Penediment

Els pentimenti és una tècnica pictòrica que significa la modificació d’allò que s’estava fent. Representa l’alteració que introdueix l’artista sobre allò que estava fent. Sempre hi som ha temps per fer les coses de diferent manera. La mort és l’únic esdeveniment irreparable, irreversible en ell mateix. La resta d’obres humanes poden tenir sempre una rectificació si aquesta està en les nostres mans. La Quaresma és un temps litúrgic que convida el penediment. Aquest sentiment parteix d’un convenciment positiu i és ben diferent a l’experiència del remordiment. En aquest cas, l’individu pateix perquè, sinó va més enllà d’aquest sentiment, és conscient de la irreversibilitat dels seus actes. És quan l’individu s’adona que no pot reparar el que ha fet perquè és impossible fer marxa enrere en la seva decisió. Entre el remordiment i la desesperació hi ha poca distància.

Enfront al remordiment hi ha el sentiment del penediment. Mentre els remordiments es nodreixen per la consciència de que els actes personals són immutables, el penediment és l’esforç per adoptar, en el futur, un comportament diferent, reparador de la pròpia consciència de l’acció. Penedir-se és lamentar-se d’haver fet o deixat de fer alguna cosa. El següent pas del penediment és l’acció transformadora que permet reconsiderar el passat a partir de fer les coses diferents. Aquest canvi d’actitud permet a l’individu reconciliar-se amb ell mateix i refer allò que es pensava definitivament acabat. És cert que el passat no pot reconstruir-se, però el penediment aporta una horitzó d’esperança de no tornar a repetir els errors del passat. La Quaresma ens convida a viure el penediment en profunditat, descobrir-ne el seu sentit i ser el camí per endinsant-nos en l’experiència de la resurrecció.

Coherència

En temps de la Quaresma és un moment per revisar les coherències (o incoherències) de cadascú de nosaltres davant la vida. Ens diem cristians, però ¿ens comportem sempre com a tals? ¿no serà que alguns cops fem coses que es contradiuen amb els valors o amb el que el Jesús proposà al Món?. De tant en tant experimento que molts cristians professem una fe però no sempre en som fidels testimonis. Per això l’Església vol que el temps de Quaresma sigui un bon moment per revisar aquestes incoherències, les infidelitats que fan que els cristians no siguem sempre creïbles. En una de les lectures de la litúrgia d’aquests dies el profeta Ezequiel ens diu: "llenceu lluny de vosaltres totes les infidelitats que us aparten de mi - diu el Senyor -i feu-vos un cor nou i un esperit nou" (Ez 18,31)

La Quaresma és una invitació a la conversió de cor. Els antics israelites pensaven que podien satisfer el temor de Déu fent o comprant sacrificis. Des de sempre els profetes han criticat la superficialitat dels rituals d’expiació. Tot eren aparences, els sacrificis expiaven un estil de vida i comportaments que eren del tot reprovables. Els profetes de l’Antic Testament s’esforcen en recordar que Déu no vol aquest tipus de sacrificis. Així ho expressen els següents versets del Miserere “les víctimes no et satisfan; si t'oferia un holocaust, no me'l voldries. La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix” (Sl 51,18-19). El temps de Quaresma ens ha de servir per trobar uns moments, dins del tràfec de viure, a fi de descobrir o recordar allò que és important de fer i que, per la nostra condició humana ambigua, en podríem dir pecat, enterboleix. El text de levític, tant important pels jueus de tots els temps, ho recorda amb tota claredat i és precisament el que complau als ulls de Déu en substitució als rituals de sacrificis. "No oprimeixis els altres ni els prenguis allò que és seu. No retinguis fins l'endemà la paga dels jornalers. No maleeixis els sords ni posis entrebancs als cecs. Reverencia el teu Déu. Jo sóc el Senyor. No donis sentències injustes. No siguis parcial amb els pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom" (Lv 19,15)