Glosses per la vida quotidiana

La pau no és només l’absència de guerra o el manteniment d’un “status quo” que dona aparent tranquil·litat perquè no hi ha conflictes mentre es mantenen les injustícies. Si volem la pau hem de treballar per la justícia i per la dignitat de les persones. La pau neix en el cor de cada un de nosaltres quan ens estimem i estimem al proïsme. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27)

Hi ha moments en la vida que els esdeveniments ens superen i ens esgoten anímicament. En sentim amb l’ànima cansada. És en aquestes situacions que cal obrir l’esperit perquè la transcendència ens consoli i reconforti. La pregària, la meditació, i altres camins, són bons ajuts per trobar la pau interior. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada, salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany, jo que us invoco” (Salm 31/30,17-17)

Per néixer de nou, per canviar interiorment i vèncer velles inèrcies que ens empresonen o limiten, cal renunciar a algunes coses. És un morir, renunciar, al que es vell per assolir unes fites superiors, plenes de nova vida, diferent i més plena. "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit" (Jn 12,24)

Glosses per la vida quotidiana

L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dona la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és l’amor el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)

 

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna". (Sl 21(22), 1-2)

 

Cada persona té una missió a complir en la vida. Per als cristians, és Déu qui determina aquesta missió. No es tracta d'una càrrega pesada, sinó d'una crida a aportar esperança als qui pateixen i a consolar-los en moments de desesperació. A través de la fe, les contradiccions i les dificultats es veuen amb una nova perspectiva. Els profetes ens animen a mantenir l'esperança per sentir la proximitat de Déu. Ens presenten un Déu que consola i compadeix. La nostra missió és fer que Déu sigui present en la història. "Et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a donar possessió d'heretats devastades, a dir als empresonats "Veniu a fora", i als que viuen a la fosca: "sortiu a la llum" (Is 49,8-9)

Glosses per la vida quotidiana

Cada dia neix ple d’oportunitats. Durant vint-i-quatre hores tindrem l’oportunitat de fer moltes coses. Algunes d'elles ens permetran ser testimonis vers del que creiem, del que som. Cada instant esdevé una ocasió per mostrar la solidesa dels nostres principis i la coherència de les nostres actituds. No deixem d'aprofitar aquestes oportunitats. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos; en mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna" (Sl 22,1-2)

No cal creure, tenir fe, perquè veiem les coses, com pretenia sant Tomàs. La confiança és força gratuïta, sense més evidencies que una força interior que dóna certesa. La fe és gratuïta. Sobretot, perquè si ens posem en camí vers allò que dóna sentit a la vida, tot el que està ocultat queda revelat. "Només creieu quan veieu miracles i prodigis". El funcionari li digué "Senyor, baixeu abans que no es mori el meu fill". Jesús li respon. "Vés, que el teu fill ja està bo". Aquell home cregué en la paraula que Jesús li havia dit i emprengué el camí de retorn. Mentre baixava a Cafar-Naüm els seus criats anaren a dir-li que el seu fill ja estava bo” (Jn 4,49-51)

Glosses per la vida quotidiana

Cal tenir fe. La vida sense fe, encara que sigui un petit bri de creença esdevé insuportable. El diccionari es defineix la fe com la creença ferma en la fidelitat, en la veracitat, en la capacitat, d’algú, en la veritat d’alguna cosa, en l’eficàcia d’alguna cosa. Els objectes de la fe poden ser múltiples, però tots tenen en comú la creença. Per algunes persones la fe és manifesta també com una adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o a un ideal extern que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència.

Gràcies a la fe, es té una força interior que, ben arrelada i fonamentada, empeny a actuar amb convicció i mantenir-se dempeus davant les adversitats. Aquesta fe sòlida és la motivació darrera, alguns cops, a actuar o tenir comportaments i actituds que poden semblar inèdites. És aquesta fe fortament arrelada en les conviccions interiors la que empeny a actuar a contra corrent contra tota la lògica imperant. És font d’audàcia i atreviment. Aquesta fe que a voltes mou muntanyes és se’ns descriu en el relat de  Marc (Mc 2,1-12) quan descriu la guarició d’un paralític. Aquest i els seus amics eren persones plenes de fe. "Mentrestant, vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dintre, aixecaren el terrat sobre l'indret on era Jesús i, un cop obert el sostre, baixaren la llitera. Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític "Fill els teus pecats són perdonats" (...) "Aixeca't, carrega't la llitera i ves-te’n a casa"