Setmana Santa

Ahir era Diumenge de Rams i amb aquesta data comencen les celebracions litúrgiques de la setmana que és santa perquè culmina amb la Pasqua, la màxima festa del cristians. Per tal que aquests dies siguin uns dies d’enriquiment personal, especialment quan es viuen a fons les celebracions litúrgiques de l’Església, proposo llegir pausadament el llibre Viure la Setmana Santa de Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat. És un llibre editat fa uns quants anys, però el temps no desvirtua la seva actualitat i utilitat espiritual.

Tot el llibre és una invitació a meditar i contextualitzar les lectures que serveixen d’eix de les celebracions de Setmana Santa. Lectures que són interpretats a la llum de la realitat actual. El llibre està estructurat en uns primers capítols introductoris a les celebracions d’aquests dies sants i després Bernabé Dalmau explica la litúrgia diària des del Diumenge de Rams fins el Diumenge de Pasqua. Les lectures litúrgiques estan complementades per una meditació, uns textos clàssics i moderns que ajuden a contemplar la profunditat de la celebració i unes referències a l’art i a la música. Tots aquests recursos permeten copsar el sentit de les celebracions de Setmana Santa.

Certament, la lectura d’aquest llibre ajuda a l’enriquiment humà i espiritual

Tridu Pasqual

Avui s’acaba la Quaresma i comença el Tridu Pasqual. Seran tres dies litúrgicament intensos per viure intensament el camí cap a la Pasqua. Durant el temps de Quaresma ens hem preparat per contemplar els misteris de la mort i de la resurrecció del Crist. Les lectures quaresmals ens han orientat a endinsar-nos en la reconversió i a experimentar la confiança de l’amor de Déu. Ara, Dijous Sant, comença l’itinerari on Déu encarnat en Jesús, el Déu fet home, ens ensenya que la fe porta la salvació.

Les celebracions d’aquests dies és una invitació a sentir-nos en comunió d’esperança convençuts que la mort en passió de Jesús no és en va, perquè després de la seva mort, de tot negació o manllevament de tot vida, hi ha la resurrecció. Aquests dies de Tridu Pasqual es mostren l’itinerari per viure intensament l’experiència de salvació, vida i resurrecció. Tal com senyala Bernabé Dalmau, monjo de santa Maria de Montserrat, salvació, vida i mort són mots sinònims que expressen les vivències d’aquests dies, en una unitat que ens ajuda a descobrir que Jesús és Déu fet com nosaltres “entregat a la mort per perdonar-nos els pecats i ressuscitat per fer-nos justos” (Rm 4,25). Crist amb la Pasqua ens allibera i salva.

Els vint màrtirs de Montserrat

Ben aviat, el proper 13 d’octubre, es celebrarà la beatificació de vint monjos de Montserrat assassinats durant la Guerra Civil. Aquest monjos foren morts per raó de la seva fe. Això justifica plenament la seva beatificació. Altres monjos també moriren en aquesta contesa. Dos en combat o per malaltia com a membres de l’exèrcit franquista, un altre assassinat quan estava adscrit a un altre monestir benedictí i dos més que no es sap massa com fou la seva mort. La sala capitular del monestir de Santa Maria de Montserrat evoca aquest fet amb diversos signes i representacions artístiques. El nom dels monjos morts es troben escrits en un peça de marbre vermellós a l’atri de l’església al costat de l’entrada del monestir. També se’m fa present el record personal de quan de petit feia d’escolanet a la cripta on estaven enterrats els cossos recuperats d’alguns dels monjos màrtirs al costat del sarcòfag de l’abat Marcet. Aquest indret m’infonia un gran respecte de tal manera que alguns cops hi havia baixat tot sol, per l’escala de cargol que ve de la sagristia, per estar-hi un estona per tal d’apreciar el valor del silenci d’aquest lloc.

Durant anys hi hagut un espès silenci que ha contribuït a minorar el perfil humà i cristià d’aquells monjos que donaren la seva vida per causa de la seva fe. He tingut la sensació de que alguns cops tota evocació del seu record es podia mal interpretar com una adhesió a un passat que es volia oblidar. Semblava que la memòria d’aquests màrtirs s’havia de contrapesar amb els nombrosos morts de la repressió franquista. Aquest equilibri del terror paralitzava tota evocació i al final només mereixien l’atenció els morts provocats per el delit venjatiu d’un bàndol: el que havia guanyat la guerra. Sense adonar-nos del mur de silenci que cobria el testimoni martirial d’uns cristians morts per la folia de l’horror de l’altre bàndol.

Per sort, en els darrers anys, l’exercici seré de revisitar el passat, sobretot per recuperar el nom dels fets que ens han forjat la nostra memòria històrica, s’ha parlat decididament de la vàlua d’aquests màrtirs de la fe. Els nostres màrtirs cristians haurien de ser reivindicats també com a propis per a totes les persones que estan contra l’horror de l’odi que mata i aniquila. Aquests màrtirs tenen un lloc destacat en la memòria històrica del nostre poble. El pare Bernabé Dalmau, monjo de Santa Maria de Montserrat, en el llibre Els màrtirs de Montserrat ens aporta prou informació per fer un reconeixement del testimoniatge martirial d’aquest vint monjos. Les seves morts tenen un espai propi al costat d’altres cristians que moriren en circumstàncies similars. Tal com diu el pare Dalmau “la lloança al Senyor i la invitació a la santedat que la beatificació suscita mereixen que a casa nostra sigui coneguda la manera com donaren suprema prova de caritat”. Aquest llibre ens ajuda a conèixer la biografia i les notícies de les morts d’aquests propers beats cristians.

Josep Maria Cardona, amor a mans plenes

Recomano amb entusiasme el darrer llibre escrit pel pare Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, "Josep Maria Cardona o l'amor sense mesura". És un retrat espiritual del pare Josep Maria Cardona, monjo també de Montserrat, mort el setembre de l’any passat, després de quatre anys de malaltia. En Josep Maria fou un monjo excepcional i el llibre del pare Dalmau té l’encert de transmetre la profunditat de la seva vida interior. Gràcies a ella pogué afrontar, amb una gran serenor interior, l’evolució d’una dura malaltia que l’abocava irremeiablement a la mort. Aquesta vivència espiritual, amarada durant els anys, i és el que Sant Pau anomena “l’home interior”, li permeté afrontar amb goig la seva darrera etapa de vida.

L’encert del llibre del pare Dalmau es revelar la sol·licitud i el lliurament del pare Cardona vers els demés i relatar com la vida monàstica anava alimentant la seva fe. Els seus sermons i les seves circulars escrites en ple combat contra la malaltia transmeten la riquesa de la serenor de la seva ànima fàcilment identificable en el somriure que l’acompanyà fins els darrer moment. El lector d’aquest llibre trobarà ben perfilat el retrat d’un monjo que cercà contínuament a Déu a partir de la pregària, de la vida comunitària i l’amor als demés. En Josep Maria Cardona és un bon exemple del que expressà Sant Agustí “la mesura de l’amor és estimar sense mesura”. Això és el que saber fer el pare Cardona al convertir l’amor en una virtut practicada perquè l’encaminava constantment cap a Déu. “Hem d’anar aprenent a estimar sense mesura”, això que en Josep Maria Cardona escriví, ho feu al llarg de tota la seva vida. Una vida sense mesura.

Viure la Setmana Santa

Avui és Diumenge de Rams i comencen les celebracions litúrgiques de la setmana que és santa perquè culmina amb la Pasqua, la màxima festa del cristians. Per tal que aquests dies siguin uns dies d’enriquiment personal, especialment quan es viuen a fons les celebracions litúrgiques de l’Església, proposo llegir pausadament el llibre Viure la Setmana Santa de Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat. És un llibre editat fa uns quants anys, però el temps no desvirtua la seva actualitat i utilitat espiritual.

Tot el llibre és una invitació a meditar i contextualitzar les lectures que serveixen d’eix de les celebracions de Setmana Santa. Lectures que són interpretats a la llum de la realitat actual. El llibre està estructurat en uns primers capítols introductoris a les celebracions d’aquests dies sants i després Bernabé Dalmau explica la litúrgia diària des del Diumenge de Rams fins el Diumenge de Pasqua. Les lectures litúrgiques estan complementades per una meditació, uns textos clàssics i moderns que ajuden a contemplar la profunditat de la celebració i unes referències a l’art i a la música. Tots aquests recursos permeten copsar el sentit de les celebracions de Setmana Santa.

Certament, la lectura d’aquest llibre ajuda a l’enriquiment humà i espiritual.

Al capvespre t'examinaran en l'amor

Estic llegint amb molt interès el preciós llibre Al capvespre t’examinaran en l’amor de Bernabé Dalmau. El seu autor, monjo de Montserrat, el presenta com unes confessions de la seva experiència de vida. A partir d’una certa edat cal deixar-se amarar per la joia d’envellir. Bernabé Dalmau diu que el capvespre de la vida no s’improvisa. Es tracta d’una revisió sobre el passat i a les coses viscudes per tal de comunicar-ho a altres persones i trobar el fil que travessa la vida.

Aquest llibre és una mirada a la pròpia vida feta des de la llum de Déu. El resultat són unes excel·lents pàgines que es llegeixen pausada i amenament. Els petits capítols permeten aturar-se i aprofitar les reflexions de Bernabé Dalmau per meditar com interpel·la el seu testimoniatge de fe. Aquest llibre és una bona pedra de toc per contrastar com Déu pot estar en el centre de la vida personal. El llibre és una bona invitació per trobar el sentit de la vida. Qualsevol edat de la vida és bona per cercar Déu i, sobretot quan Ell es deixa trobar. La vida sempre està oberta per estar amarada de Déu. La vida, fins i tot en el seu capvespre, és una invitació a la plenitud personal.