La crisi del sostre de despesa del govern de Barak Obama ha tornat a posar d’actualitat el Tea Party. Un grup de 30 congressistes d’aquesta formació tenen aturada tota l’administració nord-americana i afecta les finances mundials. L’entesa bipartidisme nord-americà, sempre emergent en moments de crisi, ha quedat bloquejat per la continuada obstinació del sector ultraconservador dels republicans. Aquest grup polític, ultraconservador en política i fonamentalista en l’àmbit de la religió motiven les seves actuacions polítiques sobre la base religiosa.
El Tea Party es comporta sempre com un partit bàsicament antisistema. Estan contra l’actual sistema polític nord-americà perquè el consideren massa sensible i assertiu a les demandes socials la qual cosa resta recursos que la iniciativa privada podria emprar per dinamitzar, amb més eficiència, la societat. La política del Tea Party està en contra de qualsevol iniciativa orientada a ampliar els drets cívics. Considera que s’ha anat massa lluny en el reconeixement dels drets socials i polítics. Políticament estan en contra del sistema polític de nord-americà perquè consideren que ha portat a la decadència de la societat. Com a grup polític adopten comportaments messiànics; creuen que la seva missió es demostrar les contradiccions polítiques i socials de Nord-Amèrica i proposar-se com a salvadors - redemptors de la situació.
La majoria dels membres del Tea Party provenen del fonamentalisme cristià. Les seves líders visibles, Michele Bachmann, que aspira a la nominació com a candidata del Partit Republicà, i l’antiga candidata Sarah Palin, esmenten sovint que fan el que fan perquè Déu els hi ha manat. Afirmen constantment que Déu està al seu costat i inspira la seva política. El fonamentalisme cristià ha trobat en el Tea Party l’instrument polític per articular la seva visió ultraconservadora del món. Com molt bé recordava avui el periodista Juan M. Hernández Puértola a La Vanguardia davant la insistència del Tea Party de que Déu està al seu costat, és bo recordar el que digué el republicà Abraham Lincoln la qüestió “no és a quin costat està Déu, sinó que nosaltres estiguem al seu costat”.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tea party. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tea party. Mostrar tots els missatges
dissabte, 30 de juliol del 2011
dijous, 4 de novembre del 2010
Visita de Benet XVI. El Tea Party espanyol vol pescar en l’Església
Els neocon espanyols, transformats en versió cañí com a Tea Party espanyol, encara que també es podrien anomenar els Esquilache Party, aprofiten qualsevol ocasió per escampar sospites, difondre mentides i instal·lar la confusió. Aquesta és la seva estratègia, alimentar d’arguments als inconformistes socials conservadors perquè actuïn d’actractors de les persones enfadades o disconformes amb qualsevol cosa, especialment en el camp polític. Un cop creada aquesta massa social el pas següent es trobar-li una projecció política que permeti l’accés al poder. El que passa a Catalunya és una bona font d’inspiració pels estrategues del Tea Party. La visita de Benet XVI està donant bons arguments a aquests sectors reaccionaris. Ahir, el diari ABC subministrava peces per un argumentari contra l’Esglèsia catalana com pocs dies abans feu el portantveu de la Conferència Episcopal Espanyola.
La crònica de l’ABC criticava durament la carta de diverses personalitats catòliques, de l’àmbit polític i social, publicada a Il Corriere della Sera. Acusava als seus promotors de voler promoure una Església segregada de la resta d’Espanya. Anunciava que els signants de la carta destil·len un esperit sobiranista que pretén emprar la visita de Benet XVI per fer sentir la seva veu. La periodista de l’ABC afegia que el govern de Catalunya practica el laïcisme i que l’actitud del seu President, José Montilla, davant de la visita del Papa ratlla la fredor. És evident que la crònica estava feta pel consum a les espanyes. Unes poques ratlles eren suficients per descriure un escenari sobiranista i d’hostilitat catòlica que, això no ho deia, però ho deixava a l’elaboració mental del lector, calia combatre en benefici d’Espanya. El que menys importava pel diari era descriure el que estava passant a Catalunya, sinó estimular al lector a recelar de Catalunya i del seu Govern acusant-los de sobiranistes i anticlericals.
L’estratègia del Esquilache Party es pot rebrate fàcilment. Convido la lectura, per exemple del blog d’Oriol Domingo on en un magnífic article, El Papa en Barcelona Carta apesadumbrada a un católico español, dóna arguments sòlids per contestar les crítiques eclesials dels neocon espanyols o les pròpies declaracions del cardenal Lluís Martínez Sistach parlant de les seves bones relacions amb el Govern de la Generalitat. En relació al Govern i, en concret al seu President, José Montilla, el mateix dia que sortia la crònica de l’ABC un altre diari, La Razón, publicava una llarg entrevista al President en relació a la visita del Papa i la situació de l’Església catòlica. Les paraules del President Montilla eren ben elequents i no deixen cap dubte de que ni és laïcista ni anticlerical i que el Govern de Catalunya ha fet tot el possible perquè la visita del Papa doni una excel·lent imatge mundial de Catalunya. Qui hagi seguit durant aquests quatre anys la trajectòria de les relacions del President Montilla amb l’Església catòlica haurà comprovat que en tot moment ha estat intensa, cordial, de respecte i consideració; i que valora molt positivament els valors que el catolicisme transmet a la societat catalana i el treball social de les institucions eclesials catòliques. Ben segur que el President Montilla, davant la imminent arribada del Papa, tindrà ocasió de transmetre a la societat catalana els pensaments i sentiments que aquesta visita li desperten. Per això que, els Esquilache Party només els hi queda la mentida i la confusió.
La crònica de l’ABC criticava durament la carta de diverses personalitats catòliques, de l’àmbit polític i social, publicada a Il Corriere della Sera. Acusava als seus promotors de voler promoure una Església segregada de la resta d’Espanya. Anunciava que els signants de la carta destil·len un esperit sobiranista que pretén emprar la visita de Benet XVI per fer sentir la seva veu. La periodista de l’ABC afegia que el govern de Catalunya practica el laïcisme i que l’actitud del seu President, José Montilla, davant de la visita del Papa ratlla la fredor. És evident que la crònica estava feta pel consum a les espanyes. Unes poques ratlles eren suficients per descriure un escenari sobiranista i d’hostilitat catòlica que, això no ho deia, però ho deixava a l’elaboració mental del lector, calia combatre en benefici d’Espanya. El que menys importava pel diari era descriure el que estava passant a Catalunya, sinó estimular al lector a recelar de Catalunya i del seu Govern acusant-los de sobiranistes i anticlericals.
L’estratègia del Esquilache Party es pot rebrate fàcilment. Convido la lectura, per exemple del blog d’Oriol Domingo on en un magnífic article, El Papa en Barcelona Carta apesadumbrada a un católico español, dóna arguments sòlids per contestar les crítiques eclesials dels neocon espanyols o les pròpies declaracions del cardenal Lluís Martínez Sistach parlant de les seves bones relacions amb el Govern de la Generalitat. En relació al Govern i, en concret al seu President, José Montilla, el mateix dia que sortia la crònica de l’ABC un altre diari, La Razón, publicava una llarg entrevista al President en relació a la visita del Papa i la situació de l’Església catòlica. Les paraules del President Montilla eren ben elequents i no deixen cap dubte de que ni és laïcista ni anticlerical i que el Govern de Catalunya ha fet tot el possible perquè la visita del Papa doni una excel·lent imatge mundial de Catalunya. Qui hagi seguit durant aquests quatre anys la trajectòria de les relacions del President Montilla amb l’Església catòlica haurà comprovat que en tot moment ha estat intensa, cordial, de respecte i consideració; i que valora molt positivament els valors que el catolicisme transmet a la societat catalana i el treball social de les institucions eclesials catòliques. Ben segur que el President Montilla, davant la imminent arribada del Papa, tindrà ocasió de transmetre a la societat catalana els pensaments i sentiments que aquesta visita li desperten. Per això que, els Esquilache Party només els hi queda la mentida i la confusió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)