El sacrifici prohibit

L’altra dia vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del llibre “El sacrifici prohibit” de Marie Balmary publicat per l’editorial Fragmenta. Els presentadors de l’obra foren en Jaume Angelats, Rosa Mª Boixareu i Ramon Mª Nogués que tingueren l’encert de mostrar l’amplitud de mires d’aquesta professora francesa. La descoberta de de l’obra de Marie Balmary fou tota una sorpresa. Reconec que desconeixia el treball d’aquesta autora francesa i en vaig quedar gratament seduït. Marie Balmary explica que la psicoanàlisi i la Bíblia es fonamenten en relats que donen compte, respectivament, d'experiències de l'inconscient i d'experiències del diví. La doble lectura de Marie Balmary al llibre El sacrifici prohibit se situa en un espai peculiar: «Tractant-se de les Escriptures a les quals es refereix la fe, he de precisar que aquí no em situo ni com a creient ni com a no-creient. ¿Potser seria més exacte dir: alhora com a creient i com a no-creient? Entre els humans, ¿qui pot dir de si mateix que és únicament una cosa o l'altra?», diu l'autora.

Jaume Angelats presentà el punt de vista de Balmary sobre la Bíblia com una mirada femenina i des de la psicoanàlisi. El seu treball analític es rigorós i metòdic fruit de molt estudi i domini del llenguatge formal i simbòlic. El seu estudi de les paraules, el que diuen i el que amaguen desvetlla la riquesa dels textos bíblics apartant-se dels canons interpretatius tradicionals. No deixa passar per alt els possibles lapsus freudians que solquen les escriptures sagrades dels cristians. Rosa Mª Boixareu insistí en que Marie Balmary fa parlar el text més enllà del que diu. El text és com un pacient que la psicoanalista li desvetlla el seu sentit darrer, el més íntim. Les seves interpretacions dels textos bíblics són molt suggeridores i ajuden a rellegir la Bíblia aportant-hi una llum que capgira algunes interpretacions hermenèutiques. Ramon Mº Nogués  destacà el valor que l’autora dóna a l’anàlisi simbòlica del pensament i el llenguatge. A partir de les paraules troba els símbols que resulten significatius pels autors de la Bíblia. La mirada singular de Marie Balmary ajuda als cristians d’avui a descobrir que en l’itinerari de la fe els individus estem cridats a viure l’experiència interior de “néixer de nou”.

És tot un encert de Fragmenta la traducció d’aquesta obra de Marie Balmary. Les seves aportacions permeten recórrer, amb arguments i conviccions, l’interessant camí de trencar amb determinades visions de la Bíblia a fi d’avançar en l’experiència cristiana madura.

Anirem tots al paradís

Sempre m’he preguntat com serà la fi benaurada que s’anuncia en la benedicció conclusiva de la pregària de Completes. A la fi d’aquesta pregària el celebrant demana a Déu una nit tranquil·la i una fi benaurada. Penso en el final de la vida i la possibilitat d’experimentar aquesta benaurança. Els cristians confessem que al morir s’obren les portes a una vida viscuda de forma diferent a la pròpia dels mortals. D’això en diem Vida Eterna. Certament, no en sabem res, o quasi res, de com serà aquest moment final i del pas a la nova dimensió de la vida. No obstant, forma part de la nostra tradició que hi haurà un Judici Final que servirà per discernir si aquesta promesa de Vida Eterna serà de salvació o de condemnació. Tampoc sabem massa sobre cpm serà aquest judici, malgrat les imatges que la cultura popular ha creat a partir de les lectures bíbliques.

¿Com serà aquest Judici Final? ¿quin sentit té pels creient d’avui?. Per intentar aportar alguna llum sobre aquest tema, l’editorial Fragmenta, amb l’encert que ens té acostumats, ha publicat el llibre Anirem tots al Paradís dels autors Marie Balmary, psicoanalista, i Daniel Marguerat, teòleg. Els autors avisen que la idea de Judici Final, amb tot el que porta associat, no està massa de moda. No obstant, afirmen que pot ser la visió del Judici Final s’ha transformat en noves figures metafòriques que l’imaginari col·lectiu ha fet seves. El temor medieval associat a aquest judici ha estat substituït per noves pors que també poden empresonar les consciències de les persones.

El pensament modern ha construït noves imatges d’aquest moment final que en cap cas anul·len la idea de que en el moment final les persones hauran de passar comptes de què han fet vers els demés. ¿Cal renunciar al concepte d’una retribució dels actes de cadascun de nosaltres?. Els autors del llibre enceten un diàleg epistolari que il·lumina molts dels aspectes que es troben al darrera del Judici Final. Els seus punts de vista són rics i ens mostren com les persones podem assumir amb llibertat les nostres responsabilitats sense estar presoners de la por a un foc devorador que dura tota l’eternitat. Com es diu en la presentació “l’audàcia d’aquest llibre rau en fer-nos descobrir una dimensió insospitada de les Escriptures bíbliques” quan ens presenten el que serà el Judici Final.