La peculiar situació política
de Catalunya està produint més d’una distorsió en el tradicional espai polític.
Voldria comentar un exemple d’això com és la recent assemblea de l’ANC
celebrada a Tarragona aquest cap de setmana. Aquesta entitat, exemple clar del
dinamisme de la societat civil catalana, ha estat cabdal per la consistència
del moviment independentista. Gràcies al treball difusor de l’ANC moltes
persones han pres consciència de la necessitat d’avançar cap a la independència
de Catalunya; el treball d’aquesta entitat ha estat fonamental en totes les
mobilitzacions populars a favor de la identitat nacional i sense el seu
dinamisme no s’entendrien algunes de les decisions polítiques dels últims temps.
Darrerament s’ha produit un
canvi en l’autocomprensió que té l’ANC del seu paper en l’actual panorama
polític. Tinc la impressió que està assumint un paper més proper a l’espai que
ocupen els partits polítics i està abandonant el propi d’una entitat de la
societat civil. Mentre l’ANC es limitava a indicar els grans objectius de país,
en feia difusió i animava als ciutadans a mobilitzar-se defensar-los, les seves
activitats no generaven cap dubte respecte la seva funció social. Però, quan
aquesta entitat situa en la seva agenda una proposta concreta de DUI, acotada en
el temps i en la forma, abandona clarament l’àmbit de la societat civil i entre
de ple en el camp de les polítiques o mediacions instrumentals que cal prendre per
assolir la independència. És en aquest punt quan l’ANC confronta la seva
proposta amb altres que fan els partits polítics i que algunes d’elles són
discrepants respecte a les vies concretes que cal seguir per avançar cap a la
independència.
Si l’actual directiva de l’ANC
creu que aquests és el seu paper històric avui hauria de deixar l’àmbit de la
societat civil i presentar-se com una força política més disputant a les altres
la confiança dels electors dins de l’espai independentista. Si creu que la seva
proposta de DUI és la correcte simplement ha de concórrer a les properes
eleccions al Parlament de Catalunya i proposar-ho com alternativa als electors.
Sinó ho fa, llavors està assumint, des de la societat civil, un paper que no li
pertoca i mai sabrem el gran d’acceptació que les seves alternatives tenen en
la societat catalana.
