Itàlia formarà als imams

Alguns països europeus estan preocupats pel nivell de formació dels ministres de culte de les confessions minoritàries. Tot i ser una responsabilitat de les mateixes religions, i no ser apropiat que un estat laic intervingui en aquests temes, diversos governs han decidit contribuir a formar els ministres de culte. A Itàlia el Ministeri de l’Interior està finançant la formació dels dirigents religiosos de les confessions no catòliques. Els principals destinataris d’aquesta iniciativa són els imams de totes les comunitats musulmanes presents a Itàlia. Es començarà al febrer a Ravena i la formació anirà a càrrec de la Universitat de Bolonya. Els cursos seran impartits en sis universitats com Pisa i Florència. 

Segons els promotors d’aquesta iniciativa l'objectiu és fomentar el diàleg entre religions i cultures, el que contribueix a la construcció d'una societat pacífica i no violenta. Els continguts formatius, en una primera etapa, es centraran sobre la constitució italiana, inclosa la llibertat de religió i d'expressió, així com els drets i obligacions inherents a les societats democràtiques. Aquesta formació es complementarà amb l’aprenentatge del procediment de creació de nous centres de culte i la seva gestió. Aquesta iniciativa forma part d’un programa més ampli per combatre la radicalització a partir dels motius religiosos. Complementant aquesta iniciativa s’ha impulsat la creació d’un nou Consell de l’islam italià i del Consell de Relacions amb l'Islam italià com òrgan consultiu per fomentar la integració.

Marroc vol formar als imams de Múrcia

La intensitat i extensió del salafisme gihadista preocupa al Regne del Marroc. Preocupa molt. Per evitar la proliferació d’aquest salafisme les autoritats marroquines han pres la iniciativa de lligar en curt els seus imams marroquins. Al Marroc, el govern ho té fàcil per controlar els imams però, pel que ha transcendit, res vol estendrà aquest seguiment fora de les seves fronteres. Segons explica el diari murcià La Verdad el cònsol del Marroc a València ha explicat que el seu govern vol obrir un consolat en aquesta comunitat autònoma i formar als imams d’aquesta regió. A més, el cònsol demanà l’assignatura d’àrab en els centres educatius perquè els “nens marroquins han de saber d’on venen i conèixer la seva cultura i el seu verdader idioma” i garantir que l’aprenentatge de la llengua “no es faci de forma clandestina”. 

Les paraules del cònsol són força clarificadores. El govern del Marroc no vol perdre el control ideològic de les persones que tenen relació amb aquest país, encara que, per ciutadania no en siguin ja ciutadans. Per fer-ho els imams són una peça estratègica i de primera magnitud a la regió de Múrcia, on bon part de comunitats musulmanes estan en l’òrbita de Justícia i Caritat, també coneguda com Justícia i Espiritualitat, moviment islamista radical marroquí enfrontat amb la barreja polític religiosa que sosté la casa reial marroquina. Insistir en la formació dels imams o treure les classes d’àrab dels oratoris i mesquites és una bona estratègia per esquivar el control ideològic a través de l’aprenentatge de la llengua. 

És evident que cal formar els imams, aquesta és una assignatura pendent que tenen molts països europeus, però també és evident que les comunitats musulmanes d’aquí han de tenir prou autonomia per dissenyar aquesta formació evitant les ingerències i supervisions dels governs estrangers. Si bé l’islam del Marroc està força lluny de les derives fonamentalistes d’altres països, i això és una garantia que els formadors enviats pel govern marroquí presentaran un islam conciliador i tolerant, això no justifica admetre com a normal el que és una clara ingerència que, per fer-ho més excels, es fa en un altre país. Per acabar, voldria destacar que tenir autonomia en la gestió d’aquesta formació crearia les condicions per que sorgir una reflexió pròpia i renovada de l’islam europeu.

La formació dels imams a Europa

És evident que cada cop més els catalans musulmans demanden als seus imams uns requeriments bastants diferents als que exigeix una comunitat musulmana en un país musulmà de tradició sunnita. Els sunnites, molt més que xiïtes, entenen l’Islam com una religió sense jerarquies religioses on els encàrrecs del culte, els imams, tenen unes funcions poc comparables a la dels ministres de culte de les religions cristianes i molt diferents a les exercides per un sacerdot catòlic. En l’Islam sunnita els imams són poc més que uns simples directors de l’oració. Qualsevol fidel pot fer d’imam i en qualsevol moment pot deixar de ser-ho. Per assumir la direcció de la pregària només fa falta sé un bon coneixedor de l’Alcorà i de la llei islàmica.

En els països europeus, les demandes dels musulmans van més enllà del que s’espera a un director de l’oració. Cada cop són més els musulmans que reclamen als dirigents religiosos guiatge i assessorament sobre la manera de viure com a bons musulmans en una societat europea. Aquesta demanda esdevé problemàtica perquè la majoria dels imams no poden satisfer adequadament aquesta nova funció perquè o no tenen prou formació o perquè han estat formats en un context social diferent. Per resoldre aquest problema en alguns països europeus s’ha promogut la formació dels imams. En uns casos hi ha una oferta de formació teològica, en altres, a més, s’hi afegeixen mòduls per comprendre el modus de vida occidental i l’aprenentatge idiomàtic. A Bèlgica, per exemple, el consell representatius dels musulmans belgues ha decidit que aquesta formació sigui obligatòria per poder fer d’imam en les seves mesquites. El que sembla evident és que el bon funcionament d'aquesta formació és una de les millors maneres d'evitar malentesos i per combatre les interpretacions fonamentalistes de l’Islam.