Zygmunt Bauman

La mort del pensador i sociòleg  polonès Zygmunt Bauman ens deixa més orfes d’un dels pensadors més lúcids dels darrers temps. Les seves reflexions han ajudat a entendre el món en que vivim. Les seves anàlisis sempre han estat lúcides. L’aturo del concepte de “modernitat líquida" estenia davant del pensament els principals problemes de la societat i ajuda a entendre’ls i comprendre quins camins de superació calia emprendre. Era crític amb les xarxes socials en la mesura que aquestes ajusten la realitat als impulsos de les persones. Així, l’individu esdevé un espectador d’una realitat que tria el que vol, quan vol, interactua amb qui vol i si cal, es desconnecta si el que veu o sent no li agrada. Aquest fet és un signe del temps actual on tot és líquid, atemporal i sense compromís de perdurabilitat.

Bauman deia que és més fàcil coincidir en la protesta i més difícil en la proposta. Exigia el compromís social com a motor de canvi. La seva figura de savi, de persona bona i lúcida, ens ha ajudat a pensar i a entendre’ns millor. Sabia analitzar les complexitats socials i identificar els seus elements estructurals. En un col·loqui al Born Centre Cultural sobre el futur de la UE va agitar les consciències polítiques quan afirmà, amb un cert to pessimista, que la Unió Europea té dificultats per avançar perquè és un experiment ben particular on es barreja la “política sense polítics” dels buròcrates de Brussel·les i els “polítics sense política” dels presidents i primers ministres. En el seu darrer llibre “Desconeguts a les portes de casa” denuncia que el fracàs d’Europa en la crisi de refugiats a Europa es deu a que l’acció política ha perdut els referents morals. Hem d’agrair al desaparegut Zygmunt Bauman la seva capacitat de sacsejar-nos la consciència i ajudar-nos a pensar i a mirar el món amb uns altres ulls. Com també la seva proposta que, a més de poder comprendre el món amb noves claus interpretatives, cal comprometre’s en la seva transformació. Proposta que recorda molt a la darrera tesis, la onzena, de Marx sobre Feuerbach: “Els filòsofs tan sols han interpretat el món de diferents formes; ara la qüestió és canviar-lo”

La feina ben feta aporta felicitat

La rica i complexa reflexió del pensador Zygmunt Bauman resumida en el seu darrer llibre, ¿La riqueza d’uns pocs ens beneficia a tots?, serveix per mostrar les dificultats que tenen amplis sectors de la societat per fer una reflexió sobre la felicitat autònoma de la comprensió consumista de la vida. La idea comuna és que felicitat i consum estan estretament unides. Es considera que a mes PIB més felicitat. La mirada atenta d’aquesta analista i pensador de la societat moderna descobreix que les societats avui són molt més desiguals. Els desajustos en la distribució de la riquesa demostra com aquests desequilibris són font d’angoixa, desesperació, inseguretat i por. Les conseqüències són dramàtiques pels individus com per la pròpia societat. Per Bauman la felicitat no rau en l’acumulació de la riquesa, sinó en la seva distribució. Els paràmetres de la felicitat estan vinculats a com es comparteixen els bens molt més que a la seva possessió.

Bauman evoca al seu temps de joventut, quan vivia a l’Europa oriental, per comentar que la gent d’aquella època era molt més feliç que ara tot i tenir molt menys del que es pot tenir avui. La seva felicitat estava fonamentada en el compartir, en el fet de viure en comunitats solidàries i amb bones relacions de veïnatge on les persones es coneixien i cooperaven entre elles. Aquesta dimensió comunitària aportava la seguretat necessària per contemplar la vida amb tranquil·litat. Però avui ja no és així. L’error ha estat que l’individu modern, sota l’emmirallament del progrés consumista ha substituït el ser pel tenir. Aquest agut pensador de la societat moderna considera que la felicitat està relacionada també amb el treball i que una feina ben feta aporta una gran satisfacció personal. El problema de les societats modernes és que les persones no es defineixen pel que són i fan, sinó pel que compren.