Quid pro quo

Vull respondre a un article d’Oriolt  publicat en el portal Germinans Germinabit. M’hauria complagut dirigir-me a ell amb els seus noms i cognoms, per altra banda prou coneguts, però respecto el seu anonimat, el qual sempre he interpretat, és un parer meu, que és escut protector per poder repartir a tot i a dret contra els que no pensen com ell, els seus i les seves visions eclesials. En aquest article torna a reiterar algunes de les seves obsessions: la vinculació d’alguns catòlics amb l’independentisme i, de manera particular, la col·laboració d’algunes institucions eclesials amb la realització del procés participatiu del dia 9 de Novembre. Resulta sorprenent que, abans que el Tribunal Constitucional sentenciés sobre el 9N, Oriolt ja el qualificava d’il·legal. És una opinió no jurídica, molt més ideològica, com d’altres que sostenen el contrari. Però això no és el nucli del seu article, la seva filípica és contra la col·laboració necessària que alguns catòlics Enric Puig, Carles Armengol i Màxim Muñoz, han prestat perquè pugui fer-se el 9N. En concret, critica durament que aquestes persones han facilitat la disponibilitat de moltes de les escoles catòliques per ser seu el procés participatiu. La seva acusació és que això trenca la neutralitat eclesial.

Oriolt, sobre aquest tema, com altres qüestions, no hi ha espai a la neutralitat perquè la qüestió en debat exigeix un posicionament definit. És pot estar a favor, en contra o abstenir-se; però no es pot ser neutral. El que el Govern de Catalunya demana als catalans es un pronunciament sobre quin futur polític volen per aquest país. Els partits polítics catalans han proposat diverses alternatives a la pregunta del Govern i han adoptat diferents actituds davant del 9N, però, en cap cas se’n desentenen. La crida a la neutralitat de la institució eclesial és propiciar la pitjor alternativa a la demanda feta pel Govern: negar el dret a la participació. Aquesta és la qüestió bàsica que fonamenta moralment el 9N. No n’hi ha una altra.

Per tot això l’Església catòlica no pot restar indiferent a que els catalans puguin exercir aquest dret. Gràcies a aquesta actitud les escoles catòliques poden educar en virtutd als seus alumnes i ensenyar que, en democràcia, un dels valors fonaments és la participació i la llibertat per poder expressar les opinions. Les societats democràtiques han construït diversos camins procedimentals per facilitar la participació. La pràctica política tradicional ha creat el sistema electoral, molt propi de la democràcia representativa, però aquesta forma no esgota altres mètodes participatius que van des de la democràcia participativa fins a la democràcia directa o els processos plebiscitaris. Un d’aquests darrers és el que es vol practicar-se el proper dia 9N a Catalunya. Tots persegueixen la mateixa finalitat: saber el que pensen els ciutadans. Entre el 70% i el 80% de la ciutadania catalana volen ser consultats. La consulta, no és una simple anècdota. Per això l’argumentació d’Oriolt és un bon exemple d’un cas de quid pro quo, una simple confusió i un mal ús de conceptes democràtics. 

Niu d'escurçons

Això es el que són els de Germinans Germinabit. El precursor de Jesús, Joan Baptista, va dir als fariseus i saduceus "Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat com escapar del càstig que s'acosta?”. Els escurçons han crescut i s’agrupen sota el nom d’aquesta societat secreta (així es qualifiquen ells en el seu blog) que és Germinans Germinabit. L’anonimat els protegeix i els ampara en la seva tasca de practicar l’insult des de la foscor del secretisme. La llum i la foscor, dues metàfores de la fe cristiana, tensiones a Germinans. Des de la llum moltes persones critiquem a Germinans, però ells, segueixen estan a les tenebres de la seva societat secreta. Sempre he pensat que les “societats secretes” eren activitats pensades i dirigides per encobrir els comportaments delictius, com és el cas de la Mafia o de la Camorra, o les conspiraciones. L’anonimat no té rostre, la crítica sí. I anar a rostre descobert té un perill: rebre la insídia dels que són membres de la “societat secreta”. Això és el que li ha passat a l’Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, per haver criticat en una conferència, sense citar-los directament, a Germinans. Avui, des de la pàgina web de Germinans, últim reducte del tradicionalisme carlista romanent a la diòcesi de Barcelona, han disparat en munició gruixuda.

En el blog d'avui Germinans Germinabit ha fet un salt qualitatiu en la seva delirant trajectòria. Fins ara els seus atacs es limitaven al cardenal de Barcelona i el seu entorn. El seu maniqueisme els duia a identificar bàndols. Per un cantó hi ha els bons, tots els tridentins i tradicionalistes carlistes de l'Església catalana; enfront hi situen a la resta, l'ampli sector d'aquesta església que segons ells encarnen tots els mals del catolicisme. Durant mesos han atacat sense pietat al cardenal Lluís Marínez Sistach i a la resta de l’església conciliar barcelonina i catalana. L’estratègia de Germinans era l’insult, la difamació i la mentida permanent. Sense misericòrdia. L'exercici de la insídia és el seu emblema.

Però ara Germinans ha donat un salt qualitatiu: atacar directament a l'Abat de Montserrat. Fins ara, Montserrat havia quedat relativament al marge del punt de mira de Germinans, tot i les ocasions que la caverna havien tingut, segons els seus paràmetres per acarnissar-se i practicar el tret de perdigons. Però, sorprenentment Montserrat estava fora de les ires dels responsables de Germinas. Sembla que la treva s’ha acabat. L’atac a l’abat de Montserrat és un ataca a Montserrat. No hi ha dos Montserrat com pretenen defensar avui els de Germinans. A l’any 2000 Montserrat patí un aiguat que sacsejà els fonaments de la muntanya i la vida monàstica. Per sort avui la comunitat està mes forta que mai i té un projecte monàstic aglutinador. Pensar el contrari són fantasies animades per un excés de deliri que provoca la desconnexió de la realitat. Només cal estar a Montserrat per adonar-se com la comunitat benedictina ha sabut refer-se del temporal unida i esperançada. Per això, resulta sorprenent les amenaces de Germinans de dir no sé què perquè no porten en lloc.

No es pot fer res contra les societats secretes. Només es poden denunciar i perseguir quan des del secretisme cometin delictes. Per això, poca cosa es pot fer contra els autors de Germinans Germinabit, per mes que els noms que circulen poden donar algunes pistes i indicis de qui són. Però tot són sospites. Per sort, alguna cosa s’ha avançat: els seus canals d’informació semblen ser més reduïts que abans. Això explicaria que han d’obrir nous fronts informatius. El secretisme de la seva societat fa difícil amb efectivitat actuar contra els fantasmes i els anònims. Ni crec que la denuncia judicial permeti anar més enllà de saber que el nom, adreça, telefon i alguna cosa més que han donat per llogar el servidor es fals. Com falso són els seus arguments. Però Germinans Germinabit, com tot sistema, té falles i forats que permeten entrar dins seu i treure el passamuntanyes . Perquè el secretisme dóna anonimat, però no protecció.

La caverna ataca a Teresa Forcades

La caverna catòlica integrista ataca de nou. Ara li ha tocat a Teresa Forcades. L’atac és per les respostes d’aquesta monja benedictina, teòloga i metgessa, del monestir de Sant Benet de Montserrat a l’entrevista del programa de TV3 “Singulars”. De nou, l’integrisme catòlic tradicionalista crida a files contra el que consideren un atac a la moral de l’Església. Sense atendre als arguments exposats per Teresa Forcades el front espanyol tradicionalista (FET) organitza una ofensiva en tota regla. L’objectiu és el mateix de sempre: condemnar i desestabilitzar a l’Església catalana. Novament es pot establir un eix que permet a les FET organitzar la seva jansenista ofensiva nacional salvadora (JONS) a través de l’eix Germinans Germinabit – Luis Fernando Pérez Bustamante – Francisco José Fernández de la Cigoña. Eix contrari a l’Església catalana conciliar i que, dia darrera dia, ataquen al cardenal Lluís Martínez Sistach, malfien dels altres bisbes catalans, fustiguen a l’Antoni Matabosch, escarnien a Josep Maria Turull i ara apunten a Teresa Foracades i, indirectament a la mare abadessa de Sant Benet de Montserrat. Són gent dolenta aquests de la FET amb les seves JONS.

Els cavernícoles de l’espanyolisme caspós i tradicionalista no responen a raons, només odien. Ataquen des de la seva ira a tot allò que es mou a Catalunya per tenir una Església catòlica romana oberta, dialogant amb la societat contemporània. Església que es mostra fidel al Concili Vaticà II i al Concili Provincial Tarraconense. Aquest eix de l’odi, maquinen tot el mal que poden fer i usen la maledicència i l’escarni per escampar dubtes i sembrar confusions. Ara, a través del seu atac a Teresa Forcades, volen implicar el bon bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés. Jo ho intentaren mesos enrere en ocasió d’un Power Point de la germana Regina Goberna, monja també del monestir de Sant Benet de Montserrat. Fracassaren en la seva estratègia. El bisbe Agustí Cortés estigué al costat en tot moment de l’abadessa de Sant Benet de Montserrat. Ara, la caverna, torna amb la mateixa estratègia. Tornaran a fracassar perquè el que pretenen està lluny del guiatge pastoral del bisbe Agustí.

Teresa Forcades no està sola. Les seves opinions són pròpies d’una persona lliure i coherent amb el pensament de molts catòlics. Per sort dels catòlics catalans la nostre església està oberta al diàleg de la fe amb la raó. Amb totes les ambivalències que a voltes porta aquest diàleg. Però es parla, s’escolta i s’estableixen els ponts de comprensió que calguin. Mai es condemna a ningú pel que pensa. Això, per sort de tots, fa molts anys que no es fa. Que ens duri molts anys.

Oriolt de Germinans pateix catatímia

La darrera crònica de Oriolt a Germinans sobre l’Oriol Domingo és propi d’una persona afectada d’un greu episodi de catatímia. Tot el seu escrit falta a la veritat. He tornat a rellegir l’article del periodista Oriol Domingo a La Vanguardia i diu el que diu. Però no diu el que Oriolt pretén que ha dit, malgrat que ho escrigui entre cometes. En la seva crònica, Oriol Domingo no diu mai que la Fundació Maragall hagi demanat que els bisbes catalans es pronunciïn sobre Germinans Germinabit. Com ja vaig escriure, això ho digué el mateix Oriol Domingo que era la persona que feia la xerrada a la Fundació Maragall. Per això, si ja resultava falsa el primer comentari d’Oriolt que afirmava que l’Antoni Matabosch censurava Germinans, torna a resultar improcedent insinuar que fou la Fundació qui demanà el pronunciament dels bisbes. La insistència d’Oriolt és un signe prou clar de catatímia. Ningú ha demanat, contrariament al que afirma Oriolt, que es condemni a Germinans.

El que Oriol Domingo va fer en la seva intervenció, que fou pública, fou demanar que els bisbes catalans es pronunciessin sobre Germinans Germinabit. Els assistents a la conferència pogueren escoltar el que l’Oriol Domingo demanava. Per cert, l’entrada a la conferència era lliure, fins i tot per l’Oriolt. Que, per cert, no hi era. Malgrat la comoditat que representava per ell fer la conferència en un local tan ben situat. Tots els cristians tenim el dret de demanar una orientació als nostres pastors sobre els fets que ens preocupen. L’orientació pastoral és necessària per entendre i interpretar els signes dels temps. La referència que l’Oriol Domingo fa al pare Federico Lombardi és del tot pertinent. Perquè aplicant els criteris que exposà el director de la Sala de Premsa de la Santa Seu, de la Ràdio Vaticana i del Centre Televisiu Vaticà en una ponència a l’Assemblea de Delegats Diocesans de Mitjans de Comunicació Social, Germinas Germinabit no passa cap dels seus criteris sobre quins són els criteris fonamentals de la visió cristiana de la informació.

Seguint la lògica d’Oriolt, que busca rastres per la xarxa, per confirmar les seves sospites, arribo a la conclusió que és ell el que capgira els seus propis arguments. Primer acusa a que l’Antoni Matabosch vol censurar a Germinans i després, en la següent crònica se’n desdiu per carregar les tintes contra l’Oriol Domingo. La catatímia és novament l’única causa que explicaria aquest comportament. Decididament, no crec que sigui prudent dedicar més temps a confrontar les idees amb una persona afectada de catatímia. L’ajuda que necessita pertany a una especialitat científica que no domino. Per això penso que per una temporada és millor deixar que altres puguin ajudar a Oriolt a resoldre les raons de la seva catatímia.

------

Oriolt de Germinans padece catatimia

La última crónica de Oriolt a Germinans sobre Oriol Domingo es propio de una persona afectada de un grave episodio de catatimia. Todo su escrito falta a la verdad. He vuelto a releer el artículo del periodista Oriol Domingo en La Vanguardia y dice el que dice. Pero no dice lo que Oriolt pretende que ha dicho, a pesar de que lo escriba entre comillas. En su crónica, Oriol Domingo no dice nunca que la Fundación Maragall haya pedido que los obispos catalanes se pronuncien sobre Germinans Germinabit. Cómo ya escribí, esto lo dijo el mismo Oriol Domingo que fue quine hizo la charla en la Fundación Maragall. Por esto, si ya resultaba falso el primer comentario de Oriolt al afirmar que Antoni Matabosch censuraba Germinans, vuelve a ser improcedente insinuar que fue la Fundación quien pidió el pronunciamiento de los obispos. La insistencia de Oriolt es un signo bastante claro de catatimia. Nadie ha pedido, contrariamente a lo que afirma Oriolt, que se condene a Germinans.

Lo que Oriol Domingo dijo en su intervención, que fue pública, fue pedir que los obispos catalanes se pronunciaran sobre Germinans Germinabit. Los asistentes a la conferencia pudieron escuchar lo que Oriol Domingo pidió. Por cierto, la entrada a la conferencia era libre, incluso para Oriolt. Que, por cierto, no acudió. A pesar de la comodidad que representaba para él desarrollar la conferencia en un local tan céntrico. Todos los cristianos tenemos el derecho de pedir una orientación a nuestros pastores sobre los hechos que nos preocupan. La orientación pastoral es necesaria para entender e interpretar los signos de los tiempos. La referencia que Oriol Domingo hace al padre Federico Lombardi es del todo pertinente. Porque aplicando los criterios que expuso el director de la Sala de Prensa de la Santa Suyo, de la Radio Vaticana y del Centro Televisivo Vaticano en una ponencia en la Asamblea de Delegados Diocesanos de Medios de Comunicación Social, Germinas Germinabit no pasa el filtro de sus criterios sobre cuáles son los criterios fundamentales de la visión cristiana de la información.

Siguiendo la lógica de Oriolt, que busca rastros por la red para confirmar sus sospechas, llego a la conclusión que es él quien cambia sus propios argumentos. Primero acusa que Antoni Matabosch quiere censurar a Germinans y después, en la siguiente crónica se desdice para cargar las tintas contra Oriol Domingo. La catatimia es nuevamente la única causa que explicaría este comportamiento. Decididamente, no creo que sea prudente dedicar más tiempo a confrontar las ideas con una persona afectada de catatimia. La ayuda que necesita pertenece a una especialidad científica que no domino. Por esto pienso que es mejor dejar por un tiempo que otras puedan ayudar a Oriolt a resolver las razones de su catatimia.

Germinans Germinabit i els passamuntanyes

Novament es dona la situació del que ofèn es sent ofès. Germinans Germinabit continua amb les seves obsessions. Ara són l’Antoni Matabosch, la Fundació Maragall i el periodista Oriol Domingo. Puntualment Religión en Libertad i en Francisco José Fernández De la Cigoña l'han replicat en els seus blogs. Aquest comentarista, ha diferencia dels autors de Germinans Germinabit, dóna la cara. Cert que el seu pensament és ultraconservador però dóna la cara como també ho fa Jiménez Losantos a la COPE. Tots dos tenen valor. Els de Germinans Germinabit no. S’amaguen en l’anonimat.

Tot el debat que calgui, però sabent amb qui. No és pot parlar i escoltar rostres tapats en passamuntanyes. L’anonimat fa perdre una condició bàsica per tot debat democràtic: assumir la responsabilitat de les idees. Germinans Germinabit no pot acusar a ningú de negar el dret a expressar-se. Són ells qui la neguen cada dia quan s’emparen en l’anonimat, manipulen la informació i tergiversen els fets. La Fundació Maragall no va decidir, com diuen els de Germinans Germinabit, demanar a l’espiscopat català que es pronuncii sobre la seva web. Això ho va dir l’Oriol Domingo, ponent de la seva sessió mensual d’anàlisi de l’actutalitat informativa. Fou ell el que pronuncià aquestes paraules. Per cert, quan la Fundació Maragall va demanar-me a mi fer la mateixa sessió, vaig criticar amb la mateixa contundència com faig ara a Germinans Germinabit. En els dos casos les crítiques tenen noms i cognoms. Quins són els noms i cognoms dels autors de Germinans Germinabit?.

En matemàtiques existeix el principi de relació transitiva. (Si A= B i B=C, llavors A=C). Això aplicat al tema que ens ocupa expressa el següent. Si Germinans Germinabit és lloat per Francisco José Fernández De la Cigoña, i Francisco José Fernández De la Cigoña lloa als lefebristes llavors Germinans Germinabit lloa als lefebristes. Alerta amics, no podem ser còmplices de les relacions transitives. Es hora d’actuar i de debatre amb qui sigui. Però sense passamuntanyes.

(Traducción)

Nuevamente se da la situación de quien ofende se siendo ofendido. Germinans Germinabit continúa con sus obsesiones. Ahora son Antoni Matabosch, la Fundación Maragall y el periodista Oriol Domingo. Puntualmente Religión en Libertad y en Francisco José Fernández De la Cigoña lo han replicado en sus blogs. Este comentarista, ha diferencia de los autores de Germinans Germinabit, da la cara. Cierto que su pensamiento es ultraconservador pero da la cara como también lo hace Jiménez Losantos en la COPE. Los dos tienen valor. Los de Germinans Germinabit no. Se esconden en el anonimato.

Debate, todo el que haga falta, pero sabiendo con quién. No se puede hablar y escuchar a rostros tapados con pasamontañas. El anonimato hace perder una condición básica por todo debate democrático: asumir la responsabilidad de las ideas. Germinans Germinabit no puede acusar a nadie de negar el derecho a expresarse. Son ellos quienes lo niegan cada día cuando se amparan en el anonimato, manipulan la información y tergiversan los hechos. La Fundación Maragall no decidió, como dicen los de Germinans Germinabit, pedir al episcopado catalán que se pronunciara sobre su web. Esto lo dijo Oriol Domingo, ponente en su sesión mensual de análisis de la actualidad informativa. Fue él quien pronunció estas palabras. Por cierto, cuando la Fundación Maragall me pidió a mí hacer la misma sesión, critiqué con la misma contundencia como hago ahora a Germinans Germinabit. En los dos casos las críticas tienen nombres y apellidos. ¿Cuáles son los nombres y apellidos de los autores de Germinans Germinabit?.

En matemáticas existe el principio de relación transitiva. (Si A= B y B=C, entonces A=C). Esto aplicado al tema que nos ocupa expresa lo siguiente. Si Germinans Germinabit es alabado por Francisco José Fernández De la Cigoña, y Francisco José Fernández De la Cigoña alaba a los lefebristes entonces Germinans Germinabit alaba a los lefebristes. Alerta amigos, no podemos ser cómplices de las relaciones transitivas. Es hora de actuar y de debatir con quien sea. Pero sin pasamontañas.