A partir del que he viscut he reflexionat sobre alguns dels aspectes que condicionen les relacions entre l’acció de govern i l’Església Catòlica a través dels seus bisbes. Vull anar publicant, poc a poc, algunes idees per tal de fer més fluïda la relació entre els governants i la jerarquia catòlica. La primera consideració fa referència al coneixement mutu.
Cal que els bisbes i els governants es coneguin a través d’un tracte natural, amable i cordial. Freqüent en la mesura que calgui o amb la mateixa espontaneïtat com, governants i bisbes, es relacionen amb diferents sectors de la societat. No és estrany que un governant es trobi amb diversos sectors actius de la societat, tampoc ha de ser-ho que es trobi amb eclesiàstics. Com tampoc ha de considerar-se anormal que els bisbes es reuneixin de forma habitual o quan calgui amb els seus governants. Es tracta de posar rostre a la interlocució i fer-ho de forma senzilla dins d’àmbits que facilitin la distensió. Molts cops, més que dialogar, cal escoltar, escoltar-se mútuament sense voler imposar a l’altre cap estereotip o idea prefixada. Això cal temps, sinceritat i ganes.
Cal que els bisbes i els governants es coneguin a través d’un tracte natural, amable i cordial. Freqüent en la mesura que calgui o amb la mateixa espontaneïtat com, governants i bisbes, es relacionen amb diferents sectors de la societat. No és estrany que un governant es trobi amb diversos sectors actius de la societat, tampoc ha de ser-ho que es trobi amb eclesiàstics. Com tampoc ha de considerar-se anormal que els bisbes es reuneixin de forma habitual o quan calgui amb els seus governants. Es tracta de posar rostre a la interlocució i fer-ho de forma senzilla dins d’àmbits que facilitin la distensió. Molts cops, més que dialogar, cal escoltar, escoltar-se mútuament sense voler imposar a l’altre cap estereotip o idea prefixada. Això cal temps, sinceritat i ganes.