dissabte, 16 de març del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Bon dia a tothom. Cal ser més pacients del que habitualment acostumen a ser. La impaciència ens enterboleix sovint l’enteniment. Hem de saber practicar la perseverança com a virtut perquè ens aporta persistència per aconseguir el que ens proposem. L’esforç continuat dona, tard o d’hora, els fruits desitjats. “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança” (Lc 8,15)

Les persones necessitem conrear l’esperit. La vida és densa, plena de moments que fan trontollar-nos o ens interroguen sobre el sentit de motes coses. En aquests moments és quan necessitem retrobar la llum, la veritat i la pau en el nostre interior. Per això, dins del brogit de la vida hem de saber crear espais i moments per contemplar, meditar i nodrir la vida interior. Són moments necessaris per conrear l’esperit i alimentar l’esperit. “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,40).

divendres, 15 de març del 2024

Glosses per la vida quotidiana

L’ofici de viure és molt simple i es resumeix en una idea: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a percebre la bondat que dona la felicitat, a nosaltres i als altres. La felicitat es construeix lentament a partir d’estimar. L’experiència de l’amor aporta ens ajuda a descobrir i fruir del sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)

La pregària de petició manifesta un desig interior. Podem pregar per moltes coses i també per nosaltres mateixos. Podem confiar a Déu la cura del nostre esperit un cop hem descobert les nostres mancances. Necessitem tenir aquesta confiança per ser millors persones i poder estimar totalment als altres. “Déu meu, creeu un mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit fer. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant. Torna’m el goig de la teva salvació, que em sostingui un esperit magnànim” (Salm 50,12.14)

Més d’un cop ens sentim cansats, fins i tot desesperats. En aquests moments, quan podem defallir i pensar que res té sentit, és quan cal obrir el cor per acollir les raons d’esperança que ens envolten. No estem sols i hem d’acollir fidelment les veus d’esperança que ajuden a fer lleuger el nostre camí.

Totes les paraules del Senyor són fidels
les seves obres són obres d’amor
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça
(Salm 144)

dissabte, 9 de març del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Els individus tendim a ser egoistes i això afavoreix l’individualisme i la recerca de l’interès privat per damunt del bé col·lectiu. Hauríem de canviar aquesta actitud i afavorir la unitat, l’acord, saber treballar col·laborant amb els altres, saber anar plegats per assolir els objectius comuns. La unitat dona força i visibilitat a l’enteniment necessari per seguir avançant per aconseguir transformar el món. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen”. (Lc 11,17.23)

¿Quins són els manaments que han de seguir els cristians? Ni són masses, ni excessivament complicats. Són fàcils d’entendre i de practicar. No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat. “¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué “El primer és aquest: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: Estima els altres com a tu mateix” (Mc 12,28-31)

divendres, 8 de març del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians i l’Església en general hem de recuperar amb més intensitat el profetisme. El temps de Quaresma ens convida a la conversió, a revisar si el que fem és coherent amb la voluntat de Déu. Cada persona, i la comunitat de creients, ha de ser veu profètica denunciant qualsevol forma de deshumanització o atac a la dignitat humana. Els cristians hem de ser la veu dels desesperats, dels que no tenen veu o el seu rostre està desfigurat per la indignitat. Us dic amb tot veritat, no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal” (Lc 4, 24)

Tinc la sensació que, en general, les persones tenim molts dificultats en perdonar als que han ofès. Hem de saber perdonar. ¿Quantes vegades? Les que faci falta Hem de perdonar de tot cor.. Ningú admet tenir rancúnia, però hi ha actitud que, sense arribar aquesta extrem, són signes que no hem perdonat les ofenses. Són signes que evidencien que el cor guarda malvolença contra algú. Les rancúnies i les revenges ens empobreixen espiritualment El perdó és un signe de maduresa personal. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set” (Mt 16,21-22

Alguns cops els esdeveniments de la vida ens trasbalsen i neguitegen. En aquests moments, agraïm trobar consol a les nostres preocupacions. És davant d’aquestes circumstàncies quan esperem sentir-nos acompanyats, compresos i acollits càlidament per asserenar l’esperit. El mateix que sentim nosaltres ho experimenten altres persones que poden passar tràngols similars. No endurim els nostres cors i estiguem amatents a acollir els altres. “Senyor, vos m’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència”. (Sal 15,11)

dissabte, 2 de març del 2024

Glosses per la vida quotidiana

La fe és un compromís per estimar als altres. Les obres i els comportaments serveixen per testimoniar el que som, les nostres conviccions i els ideals, i també per trobar el camí cap a Déu. El següent verset del profeta Jeremies ens recorda que, davant l'escrutini de Déu, el que serà examinat no seran les nostres creences, sinó allò que fem. "No hi ha res tan tortuós i tan malalt com el nostre cor. ¿Qui pot conèixer a fons? Jo, el Senyor, examino l'interior dels homes per donar a cadascú segons el seu comportament, segons el fruit de les seves obres". (Jr 7,9-10)

No per sentir-nos senzills, febles i poc capacitats no estem cridats a participar en grans esdeveniments. Tots podem participar en la construcció de la història. Tota pedra fa paret i tota aportació és ben acollida per construir el futur. Com deia el capità Enciam als anys 90 a TV3 “En la vida, les coses petites poden esdevenir grans”. Totes les persones estem cridades a participar en la construcció i gaudi d’un món més just, digne, lliure i humanitzat. Només els que s’autoexcloguin en quedaran fora. "La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen” (Mt 21, 42) 

divendres, 1 de març del 2024

Glosses per la vida quotidiana

En el dia a dia de la vida hem de mostrar als altres quins són els principis, els valors i les virtuts que ens sostenen i aliment la nostra vida espiritual. Hem de mostrar els motors ens impulsen a fer un món millor des de la petita acció quotidiana. Cada dia tenim oportunitat d’afirmar amb fets i actituds que estimem i que volem ser solidaris amb tota la creació. Des de la petitesa de gestos quotidians poden anunciar que un món nou és possible. “Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu, i Déu us donarà” (Lc 6,37-38)

La nostra paraula l’hem de recolzar en l’autoritat de la coherència. El testimoni de vida és la millor carta de presentació. En tot moment, hem de fer el que diem i dir el que creiem. La vanitat i la hipocresia són dues importants temptacions que hem d’evitar. No hem de fer perquè els altres ens vegin, sinó perquè estem convençuts que és el que hem de fer. No hem d’exigir als altres allò que nosaltres no volem fer. “Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres però ell no volen ni moure’ls amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent” (Mt 23,2-4)

La política hauria de ser un servei a la comunitat i no un instrument per ocupar el poder, mantenir-s’hi com sigui, procurar-ne beneficis personals i aprofitar el càrrec per mostrar-se com a persona important. En les societats occidentals hi ha uns polítics que, amb pocs escrúpols o voluntat de servei, han segrestat la política reduint-la un exercici endogàmic del poder. Enfront aquesta realitat cal proposar una manera de fer política centrada en les persones, en la recerca del bé comú i de resoldre els problemes de la gent. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el rimer ha de ser l’esclau de tots” (Mt 20, 25-27)

dissabte, 24 de febrer del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Les persones necessitem confiar, refiar-nos dels altres perquè hi ha moments que les nostres seguretats trontollen. Quan passi això volem sentir-nos acompanyats per persones que ens acullen i ens acompanyen a recuperar la confiança amb nosaltres mateixos i tenir seguretat davant les incerteses.
“Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tin vora meu;
la vostra vara de pastor
m’asserena i em conforta”.
(Salm 23/22 3-4)
Més d'un cop hem sentit o hem dit l'expressió fer les paus. És una bona expressió que resumeix perfectament les actituds que calen tenir en l'ofici de la vida. Hem de saber reconciliar-nos amb les altres persones perdonant les seves ofenses. Dóna pau i saviesa en el cor. “Ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5, 23-24)