Fa
uns dies vaig comentar, des de una certa indignació, l’important masclisme
existent en els mitjans de comunicació i el risc que això comportava per la
conformació de l’opinió pública. Llegint el diari de nou ho he tornat a
constatar. En ocasió de les eleccions europees un diari ha fet una anàlisi de
les vestimentes dels principals candidats catalans, CiU, ERC, PSC, PPC,
ICV-EUA, C’s, i dels dos cap de llista
més rellevants estatals, PP i PSOE. Són vuit persones, de les quals només una
és una dóna. Cada un dels candidats han estat analitzats per dos experts en imatge,
un home i una dona. L’experta, segons es desprèn del petit currículum no és català i desenvolupa la seva feina fora
de Catalunya, mentre que l’expert és català i treballa, dins i fora de
Catalunya.
Al
llegir les seves conclusions m’ha sorprès que la dona experta afirma, en el cas
de la candidata del PSOE, comença dient “és
guapa, però porta els cabells molt planxats i els blens són excessius”. Curiosament,
no fa aquest comentari,o de similar, en
cap dels altres candidats que tots són homes. En aquests casos els comentaris
comencen amb frases com: “imatge
correcte, amb vestits de bona fractura”; “té una imatge molt cuidada”; “està bé
sense corbata”; “cultiva l’estil slim”; “bona imatge, molt tradicional”;va una
mica hipster”; “m’encanten els cabells blancs, però els ha de cuidar”. De
nou els estereotips funciones i juguen una mala passada. Només la dóna és
judicada a partir d’uns patrons de bellesa probablement només pel fet de ser
dona. Una mostra més de les grans dificultats que tenim per aconseguir la
igualtat de gènere.
