divendres, 31 de juliol de 2020


Hi ha moments que podem pensar que els canvis socials estan aturats, fins i tot poden desanimar-nos i pensar que tot el treball a favor de la justícia no avança en el món. No són temps per canvis sobtats, sinó per accions constants i continuades, per més petites que semblin, a favor de les transformacions socials. La suma d’aquestes humils voluntats, persistents com la pluja fina, farà possible els canvis esperats. “Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques” (Mt 13,31-32) .

Vivim moments difícils. El present i el futur immeditat estan tocats per una pandèmia que fa estralls per tot arreu. Aquesta situació ens hauria de fer adoptar actituds més responsables. Hem de ser solidaris per evitar la propagació de la malaltia i per ajudar a les persones que la crisis econòmica els ha canviat la vida. En aquests moments complexos hem de saber estimar amb més profunditat a totes les persones.

“Que es fonguin en llàgrimes
els meus ulls
sense parar, de nit i de dia:
un gran desastre desfà el meu poble,
un cop dolorosíssim.
Si surto al camp
veig les víctimes de l'espasa;
si entro a la ciutat
veig els qui moren de fam.
Profetes i sacerdots
van errants pel país
sense comprendre què passa”.
(Jr 1,17-18)

Sovint ens sentim atrapats per neguits, obsessions o desitjos. Això ens turba i altera la pau interior. Probablement, enlloc de dominar aquests esdeveniments, ens trobem atrapats per ells. Hem de procurar invertir aquesta situació i ser nosaltres els qui controlem aquest entorn que ens pot torbar. No hem de sentir-nos presoners d’uns esdeveniments que limiten el nostre esperit. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42)

No hem de tenir por en dir allò que pensem. La nostra missió és ser testimonis de la fe, per més incòmode que aquesta pugui ser en la nostra societat. La nostra paraula ha d’il·luminar la vida quotidiana. En tot moment, per més insignificant que sembla, pot ser il·luminat per una paraula sàvia construïda des de la sinceritat del cor i el discerniment. “Et faig parlar enmig del poble reunit, l’omple de saviesa i d’intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria” (Sir 15,5)

dissabte, 25 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana

En una societat plural, rica en ofertes que volen donar sentit a la vida, ens calen tenir referents sòlids i perdurables on fonamentar les nostres creences. Aquests referents han de permetre construir un sistema de valors i principis capaços d’il·luminar els moments foscos de la vida. No podem actuar en funció de modes o de conveniències, hem de ser coherents perquè tenim uns fonaments estables.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.
El Senyor escolta el pobre que l'invoca,
i el salva de tots els perills

(Salm 34,6-7).

La formació de l’esperit és important per tenir pau interior. De la mateixa manera que procurem educar-nos, hem de dedicar un temps a preparar-nos interiorment. Hem de saber trobar el moments i els medis per conrear la vida interior i saber distanciar-nos de les preocupacions que poden impedir obrir l’enteniment de l’esperit. “El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u”. (Mt 13,23)

divendres, 24 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Les persones honrades mereixen tot el respecte. És més, donen testimoni d’una actitud de vida respectable. Cada dia hem de poder estar en pau amb nosaltres mateixos perquè hem actuat honradament fent el bé, sent justos i estimant a les persones que ens envolten. L’amor es manifesta en obres i cada dia tenim moltes oportunitats per estimar de cor. “L’home que viu honradament veurà la salvació de Déu” (Sal 49, 23)

 L’amor ens salva de quedar-nos atrapats en el nostre egoisme i de tota forma d’egocentrisme. Estimar  evita tancar el nostre cor a les esperances de les altres persones. Tots formen part de la gran família humana. Estimant fem possible la realització de la gran fraternitat universal on tots som germans i germanes. “Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare” (Mt 12, 49-50)

L’experiència cristiana pot resultar incomprensible per moltes persones. Inclús, en més d´una ocasió nosaltres mateixos en podem dubtar. Busquem respostes a unes preguntes sense adonar-nos que no són les adequades perquè ens situem en la perspectiva d’una determinada lògica que no és l’apropiada per comprendre el sentit de la vivència de la fe cristiana. Tot el que era antic ha caducat i ha començat un món nou. “Dona, per què plores?. Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat» Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré» Li diu Jesús:«Maria!» Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: «Rabuni» —que vol dir «mestre».” (Jo 20,11-16)


dissabte, 18 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones podem viure situacions de desassossec, de cansament d’ànima. Són moments de profunda foscor i desànim, i més d’un cop sentim defallir les forces que ens sostenen. És en aquestes circumstàncies quan agraïm trobar acolliment espiritual, consol i paraules de vida que ens sostinguin. La religió és una resposta que les persones poden dirigir la nostra mirada trobar aquest consol. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar” (Mt 11,28)

Hem de procurar no ser persones inflexibles que valoren el compliment escrupolós de les lleis i les normes sense valorar si aquestes normes serveixen al bé de les persones. Les lleis, com tant altres obres humanes, han d’estar al servei de l’amor i la humanització de les relacions entre les persones. “En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús: Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte”. (Mt 12,1-2)


divendres, 17 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana.

Viure és obrir-se als altres. Comprenem i copsem el sentit de la vida a través de l’amor a les altres persones. L’egoisme, el tancar-se en un mateix, impedeix descobrir les mirades dels altres que ens parlen de les seves esperances. Acollint als altres, acollim el sentit més transcendent de la vida. En aquesta experiència es descobreixen els replecs espirituals de l’existència humana. “Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà. Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat” (Mt 10,39-40)

Algunes persones tenen la poca traça de fer difícil allò que és senzill. La causa de Jesús és estimar els altres, defensar la seva justícia i pacificar les relacions entre les persones. Les doctrines, ajuden a explicar alguns fenòmens relacionats amb aquests principis, i les normes permeten organitzar-se millor. Però, en cap cas, han de substituir el sentit de la causa de Jesús. “Tothom coneixerà que sou deixebles meus – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

Per moltes persones Déu és una pregunta i un enigma. Els camins per resoldre’l no és la seguretat que dona la saviesa del coneixement, sinó la senzillesa de l’obertura de cor dels qui cerquen. L’actitud i la situació des d’on es fa aquesta recerca ajuda a comprendre el sentit que Déu té en els itineraris vitals personals. “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)


dissabte, 11 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Per ser creïble un  missatge a d’anar acompanyat de gestos que donin testimoni de la seva solidesa i coherència. La força de les paraules descansa en les obres que en donen fe.  “Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó”. (Mt 10,8-10)

No és còmode testimoniar una altra manera d’entendre el món o els valors que donen un nou sentit a la vida. En més d’una ocasió això genera incomprensió i és motiu de tensió. Cal estar-ne preparats, ser astuts i assumir aquesta situació i compartir aquesta experiència en comunitat.  Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.” (Mt 10, 16)


divendres, 10 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana


La confiança dóna seguretat. Hem de saber confiar més en nosaltres mateixos i no dubtar. En nosaltres tenim la força que ens permet afrontar els diferents reptes de la vida. Hem d’alimentar la nostra esperança i fonamentar la nostra confiança amb una vida interior basada en la pregària, la meditació i les lectures espirituals. “Confiança, filla, la teva fe t'ha salvat”. (Mt 9,22)
  
No podem ser insensibles davant del dolor i sofriment de moltes persones. En uns casos, és fruit de les injustícies derivades de les estructures de pecat de la societat; en altres, neix de les tensions interiors que angoixen i desesperen. Hem de saber estar atents a acollir a aquestes persones i alliberar-les de tot allò que les oprimeix. “En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor” (Mt 9,36).

Hem de preocupar-nos de trobar la pau interior cercant allò que és important per asserenar la vida. Hi ha mot soroll en l’ambient que distorsiona i anul·la la percepció de tot allò que ajuda a trobaré  els camins de pau interior. Cerquem allò que val la pena trobar.

“Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.
Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i els seus designis”
(Salm 105,4-5)