Extracte de l’article de Philip Jenkins “La revolución europea
que arriba al món musulmà” publicat a la prestigiosa revista de la Universitat Universitat
Catòlica de Millà nº 3 de 2013. En l’article s’afirma que una revolució poc
coneguda està alterant el Nord d'Àfrica i Orient Mitjà i Occident li presta poca
atenció. Moltes societats musulmanes estan experimentant una transformació
demogràfica que les convertirà en societats molt més europees: més estables,
més obertes als drets de les dones i, sobretot, més laiques. Aquest canvi
resisteix a totes les rebel·lions polítiques.
En aquesta història el nombre màgic és 2.1: aquesta és la
xifra que representa l'índex de fertilitat que necessita una societat per
mantenir constant la pròpia població. Si cada dona té durant la seva vida, com
a mitjana, un nombre de fills major a 2.1, la població de la societat a la qual
pertany podrà expandir-se i hi haurà una comunitat plena de joves. Si l'índex
descendeix per sota de 2.1, aquestes poblacions sofriran primer un estancament
i, després, un declivi, i l'edat mitjana augmentarà. En els últims trenta anys
aquests països d'Orient Mitjà, que normalment tenien molts nens i adolescents,
han començat a tenir una impressionant transformació demogràfica. Des de mitjan
anys setanta, l'índex de fertilitat d'Algèria ha baixat del 7 a l'1,75, el de
Tunísia del 6 al 2,03, el del Marroc del 6,5 al 2,21, i el de Líbia del 7,5 al
2,96. Avui, l'índex d'Algèria equival més o menys al de Dinamarca o de Noruega;
el de Tunísia és comparable al de França.
Un canvi tan profund no pot deixar de tenir implicacions
polítiques. En una societat que podríem qualificar de més europea, en la qual
els homes i les dones estiguin molt preocupats pels seus nuclis familiars
i com a ciutadans són més instruïts, estaran
més preparats per no acceptar la corrupció demagògica i sistemàtica que ha
estat practicada pels governs en aquestes zones. Es veuran a si mateixos com a
membres responsables d'una societat civil, amb aspiracions que demanaran ser
reconegudes i sentiran el desig d'una plena participació democràtica. D'aquí
parteixen les rebel·lions iniciades, per exemple, a Tunísia, país que té un
índex de fertilitat baix i uns profunds vincles amb França.
Sembla ser que uns canvis demogràfics tan ràpids estan
vinculats a la secularització, un aspecte potencialment molt significatiu a
Orient Mitjà. Una societat que ha incorporat les dones a l'escola i al món del
treball com la societat europea simplement no pot suportar aquest tipus
d'ortodòxies intransigents que els islamistes ofereixen en el tema de la família.
Els extremistes no poden desaparèixer de la nit al dia, però hauran d'adaptar
al present de manera substancial el seu missatge en una societat civil que
posseeix un poderós sentit dels valors democràtics i de la igualtat entre home
i dona. La demografia no explica, per descomptat, tota la qüestió; però té un
paper important en qualsevol intent d'entendre les actuals revolucions
polítiques a Orient Mitjà.
