-27)

dissabte, 16 de juny de 2018

Glosses per la vida quotidiana


Hem de saber perdonar i  reconciliar-nos amb els demés. No hem d’exigir venjança o revenja per els mals que els altres ens hagin pogut infligir. El ressentiment no ens fa ser millors persones, al contrari, embruta l’esperit. La reconciliació ens allibera dels egoismes personals i ens apropa a l’encontre de la humanitat de l’altre. Ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà el recordes que un germà té una cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell, ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. (Mt 5, 23-24)

Hi ha moments que podem experimentar la sensació de sentir-nos incompresos o sentir-nos minoria en una societat moguda per uns interessos diferents als nostres. Cal perseverar perquè no busquem el reconeixement, sinó sentir-nos en pau amb nosaltres mateixos. Vosaltres que porteu la paraula de vida resplendiu com estrelles en un cel de nit (Fl 2,15d,16a)

divendres, 15 de juny de 2018

Glosses per la vida quotidiana


La proclamació de les Benaurances és tot un programa per orientar l’actuació de les persones més enllà de les seves creences. Cada un dels enunciats és tota una declaració a favor de la humanització de la societat i un petit manifest inspirat per l’amor als altres. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos i fe festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. (Mt 5,10-12)

Creure és estimar i el fruit de l’amor són les obres a favor del bé i la justícia. Aquestes obres, pròpies de la caritat, haurien de ser el signe visible de la comunitat dels creients. Sense la caritat, la fe esdevé insuficient per descobrir el misteri del transcendent. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que obrat, glorificaran el vostre Pare del cel. (Mt 5,16)

Les persones som limitades, especialment alhora d’identificar les veritats orientadores del nostre comportament. Necessitem trobar aquestes veritats a partir de la interacció i el diàleg amb altres persones. Les veritats personals són la síntesi de moltes converses, lectures i reflexions. Feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat (Sal 24,4b,5a)