Glosses per la vida quotidiana

El cristianisme no hauria de ser una religió atrapada pels seus dogmes, per la interpretació encotillada dels seus principis ni per una ortodòxia normativa. Ser cristià és estimar a fons, sense límits ni restriccions. L’amor és el millor manament del qual es desprenen tots els altres. Mirem d’estimar cada dia sense restriccions. Examinem la nostra consciència des de la llum de l’amor. “Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor” (Jn 15,9-10).

L’amor és el nou manament de Jesús. Estimant acomplim totes les altres prescripcions. Però l’amor no és una retòrica, sinó una acció. Això és l’ortopraxis, en diuen alguns teòlegs. Cada dia està plegat d’oportunitats per estimar i ser testimonis de l’amor. No les hem de deixar passar de llarg. “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano”. (Jn 15,12-14

Glosses per la vida quotidiana

Les persones creients més d’un cop s’han plantejat la qüestió de Déu. Probablement, sense fer-ne una aproximació metafísica, han intent trobar respostes útils per conèixer el sentit de Déu en les seves vides. Segurament, han quedat alguns aspectes per aclarir perquè resulten difícils d’explicar per la simple raó. No obstant això, la resposta com a creient és seguir en la seva fe perquè aquest Déu incomprensible es fa entenedor a través del seguiment de Jesús. La seva causa il·lumina les foscors intel·lectuals per les preguntes sobre Déu. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist”. (Jn 14,6-7) 

La pau és molt més que l’absència de guerres, enfrontaments armats i tota mena de tensions. Essent això important, la pau és la superació de totes les causes que generen conflictes. Alguns poden acabar amb violència, però molts s’expressen com a sofriment interior, exclusió social i patiment. El Papa Pau VI digué: si vols la Pau, treballa per la justícia. Pau i justícia es donen la ma. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27) Les ciutats, viles i pobles on vivim han de ser llocs equilibrats urbanísticament, agradables i amables per residir-hi. Han de ser ciutats, viles i pobles justos, on no hi hagi persones en la marginació i l’exclusió social. Les autoritats que governen el món local han de ser íntegres i al servei dels ciutadans. Aquesta és la petita utopia per les nostres ciutats, viles i pobles.

“Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David”.
(Salm 121/122, 3-5)

Glosses per la vida quotidiana

La vida és una cursa llarga on passa de tot. Hi ha moments bons i d’altres francament dolents. Més d’un cop ens sentim aclaparats per les circumstàncies i tenim el cor encongit per les penes. Podem tenir sentir-nos abatuts, entristits i cansats. Cansats de patir i de veure el sofriment dels altres. En aquests moments agraïm sentir-nos compresos, acollits, rebre el consol just per seguir endavant i percebre la calidesa de l’acompanyament. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,28-30) 

La crisi de la pandèmia ens ha intranquil·litzat profundament. Els nostres cors no estan asserenats degut a les enormes dificultats socials que comporta aquesta situació. Necessitem retrobar espais i moments de confiança que ens ajudin a recuperar la pau interior. Hem d’esforçar-nos a ajudar a altres persones a recuperar l’esperança per viure sense angoixes i neguits. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6)

Glosses per la vida quotidiana

No hem de tenir por de dir el que sentim i pensem. Cada persona ha de ser, en la seva mesura, testimoni de tot allò que creu, els principis que el guien en la vida i els valors que practica. Cal fer-ho en tot moment, fins i tot allí on la realitat sembla negar-los o ignorar-los. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi” (Mt 5,13)

Per ser persones dignes d’admiració no cal fer grans accions. Més aviat, al contrari. Des de la petitesa, com el gra de mostassa que es transforma en un arbre frondós, i des de la senzillesa, com la que tenen els infants, podem viure de forma exemplar. Sent testimonis de coherència de l’amor que ens tenim i tenim vers els altres. És la vivència d’aquest amor el que ens farà admirables en la comunitat humana. “El Senyor ha mirat la petites de la seva serventa. Des d’ara, oh Maria, totes les generacions us diran benaurada, al·leuia” (Lc1,48)

Hi ha moments que l’esperit crític ens domina. Només sabem identificar falles, disfuncions, errors o mals comportaments en les altres persones. La mateixa actitud l’observem en l’anàlisi política o social. Acostumem a fer judicis supercrítics, fins i tot, amb els detalls més insignificants, però som incapaços de proposar alternativrd i construir-les. Ens equivoquem, perquè el cal, no és tan judicar al món sinó proposar, i comprometre’ns, en fer una societat més justa i fraternal. “Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no soc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo” (Jn 12,47)

Mare de Déu de Montserrat

La festa de la Mare de Déu de Montserrat ens evoca una vivència religiosa amb una important projecció social a Catalunya. En el monestir de Santa Maria de Montserrat, i en el seu santuari marià, conflueixen la devoció cristiana i una tradició cultural que ha fet de la Mare de Déu venerada des de segles un referent on conflueixen els sentiments de catalanitat, l’estima a una cultura i la defensa d’una identitat col·lectiva. No hi ha res més unificador del ser català que la devoció o el respecte a la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta pietat popular, on es sumen conviccions religioses i laiques, està arrelada per l’encert que ha tingut la comunitat benedictina montserratina en viure la seva fe de forma compromesa amb la realitat complexa d’un país. Aquesta comunitat ha sabut ser testimoni d’una fe cristiana compromesa, acollir i ser consol de cors afligits i, si calia, estar al costat dels perseguits per defensar el drets humans de les persones i els pobles.

Haurem de fer-nos nous romeus i recórrer els camins que ens porten, des de molts indrets de Catalunya, al monestir de Santa Maria de Montserrat per aplegar-nos al voltant de les gran causes que ens uneixen com a poble. Els peregrins d’avui serem, cultural i religiosament plurals i diversos, molt diferents d’aquells que amb entusiasme proclamà la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya. Tan se val d’on venim i com ens expressem, però en una societat amb un identitat afeblida, amb una llengua en perill, espantada per una pandèmia que fa estralls i una situació econòmica desesperada per a molts persones, necessitem trobar acolliment i consol. Prego perquè el monestir de Santa Maria sàpiga ser, com tants cops ho ha fet en la seva història, aquest referent d’esperança que necessitem avui. Senyora de Montserrat, que acolliu les pregàries dels fidels que diàriament venen a venerar-vos, aconseguiu per les ciutats, viles i pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua, i un futur ple de justícia i cohesió social. Mare de Déu de Montserrat doneu la fortalesa als homes i dones que aquests dies vetllen pel nostre benestar, ajudeu-los a no defallir i que nosaltres sapiguem expressar-los el nostre agraïment.

Mare de Déu de Montserrat, en aquests moments delicats per l’esdevenidor de Catalunya degut a la manca de solucions consensuades per construir el seu futur polític, vetlleu perquè el poble català no renunciï mai a ser sobirà, defensi la seva identitat i preservi la seva llengua. Als peus de la Moreneta li deixem les nostres preocupacions, les incerteses i els patiments. Celebrem esperançats la festa de la Mare de Déu i li demanem que vetlli per la honestedat dels nostres polítics i servidors públics, així com per la bona responsabilitat social dels empresaris i l’ètica dels comunicadors socials. Preguem a la mare de Déu que ens ajudi a buscar la veritat i la concòrdia. Sense cap complex, ni vergonya, els cristians catalans hem de sortir a la plaça  públic per cantar amb convenciment les darreres estrofes del Virolai on Mossèn Cinto sabé transmetre el sentit i el sentiment de molts catalans vers Montserrat.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha persones que es confessen creients en alguna fe, mentre que altres no. Fins i tot, algunes persones són manifestament contràries a les creences religioses. La fe és una opció personal que apareix com un do. No tothom té aquesta gràcia que permet experimentar els dons espirituals. “Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia” (Jn 6,44) 

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Gràcies a l’amor vencem el nostre egoisme que ens empresona. Si perdem la capacitat d’estimar morim vivint. L’amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. Estimem, no deixem d’estimar-nos. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9,5b)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en una societat plena d’ofertes de propostes de salvació que volen saciar a escreix la nostra vida interior o les nostres quietuds espirituals. Se’ns parla d’assolir ràpidament la felicitat, de tenir èxits de tots mena, etc... Si hem tastat alguna d’aquestes ofertes haurem comprovat que són enganys, futileses o fums que s’esvaeixen ràpidament. Cap d’aquestes propostes donen resposta als grans interrogants que ens planteja el fet de viure. Hem de mirar cap una altra direcció en la recerca dels valors sòlids de la nostra vida. “Vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna” (Jn 6,26-27) 

Hi ha moments en la vida que podem sentir-nos desemparats i vulnerables. Quan això passa és normal cercar acolliment, comprensió i protecció. Busquem tot allò que ens pugui aportar confiança i seguretat; tota mena d’ajut que ens permeti sortir d’aquesta situació dominada per ombres que ens consumeixen.

“Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,
salva'm per l'amor que em tens.
Senyor, jo t'invoco: que no en tingui un desengany.
Però que quedin decebuts els injustos
en el silenci de la terra dels morts;
que callin per sempre els llavis mentiders,
que parlen contra el just amb insolència,
desafiant i menyspreant”.
(Salm 31/30, 17-19)

El referents dels cristians és Jesús. Ell és el camí a seguir per entendre el sentit profund de la vida. La seva proposta és sortir de les nostres seguretats, o pors, per anar a l’encontre dels altres. Estimant les persones, comprometent-nos amb ells, trobem les respostes a les preguntes bàsiques de l’existència humana. “Jesús els diu: Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set” (Jn 6,35).