Glosses per la vida quotidiana

El que avui ens sembla un signe del temps, els exilis forçats per persecució, ja formava part de la cultura de l’odi i violència presents des de fa temps en la història de la humanitat. Aquesta violència la pateixen els més febles de la societat. Víctimes innocents de la manca d’amor origen dels odis que laceren les relacions humanes. Avui, festivitat dels sants Innocents, podem evocar les persones amb nens, o nens sols, que pateixen injustament les conseqüències dels egoismes de les persones grans. “Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo”. (Mt 2,13) 

La litúrgia d’aquests dies ens presenta el triomf de la llum sobra tota foscor. La metàfora de la llum és prou entenedora per il·lustrar-nos que sense ella aniríem a les palpentes. Avançaríem sense saber on anem perquè la foscor ens priva veure-hi. L’amor als altres és la llum que ens permet caminar veient-hi i avançar sense ensopegar. “Els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum, i res no els fa ensopegar, però els qui no els estimen estan en la fosca”.(1Jn 2,9-11)  

Glosses per la vida quotidiana

La festa de Nadal ens el dona el joc de contrastos entre el que som i és la mundanitat, i la promesa que l’anunci que fa l’àngel als pastors, com recull l’evangeli de Lluc, "No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor ” (Lc 2, ).  Aquest és també el sentit de començar la litúrgia de la missa de la nit de Nadal amb el cant de la Sibil·la. Cant profund que retrata les misèries de la mundanitat que contrasta amb l’anunci joiós que se celebra durant la missa del Gall. Un fet extraordinari ha passat a Betlem i els creients som convocats a anar-hi “veniu-hi, veniu-hi, anem a Betlem: allà podreu veure nat el Rei dels àngels”. Cada any celebrem amb joia aquesta crida d’anar a l’encontre de Jesús.

Hi ha moments que ens sentim abatuts perquè els esdeveniments no van com esperàvem. En aquestes estones, més aviat vivim la desesperança. En aquests instants necessitem trobar persones que ens proporcionin l’acolliment, la calidesa i el reconfort espiritual que ens facin reviure el goig de viure i l’esperança. Nosaltres podem patir aquests moments, com a protagonistes o com portadors de reconfort espiritual. “Allibera'm dels enemics que em persegueixen. Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada, salva'm per l'amor que em tens.” (Salm 31/30, 16-17)

No tinguem por de ser justos, per més que puguem sentir-nos diferents. No dubten en fer el bé, en obrar amb justícia. Serem feliços, tindrem pau i alegria en el cor. Pau i bé. La contemplació i la meditació ens ajuden a ser persones rectes i comportar-nos amb amor. “Apunta per els justos la llum i l’alegria per els rectes de cor” (Salm 97/96, 11)

Glosses per la vida quotidiana

Nadal està més a prop. Per moltes persones és la festa del retrobament familiar, tot i que aquest any plena de restriccions. Pels cristians, a més, és la festa on afirmem que tot allò que esperem s’acomplirà. Ho fem a partir de la fe en l’acompliment de les promeses rebudes. Creure comporta esperar i mantenir-nos fidels a aquesta esperança tot i les dificultats del present. “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà" (Lc 1,45)

En el cant del Magníficat, himne habitual en la pregària quotidiana, però que avui té especial rellevància en la litúrgia del dia, es condensa bona part de l’essència de l’experiència creient. Cada paraula té sentit en ella mateixa i en el seu conjunt. És una lloança a la magnificència de l’obra de Déu i un programa d’actuació per donar compliment al seu amor. Per acollir a l’amor que Déu salva cal tenir un cor senzill i obert “Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de bens els pobres, i els rics s’entornen sense res” (Lc, 1,51-53)

Glosses per la vida quotidiana

Tenim Nadal a tocar. S'acosta el dia que la Llum donarà sentit a l'esperança. És l'esperança que tenen aquells que la vida se'ls ha enfosquit perquè pateixen injustícies i tenen més sofriment del que poden suportar. Nadal és la gran festa on es barregen la joia i l'esperança. Serà el moment de celebrar el naixement de qui és la llum del món que ve a proclamar l'alliberament dels captius, la justícia pels pobres i el consol pels afligits.

"Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S'apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort".
Salm 72/71

Més d’un cop hem percebut que el nostre món no se’n surt per resoldre uns problemes cada cop més complexos i, en alguns casos, difícils d’entendre. Si anem al fons de les qüestions se’ns fa evident que molts d’aquests problemes es resoldrien amb un gran canvi d’actitud en el cor d’algunes persones. Cal una conversió de cor per estimar més i ser més acollidors i compassius amb els altres. Necessitem trobar els valors i principis que humanitzen la nostra societat. “Ens visitarà un sol que ve del cel, per guiar els nostres passos per camins de pau” (Lc 1,78-79)

Els cristians hem d’acollir responsablement i fer nostra la paraula de Déu. Les persones de bon cor fan el mateix amb aquells els principis que semblen dictats per les divinitats. Tots hem de procurar actuar d’acord amb aquests valors que hem acceptat confiadament. “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38).

Glosses per la vida quotidiana

Les persones que només viuen per a elles mateixes no troben la felicitat. Viuen recloses en el seu egoisme i no s'adonen que al seu voltant hi ha altres persones que els necessiten. Cada dia tenim ocasió, a partir de petites accions, de ser compassius i aportar motius d’esperança a qui necessita trobar raons per seguir caminant per la vida. "Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i l'Evangeli, la salvarà".

Esperem celebrar amb joia la festa de Nadal. Certament, aquests dies conviden a l’espera d’una gran notícia: ha de néixer el Salvador. Però l’anunci es quedaria a mig camí si no féssim com els pastors: no tenir por i contemplar el sentit que tindrà el misteri de la nit santa. Fent-ho comprenem que la saviesa de Déu està en nosaltres i ens ajuda a estimar-nos i ser bones persones. “Però les obres acrediten l’autèntica saviesa” (Mt 11,19)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en temps d’espera d’un Nadal que és a prop. Mentrestant podem reflexionar pausadament sobre el sentit d’aquesta festa. Som persones que esperem la salvació. El nostre temps està ple d’injustícies i confiem que vindran temps millors en els quals les nostres penes seran vençudes i les nostres esperances realitzades. Esperem l’encarnació d’un Déu que assumeix la nostra situació. “Sigueu valents, no tingueu por ! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar” (Is 35,4)

L'Advent és temps d'espera. Esperem la llum que ens ha d’il·luminar els que vivim a la fosca. Durant aquests dies ens preparem conreant l'esperit per obrir en el desert, aquells llocs de la vida aspres i insolidaris, una ruta per acollir la paraula que és vida. És temps per llegir i pregar, per preparar-nos per la gran manifestació de la nit de Nadal. "Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l'estepa el camí per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora". (Is 40,3-5)

Sovint les persones necessitem consol, acolliment i comprensió. La vida no és sempre de colors, hi ha moments plens foscors que enterboleixen i poden desesperar. És en aquests moments quan necessitem la ma amiga que ens acull i ens faci descansar en les tribulacions. Ens cal sentir-nos estimats i percebre l’afecte que ens pot transmetre una altra persona. Però, per fer-ho possible, cal confiar i obrir-se per facilitar aquest trobament consolador. "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar" (Mt 11,28)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir aquelles situacions que poden fer trontollar els fonaments. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu expressada en el sermó de la muntanya, per exemple, aporta els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida. Creure fermament en la veritat dels principis inspirats per l’amor al proïsme ens ajuda a resistir les batzegades de la vida. Viure guiat per valors i virtuts fermament construïdes ajuden a sentir-nos en pau amb nosaltres mateixos. “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

La cultura cristiana majoritària ha perdut el costum de resar l’Àngelus. Pot ser alguna església al migdia fa ressonar les campanes. Res més. Aquesta pregària universal de l’Església catòlica ens situa en el fons del misteri que ens porta a Nadal. Angelus Domini nuntiavit Mariae i després de l’anunci la gran lliçó d’esperança confiada fiat mihi secundum Verbum tuum. Fem nostre el fiat de Maria i deixem-nos emportar per aquesta confiança que ens permet esperar contra tota esperança. “Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”(Lc 1,38)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones hem d'estar atents i preparats, per llegir els signes del nostre temps. Tots els sentits els hem de tenir desperts per comprendre que està passant i descobrir les persones que necessiten ser estimades. No podem adormir-nos. “Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, el troba vetllan” (Mt 24,46)

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Lc 10,21)

Si compartim, multipliquem el valor de les coses. L’egoisme ens tanca, ens empetiteix. Enfront l’egoisme o l’exaltació a la individualitat, hem de proposar sortir de les seguretats personals i compartir. Si ens obrim, trobem i serem trobats. La solidaritat genera riquesa i dona benestar interior. Cada dia tenim moltes oportunitats per comprovar-ho. Cada dia podem trobar petits moments de solidaritat. “Els deixebles li diuen: - D'on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?. Jesús els pregunta: - Quants pans teniu? Ells li responen: - Set, i uns quants peixos. Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent” (Mt 15,33-36)

 

Glosses per la vida quotidiana

Diuen que tota pedra fa paret. Gràcies al treball continuat i silenciós de moltes persones l’esperança segueix viva per a moltes persones. En el món hi ha una munió d’exemples d’individus que calladament estimen i treballen per fer un món més just i lliure. Aquestes persones són els grans testimonis d’esperança per una societat que hi ha moments que sembla esgotada i que no se’n surt.

“Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s’escampa per tota la terra,
escolten el seu llenguatge
fins als límits del món”.
Salm 19 (18) 4-5

Hi ha temes que perduren, que resisteixen el pas del temps i de les modes perquè són sòlides. Les modes són efímeres, però els valors que sostenen la nostra vida perduren de generació en generació. Procurem enfortir els valors estables i perdurables que han sostingut des de sempre la humanitat. Sentim-nos portadors d’aquesta herència cultural, de pensament i de fe, i donem-ne testimoniatge. "El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran” (Lc 21,33)

Glosses per la vida quotidiana

La solidaritat exigeix més que compartir el que ens és sobrer amb les persones que requereixen els nostres ajuts. Hem de ser més despresos i compartir generosament, fins i tot allò que necessitem nosaltres mateixos. En una societat consumista, la solidaritat comença amb la nostra capacitat d’austeritat i la generositat de compartir les nostres riqueses amb els necessitats. “Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, Aquesta viuda pobra ha donat més que tots, tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per viure”. (Lc 21, 1-4)

Cal saber ser pacients. No es tracta d'una paciència fruit de la resignació, sinó del treball precís i constant a favor de construir un món millor, més just i fraternal. La promesa d'un temps nou és real si estimem, si portem a la societat la pau i treballem a favor de la justícia. Serà així com el temps futur esdevindran reals en el nostre temps present. "Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels". (Salm 85,9.10)

No sempre els temps són bons per testimoniar la causa de Jesús, la causa de la justícia als pobres i oprimits. En aquests moments difícils cal confiar en la fortalesa interior per resistir i continuar fidels a les creences més íntimes. No estem sols i cal trobar consol en les nostres pròpies conviccions. “Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir.” (Lc 21,12-15)