Anirem tots al paradís

Sempre m’he preguntat com serà la fi benaurada que s’anuncia en la benedicció conclusiva de la pregària de Completes. A la fi d’aquesta pregària el celebrant demana a Déu una nit tranquil·la i una fi benaurada. Penso en el final de la vida i la possibilitat d’experimentar aquesta benaurança. Els cristians confessem que al morir s’obren les portes a una vida viscuda de forma diferent a la pròpia dels mortals. D’això en diem Vida Eterna. Certament, no en sabem res, o quasi res, de com serà aquest moment final i del pas a la nova dimensió de la vida. No obstant, forma part de la nostra tradició que hi haurà un Judici Final que servirà per discernir si aquesta promesa de Vida Eterna serà de salvació o de condemnació. Tampoc sabem massa sobre cpm serà aquest judici, malgrat les imatges que la cultura popular ha creat a partir de les lectures bíbliques.

¿Com serà aquest Judici Final? ¿quin sentit té pels creient d’avui?. Per intentar aportar alguna llum sobre aquest tema, l’editorial Fragmenta, amb l’encert que ens té acostumats, ha publicat el llibre Anirem tots al Paradís dels autors Marie Balmary, psicoanalista, i Daniel Marguerat, teòleg. Els autors avisen que la idea de Judici Final, amb tot el que porta associat, no està massa de moda. No obstant, afirmen que pot ser la visió del Judici Final s’ha transformat en noves figures metafòriques que l’imaginari col·lectiu ha fet seves. El temor medieval associat a aquest judici ha estat substituït per noves pors que també poden empresonar les consciències de les persones.

El pensament modern ha construït noves imatges d’aquest moment final que en cap cas anul·len la idea de que en el moment final les persones hauran de passar comptes de què han fet vers els demés. ¿Cal renunciar al concepte d’una retribució dels actes de cadascun de nosaltres?. Els autors del llibre enceten un diàleg epistolari que il·lumina molts dels aspectes que es troben al darrera del Judici Final. Els seus punts de vista són rics i ens mostren com les persones podem assumir amb llibertat les nostres responsabilitats sense estar presoners de la por a un foc devorador que dura tota l’eternitat. Com es diu en la presentació “l’audàcia d’aquest llibre rau en fer-nos descobrir una dimensió insospitada de les Escriptures bíbliques” quan ens presenten el que serà el Judici Final.

Una nit tranquil·la

Al final de la pregària de completes es diu una benedicció que es demana “que el Senyor totpoderós ens concedeixi una nit tranquil·la i una fi benaurada”. Aquesta benedicció té un to de súplica i és un petit compendi del sentiment profund de l’experiència creient. Els cristians esperem la fi del món on tindrà lloc la parusia. Aquesta promesa neix de la nostra confiança en Jesús. Alguns cristians han organitzat la seva religió entorn l’adveniment d’aquest dia. Altres sostenen la seva creença en relació als suposats fets fantàstics que succeiran en aquest darrer dia. També hi tradicions cristianes, la catòlica, que han proposat la idea de judici final en termes d’experiència d’itinerari personal de vida. El judici final catòlic no és un esdeveniment que es dóna al final de la història universal, sinó, en bona mesura, en el final de les històries de cadascun dels creients.

El judici final esperat es troba en línea del que es diu en la benedicció de completes: “una nit tranquil·la i una fi benaurada”. Es tracta de trobar-se a punt, en aquest instant final de la vida, per sotmetre’s al judici de Déu. En aquest moment definitiu ens cal estar tranquils perquè hem estat persones agradables als ulls de Déu perquè en la vida terrenal s’ha transmès l’amor que anticipa el Regne de Déu.  Des de la senzillesa de la vida humana, on es viu entre contradiccions i limitacions, els cristians hem de testimoniar la força de la resurrecció del Crist i saber ser sal de la terra i llum del món. De la mateixa manera que hem de ser portadors d’esperança. Per això, en el moment de la fi benaurada, Déu no demanarà comptes dels dogmes que hem cregut, sinó de la compassió que hem tingut, de la caritat que hem administrat, de la misericòrdia que hem mostrat i del perdó que hem donat. Fer això, cada dia, és el que em permet tenir una nit tranquil·la i estar preparat per una fi benaurada.